L'Ajuntament de Vic prohibeix als que no són llibreters la venda de llibres el dia de Sant Jordi
(...) Uns altres perjudicats per la decisió municipal són l’editorial Virus, una cooperativa de Barcelona de signe àcrata que també feia uns 15 anys que venia llibres a Vic, a través de col·lectius que els donaven suport. L’escriptor taradellenc Miquel Vilardell, un dels habituals d’aquesta parada, es queixava també de l’actitud de l’Ajuntament. En el seu cas, encara no han decidit què faran dimecres. Igual que els anteriors, es queixen per les formes: que no se’ls cridés a dialogar i que l’Ajuntament no els contestés fins aquest dimecres, a una setmana només de Sant Jordi, quan ja tenien tot el material preparat. (Informació de El 9 Nou)
Davant d'aquesta prepotència de l'Ajuntament de Vic, em sembla de justícia fer aquí una paradeta virtual de l'editorial Virus, amb la recomanació més entusiasta del llibre "Queremos la libertad! Una vida en los Panteras Negras" que Francesc Arnau ens comenta en aquest article:
MUMIA: "WE WANT FREEDOM!"
He llegit l´últim llibre de Mumia, "Queremos la libertad! Una vida en los Panteras Negras", publicat aquest any a Barcelona per l´Editorial Virus. I per entendre la significació d´aquest llibre com a una arma de guerra i com a un instrument de combat, els lectors no hem d´oblidar que el seu autor, el periodista afro-americà Mumia Abu-Jamal, està avui en perill de mort, tancat a la presó d´alta seguretat "State Correctional Institution Greene", de Pensilvània, en virtut d´una condemna sota la falsa acusació d´haver mort un policia blanc, el 1981.
Aquesta situació, la d’escriure en perill de mort, també està inclosa a la introducció d´un altre llibre, que es diu: "Soledad Brother, the prison letters of George Jackson" (1). I aquella introducció està signada per Jean Genet (1910-1986), l´escriptor
francès del "teatre de l´absurd".
Aquest home, que va visitar clandestinament els USA, a finals dels anys seixanta, va pasar una llarga temporada amb els Black Panthers, col.laborant en les seves campanyes polítiques, sobretot a base d´intervenir en mítings a les universitats.
El llibre del George Jackson és el primer que vaig llegir sobre els Black Panthers, a principis dels seixanta. El vaig poder trobar en un quiosc de les Rambles, dins d´un expositor giratori, dedicat a la novel·la negra nord-americana. I suposo que només s´ha d´agrair a la ignorància dels censors espanyols de l´època, el fet que aquell llibre --tant ple d´incitacions a la rebel·lia-- arribés a les meves mans.
ELS INTEL·LECTUALS BLANCS.
Ara, el llibre de Mumia ha vingut a recordar-me aquella altra lectura de George Jackson --ja llunyana. Efectivament, al capítol 8, "La vida de un Pantera", Mumia rememora aquell dia que, a la seu del partit a Oakland (Califòrnia), quan ell encara estava sortint de l’adolescència, li varen encarregar de fer els honors a Jean Genet i presentar-lo als militants que en aquells moments corrien per allà. El francès no parlava ni gota d´anglès, l´únic idioma que parlava Mumia. Però de totes maneres es varen entendre perfectament. Explica Mumia que Genet circulava per la seu política, com si estigués a casa seva, amb la desimboltura i alegria pròpia d´una criatura que hagués trobat la seva joguina preferida... Amb aquest comentari, Mumia ens crida l´atenció sobre les diferents reaccions que el moviment dels Black Panthers va provocar entre els intel.lectuals blancs de l´època. Enfront dels qui ni gosaven apropar-se a aquell moviment negre d´alliberament nacional i de classe, la postura del Genet es pot comparar a la de Leonard Bernstein (1918-1990), compositor de la música de la banda sonora, de la pel.lícula "West Side Story" que, al seu apartament de Manhattan, va fer una recepció en homenatge als Black Panthers. Això fou el 1970 i tingué un ampli ressò als mitjans de comunicació --començant per la revista LIFE-- a manera de burla i escarni contra l´FBI de l´inefable Edgar Hoover...
EL PERILL DE MORT
El passat 27-3-08, es va fer pública la sentència que estàvem esperant, des del 17-5-07, quan davant del Tribunal Suprem de Pensilvània, la defensa va exposar tots els arguments per anul·lar el judici de 1982. Ara la sentència només li reconeix a Mumia el dret a un nou judici, davant d´un jurat popular, en què únicament es discutiria si la pena de mort se li ha d´aplicar o si ha de ser substituïda per la cadena perpètua, en base al fet que, el 1982, el jutge i el fiscal varen donar unes instruccions als membres del jurat, que varen induir-los a confusió, al dictar la condemna a mort. I si, en els propers sis mesos, la fiscalia no insta aquest nou judici, la pena de mort quedaria anul·lada definitivament i substituda per la cadena perpètua. Dels tres membres del tribunal només un, el senyor Ambro, ha gosat formular un vot particular i reconèixer el caràcter racista del primer judici. Racisme que, per si sol, hauria de significar la repetició de totes les proves, per possibilitar que quedés clara la innocència de Mumia.
MARTIN LUTHER KING I MALCOM X.
En el capítol segon ("La profundas raíces de la lucha por la liberación negra"), Mumia realitza una anàlisi comparativa entre la ideología, ensucrada i caritativa, de Martin Luther King, --que es resumeix en allò de "posar-hi l´altra galta"-- i la ideologia de lluitar per la llibertat "amb tots els mitjans possibles", que propugnava Malcom X, des del col·lectiu polític "Nació de l´Islam". A mi, com a gairebé tota la gent de la meva generació, ens han de resultar especialment interessants aquestes consideracions. És veritat que vàrem tenir oportunitat d´accedir a M. L. King, de ben jovenets. Després que l’assassinessin, el 1968, va sortir un llibret: "El crit de la consciència", amb tot un recull de textos d´aquell pastor protestant i amb un pròleg molt ben intencionat a càrrec de J.M. Ainaud de Lasarte (2). Però Malcom X no el vàrem conèixer fins molt més tard i amb moltes limitacions...
EL COINTELPRO
Resulta especialment inquietant el capítol sisè de "We want freedom", ("El Imperio contraataca: COINTELPRO"), que es dedica a exposar els procediments policíacs de veritable guerra bruta, que l’FBI va posar en pràctica sota el nom de "COunter INTELigence PROgram" (COINTELPRO). Aquest era un programa de contra-espionatge, preparat per utilitzar-se, en temps de guerres obertes, contra potències estrangeres, però que va entrar en funcionament, en suposats temps de pau, contra una part de la ciutadania nord-americana, contra els negres. La finalitat del programa policíac no era altra que acabar amb qualsevol mena de dissidència.
Mumia no es limita a denunciar públicament la brutalitat i el racisme policial, sinó que critica igualment els defectes i les debilitats humanes dels líders més carismàtics dels Black Panthers: Huey P. Newton, Eldridge Cleaver, Bobby Seale... Precisament aquests defectes i debilitats, convenientment explotades per l´FBI, varen significar la desintegració del partit.
En la seva profunda labor investigadora, Mumia cita instruccions textuals de circulars internes de la policia, on es diu explícitament que un dels objectius principals era "impedir l´aparició d´un Messies negre, impedir que el Partit Pantera Negra s´introduís entre els joves. Fer-los veure que, si decidien convertir-se en revolucionaris, aviat serien uns revolucionaris morts...”
TAMBÉ UN PARTIT DE DONES
Mumia dedica el capítol set de "We want freedom" ("Un partido de mujeres") a explicar l’especial incidència de les dones Black Panthers al partit. La seva lluita contra els tics masclistes de la jerarquia dins del partit. La seva abnegació per ajudar els familiars i amics presos. La seva implicació "per anar al front, a primera línia, a ocupar el lloc que els correspon, a lluitar les seves pròpies batalles i aconseguir les seves pròpies victòries". Les seves tasques, colze a colze amb els homes, a l’hora de preparar els esmorzars gratuïts per als nens petits, dins dels barris més deprimits de les ciutats. Aquestes iniciatives del tipus dels esmorzars gratuïts, estan molt ben explicades al llibre i ens ajuden a comprendre la veritable naturalesa d´un partit com els Black Panthers, que sempre ens han pretès presentar --des dels mitjans de comunicació burgesos-- com a protagonistes d´un enfrontament armat amb el Sistema...
Mumia esmenta noms concrets de dones militants: Kathleen Cleaver que, a la última època del partit, es va veure obligada a fer la seva tasca, com a exiliada, des d´Algèria; Safiya Bukhari, que desgraciadament ja és morta i això permet explicar la seva antiga tasca dins de
ESPERANÇA I POESIA, HUMANISME, HUMOR SARCÀSTIC...
El llibre està farcit de paràgrafs de prosa poètica, en què Mumia vol deixar clar que té esperança i que nosaltres també n´hem de tenir. Com quan, al final del capítol novè ("La escisión"), converteix el partit en una gasela que s´escapa com pot del pervers caçador, gairebé partida per la meitat, amb un dolor terrible, però miraculosament encara viva, menys vital, però encara viva.
És impagable l´episodi que reflecteix una conversa de Mumia amb la seva mare, des de la costa del Pacífic a la de l’Atlàntic, des de l´interior d´una comissaria de policia a casa seva, quan ha d´informar la família que uns policies blancs l´han detingut, emmanillat, escorcollat, empresonat... per haver creuat, caminant, un carrer d´Oakland sense respectar els semàfors. La veritable raó de la detenció és netament política: estava venent als vianants el periòdic del partit...
I és igualment inoblidable l´episodi en què una joveneta, companya del partit i adolescent com el Mumia, intenta lligar amb ell...
Encara que aquest llibre no és un llibre sobre presons, quan l´he acabat de llegir m´han vingut a la memòria els últims versos de la cançó-poema, que va escriure Bob Dylan, immediatament després de l´assassinat de George Jackson:
"Sometimes I think this whole world
is one big prison yard.
Some of us are prisoners,
the rest of us are guards..." (3)
I pel que fa a la traducció, molt bé. Jo només hi he trobat dos errors. (4).
Signat: Francesc Arnau i Arias
19-4-08
Notes.- (1) "Soledad Brother, Cartes des de
(2) "El crit de la consciència", M.L. King, edicions Proa, col.lecció
(3) "De vegades penso que aquest món / és tot sencer un gran pati de presó / Alguns de nosaltres som presoners / els altres som carcellers.../ ("George Jackson y otras canciones", Bob Dylan, col·lecció Visor de poesía. Alberto Corazón, editor. Madrid 1972.)
L’altre error està en el peu de foto, de la pàgina 335, on es parla de la "Iglesia del Abogado". La traducció correcta seria “Parroquia de María Medianera”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada