dimarts, 22 de juliol del 2008

CARTA OBERTA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Sr. Rafael Ribó

Síndic de Greuges de Catalunya

Barcelona

A la Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral estem francament alarmats pel fet que el pres Amadeu Casellas, a Quatre Camins, ja fa un mes que està en vaga de fam. En aquests moments ja ha perdut quinze quilos, i la seva situació és delicada.

La seva reclamació (que es posi un límit a la seva condemna) ens sembla del tot justa i raonable, si tenim en compte que ja fa vint-i-dos anys que està empresonat, és a dir, tota una vida. Creiem que Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se’l pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.

Casellas denuncia que “des de la presó no em volen aplicar el que em correspon com a represàlia per alguns fets ocorreguts molts anys abans” i assegura que l’equip de tractament “envia informes antics a les autoritats competents “obviant els progressos aconseguits els anys posteriors”.

La situació encara és més insostenible si tenim en compte que la jutgessa del Penal 2 de Manresa, que s’havia compromès a dictar urgentment una resolució, se n’ha anat de vacances (!) fins al dia 12 d’agost, sense resoldre res i posant en perill greu la salut, i fins i tot la vida, d’aquest pres.

Per tant, doncs, esperem que vostè, com a Síndic, mediarà urgentment en aquest afer, abans que les conseqüències siguin irreversibles.


Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral

http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/

Torelló (Osona), vint-i-dos de juliol de dos mil vuit.

dissabte, 19 de juliol del 2008

Jornades contra les presons

Comunicat sobre la situació d'Amadeu Casellas, que continua en vaga de fam


Amadeu Caselles ja porta més de 20 dies en vaga de fam, aquesta es la segona vaga que emprèn per a reclamar que compleixin les seves pròpies lleis. La primera vaga la va començar el dia 28 d'abril reclamant l'aplicació del límit de compliment màxim, que és de 20 anys (Amadeu porta 22 anys empresonat).

Aquesta vaga la va finalitzar el passat 10 de maig, quan el director de Quatre Camins li va prometre estudiar les possibilitats que fins ara se li havien negat. No se li concedeixen permisos, ni tercer grau, ni llibertat condicional tot i complir amb els requisits necessaris (evolució positiva, sense causes pendents, 3/4 parts de la condemna complertes sense sancions, contracte laboral, arrelament familiar, ...). Tant el Jutjat de Vigilància Penitenciaria com l'Audiència Provincial de Barcelona utilitzen un quebrantament de condemna de l'any 2002 per negar-li tots aquests beneficis.

Com ja va dir el propi Amadeu, la paralització de la vaga estava subjecte a que les promeses del director fossin complertes. Ara ens trobem en el mes de Juliol i la situació continua sent la mateixa. Per aquest motiu Amadeu torna a estar en vaga de fam des del 23 de juny, denunciant a més a més la impunitat amb la que actua el equip de tractament del Mòdul III de Quatre Camins i el seu director.

El passat dilluns 7 de juliol, es va anar als jutjats de Manresa, per a esbrinar en quin punt es troben els tràmits per a la limitació. Vàrem parlar personalment amb la jutgessa i aquesta es va comprometre oralment a dictar resolució el més aviat possible. Com sempre la burocràcia ho fa alentir.

Aquest dilluns hem tornat anar a veure Amadeu, que es troba des del 8 de juliol a la infermeria de Quatre Camins a causa de la vaga. Ens va explicar que ja ha perdut 15 kg i que esta aguantant perquè esta prenent glucosa. Ara bé, diu també que depèn del que faci la jutgessa, deixarà de prendre la glucosa i Institucions Penitenciaries necessitarà una ordre judicial per subministrar-li aliments.

Però aquest cas no es aïllat, hi ha persones, com ja hem denunciat molt cops, que entren a la presó per petites causes, però un cop a dintre, per reivindicar els seus drets les condemnen a perpetuïtat.

Ara cal que no ens oblidem del Amadeu, perquè ara que s'està jugant la vida amb aquesta vaga, necessita més que mai el nostre suport. A l'Amadeu fa més d'una setmana que no li donen cap carta, per això fem una crida a la solidaritat.

Escriu als presxs, enderroca els murs de la repressió

Amadeu Casellas Ramón
C.P. Quatre Camins
Ap. de Correus 335
08400 Granollers

SUPRESIÓN BCN
supresionbcn (at) gmail.com

divendres, 18 de juliol del 2008

"No puc acceptar el que em fan, no hi ha dret!

GARA > Idatzia > > Euskal Herria

De Juana: «No puedo aceptar lo que hacen, no hay derecho»

Iñaki de Juana manifestó ayer a su abogado que ha emprendido una nueva huelga de hambre «porque no puedo aceptar lo que me están haciendo». «No hay derecho, tengo que hacer algo» añadió desde la prisión de Aranjuez, de la que está previsto que salga el próximo 2 de agosto. Es la tercera huelga de hambre de este prisionero en los últimos tres años. El Gobierno español adelantó que a De Juana se le aplicará «la ley y el reglamento».

p012_f02_097x164.jpg

GARA |

Iñaki de Juana cumplió ayer su primer día en huelga de hambre en la prisión de Aranjuez. Durante la mañana, en el curso del encuentro que mantuvo con su abogado, Álvaro Reizabal, manifestó que «no puede aceptar» lo que le están haciendo, para añadir que «no hay derecho». En ese contexto sitúa el preso la huelga de hambre iniciada, la tercera en tres años. «Tengo que hacer algo», refirió De Juana a su abogado, quien le encontró «dentro de la normalidad. Estaba muy tranquilo, tenía la voz fuerte, pero era el primer día», añadió Reizabal.

El preso donostiarra responde con su huelga a la solicitud realizada por la Fiscalía de la Audiencia Nacional española para que se proceda al «embargo preventivo fulminante» de la vivienda de su compañera, Irati Aranzabal. El piso, situado en el barrio donostiarra de Amara, pertenecía a la madre de De Juana, quien se la donó en vida a su hija y ésta, se la vendió a la compañera de su hermano.

«La ley es la ley»

La vicepresidenta del Gobierno español, María Teresa Fernández de la Vega, afirmó que a Iñaki de Juana se le aplicará «la ley y el reglamento», y añadió que a ella, personalmente, no le gustaría que «un asesino pueda vivir cerca de sus víctimas tras cumplir su pena», pero recordó que «la ley es la ley y garantiza a todos la libertad de domicilio».

El ministro de Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, indicó a una representación de la AVT que no se puede dictar un decreto para evitar que el preso vasco viva donde tiene el domicilio su compañera.

El portavoz parlamentario del PSOE, José Antonio Alonso, manifestó, por su parte, que si el represaliado político donostiarra pretende «desafiar a las instituciones o algo parecido, simplemente no lo va a conseguir», mientras que la secretaria general del PP, María Dolores de Cospedal, dijo que no hay que preocuparse por la huelga de hambre, que puso en duda.

El 1 de marzo de 2007 Iñaki de Juana puso fin a una huelga de hambre de 115 días y durmió en un hospital de su localidad, Donostia, después de que el Gobierno del PSOE determinara la concesión de la fórmula de la prisión atenuada, la misma que rechazó la Audiencia Nacional española tres meses antes. Atrás quedaron casi veinte años encerrado en prisiones situadas casi siempre a más de 1.000 kilómetros de Euskal Herria y otra huelga de hambre de 63 días, frente a la condena impuesta por dos artículos de prensa, protestas que le situaron al borde la muerte y que provocaron una intensa conmoción en Euskal Herria y un enorme debate político en todo el Estado español.

libertad de domicilio

La vicepresidenta del Gobierno español, María Teresa Fernández de la Vega, manifestó que «la ley es la ley y garantiza a todos la libertad de domicilio». Fuentes penitenciarias confirmaron que ayer no ingirió alimentos.

El PP pide prohibir el brindis por los presos de Santutxu

El PP ha solicitado al Departamento de Interior y al Ayuntamiento de Bilbo que se impida la celebración de una comida popular y de un brindis por los presos políticos vascos que figuran en el programa de las fiestas del barrio de Santutxu para mañana.

El parlamentario Carlos Urquijo ha presentado una pregunta al consejero de Interior, Javier Balza, para que explique las medidas previstas por su departamento para impedir estos actos.

Por los derechos de los presos vascos, ayer en Burlata se concentraron 50 personas, y otras tantas se movilizaron en Alde Zaharra de Bilbo en solidaridad con su vecino Asier Mardones, que ayer fue juzgado junto a Josune Oña y Koldo Danborenea por los hechos sucedidos en setiembre de 2003 en el Alto de Herrera, donde en un tiroteo falleció el militante de ETA Arkaitz Otazua por disparos de la Ertzaintza. En esta movilización también se informó de la situación de Iñaki de Juana. En Uribarri, otras 50 personas se solidarizaron con su vecino Alberto Arenal, también juzgado en la Audiencia Nacional, y denunciaron que el juicio en su contra es «un montaje». GARA

dijous, 17 de juliol del 2008

La contemplació atura, de moment, les obres de la MAT a Sant Martí de Centelles


(Informació d'osona.com)

Aquest dilluns, dia 14 de juliol, un camió s'endugué les dues màquines que quedaven a la torre 37 de la MAT, que s’està construint al terme municipal de Sant Martí de Centelles. De moment, no hi ha indicis de que es vulguin començar les obres a la torre 38.
És precisament en aquest punt, la torre 38, on un col•lectiu vinculat al Mas Blanc s'aplega des de fa uns dies per fer-hi en silenci i meditació, en una mena de protesta pacífica contra la polèmica xarxa elèctrica. El passat diumenge, el grup fa ver un crida i la contemplació va comptar amb una seixentena de persones (foto). El col•lectiu ha anunciat que continuarà trobant-se a peu de torre a meditar per reclamar l’aturada de la MAT.
- Notícies publicades
El grup defensa una nova cultura de l’energia, més respectuosa amb el medi ambient i denuncia les irregularitats del procés de construcció de la MAT, en aspectes com la manca d’avaluació ambiental global, la poca transparència informativa i la discriminació dels catalans vers els espanyols, entre d’altres.
-----
Comunicat des de la torre 38 de la MAT
Diumenge 13 al vespre ens aplegàrem una seixantena de contemplactius (foto adjunta) i després de sentir-nos colpits pels 78 metres de la torre 37 acabada de construir (foto adjunta) férem una estona de silenci, llegírem un conte i vàrem compartir la situació de la contemplacció a la torre 38 després de 10 dies. Acordàrem continuar fent presència tot el dia a la base de la torre 38 i aplegant-nos per a la contemplacció diària a 3/4 de 8 del matí i del vespre.
El dilluns 14 al vespre un camió s'endugué les dues màquines que quedaven a la torre 37, i no hi ha indicis fins ara de que vulguin començar la construcció de la torre 38.
De moment la construcció de la MAT s'ha aturat a la torre 38. Però tornaran. Continuem trobant-nos-hi cada dia mentre no s'aturi la MAT, com a pas per a plantejar-nos una nova cultura de l'energia.
Dels centenars de torres a construir només n'hi ha una vintena. I encara s'han de resoldre desenes d'al•legacions i vàries denúncies que qüestionen la MAT en la seva totalitat per molts motius. Tot seguit un resum dels arguments del 8 motius perquè es deneguin les noves sol•licituds de REE per la MAT a Girona, que questionen la línia en la seva totalitat.
Per qui cregui que ja no hi ha res a fer, que la MAT es farà, llegiu aquest article sobre les 380 torres de Molt Alta Tensió construïdes i abandonades al llarg de 150 km a Osca l'any1998 quan el PP va decidir fer la MAT per Girona.

La contemplacció continua!!

PRIMERA.- FRAU DE LLEI EN LA TRAMITACIÓ FRAGMENTADA D'UN PROJECTE TRANSFRONTERER. MANCA D'AVALUACIÓ AMBIENTAL GLOBAL.

La companyia REE està tramitant per fases diferents projectes individualitzats que responen a un únic propòsit o projecte general l'objectiu últim del qual és l'establiment de la línia d'Interconnexió Europea amb França a través dels Pirineus orientals, REE ha fragmentat la Interconnexió Europea en set, com si fossin projectes independents sense considerar aquest projecte general.
Sobre aquest fraccionament de projectes que poden implicar impactes ambientals cumulatius ja s'ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea en el sentit de considerar-los un frau de llei en tant que tenen per finalitat evitar l'objecte de la llei que s'ha d'aplicar.
Tot això, a més, deriva en una clara indefensió sobre el conjunt de la població davant l'absència d'una Avaluació d'Impacte Ambiental conjunta que doni sentit a l'esperit de la norma.

SEGONA.- FALTA DE JUSTIFICACIÓ SUFICIENT PER PODER DECLARAR ELS PROJECTES COM D'UTILITAT PÚBLICA.

No consten en la breu memòria justificativa dels referits projectes la ponderació dels valors al•legats per justificar-los amb altres valors que poguessin ser mereixedors d'una major protecció jurídica. No es justifica el grau d'afectació a la tutela de drets i interessos protegits en els articles 43, 47 i 45 de la Constitució, dret a la salut, dret a l' urbanisme sostenible, dret al medi ambient, dret a la qualitat de vida, i tot això sense perjudici de la declaració d'impacte ambiental, ja que tots aquests valors constitucionals es veuen afectats, tant per la influència dels camps electromagnètics, com per la limitació del creixement urbanístic del municipi, com per la destrucció de determinats espais agrícoles i forestals, com, fins i tot, per les afectacions al patrimoni històric i arqueològic de les comarques afectades, que suposa la implantació d'aquest projecte.

TERCERA.- MANCA D'INFORMACIÓ I DE TRANSPARÈNCIA EN LA TRAMITACIÓ DEL PROJECTE

REE admet per primer cop en el cinquè fragment del projecte de la subestació "La Ley 9/2006 de 28 de abril introduce en la legislación española la evaluación ambiental de planes y programas como instrumento de prevención que permita integrar los aspectos ambientales en la toma de decisiones e incorporar a nuestro derecho interno la Directiva 2001/42/CE del Parlamento Europeo. Esta ley pretende integrar los aspectos ambientales en la elaboración y aprobación de planes y programas para alcanzar un elevado nivel de protección del medio ambiente y promover el desarrollo sostenible en su triple dimensión económica, social y ambiental a través de un proceso continuo de evaluación en el que se garantice la transparencia y la participación".

Seguint la mateixa lógica que ara admet REE, tots els set fragments de la Interconnexió Europea a Espanya han de presentar-se en una Avaluació d'Impacte Ambiental conjunta.

QUARTA.- INEXISTÈNCIA D'ALTERNATIVES REALS

La normativa d'impacte ambiental obliga REE a presentar més d'una alternativa al projecte que pretén executar per tal de poder escollir la més adequada.
En total, REE hauria d'analitzar 15 alternatives reals proposades per la mateixa REE, el govern espanyol, les Persones Interessades i el Debat Públic a França.


CINQUENA.- ANÀLISI MOLT DEFICIENT DELS IMPACTES AMBIENTALS, ECÒNOMICS I SOCIALS

REE admet que els impactes "residuals," és a dir que queden sempre com a residu del projecte, "poden ser importants: "Una vez finalizada la fase de construcción, ya en la fase de explotación, van a quedar modificados algunos componentes del entorno con respecto a la situación inicial del mismo. Los impactos residuales principales:
1) Important impacte en el paisatge: "La afección paisajística puede ser importante debido a la compleja orografía general de los terrenos cruzados. Además la densa y rica vegetación forestal de toda la zona y en particular del espacio de interés natural de Les Guilleries contribuye a aumentar el impacto paisajístico de la línea".
2) Desaparició de la coberta arbrada: "La corta de arbolado puede suponer la desaparición de la cubierta arbórea en una serie de calles que deben mantenerse para la seguridad de la línea."
3) Important afecció per a les aus migratòries: "Importancia puntual para las aves migratorias de las zonas culminales de contacto entre Les Guilleries y el Montseny".
4) Afecció a la població: "Se va a producir básicamente en los residentes en el entorno más cercano a la línea y se deriva de la propia presencia de la misma o del ruido que ésta genera".
5) Sòl desprotegit: Se tienen en cuenta las labores de mantenimiento de la línea y sobre todo la presencia de las calles, que dejan el suelo desprotegido prácticamente en todo el tramo circulando sobre suelo forestal arbolado. En este caso la apertura de calles será importante debido a que se atraviesan extensas zonas forestales. Es un impacto notable, negativo, sinérgico, permanente, se manifiesta a corto plazo y tiene carácter continuo" (cursiva a l'original).
6) Notable desnaturalització del paisatge: "El trazado atraviesa elementos de especial singularidad como Serra del Farrell, Cingles de Bertí, afloramientos de margas azuladas de la Plana Ausetana, cortados de Savassona, bosques de Espinelves, Guilleries, Sant Hilari o las formaciones de ribera de Riera Major, Castanyet, Osor. En esta circunstancia en la que el elemento más reseñable del paisaje es su naturalidad, la instalación de una línea eléctrica lo altera de una forma significativa".
L'impacte econòmic i social negatiu el provoca REE a l'invertir només un 0,5% de la inversió per a compensar els afectats com denunciava la patronal Consorci Forestal de Catalunya sobre el primer fragment: "Resulta inadmissible que es faci a costa de la imposició de noves servituds i càrregues al medi i a la població rural sense que aquestes s'indemnitzin de manera justa. Les compensacions previstes resulten absolutament insuficients en fixar-se en la ridícula xifra de 230.000 euros, fins i tot inferior a les despeses previstes per l'enginyeria del projecte. Respecte d'un pressupost total de 40.285.000 euros suposa destinar a afectacions un percentatge inferior al 0,5% de la inversió projectada." La mitjana de compensació de REE per afectat expropiat és de 412 euros per propietat.

SETENA.- NO VALORACIÓ DEL RISC PER A LA SALUT HUMANA DELS CAMPS ELECTROMAGNÈTICS

Les línies de transport d'energia elèctrica creen camps electromagnètics. La comunitat científica ha analitzat les respostes biològiques específiques per força electromagnètica, i els resultats suggereixen que poden haver riscos per a la salut, i per exemple, ja s'han promulgat normes en diversos estats dels Estats Units que reglamenten la força electromagnètica que està associada amb les línies de transmissió d'alt voltatge. El camp electromagnètic generat per les línies elèctriques suposa un risc per a la salut humana tal com ha estat recollit en nombrosos estudis i articles científics de reconegut prestigi internacional. Els efectes sobre la salut humana no són analitzats en l'estudi d'impacte ambiental del projecte, el qual no fa referència a les concentracions tòxiques d'ozó ni a les pertorbacions auditives que aquestes provoquen. Cal tenir en compte que més enllà del debat científic sobre els efectes sobre la salut humana dels camps electromagnètics preval el Principi de Precaució formulat a nivell europeu per exposar que la protecció de la salut humana prevaldrà sempre en cas de dubte científic.
REE se'n riu dels camps electromagnètics, que compara amb prendre un cafè: "Respecto a la citada afección sobre la salud, cabe señalar que en el año 2003 la Agencia Internacional para la Investigación sobre el Cáncer (IARC) declaró que el campo magnético de frecuencia extremadamente baja, como el que corresponde al de las líneas de alta tensión, es un posible cancerígeno para leucemia infantil, o categoría 2B, como se califica al café".

VUITENA.- DISCRIMINACIÓ DELS CATALANS A ESPANYA

Una sola Interconnexió Europea de 169 km, amb el 27% del seu recorregut a França i el 73% a Espanya serà 100% soterrada a França però només el 12% del seu recorregut a Espanya. Els catalans d'Espanya suportarem una línia aèria per al 88% del trajecte i només 12% soterrat quan la mateixa Interconnexió Europea va 100% soterrada a la Catalunya francesa. REE discrimina també els catalans respecte la resta d'Espanya perquè ha soterrat un cable de 400 kV rodejant l'aeroport de Madrid i no ho fa per a l'aeroport de Girona. Per evitar soterrar com REE ha fet a Madrid i farà per a les altres línies de 110 kV i 132 kV al seu pas per l'aeroport de Girona dóna una volta de 19 km que dobla el traçat i cost a més de multiplicar el seu impacte ambiental i risc d'incendis forestals, com REE reconeix. Tampoc contempla l'alternativa d'un cable submarí al llarg de la costa catalana, quan l'abril de 2008 ha iniciat les obres d'un cable submarí de València a Mallorca.

divendres, 11 de juliol del 2008

Els treballadors de Vitri, a Torelló, comencen una vaga contra l'expedient de regulació d'ocupació


Els operaris consideren que la davallada en la producció és a causa de la planta eslovaca

Els treballadors de Vitri Electro-Metalúrgica han convocat una vaga fins el proper 12 de juliol en contra de l'expedient de regulació d'ocupació que deixaria sense feina 42 treballadors dels 120 que actualment té la plantilla d'aquesta empresa de Torelló. L'empresa defensa la regulació per la reducció de producció, però els treballadors no hi estan d'acord ja que la retallada en la producció ha estat conseqüència, segons el comitè d'empresa, de la planta que fa dos anys Vitri va obrir a Eslovàquia.

Els treballadors van fer una concentració dimarts davant les portes de l'empresa osonenca i ahir es van reunir al departament de Treball per intentar acostar postures.

La reunió a Barcelona entre empresa i treballadors, amb Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya, no es preveu que aporti elements nous que no s'hagin debatut ja en les últimes cinc trobades que van tenir les dues parts. El secretari general del Metall de Comissions Obreres (CCOO) d'Osona, Carles Brotons, va afirmar aquest dimarts que l'empresa no va voler escoltar les propostes dels treballadors i que la seva última i única oferta va ser tirar endavant amb l'expedient de regulació tot oferint només vint dies per any treballat. 'Això és impensable' va dir Brotons que recordava que en el primer dels expedients, que es va aprovar fa uns dos anys i que va afectar uns 25 treballadors, l'oferta va ser de 38 dies per any treballat. Tampoc no hi va haver intenció d'impulsar una proposta de recol·locacions per als treballadors afectats.

Dimarts passat els treballadors ja van protagonitzar una concentració de protesta davant la fàbrica. Vitri és una empresa integrada al grup Vemsa i que es va fundar l'any 1857. Té centres de producció a Torelló i Eslovàquia, aquesta última en fase de proves, amb una plantilla d'uns 200 treballadors, aproximadament. Produeix casquets de bombetes i de florescents. Les oficines administratives de l'empresa estan ubicades a Barcelona.

La vaga va ser convocada pel comitè d'empresa que, a dia d'avui, està format per cinc delegats de CCOO i quatre de la Unió General de Treballadors (UGT).

(Informació de vilaweb)

dijous, 10 de juliol del 2008

Berga del 13 al 26 juliol- Exposició i xerrada sobre “les col·lectivitzacions d’empreses a Catalunya"


LES COL·LECTIVITZACIONS D’EMPRESES A CATALUNYA

Exposició del 13 al 26 de juliol a Berga

Vestíbul del Teatre Municipal (Ronda de Queralt s/n)

Horari: de 10 a 13 i de 16 h i de 16.30 a 20.30 h

43 panells que reprodueixen informació periodística, documents, fotografies i cartells, en una seqüència cronològica de juliol de 1936 a gener de 1939.

Les col·lectivitzacions d’empreses realitzades pels treballadors i treballadores a Catalunya durant la guerra civil de 1936-1939 van ser, malgrat les dificultats i defectes, una experiència única d’autogestió i de transformació de l’economia capitalista a una economia socialitzada basada en la cooperació, la solidaritat i la igualtat. Els col·lectivitzadors van ser el producte de la formació personal i col·lectiva, transmesa de generació en generació des de 1870 i obtinguda en la lluita quotidiana contra l’explotació del treball, en el desenvolupament de la capacitat d’associar-se i de gestionar sindicats, cooperatives, federacions, ateneus i escoles racionalistes, sense dependre dels partits polítics i de l’Estat, i sustentada en els ideals d’emancipació, llibertat, igualtat, solidaritat i progrés que van promoure els anarquistes i els lliurepensadors republicans federals.

Dissabte 26 de juliol a les 19h al mateix vestíbul del teatre:

Xerrada sobre les col·lectivitzacions a Catalunya amb Joan Ullés, llibertari que va participar a les col·lectivitzacions.

Organitza:

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs i Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat

www.berguedallibertari.org

Exposició elaborada per:

CGT de Catalunya i el Centre d’Estudis Sociolaborals.

Més informació a: http://www.ceslbcn.org/?p=76

Una desena de persones ocupen la base d'una torre de la MAT a Sant Martí de Centelles


Martí Olivella, instal·lat en una de les quatre bases de la torre.
Foto: Jordi Pardinilla / ACN

Un col·lectiu de persones d'Osona i d'altres indrets de Catalunya, s'apleguen cada dia a la base de la torre número 38 de la futura línia de molt alta tensió (MAT). Aquestes persones, contràries a la seva construcció, es reuneixen des de divendres en aquest indret en silenci i per fer-hi meditació. Un dels membres d'aquest grup, Martí Olivella, ha explicat que l'acte pretén "aturar la MAT com a mitjà per avançar en una nova cultura de l'energia". Els Mossos, aquest dimarts, s'han presentat a la zona i els han demanat que desmuntessin els tendals, les cadires i els bancs que el grup hi té instal·lat. El col·lectiu s'hi ha negat i els mossos n'han aixecat acta.

La concentració es fa un cop al matí i un altre a la tarda, a 3/4 de 8. És fa a la base ja construïda de la futura torre 38 de la línia, on aquest col·lectiu hi ha instal·lat dos tendals, diferents cadires i bancs i on faciliten, a tots els que ho desitgin, informació detallada del projecte. El punt es troba a uns cent metres de Mas Blanc, entre Centelles i Sant Feliu de Codines, dins el terme municipal de Sant Martí de Centelles. Segons Martí Olivella, un dels membres d'aquest col·lectiu, les obres de construcció de la torre s'haurien d'iniciar en breu, ja que a la del costat, la número 37, ja està gairebé enllestida.

Olivella afirma que la presència d'aquest col·lectiu pretén ser una "mesura dissuasòria per evitar que construeixin la torre" i, afegeix, "guanyar temps per eixamplar la presa de consciència ciutadana" sobre el fet que la MAT no és necessària. Olivella, i el col·lectiu de persones que s'han adherit a aquesta iniciativa, té dipositades moltes esperances en les al·legacions presentades al projecte que posen de manifest l'error de plantejament legal d'un projecte "que essent únic s'estigui licitant i presentant i fent els estudis d'impacte ambiental per separat. Això, si ho acceptés un jutge, podria declarar nul·les totes les actuacions".

Olivella afirma que el territori està molest ja no amb la MAT sinó amb les formes amb que s'està desenvolupant el projecte. Per a Olivella, és una vergonya que l'actual director general d'Energia, Agustí Maure, que ha de vetllar pels interessos públics, ocupi aquest càrrec quan fa tant sols un any era director tècnic de Red Eléctrica Espanyola. "¿Com potser que ara aquest senyor pugui ser el director general d'energia de la Generralitat? Quina mentalitat pot tenir sobre energies renovables?", s'ha demanat Olivella.

Aquest col·lectiu ha fet una crida perquè tothom que ho vulgui acudeixi a la torre de Sant Martí de Centelles per fer pressió contra la MAT. / JORDI PARDINILLA / ACN

(Informació de El 9 Nou)

dilluns, 7 de juliol del 2008

La CUP aprova els nous estatuts


L'any que ve potser saltarà a la política autonòmica

Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) tingueren ahir a Manlleu (Osona) la segona part de l'assemblea nacional, començada el dissabte de la setmana abans. Hi participaren més de tres-cents militants, que aprovaren els nous estatuts, enriquits amb una bona part de les esmenes presentades. En principi vigiran, pel cap baix, fins a l'assemblea extraordinària prevista per a final de la tardor.

La formació debat ara la direcció a emprendre: si continuar essent una força política municipal, o fer el salt a la política autonòmica, però prioritzant l'acció municipal. El possible salt al parlament, potser el decidirà l'assemblea nacional de l'estiu del 2009.

Un article publicat a la web de la CUP exposa que, abans de presentar-se a les eleccions autonòmiques, cal un 'debat profund i conscient de l'estratègia marcada per la CUP i pel conjunt del moviment. Sense descartar res a llarg o curt termini, a dia d'avui la feina política de les Candidatures d'Unitat Popular s'ha de centrar a enfortir el projecte municipal de l'esquerra independentista.'

Des de la fundació, la CUP ha anat guanyant implantació al territori. Els últims municipis on s'han implantat són: Almàssera, Bescanó, Blanes Gregori, Manlleu, Palau-solità i Plegamans.

(Informació de vilaweb)

dijous, 3 de juliol del 2008

La Mat, ni soterrada, ni aèria, ni per enlloc


1. La Mat, ni soterrada, ni aèria, ni per enlloc

La plataforma No a la MAT s'ha oposat frontalment a l'acord dels governs francès i espanyol i ha reiterat que no accepten la línia 'ni soterrada, ni aèria, ni per enlloc'. També, Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), qualifica de 'mal acord' el soterrament del tram transfronterer dels 400 kV. No a la MAT també ha ressaltat que no deixaran de manifestar-se per aconseguir que es retiri el projecte.
Més info: Noalamat.org


2. S'esperen més de 300 persones a la trobada de moviments socials

Unes 250 persones s'han inscrit ja a la trobada de moviments socials, posem en marxa el decreixement, construim contrapoder, que serà
entre els dies 4 i 6 de juliol a Santa Maria d'Oló; finalment per l'alta participació la trobada es farà entre les masies de Cal Cases i de Mas Clapers.
A la pàgina web es poden trobar la documentació de les diferents àrees de treball consultar els horaris, el transport col·lectiu i realitzar inscripcions d'última hora
Més info: tempsdere-voltes.cat

3. Es constitueix Valls Viu contra la política urbanística de l'ajuntament

Es tracta d'una plataforma que pretén aglutinar tota la ciutadania per qüestionar la política urbanística plantejada pel consistori vallenc. També ha obert un bloc on els i les vallenques s'hi poden adherir. Una aposta per un model urbanístic compacte, que denuncia els diferents projectes de creixement d'aquest ajuntament, amb propostes com revisió del Pla General, la paralització de l'ARE, la recuperació del Barri Antic i la construcció del Museu Casteller.
Més info: pobleviu.cat

4. Festes majors reivindicatives

El dissabte a les 19.00 a Terrassa, ens el marc de la festa major hi haurà un cercavila amb el lema: Fora les Bandera Espanyola i de la Unió Europea.
Per la seva banda durant tota la setmana a Vic, hi haurà la Festa major jove: organitzada pels diversos col·lectius autogestionats.

5. L'espai Magdalenes inicia una campanya d'exigències a l'ajuntament

Davant l'amença de desallotjament que pesa sobre el espai social de magdalenes s'ha començat una campanya de peticions/exigencies a les admnistracions perque el edifici que actualmente viuen no acabi sent un hotel més en el centre de la ciutat, es per això que a partir d'un manifest ará ens demanem l'adhesió a la campanya com col·lectius i com individuals.
Més info: http://www.sindominio.net/phrp

6. Noticies breus

- 5 de juliol: 4t Aniversari de l'Assemblea de Joves de Sants

- Deskoncert: contra l'especulació immobiliària als barris, A Sant Antoni

- Presentació de la Xarxa de Biblioteques Socials de Barcelona, en el marc de la IV Mostra del llibre anarquista

- Xerrada i exposició de la Gatinada Negra a Girona, en relació al maig del 68. Serà dijous 3 de juliol , a l´Ateneu 24 de Juny (C/ Auriga, 6) a les 7h. del vespre.

ENCARA CREIXEREM MASSA

El president del Govern central diu que l’economia espanyola creixerà menys d’un 2 per 100, l’any 2008. Doncs encara creixerà massa.

El creixement econòmic té uns límits, com ens van advertir fa molts anys. Els límits són, sobretot, dos. Per una banda, la limitació dels recursos. Terres de conreu, aigua, fonts d’energia fòssil, boscos, metalls, etc., són finits i no donen de si per ser usats i malbaratats indefinidament. Per una altra banda, tenim les deixalles, sòlides, líquides i gasoses. Sobretot el CO2. L’excés d’aquest gas canvia l’atmosfera i això ens duu al canvi climàtic. Ja ho sabem.

En aquestes condicions, un índex de creixement del 3’8 per 100, com va tenir Espanya el 2007, és un disbarat i un atemptat a l’equilibri natural. I no s’hauria de tornar a repetir mai més (mentre durin les circumstàncies avui dia existents i previsibles).

Un índex de creixement del 3’8 és el que han de tenir, durant un temps, els països africans, per exemple, i altres. Els països i les masses de gent que encara no han arribat a unes condicions d’existència dignes, en alimentació, habitatge, sanitat, etc., hi han d’arribar. I com que ja estem traspassant els límits del creixement globalment raonable, els països més desenvolupats han de decréixer. I aquesta crisi s’hauria d’aprofitar per a això.

En el cas d’Espanya, baixar del 3’8 a menys d’un 2 és una bona notícia, que hem de celebrar. I l’any 2009 encara hauríem de baixar més. El màxim que podríem créixer seria un índex equivalent a l’índex de creixement demogràfic. Però és convenient baixar més i arribar a decréixer.


Antoni Ferret