PXC: la merda creix (1)

Algú m’ha dit que en la meva mínima anàlisi sobre les Eleccions Municipals publicada en dos articles en passades edicions de “El Triangle” no havia dit res dels xenòfobs de Plataforma per Catalunya.
Algú m’ha dit que en la meva mínima anàlisi sobre les Eleccions Municipals publicada en dos articles en pasades edicions de “El Triangle” no havia dit res dels xenòfobs de Plataforma per Catalunya. I té raó. No n’he dit res perquè trobo que aquesta colla cal tractar-los a banda. A aquests cal mirar-los no com un fenomen més o menys electoral sinó com la mateixa merda de sempre que són. Gent d’ordre que només vol treballar i estar segurs a casa seva –diuen- i que darrere d’aquestes paraules hi amaguen, conscientment o incosncientment, les cambres de gas, l’exclusió, el racisme i el pitjor que la humanitat ha creat al llarg de la seva història, la discriminació pura i dura, ara encara només en intenció però amb la intció de fer-se llei.
Alguns diran que els seus votants només són gent que no veu bé que els serveis socials els utilitzin només els immigrants. Em repugnen els pobres que només saben mirar els més pobres per donar-los la culpa de la seva pobresa quan tots sabem que sense extrema riquesa no hi hauria extrema pobresa, quan tots sabem que el neoliberalisme porta inexorablement a fer pitjor tot allò que no sigui privat, exclusiu dels qui paguen a banda... i els principals neoliberals no es diuen Mohamed i Fàtima sinó Jordi i Pujol, o si voleu, Josep i Anglada. Oblidar la classe ens porta a la “raça”
És clar que la tasca contra el feixisme que s’està covant a casa nostra no ha de ser només d’enfrontament pur i dur i ens cal molta pedagogia, però no només. Ens cal, sobretot, un discurs d’esquerres que apunti els veritables culpables de la pèrdua de drets socials a casa nostra i arreu d’Europa: que apuntin la dreta neoliberal i la dreta que es diu socialista i és, també, neoliberal, amb noms i cognoms. Si no recuperem aquest discurs majoritàriament les mentides a la cua del peix aniran podrint el cos social i els rumors esdevindran vot per als que demanen la “preferència nacional”.

Jordi Martí Font