Llibertat, Franki! El tercer grau també és presó

EL CENTRE PENITENCIARI OBERT 1 DE LA MODEL DE BARCELONA LI POSA DUES SANCIONS AL FRANKI PER LA SEVA IMPLICACIÓ POLÍTICA

Han sancionat al Franki per assistir a la manifestació per denunciar el judici que li feien a ell i a 24 joves més que van ser detinguts en un desallotjament d'un centre social okupat(el”KorkIII”) l'any 1999. Aquesta manifestació es va fer el dissabte 4 d'octubre i va aplegar unes 200 persones i va transcórrer sense incidents pels carrers del centre de Terrassa finalitzant amb una petita obra de teatre. Segons els mossos aquesta manifestació no estava autoritzada, però no ho van fer públic, ni van informar als manifestants, ni van identificar ningú. En canvi la manifestació estava convocada públicament, a través de cartells, internet, i de dues rodes de premsa fetes, una, setmanes abans, i l'altre el dia anterior. I ningú, ni ajuntament, ni policia, ni interior o delegació de govern, havien desautoritzat la manifestació, per tant aquest acte estava emparat pel dret a la llibertat d'expressió i de manifestació. Tot i així, el mossos han comunicat el fet a la presó model abans que al propi Franki i aquesta li ha aplicat directament una sanció. Aquesta consisteix en la pèrdua dels permisos durant tres caps de setmana, o sigui que durant tres setmanes dorm cada dia a la presó.

La qüestió és que la situació d'en Franki és un cas de repressió política, se'l persegueix, se l'assetja, se'l castiga per la seva manera de pensar i actuar en conseqüència. Prova d'això, no només és el que hem explicat fins ara, sinó que a més és atacat pels jutjats, pels mossos d'esquadra i per les lleis penitenciàries.
Les lleis penitenciàries han obert un expedient disciplinari per una carta que va escriure en solidaritat amb el pres anarquista Amadeu Caselles que va fer una vaga de fam de 76 dies per reclamar els seus drets que estaven vulnerant. En un paràgraf es criticava a funcionaris i equips de tractament amb un to dur i això es va entendre com una falta de respecte i una infracció del reglament penitenciari. Aquesta setmana se li va comunicar que l'expedient disciplinari conclouria amb una sanció que esta a l'espera de que li especifiquin. A part d'aquesta sanció, l'equip de tractament de la model en saber de l'expedient li va restringir l'horari entre setmana i li va restar una nit de les que li donaven de permís els caps de setmana.

Amb tot l'exposat ens podem fer una idea ben clara quina és la posició de l'estat alhora de resoldre els conflictes polítics i socials que provoquen les injustícies que patim, provocades pel sistema capitalista, la repressió pura i dura, les multes, els judicis, empresonaments,... Aquesta és la seva democràcia.
Però no ens podem quedar de braços plegats, hem d'estar al costat de totes les persones que lluiten i mostrar la nostra solidaritat, hem d'organitzar-nos, sortir al carrer, denunciar públicament la retallada de drets i les agressions que patim. Perquè no és la repressió en Franki, sinó les diferents lluites que de les quals participem i que també pateixen la repressió com la lluita per la vivenda digna i contra l'especulació, per exemple amb el cas del forat de la vergonya i el procés contra en Jona de l'Eixample, o les agressions a territori com el pla Caufec i quantitat de multes i judicis que tenen alguns membres de la campanya, o la construcció de la MAT, o la situació de les persones preses com l'Amadeu Caselles o els presos polítics catalans, entre d'altres. O mentre permeten actes feixistes el 12 d'octubre i reprimeixen durament els que s'hi manifesten en contra.
És la unió, l'organització i la lluita i la solidaritat el que acabara amb les injustícies que patim i amb l'enderrocament final de l'únic responsable, l'estat capitalista.

El TERCER GRAU també ES PRESÓ, és:
- dormir totes les nits al centre obert 1 de la Model
- seguir complint una condemna injusta
- no poder viure en el domicili habitual
- seguir amb el regim de control penitenciari
- negar el caire polític de l'empresonament
- sancions per fer ús al dret de llibertat de expressió
- repressió per tenir implicació política

i a més en qualsevol moment en Franki pot tornar al règim tancat

PER TOT AIXÒ US CONVOQUEM: Dijous 30 d'octubre : 20h al Ple davant del Ajuntament de terrassa Dissabte 1 de novembre : 18h davant la C.P Model (Barcelona)

NOVA CONCENTRACIÓ AQUEST DISSABTE DAVANT DELS ESTABLIMENTS DE BONET ROCA A MANRESA

Novament, el pròxim dissabte 25 d'octubre, CNT-AIT durà a terme una concentració davant la seu de l'empresa manresana Bonet Roca, al carrer Pompeu Fabra número 8.

Tal com s'informà en l'acte del passat dissabte, el conflicte ha vingut motivat per l'acomiadament de la treballadora afiliada a CNT-AIT, Montse Alpáñez, treballadora d'un dels comerços que té l'empresa a Manresa, i la nul∙la resposta, fins al moment, per part de la mercantil a solucionar el conflicte, tal i com es tornà a demostrar el passat dimecres 22 d'octubre a l'Oficina de Treball de la Generalitat número 1 de Sabadell, on al CEMAC entre l'empresa i la treballadora, el representant de l'empresa preferí prosseguir amb el cas per la via judicial, negantse a l´atenció de les reivindicacions de la treballadora i a la seva reincorporació.

L'acte de dissabte, emmarcat en una campanya d'informació del cas a la ciutadania manresana, s'iniciarà amb una concentració enfront la seu citada de l'empresa, donant cobertura també als locals adjacents que posseeix.

Seguidament, la convocatòria prosseguirà amb el recolzament a l'acte de les 6 de la tarda promogut pels treballadors de la Pirelli, emmarcats en un E.R.O., que inicialment preveu l'acomiadament de 280 treballadors, a la seva fàbrica de Manresa.

Des de CNT, volem donar a conèixer, a partir de la nostra acció sindical, aquest conflicte amb l'empresa Bonet Roca, degut a la negativa a posar en la legalitat les diferents irregularitats comeses i a readmetre la treballadora, ja que entenem que l'acomiadament és fraudulent al encobrir-ne el motiu real.

Reivindicacions:
Readmissió i equiparació a la categoria corresponent amb les condicions establertes segons categoria, abonament salaris no devengats fins la data de readmissió, cessament de l'abús d'autoritat per part dels seus superiors, i la regularització de l'horari laboral que correspon.

Avui, al canal 33, documental "39" (sobre la guerra civil a Torelló)

Benvolguts amics i amigues ens plau comunicar-vos que:

avui, dimecres 22 d'octubre podreu veure el documental "39" pel Canal 33 a partir de les 23.35h del vespre dins del programa "Taller.doc". El documental també el podeu veure a la pàgina web: http://www.tv3.cat/programa/171285239

El documental "39" es el fruit del projecte de recuperació de la memòria històrica "Arxiu de la memòria: Torelló (1931 – 1955)", i dóna veu a diferents persones que varen viure en pell pròpia el transcurs de la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista en un poble de l'interior de Catalunya, Torelló. A partir de 39 testimonis en primera persona es narra la vida quotidiana dels habitants d'aquesta població, amb les seves pors, les seves alegries, les seves frustracions, les seves esperances, i les múltiples contradiccions d'un poble dividit per la Guerra Civil.

El treball ha estat realitzat i produït per l'Associació Cultural El Cosidor Digital. La direcció del projecte és del productor audiovisual Jordi Campàs i l'historiador Santi Molera.

Atentament:

Santi Molera i Jordi Campàs (El Cosidor Digital)

Dimecres 22 d'octubre a les 23.35h

"Taller.doc" al Canal 33

L'imperi està caient (Article de Mumia Abu-Jamal)

¿Caída de La Casa del Capital? Mumía Abú-Jamal 1/10/08

Cuando Usted lea ésto, la fianza de más de 700 billones de
dólares ya será noticia vieja, una de las más grandes transacciones
de dinero en la historia.

Pero esa fianza no curará lo que aqueja a la nación que se cae y
se levanta como marinero borracho en su día libre.

Las razones son simples.

Porque los problemas son sistémicos, enquistados dentro de la
naturaleza de la maquinaria rapaz que se manifiesta por todas partes
alrededor nuestro. Como un dispositivo Rube Goldberg de formas
democráticas al servicio de las industrias financieras es una panza
sin fondo, una voraz boca siempre abierta que jamás es satisfecha.

¿Porqué no hubo una alarma cuando millones perdieron sus casas
por no poder hacer sus pagos debido a las tasas variantes de sus
hipotecas? ¿Porqué no sonó una alarma cuando millones perdieron sus
trabajos en producción manufacturera y tuvieron que conformarse con
trabajos de servicio que pagan poco? Cuando cayeron los niveles de
vida y bajaron los salarios a tasas de 1973... ¿porqué nadie sonó una
alarma?

¿Dónde estuvo la alarma?

No hubo alarma -- porque ésa era la "mano ciega del mercado" en
acción, la forma niveladora del globalismo, el nuevo orden mundial en
movimiento, preparando el camino para el triunfo del capitalismo uber
alles.

Muy pocos fueron los políticos que dieron voz a este inmenso
sufrimiento. Aún mucho más pocos usaron su poder para tratar de
aliviar la pena, porque los políticos también estaban borrachos con
el licor del globalismo.

Pero cuando las olitas se acrecentaron y llegaron arriba, del
cierre de las fianzas al cierre de los bancos -y de los bancos a las
casas de inversionistas, el Congreso se levantó de su borrachera, e
hizo sonar la alarma bién fuerte.

"Es un 11 de Setiembre económico!," gritaron algunos; "Es un
tsunami financiero!," vociferaron otros.

Cuando norteamericanos estaban atrapados con préstamos sin
garantías y millones confrontaron la pérdida de sus casas, ¿dónde
estuvo la alarma?

Más importante, ¿dónde estuvo la ayuda para los que estaban en
peligro?

En ningún lado. Por ninguna parte.

Si ellos los hubieran ayudado la presente crisis se habría
mitigado.

En cambio, estamos en una situación como cuando un estafador
pone su negocio en una esquina, haciendo fraudulentos juegos de
naipes, de pronto se aparece un policía. El policía, en vez de
arrestar al estafador, con su rifle saca lo que llevan los
transeuntes en los bolsillos, y entrega al ladrón todo lo que ha robado.

El estafador, naturalmente, son las casas de inversiones; el
policía, claro, es el Congreso -- y Usted es el transeunte, mentido y
robado por ambos.

Karl Marx y Friedrich Engels escribieron, hace160 años, que el
Estado es solamente el ejecutivo del capitalismo. Después de lo que
estamos viendo, ¿quién lo va dudar?

El Imperio se está desmoronando.


Traducción libre del inglés enviado
por Fatirah, litestar@aol.com, hecha en
REFUGIO DEL RIO GRANDE, Texas, EE.UU.

******************************

************************


Fall of the House of Capital? Mumia Abu-Jamal

By the time you read this the $700 billion bailout will have
been old news, one of the biggest transfers of wealth in history.

But it will not heal that which ails the nation as it trips and
stumbles like a drunken sailor on shore leave.

The reasons are simple.

For the problems are systemic, built into the rapacious nature
of the machinery humming all around us. The Rube Goldberg-like
contraption of democratic forms at the service of the financial
services industry is a bottomless maw, a gaping mouth that is never
sated.

Why was there no alarm when millions of people lost their homes
to foreclosures made inevitable by variable mortgage rates? When
millions lost manufacturing jobs to low paying service gigs? When
living standards crumbled, and when take home pay fell to 1973 levels?

Where was the alarm?

There was no alarm -- for this was the 'blind hand of the
market' at work, the leveling way of globalism, the new world order
moving through, preparing the way for the triumph of capitalism uber
alles.

Few were the politicians who gave voice to this immense social
suffering. Fewer still used their power to try to assuage their pain,
for they too were drunk on the wine of globalism.

But when the ripples spread upwards, from the foreclosed homes
to the foreclosing banks -and from the banks to investment houses,
Congress stirred from their drunken stupor, and rang alarm bells
loudest.

"It's an economic 9/11!", some bellowed; "It's a financial
tsunami!", yelled others.

When Americans were hoodwinked into ruinous sub-prime loans, and
millions were faced with foreclosures, where was the alarm?

More importantly, where was the help for those who were endangered?

Nowhere. Nowhere.

If they helped them the present economic crisis would've been
mitigated.

Instead, we're in a situation where a scam artist sets up shop
in a street-corner, playing a fraudulent 3-card monty hustle, and
along comes a cop. The cop, instead of rousting the scam artist,
rifles the pockets of every passerby, and delivers the stolen loot to
the scammer.

The scam artist, of course, is the financial investment houses;
the cop, of course, is Congress -- and you are the passerby, hustled
and robbed by both of them.

Karl Marx and Friedrich Engels wrote, 160 years ago, that the
State was but the executive for capitalist. After what we are all
seeing, who can doubt it?

The Empire is crumbling.

Els mossos d'escuadra denuncien en Franki per participar a la manifestació del judici del KORKIII i la presó Model el sanciona

Aquesta manifestació es va fer el dissabte 4 d'octubre i va aplegar unes 200 persones i va transcórrer sense incidents pels carrers del centre de Terrassa finalitzant amb una petita obra de teatre. Segons els mossos aquesta manifestació no estava autoritzada, però no ho van fer públic, ni van informar als manifestants, ni van identificar ningú. En canvi la manifestació estava convocada públicament, a través de cartells, Internet, i de dues rodes de premsa fetes, una, setmanes abans, i l'altre el dia anterior. I ningú, ni ajuntament, ni policia, ni interior o delegació de govern, havien desautoritzat la manifestació, per tant aquest acte estava emparat pel dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.

Tot i així, el mossos han comunicat la denúncia a la presó model abans que al propi Franki i aquesta li ha aplicat directament una sanció. Aquesta consisteix en la pèrdua dels permisos durant tres caps de setmana, o sigui que durant tres setmanes dormirà cada dia a la presó.

La qüestió és que la situació d'en Franki és un cas de repressió política, se'l persegueix, se l'assetja, se'l castiga per la seva manera de pensar i actuar en conseqüència. Prova d'això, no només és el que hem explicat fins ara, sinó que a més és atacat pels jutjats, pels mossos d'esquadra i per les lleis penitenciàries. Les lleis penitenciàries han obert un expedient disciplinari per una carta que va escriure en solidaritat amb el pres anarquista Amadeu Caselles que va fer una vaga de fam de 76 dies per reclamar els seus drets que estaven vulnerant. En un paràgraf es criticava a funcionaris i equips de tractament amb un to dur i això es va entendre com una falta de respecte i una infracció del reglament penitenciari. Aquesta setmana se li va comunicar que l'expedient disciplinari conclouria amb una sanció que esta a l'espera de que li especifiquin. A part d'aquesta sanció, l'equip de tractament de la model en saber de l'expedient li va restringir l'horari entre setmana i li va restar una nit de les que li donaven de permís els caps de setmana. Amb tot l'exposat ens podem fer una idea ben clara quina és la posició de l'estat alhora de resoldre els conflictes polítics i socials que provoquen les injustícies que patim, provocades pel sistema capitalista, la repressió pura i dura, les multes, els judicis, empresonaments,...

Aquesta és la seva democràcia. Però no ens podem quedar de braços plegats, hem d'estar al costat de totes les persones que lluiten i mostrar la nostra solidaritat, hem d'organitzar-nos, sortir al carrer, denunciar públicament la retallada de drets i les agressions que patim. Perquè no és la repressió en Franki, sinó les diferents lluites que de les quals participem i que també pateixen la repressió com la lluita per la vivenda digna i contra l'especulació, per exemple amb el cas del forat de la vergonya i el procés contra en Jona de l'Eixample, o les agressions a territori com el pla Caufec i quantitat de multes i judicis que tenen alguns menbres de la campanya, o la construcció de la MAT, o la situació de les persones preses com l'Amadeu Caselles o els presos politics catalans, entre d'altres. O mentre permeten actes feixistes el 12 d'octubre i reprimeixen durament els que s'hi manifesten en contra. És la unió, l'organització i la lluita i la solidaritat el que acabara amb les injustícies que patim i amb l'enderrocament final de l'únic responsable, l'estat capitalista.

Gràcies per tot
S.A.T

Amadeu Caselles, un llarg camí cap a la llibertat

Este pasado miércoles pasado fuimos a la Audiencia Provincial, con la intención de conseguir una entrevista con uno de los jueces, que debe pronunciarse acerca del recurso presentado por la abogada de Amadeu; sobre la solicitud de refundición de condenas que la jueza del penal 2 de Manresa, Erika López Gracia, había desestimado.

Nos presentamos cinco personas, dos abogadxs y tres personas solidarias con Amadeu, y tras algunos contratiempos, pudimos hablar con el el magistrado de la sección quinta de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sergio Cardenal Montraveta. En un principio, sólo permitieron la entrada de lxs abogadxs; pero tras hacerle saber estxs, nuestro interés por la entrevista y por la situación de Amadeu, al final accedió a recibirnos tras lxs abogadxs.

Esta era la primera de las entrevistas previstas, pues al día siguiente, teníamos una cita en el Síndic de Greuges. Ambas entrevistas, ofrecían diferentes expectativas. La del Síndic, de entrada, parecía como más fácil y de la que saldríamos con más garantías. La entrevista con el juez, era toda una sorpresa, pero unx se puede esperar lo peor cuando visita unos juzgados. Pese a estas primeras sensaciones, por mi parte salí con la sensación de mejores espectativas por parte del juez, que en la entrevista con el Síndic. Creo que fue importante, que tras esa inicial negativa a recibirnos a las tres personas del grupo de apoyo, posteriormente accedió y pudimos hablar un poco con él. Le transmitimos nuestra preocupación por la situación de Amadeu, y pese a que no conseguimos ningún compromiso en firme por su parte, no pareció que tuviese ya formado un criterio inamovible. Nos aseguró que estudiaría el caso de Amadeu, pero al mismo tiempo fue muy claro y nos recordó, que él no era el único juez que podía decidir, ya que son tres los jueces que tomarán la resolución.

Mi valoración, en base a su rectificación a recibirnos y a su predisposición a escucharnos con atención, es que queda abierta alguna espectativa favorable. Sin embargo, de la entrevista con los responsables del Síndic, no salí con una impresión tranquilizadora. De entrada, los responsables de cuestiones penitenciarias del Síndic nos recibieron a todas las personas que fuímos. En esta ocasión éramos, la madre y la abogada de Amadeu, y dos personas solidarias. Aquí no tuvimos ningún problema, todo fueron facilidades. Por parte del Síndic, eran dos personas, Ignacio García Clavel y Jordi. Les pusimos al día sobre la actual situación de Amadeu y sobre su estado de salud. Les hablamos de cómo Amadeu nos había explicado que la comida de dicha prisión era muy deficitaria. De cómo no había tenido oportunidad de hacer ningún tipo de rehabilitación, ni con la comida, ni con la parte física. Que el dolor de las piernas, no le permitía dormir y como, incluso el contacto de la piel con el pantalón, le producía dolor. Que llevaba ya suficiente tiempo en Brians 2 como para que hubiese iniciado algún tipo de recuperación y que le hubiesen traído ya de Quatre Camins, las pertenencias personales que todavía tenía allí. También les comentamos las dificultades que estaban poniendo, para propiciar una visita de una doctora del exterior y de confianza nuestra. Parecía que de todo lo que les íbamos explicando, tomaban puntual nota, y además lo hacían los dos. De tanto en tanto nos hacían algún comentario sobre lo que les explicábamos y reconocían que todo eso tenía que ser de otra manera. Una vez pudimos exponerle esas cosas, de una manera muy amigable, Ignasi clavel, fue explicándonos que conocía desde hacía tiempo a Amadeu y que coincidían en muchas cuestiones sobre cómo debía de ser el sistema penitenciario. Poco a poco, siguió con su relato y nos dijo que nos iba a explicar el acuerdo al que, la institución penitenciaria y Amadeu, habían llegado; pues no era lo que nosotrxs habíamos difundido por internet. La abogada sacó una hoja con nuestros comunicados, y le corrigió y el Sr. Ignasi rectificó diciendo que, no se refería a nosotrxs en concreto, sino a grupos de apoyo e hizo mención especial de uno de Alicante que no paraban de enviarle e-mails. Su acompañante, Jordi, apenas intervenía. Nos relató su encuentro con Amadeu cuando estaba con la huelga de hambre, y aseguró que fue el propio Amadeu el que puso un plazo de tiempo y que él le pidió, que a ese tiempo se le pudiera poner un margen negociable y "razonable", pero que ese plazo de tiempo, era para los primeros permisos y no para el tercer grado. A lo largo de su explicación, dejó caer varias cosas que me llenaron indignación, y que por respeto a lxs compañerxs y a la madre de Amadeu, me callé y aguanté sentado en la silla. Creo que el Sr. Ignasi, quiso ser simpático. O quizás, quiso provocar un poco. Él mismo nos explicaba que le había dicho a Amadeu que fuese con cuidado con las provocaciones y que intentara no responderlas; pues eso dificultaría el proceso. El Sr. Ignasi dejó caer que hablando con toda cordialidad con Amadeu, le dijo: "oye Amadeu, ¿tú anarquista?, antes quizás, pero ahora...". Como eso no era suficiente, prosiguió diciéndole, "¿sabes que te utilizan...?". Y por si no era bastante, nos recordó que Amadeu no había sido un delincuente espectacular, sino más bien del montón. Quizás el Sr. Ignasi, se cree que el aprecio a Amadeu se le tiene por su ficha penal, quizás porque puede que eso sea lo que le fascina al Sr. Clavel, las espectaculares fichas penales. También el Sr. Clavel prefiere ignorar que, en todo caso, a Amadeu lo está utilizando mucho más él, que todas las personas anarquistas juntas que le han apoyado.

Me quedé con las ganas de decirle que, en una prisión, no se puede ser anarquista por mucho que uno lo sienta; y sobre todo, si llevas más de veinte años entrando y saliendo. Nunca he sido partidario de llamar anarquista a nadie, ni tan siquiera me denomino anarquista a mí mismo; pero que sea el Sr. Ignasi el que ponga en cuestión si Amadeu es o no es anarquista, me parece poco menos que penoso.

Después de toda esa serie de comentarios, y alguno más que ya no atino a recordar, la indignación me hizo perder la concentración en lo que se estaba diciendo allí, para centrarme en intentar contenerla. Sólo recuerdo claramente ya, que retiraba mi silla porque estábamos levantándonos para irnos. Ahí, fue cuando dijeron que nos acompañaban a la salida. La madre, la abogada, el compañero del grupo de apoyo y el Ignasi se dirigieron al ascensor. Jordi dijo que bajaba por las escaleras y que nos esperaba abajo. Yo también me decidí a bajar por las escaleras y seguí los pasos de Jordi. No sé cuantas plantas eran, pero demasiadas para que Jordi aguantase en silencio todo ese rato. De repente me dijo, como intentando convencerme, que muchos presos se creían que los permisos eran un derecho, y que no era así, que los permisos formaban parte de un proceso... Recuerdo que cuando empezó a decirme todo eso, se cruzó con nosotros en las escaleras una mujer joven, y que el tal Jordi la siguió con la mirada ese breve espacio de tiempo que estuvo en su campo de visión. Llegando abajo, seguía con su teoría..., pero yo ya no podía seguir aguantando el tipo en silencio, y le dije todo lo tranquilo que pude, que los permisos son un derecho por el supuesto carácter reinsertador de la prisión y que la reinserción era un derecho principal reconocido en sus leyes y que los permisos obedecían a esa hipotética reinserción. Estaba dispuesto a no dejarle continuar hablando, pero afortunadamente llegó el ascensor y bajaron de él sus ocupantes. Nos despedimos, y al salir, ví que los responsables del Síndic, se quedaban en la puerta. Nos detuvimos un momento al lado de la salida para ver en qué dirección nos íbamos. La parada fue un poco más larga de lo "normal", pues el compañero había quedado en encontrarse con otra persona, para entregarle algo que se había olvidado. Al rato, los responsables del Síndic, pasaban delante nuestro y se excusaban diciendo que tenían que entrar en su despacho por la calle. Que raro, no nos recibieron en su despacho. Algo en teoría tan natural como salir a la calle con nosotrxs, lo hicieron tan raro, que después se vieron en la necesidad de dar explicaciones. Sinceramente, me pareció más sincero el juez que los del Síndic. El Sr. Ignasi se comprometió a ver a Amadeu la semana que viene. Ya veremos hasta donde nos lleva este camino; la compañía no me pareció nada grata. Pero bueno, sólo son impresiones.

12 d'octubre: repressió dels antifeixistes

Tarragona

Barcelona

Barcelona:

La policia segresta a les manifestants antifeixistes durant més d'una hora i mitja al carrer de Sants impedint l'avanç cap a Montjuïc. La manifestació es troba encerclada i acompanyada per davant i per darrere d'una trentena de furgons policials. Abans però s'ha encarregat de carregar diverses vegades amb les porres i, a part de cops diversos, hi ha un mínim de cinc persones ferides de consideració: dues amb traus al cap, una altra amb forts cops a la cama, una altra amb problemes de respiració a causa d'un fort cop al pit i la darrera, una dona amb el cap obert. Algunes han estat ateses per les ambulàncies presents.
Cal remarcar que les càrregues policials són cap a un grup de manifestants que es troba totalment encerclat, excedint- se en la contundència. També s'han generat situacions tenses quan persones solidàries de fora de la manifestació intentava fer arribar aigua o menjar a les persones retingudes.
La manifestació ha tornat cap a plaça de Sants totalment envoltada d'antiavalots i s'ha desconvocat.

Cobertura de La Haine: Manifestación Barcelona 12 octubre 2008. Res a celebrar
http://www.lahaine.org/index.php?p=33491

Tarragona:

Avui ha tingut lloc la manifestació del moviment “neofeixista” Alianza Nacional, a la Rambla Nova de Tarragona a les 12 hores, per la seva banda, s’ha dut a terme també una concentració antifeixista a l’alçada dels Despullats de la Rambla a les 11:30 hores.

La forta presència policial, ha fet que aquestes dues manifestacions no es trobessin en cap moment i han impedit que es produïssin aldarulls. La Rambla Nova i els carrers paral•lels han estat tallats des de la Plaça Imperial Tarraco fins al tram de la Rambla que creua amb el carrer Fortuny.

Al voltant de 400 persones s’han concentrat davant l’Estàtua dels Despullats protestant contra la manifestació feixista. El seu objectiu era demostrar el rebuig del poble tarragoní davant el feixisme. Les consignes que es podien sentir eren: “12 d’octubre , res a celebrar”, “Visca Tarragona antifeixista” o “Nazis no”, entre d’altres. La concentració ha estat en tot moment controlada per la policia i ha tingut una durada aproximada de tres quarts d’hora.

Per la seva banda, Alianza Nacional, amb un centenar de militants i simpatitzants i una forta pluja que en aquell moment se sumava a l’acte, han començat a les 12 en punt la seva manifestació en commemoració del dia de la Hispanitat. Banderes espanyoles i d’AN, estilisme nazi i consignes del tipus: “Arriba España”, “Espanya 1 y no 51”, o “No nos engañan, Catalunya es Espanya”, han marcat la marxa que ha arribat a la Font del Centenari ,a només uns escassos 100 metres de la contra-manifestació, on han tingut lloc els parlaments, entre els xiulets i crits dels antifeixistes. Han intervingut el delegat de Málaga d’AN, que ha destacat el problema del separatisme de Catalunya, el delegat de Tarragona d’AN, Vicente Vallés, que ha deixat clar que estaven celebrant els 516 anys de llibertat i que ha expressat la seva satisfacció per ser Tarragona la ciutat escollida per a celebrar aquest 12-O, perquè, segons ha expressat, Tarragona és Espanya i un símbol de la història llatina. També ha intervingut el delegat de premsa d’AN amb un discurs d’una clara apologia al racisme on titllava “d’escòria” als immigrants. Hi han hagut també paraules per a la Subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, a la que han acusat de mentidera al afirmar que les manifestacions d’AN són perilloses.

La manifestació s’ha dissolt al cap d’una hora aproximadament, com estava previst.

Desallotjades les antifeixistes de Montjuïc

Segons ACN,

Una vintena de joves s'encadenen a la Plaça Sant Jordi per protestar contra l'homenatge a la bandera espanyola previst per al Dia de la Hispanitat

Barcelona.- Una vintena de joves antifeixistes s'han encadenat aquest dissabte a la tarda a la Plaça Sant Jordi, a la muntanya de Montjuic, que aquest diumenge ha d'acollir una concentració en homenatge a la bandera espanyola amb motiu del Dia de la Hispanitat, i que, segons denuncien, serà de caire feixista. La protesta ha sigut convocada per la Coordinadora Esquerra Independentista del Barcelonès. En un principi, al voltant de dos quarts de sis d'aquesta tarda, dues patrulles dels Mossos d'Esquadra s'han desplaçat fins a la plaça per evitar que es produissin incidents. Els joves encadenats han rebut el suport d'una setantena de persones.

Vídeo de l'acció
Autor: Dotú, David
Data: 11.10.2008 21.21 h
Durada: 2 min 43 s

Segons Alerta Solidària, a indymedia,

A dos quarts de 9, els mossos d’esquadra ha desallotjat la gent que estava encadenada a Montjuïc i que hi havia passat tota la nit. 7 de les persones encadenades han sigut introduides en furgones policials ( esperem confirmar si es tracta de detencions o els duen a identificar-los a comissaria).A més, 60 persones que hi eren al mateix lloc, eren encerclades i conduides pels mossos muntanya avall en direcció Sants, encara que al carrer Lleida els han deixat anar. Abans d’encerclar-los, els han fet fora mitjançant una càrrega per separar-los de la gent que ha passat la nit encadenada, per denunciar la concentració feixista que encara es realitza a Barcelona pel 12 de octubre. D’aquí poc començarà la manifestació antifeixista del 12 d’octubre, de la que anirem informant.

Carta oberta al jutge Sergi Cardenal, de l’Audiència Provincial de Barcelona

A l’atenció del magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta.

Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Telèfon: 93 4866090

Fax: 93 4866009

Amb aquest escrit, voldríem cridar la seva atenció pel que fa a la delicada situació en què es troba el senyor Amadeu Casellas Ramon, actualment pres al centre penitenciari de Brians II. Amadeu Casellas s’està recuperant d’una vaga de fam que va durar 76 dies, i el seu estat de salut actual és extremadament delicat.

La magistrada del jutjat nº 2 de Manresa, Èrika López Gracia, li va denegar la sol·licitud de limitació de condemna a 20 o 30 anys, màxims segons la llei, i també li va denegar la limitació per raons humanitàries. Contra aquest fet es va posar un recurs, i ja que el cas ha passat a les seves mans li demanem que resolgui el recurs favorablement i que s’acabi d’una vegada amb el patiment d’Amadeu Casellas, que també és el de la seva família i dels seus amics i amigues.

Amadeu Casellas ja ha complert gairebé 23 anys de condemna, quasi tota una vida. Si no es resol el seu cas favorablement, de fet se l’estaria condemnant a una cadena perpètua.

D’altra banda, la condemna més gran de l’Amadeu és de cinc anys; per tant, si se li aplica el triple de la condemna més alta, tal com contempla la llei, l’Amadeu ja hauria d’estar en llibertat des de fa força temps. L’Amadeu té també vuit anys de redempcions de condemna, per les feines fetes dintre de la presó.

El cas d’Amadeu Casellas es presentarà aquesta setmana a la Comissió de Drets Humans de Ginebra, per organismes competents en aquestes qüestions, ja que la denegació de refundició de condemnes que demana és només una part del seu cas global, que és digne de ser tractat especialment per aquesta Comissió.

Tot esperant una resolució urgent d’aquesta sol·licitud, li agraïm la seva atenció.

EL FEIXISME AVANÇA SI NO SE’L COMBAT. ARA I SEMPRE, NO PASSARAN!!!!

Tal i com , per desgràcia, ve essent costum, el proper dia 12 d'octubre diverses agrupacions feixistes han tornat a convocar un acte a la ciutat de Barcelona . No obstant això, com van fer en anys anteriors a Iruñea i Donosti , enguany han decidit fer una convocatòria de caràcter estatal que pretén tenir major ressò mediàtic i major presència als nostres carrers. Aquests actes conten amb el beneplàcit i la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament d'Interior , que amb la seva permissivitat donen suport i ales a aquest tipus de col•lectius.

És per tot això que, com cada any, però amb major insistència, hem de sumar-nos a la campanya i a les convocatòries contra aquests col•lectius d'extrema dreta i neo-feixistes.

No permetem que aquests actes es realitzin impunement. Si continuem passius tolerant que els seus actes i agressions (Ruben, Carlos, Roger i molts/es altres companys i companyes) succeeixin lliurement pels nostres pobles i els nostres barris, serem còmplices del seu creixement .

Per això fem una crida de manera unitària a mostrar el rebuig rotund a l'extrema dreta i als feixistes i a denunciar la permissivitat i complicitat de moltes institucions.

MANIFESTACIÓ Diumenge dia 12 d'Octubre a les 11 h a Plaça de Sants

ENRIC DURAN

(Carta enviada al diari «El Punt» i no publicada durant més de 20 dies)

Com és sabut, Enric Duran, activista dels moviments socials, va expropiar una quantitat pròxima al mig milió d’euros a diversos bancs i caixes, mitjançant la demanda simultània de crèdits, sense intenció de tornar-los, i en va repartir l’import entre diversos moviments socials.

Cal dir sense embuts que l’acció de l’Enric és il·legal, però legítima. Més ben dit: és contrària a les lleis humanes però d’acord amb les lleis divines. A l’eternitat duen haver celebrat la seva acció, tal com l’hem celebrada moltes persones de bona voluntat.

Els bancs s’apropien de molts recursos de la societat, de manera legal, però d’acord amb unes lleis injustes. I quan la cosa els va malament, el «seu» Govern té amb ells una generositat que no té mai amb ningú més.

És just i legítim fer que els bancs compleixin una funció social, que és obligada. Això s’hauria de fer d’unes altres maneres, a través de l’Administració, però si no es fa així... Els bancs, amb els seus enormes capitals, les seves operacions, netes i brutes, i els seus fabulosos beneficis, es mereixen que s’actuï amb ells d’aquesta manera. L’Enric s’ha convertit en un referent de la justícia social.

ANTONI FERRET. Barcelona

Botifarrada popular contra la hispanitat

Ja fa més de 70 anys de l'aixecament militar que originà la guerra civil espanyola que afectà el nostre país i que culminaria amb la instauració de la dictadura franquista espanyola. Dictadura que durarà més de 30 anys i de la qual existeix un silenci i impunitat absoluts. Des de la fi de la dictadura i passant per la “transició” s'ha explicat la història dels vencedors, embolicada en un notable silenci entorn els crims comesos i sense donar veu als anomenats “vençuts”, exiliats i refugiats.
És per això que, des de Maulets Osona, el jovent revolucionari independentista ens hem proposat obrir el debat entorn a aquesta necessitat i exigir l'eliminació de les restes de la simbologia franquista que encara queden al nostra territori. Som conscients de que la nostra lluita s'ha de començar en l'àmbit local i, per tant, iniciarem una campanya a la ciutat de Vic, capital de la nostra comarca.
No ens volem centrar únicament en les remissències franquistes que encara avui trobem pels nostres carrers. Per desgràcia Vic, encara té com a vigatà il·lustre un assassí amb tots els "ets i uts" de la paraula com és el Virrei Avilés. No ens cansarem de repetir les barbaritats i el genocidi comès per aquesta personaDemanem a l'Ajuntament de Vic l'abolició de TOTS els símbols feixistes i restes del règim franquista que, actualment, encara existeixen i conviuen amb la ciutat; així com el canvi de nomenclatura dels carrers amb titulars franquistes o dedicats a persones que no s'ho mereixen. Alhora pretenem obrir un debat a la societat i donar peu a la reflexió, reconeixement i dignificació històrica de tots aquells i aquelles que lluitaren per la llibertat individual i col·lectiva del nostre poble. Perquè els crims sense nombrar són víctimes sense drets!

Absoltes 25 persones detingudes a Terrassa durant el desallotjament del KORK III l'any 1999

El macro-judici, que havia de durar fins el 15 d’octubre, ha finalitzat avui després de que la fiscal retirés tots els càrrecs que encara mantenia contra les persones encausades arran de les flagrants contradiccions en que ahir van incórrer els policies que van comparèixer com a testimonis de l’acusació, entre ells l’inspector i el secretari de l’atestat policial i el cap de la Unitat d’Intervenció Policial que va efectuar el desallotjament. Avui, un cop projectat el vídeo filmat per la policia durant el desallotjament (impugnat per algunes defenses perquè va estar varis mesos fora de la tutela judicial) la fiscal ha vist com se li desmuntaven els pocs arguments que li quedaven i ha optat per enretirar definitivament les acusacions.

El procés pel desallotjament del KORK-III ha estat plegat d’irregularitats des del primer moment, amb diverses denúncies i impugnacions de les defenses durant la instrucció i situacions d’indefensió que van motivar el seu ajornament en diverses ocasions. En començar la vista del dia 6 d’octubre, la poca solidesa de les acusacions va motivar a la mateixa fiscal a revisar la qualificació dels presumptes delictes i la petició de condemna que en total sumava quasi 5 anys de presó: es retiraven els càrrecs d’usurpació i desordres,; el delicte de atemptat a l’autoritat passava a ser resistència (amb una petició de 6 mesos de presó), per danys demanava 6 mesos a 6 euros diaris o tres mesos de presó i 3000 euros de responsabilitat civil subsidiària i també 6 euros diaris durant deu dies per falta a l’ordre públic. Igualment, abans d’entrar a sala la fiscal va oferir a les encausades a les encausades la possibilitat de pagar a l’endemà els 3000 euros de responsabilitat civil pels danys i una rebaixa més gran en les peticions penals. Les 25 persones no van acceptar el pacte, tot remarcant que el procés es tractava d’un judici polític en el que es perseguia la militància de moltes d’elles en moviments socials i polítics transformadors i que la única resolució que veien vàlida era l’absolució.

La retirada dels càrrecs és una victòria dels moviments socials. La retirada de les acusacions ha estat motivada pel ressó de les campanyes de denúncia tant d’aquest judici com d’altres situacions de criminalització als moviments socials (empresonament d’en Franki, judici contra en Jona, persecució contra la crema de fotografies del Rei, etc.). Un cop més s’ha demostrat com la pressió al carrer pot revertir situacions d’injustícia recolzades també per aquest sistema legislatiu i judicial encaminat a protegir els interessos dels rics per davant de les necessitats de la gran majoria de la població. El desenllaç del judici ha mostrat, igualment, la feblesa del muntatge construït per la Policia Nacional, que era la base de l’acusació fiscal. Ha quedat evidenciat com la actuació policial ha anat encaminada a reprimir, des del principi, a uns moviments social que plantegen alternatives ideològiques i en el dia a dia al sistema capitalista i a l’especulació immobiliària.

La darrera paraula de què feren ús les i els acusats a la sala es centrà en la denúncia de la violència policial i la repressió sistemàtica per part de l’Estat, en la defensa de l’okupació com a eina política de denúncia del sistema capitalista i de creació d’alternatives i en la reivindicació de la seva despenalització. Entre ells i elles estigueren en tot moment presents Laura Riera i Zigor Larredonda, a qui també pertany aquesta victòria, així com els companys desapareguts amb els que ja mai no la podran celebrar.

Aquesta petita victòria és de totes aquelles i aquells que defensem la justícia social i ens atrevim a somiar en nous projectes fora de la lògica del capital i del seu control, i ens encoratja a continuar les nostres lluites a Terrassa i a arreu

Salut i gràcies.

FINS A LA VICTÒRIA, SEMPRE!
PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ

Mobilitzacions i jornada d’aturades el dimarts 7 d’octubre contra la Directiva europea de la setmana laboral de fins a 65 hores

Manifestació convocada a Barcelona el dimarts 7 d’octubre a les 19,00 h. des de Passeig de Gracia-Provença fins a Plaça Catalunya sota el lema "No a les 65 hores, Sí a les 35 hores. La crisi que la paguin els rics". La manifestació està convocada per la Campanya contra la Directiva de les 65 hores.

Concentracions a Tarragona 19 h. Estàtua Despullats i Girona 20 h. Pont de Pedra

Convocatòria de Vaga de 24 hores realitzada a nivell de Catalunya pel 7 d’octubre per tal de donar cobertura a tots els treballadors i treballadores que vulguin realitzar algun tipus d’aturada durant el dia. A cada empresa es decidirà la durada de l’aturada i les activitats informatives a realitzar. Per a més info mira:

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2220

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2227

CGT Catalunya

No a la MAT!

La MAT és la conseqüència d’un model energètic centralitzat basat en la producció massiva d’energia en pocs llocs i el seu transport a llarga distància fins els llocs de consum. La construcció de la línia de 400 KV entre Sentmenat i Baixàs suposarà la dependència de la generació energètica d’origen nuclear procedent de l’Estat Francès i endarrerirà l’aplicació d’un model alternatiu que, basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum, evitaria la necessitat de grans línies de transport.

MAT vol dir l’expropiació forçosa (una llei dels temps de Franco), les destrosses naturals que estan patint les nostres comarques i l’espoliació del nostre patrimoni cultural com ara la ruta Verdagueriana o les runes de la Via romana a Centelles.

MAT vol dit la negació d’un debat públic sobre el model energètic a seguir, la negació al estudi de les alternatives per garantir les necessitats energètiques que siguin menys contaminants i menys agressives pel medi ambient. MAT vol dir que ens neguen EL DRET A DECIDIR.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tant l’Estat espanyol com el Govern de la Generalitat han apostat per posar al servei d’una empresa privada com REE els seus aparells polítics, econòmics, jurídics i repressius en contra dels que defensem el nostre territori, contra els que defensem el nostre país.
Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tot i la demostrada il·legalitat d’aquest projecte, té carta blanca per avançar amb tota impunitat.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar com els nostres dirigents manipulen la realitat per criminalitzar qualsevol moviment que posi en clara evidencia la manca de llibertat i democràcia en el nostre país. I així ho estan demostrant amb les citacions judicials a membres de la Plataforma o amb la recent ordre per part del Bisbat de Vic del desmantellament de la protesta pacifica de la Torre 38.

Però no ens faran callar! No deixarem d’actuar! No amb el nostre consentiment! No a la MAT ni aquí ni enlloc!

CNT MANRESA OBRE CONFLICTE AMB L'EMPRESA BONET ROCA S.A.

Desde CNT Manresa, damos por abierto el conflicto con la empresa Bonet Roca S.A., dedicada a la venta al por menor de material eléctrico, mas bien volcada a la venta de lamparas e iluminación, teniendo varias tiendas por el centro de Manresa y una central en St. Fruitós de Bages.

Montse ha sido despedida injustamente. Nuestra compañera al exigir sus derechos fundamentales estaba recibiendo por parte de su encargada, ya de un tiempo atrás, presiones hasta el momento de hacerse insoportables para la compañera y acabando en un ataque de ansiedad por el acoso sufrido y la consiguiente baja médica. Estando en este proceso de baja médica nuestra compañera ha sido despedida. La compañera tambien ha sufrido una serie de irregularidades por parte de la empresa: trabajaba 44 horas semanales, mientras la empresa solo le cotizaba a la seguridad social 40 horas, la empresa no habia pactado el calendario laboral con sus trabajadoras, a esto se le suma que Montse realizaba tareas en la empresa que no se correspondian con su categoria profesional. Montse llevaba la tienda ella sola, mientras que su categoria era la de ayudante de dependienta, robandole la empresa la diferencia de salario y derechos que le correspondian.
Las reivindicaciones de Montse son las siguientes:

-Pago de los salarios no devengados hasta la data de su readmisión.
-Firma del calendario laboral incluyendo vacaciones no disfrutadas hasta la data.
-Contrato indefinido.
-La categoria laboral que le corresponde.
-Pago de unos dias no devengados (del 1 al 7 de Agosto).
-Retribución de las horas extras según convenio.(hacia 44 horas mientras cotizaba 40).
-Cese del abuso de autoridad de su encargada Mercé y retractación por escrito.

Por estos motivos solicitamos el envio de faxes a la empresa al fax 93.877.19.16 en solidaridad con la compañera. Proponemos este modelo de envio:


L'EMPRESA BONET ROCA
VULNERA ELS DRETS
DELS SEUS TREBALLADORS
· Van acomiadar la treballadora Montse estant
de baixa, produïda per l'assetjament laboral
de la seva encarregada Mercè, al reivindicar
els seus drets.
·La categoria laboral que tenia, no es corresponia
amb la feina que feia, robant-li a la treballadora
la diferència de salari i drets.
READMISSIÓ MONTSE!!!




Sindicato de Oficios Varios de la CNT-AIT de Manresa.

Advocats denuncien que "s'estan perseguint les idees i la dissidència política" sobre la base dels interessos de l'Estat

BILBO-. Els advocats Jone Goirizelaia, Haizea Ziluaga, Arantza Zulueta, Iñaki Goioaga, Kepa Landa i Ainhoa Baglieto han comparegut avui a Bilbo para fer una lectura jurídica de les últimes sentències i il·legalitzacions.

Tots ells han participat en els procediments contra el moviment pro amnistia o les il·legalitzacions de EHAK o EAE-ANB.

Segons ha explicat Kepa Landa, amb aquestes últimes resolucions judicials "no es persegueixen conductes concretes, no es persegueixen conductes delictives concretes ni s'està atenent a comportaments individuals ni col·lectius concrets". AL seu judici, "el que s'està perseguint són les idees polítiques i s'està perseguint la dissidència política".

En tots aquests procediments, ha afegit, "els esquemes són els mateixos" i "en cap d'ells s'aconsegueix transmetre l'existència de conductes delictives de cap tipus, no es lesiona cap bé jurídic que no sigui l'interès de l'Estat d'actuar de determinada forma".

Landa ha explicat que amb tot això "s'està tractant d'assolir la desaparició d'un espai social i polític" evitant així "qualsevol intervenció en la societat i en la política de persones que pertanyen a aquest espai".

"Guanyem judicis i perdem sentències"

A més, ha denunciat que s'han anunciat noves causes contra més d'un centenar de persones "que vindran amb els mateixos paràmetres, criteris i previsiblement amb els mateixos resultats". "S'anuncien procediments les sentències dels quals ja estan escrites", ha recalcat.

El lletrat s'ha referit també a la seva labor, així com a la dels seus companys en aquests procediments, i ha dit que "queda de manifest que no importa el que es provi" en els mateixos. "No importa la prova que es practica, tampoc les lleis, si fa falta s'estenen, es retorcen de tal manera perquè permetin dictar una resolució judicial en la línia que s'ha orientat el procediment".

Així mateix, ha denunciat que "l'Estat espanyol ha dictat lleis específiques contra la dissidència basca", que "persegueixen cada vegada més aspectes socials".

"En la pràctica judicial, el que es fa és seguir les directrius que marquen la Policia i la Guàrdia Civil", ha assenyalat per a afegir que "tot passa pels informes policials". A més, ha subratllat, "no s'admeten les proves encara que siguin evidents, els advocats guanyem els judicis però perdem les sentències".

"Al sistema polític espanyol no li està important en absolut prescindir de l'aparença que això és un Estat democràtic, prescindir que això és un Estat de Dret i de la més bàsica separació de poders", ha explicat.

Finalment, ha posat en evidència que tot això "és molt greu" ja que "s'està vulnerant tot un sistema de llibertats i, en concret, amb les quals afecten a molts dels ciutadans d'Euskal Herria".

MANIFESTACIÓ PER LA LLUITA TRANSGÈNERE, TRANSSEXUAL I INTERSEXUAL

Dissabte 11 octubre 2007 - a les 18h
Pl. Universitat (BARCELONA)

El lema :Prou disfòria de gènere! és un crit contra el diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere, ara, “trastorn d’identitat sexual o de gènere” (TIG).

Perquè no som malalts mentals pel fet de ser trans; no som transtornats pel fet de construir el gènere fora de les normes establertes per la medicina i els governs.

Volem fer sentir les nostres veus i no ser tractats mai més ni com a víctimes ni com a malalts polítics.

I perquè volem tenir dret a decidir sobre els nostres cossos, els activistes trans exigim:

- La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic.
- La retirada de la menció del sexe dels documents oficials.
- L’abolició dels tractaments de normalització binària a personas intersex.
- El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirugies (sense la tutela psiquiàtrica).
- La prevenció de la transfòbia: el treball per la formació educativa i la inserció laboral de les persones trans.

Dient que no son ni homes ni dones volem demostrar que el binomi home-dona i totes les diferències que s’atribueixen als gèneres masculí i femení son construïdes i poden ser qüestionades. I que quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a transtornats posen en evidència que les nostres identitats, les nostres vides transtornen el seu sistema. Per això diem que la malaltia no és en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.

Ni homes ni dones, el binarisme ens emmalalteix!

Festa trans amb concerts i perfors 23 hores
Can Vies C/ Jocs Florals 42 (metro plaça de Sants)

Jornada de lluita a Barcelona, A Corunha, Bilbo, Brusel.les, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris i Saragossa.

Rouillan o la llibertat de pensar i parlar

(Article publicat a vilaweb)

Jean-Marc Rouillan torna a ser a la presó fins que el jutge d'aplicació de penes de París no prengui una decisió sobre la demanda fiscal de revocar-li la semillibertat per unes declaracions a la premsa. Ahir al vespre, en tornant a la presó marsellesa de Les Baumettes a dormir, com cada dia des que vivia en règim de semillibertat, Rouillan va rebre la notificació de les autoritats penitenciàries. Poden passar entre deu i quinze dies fins que el jutge no dictamini res. Després de vint-i-un any de presó, Rouillan vivia en règim de semillibertat feia deu mesos i podria accedir a la llibertat condicional, d'aquí a dos. De dia, treballava a l'editorial Agone. Dormia i passava els caps de setmana a la presó. Tenia prohibit pel jutge de fer declaracions sobre les accions polítiques per les quals havia estat condemnat l'any 87, compromís que ha complert en totes les entrevistes que ha concedit.

Els esdeveniments han anat molt ràpids. La demanda de la fiscalia ha estat atesa en dos dies. Les declaracions fetes per Rouillan a l'Express van clarament en la línia de totes les que ha fet aquests deu mesos, però ara, misteriosament, han estat l'origen d'un pervers muntatge, en què participa intensament tota la premsa francesa, les ràdios i les televisions. Podeu seguir-ho per internet. En va ple. El batibull que s'ha fabricat en poques hores ha donat ales al fiscal, que sembla que el voldria veure condemnat a cadena perpètua fins a la mort. L'embolic mediàtic comença per tergiversar allò que ell va dir i a aplicar-hi tot de manipulacions. Sumar-hi declaracions d'anys enrere, fetes en uns altres mitjans i contexts. Barrejar-hi fotos actuals, amb unes altres, armat, de quan es dedicava de ple a l'acció, fa més de vint anys. Afegir-hi declaracions de parents de les víctimes d'Acció Directa. Però, sobretot, la cosa més greu: el muntatge ha obert les portes a un linxament públic de la seva persona, amb tota mena de comentaris i insults contra ell i les seves idees. No oblidem l'important paper que potser tenen avui als mitjans digitals i, de retruc, a ràdios i televisions, els comentaris incontrolats dels lectors que, com hienes, salten a la jugular de les notícies i dels seus protagonistes, sense gens de rigor, ni d'ètica. Em sembla una tècnica manipuladora molt greu. Una sector social molt conservador, per no dir feixista, acaba manipulant els fets, les paraules, i condicionant l'interès de qüestions que, potser, serveixen d'indicador d'audiències per al periodisme més servil, abjecte i comercial. Perillós. I més perillós encara, si l'actuació dels polítics i dels jutges mira d'acontentar aquests sectors. Potser es retroalimenten. Quin és l'objectiu d'aquest gran muntatge sobre Rouillan? Que una persona que fa un any que declara, amb coherència i sinceritat, que assumeix el seu passat d'acció, pel qual ja ha complert vint-i-un any de presó, i que creu que avui la lluita armada ja no té sentit, acabi apareixent davant la societat com un ésser diabòlic que, a la primera de torn, és capaç de metrallar multituds. I que el tornin a tancar, per sempre. És la repressió. La manipulació política. És el 'Manufacturing consent', que explica Noam Chomsky. En viu i en directe.

No crec que l'origen de l'afer hagi estat casual. Em sembla tot massa sospitós. Pot haver-hi influït el fet que Rouillan pugui accedir aviat a la llibertat condicional? O que es presenti davant la societat com una persona que té el dret de pensar i de parlar? O pesa més la seva adhesió al Nou Partit Anticapitalista francès, l'NPA? Que, per cert, és fundat per trotskistes, els quals sempre es van manifestar contra els mètodes d'Acció Directa, els anys 70-80. I avui, tants anys després, no cal dir-ho. No l'acceptarien pas, si creguessin que és un instigador de la lluita armada. Però sí que crec que és un atemptat brutal a la llibertat d'expressió i d'informació. Ell s'hi juga la llibertat, per unes paraules tergiversades. Em sembla una pràctica cruel i torturadora, igual que els càstigs exemplars, inclosa la pena de mort, que antigament s'aplicaven en públic per escarmentar. Però, alhora, la maniobra és tan bruta i forçada que es posa en evidència tota sola. A l'entrevista en qüestió, sobre les accions per les quals va ser condemnat, Rouillan diu: 'Je n'ai pas le droit de m'exprimer là-dessus… Mais le fait que je ne m'exprime pas est une réponse. Car il est évident que, si je crachais sur tout ce qu'on avait fait, je pourrais m'exprimer. Par cette obligation de silence, on empêche aussi notre expérience de tirer son vrai bilan critique.' I abans ha deixat ben clar: 'Il faut clarifier les choses: le processus de lutte armée tel qu'il est né dans l'après-68, dans ce formidable élan d'émancipation, n'existe plus (...) Mais, en tant que communiste, je reste convaincu que la lutte armée est nécessaire à un moment du processus révolutionnaire.'

Es pot considerar que instiga a la lluita armada? Tant com les editorials que publiquen textos de Lenin o Mao, o els productors del film 'Che, el argentino', per exemple. O com els qui sovint escrivim sobre aquests temes. Rouillan fa un comentari teòric elemental, de manual, una reflexió genèrica. Però la cosa més important és que les seves paraules van en la línia de la declaració que va fer davant el jutge que li va concedir la semillibertat, aviat farà un any. Avui aquest jutge no el pot tornar a la cadena perpètua per les mateixes paraules que el van decidir a atorgar-li la semillibertat. És evident. El linxament político-mediàtic és una amenaça terrible als drets dels ciutadans. Per la dignitat de Rouillan, de les persones i de la llibertat de pensament i d'expressió, caldria desmuntar aquest muntatge, saber on s'origina, com funciona, qui el dirigeix, si és que és així, és clar. Encara fa més pànic de pensar que comença per atzar i després, entre tots, els qui parlen i els qui callen, es van alimentant la infàmia, la crueltat i la lapidació, a l'empara de l'anonimat. La resta, queda per a la repressió i la propaganda política, que ho arrasen tot.

Xavier Montanyà xavier.montanya@partal.cat