PREVARICACIÓ!

La crisi de la justícia espanyola, sobretot dels seus òrgans superiors, continua. Anys enrere es va condemnar la direcció d’Herri Batasuna per haver projectat un vídeo durant una campanya electoral. El vídeo era d’ETA i era sobre una proposta de pau. Es va inhabilitar el jutge Gómez de Liaño per haver-se atrevit a investigar un «intocable». Més darrerament es va tornar a jutjar un pres terrorista que ja havia complet la seva condemna, amb l’excusa d’uns articles. Es van catalogar de terroristes unes organitzacions juvenils sense cap prova de cap fet. Purament per idees.

I com a culminació —per ara—, en el judici anomenat del 18/98, s’ha condemnat 47 persones per tenir les mateixes idees i els mateixos sentiments que ETA, sense demostrar que hagin realitzat cap «fet» terrorista, acusant-los de ser «les entranyes d’ETA». No per haver executat cap fet punible, sinó per pensar igual i sentir igual que l’organització de lluita armada. És a dir, per ser partidaris de la independència d’Euskadi.

És la corrupció de la justícia. És utilitzar la justícia com a recurs polític i no judicial. Com a recurs polític al servei d’un partit (d’un i de part d’un altre). I, sobretot, és anar posant més i més obstacles al procés de pau d’Euskadi. Com si la pau no interessés, a segons qui. I tot això a través d’una Audiència Nacional que ja no hauria d’existir, perquè és un residu franquista.

Aquesta crisi de la justícia és un dels problemes més greus de la democràcia liberal espanyola. Caldria ser-ne conscients. I, en relació a l’afer d’aquest procés 18/98, ja cal que tothom se’n desmarqui, com algunes institucions, organitzacions i professions ja han fet. Cal que tothom faci sentir la seva protesta, de la manera que li sigui possible, per petita que sigui. Per no fer-nos-en còmplices.

Antoni Ferret. Barcelona