El dia 12 d'agost passat, a dos quarts d'una del migdia, quan es complien ja 52 dies de vaga de fam d'Amadeu Casellas, la salut del qual ja és molt delicada, la jutgessa Érika López Gracia, titular del Jutjat Penal 2 de Manresa (que el passat 18 de juliol va resoldre negativament la sol.licitud de refundició de condemnes que Amadeu demanava) va autoritzar que un grup de familiars i amics mantinguéssim una entrevista amb ella a la Sala Penal de carrer Dr. Junyent, de Vic.
Una estona abans, ens havíem reunit un grup de persones (familiars i amics d'Amadeu) a l'estació de RENFE de Vic, i des d'allà vam anar caminant cap al Juitjat.
Només arribar, ja hi havia un cotxe dels Mossos esperant-nos, que immediatament ens van demanar si érem els qui teníem l'entrevista amb la jutgessa.
En aquest moment van començar a aparèixer mitjans de comunicació, aixó com altres persones solidàries, que portaven una pancarta i que van començar a repartir octavetes amb informació de la gravetat extrema de l'Amadeu. Mentrestant, la premsa entrevistava la mare de l'Amadeu i altres persones del grup.
La jutgessa només va deixar entrar cinc persones a l'entrevista. Ens va rebre a la mateixa sala dels judicis, amb el secretari i el fiscal ocupant els seus llocs. Durant tota l'entrevista, la jutgessa va estar somrient i educada, però terriblement freda. Va deixar ben clar que ella ja tenia un criteri fet sobre la resolució de la sol·licitud de refundició de condemnes d'Amadeu Casellas, i que ja ho havia explicat. També va reiterar, moltes vegades, que ella estava "sotmesa a l'imperi de la llei".
Malgrat la seva aparença de correcció, va deixar entendre que no rectificaria la seva decisió, i que esperaria la resolució i l'última paraula de l'Audiència Provincial de Barcelona. Amb un gran cinisme, va dir-nos que no ens volia desanimar i que teníem el dret de manifestar-nos al carrer si consideràvem que la seva resolució no era la correcta.
Al llarg de tota l'entrevista va manifestar reiteradament que les seves decisions estaven preses "segons la llei". També ens va dir que amb les nostres reclamacions volíem pressionar-la, i que no podia cedir a la nostra pressió. Amb aquesta acusació pretenia fer-nos sentir "els dolents".
Li vam argumentar que hi ha unes lleis principals (la Constitució), el dret a les quals ella estava negant, i que en qualsevol cas no érem nosaltres, qui l'estava pressionant, sinó aquest "imperi de la llei" sota el qual es declarava sotmesa.
Li vam dir, així mateix, que no podia girar la cara cap a una altra banda mentre una persona es trobava en un estat de salut molt precari i en vaga de fam.
L'entrevista va durar unes quaranta minuts, ella presidint la sala amparada per la seva llei. Però quan ens va acomiadar, ja no semblava tan alegre i despreocupada com quan ens havia rebut.
En sortir, vam informar els mitjans de comunicació que esperaven sobre el desenvolupament de l'entrevista, i l'actitud de la jutgessa.
A partir d'aquest moment es va desconvocar la concentració i vam estar parlant de les properes accions que podem seguir fent.
LA LLUITA PER LA LLIBERTAT I LA VIDA D'AMADEU CASELLAS CONTINUA!
Familiars, amics i amigues preocupats per l'Amadeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada