Manifestació a Tona

MANIFEST 12 OCTUBRE - TONA


El 1707 s’iniciava, amb la Batalla d’Almansa i el decret de Nova Planta, la dominació política,
militar, econòmica i social del Regne d’Espanya sobre els Països Catalans. Una dominació que ja
s’havia encetat el 1659 per part de l’estat francès sobre la Catalunya Nord. Aquest procés
d’ocupació es completaria el 1715, amb la caiguda de Mallorca.
Però aquesta ocupació colonial, explotadora i repressiva, ha anat acompanyada per part de les
classes populars dels PPCC d’una ferma resistència. Des dels Angelets de la Terra fins als
socarrats de Xàtiva, des dels defensors del Roser de Lleida fins als soterrats en el Fossar de les
Moreres, des de les primeres associacions nacionalistes i obreres del segle XIX fins a les milícies
antifeixistes del 1936, des dels guerrillers antifranquistes al camp i a la ciutat fins a Terra Lliure,
des de les primeres organitzacions nacionals i de classe sorgides als anys 60 fins a
l’independentisme contemporani, des de Gustau Muñoz i Miquel Grau fins a Lluís Maria Xirinacs,
el nostre pais i la nostra gent ha estat 348 anys en peu de guerra, resistint la dominació espanyola
i francesa i construint uns PPCC lliures de l’opressió nacional, de l’explotació capitalista i de la
desigualtat de gènere.
Ara és el moment de cridar amb força i fer sentir la nostra veu. És el moment de dir sense
temença que s’han acabat els temps en que ens prenien el pel i tothom mirava cap a l’altre banda,
o callava, com si ja li estes bé com anaven les coses.
Son moltes les injúries, les desigualtats, les deslleialtats que hem hagut d’aguantar per part de les
institucions espanyoles i franceses, sempre amb la superioritat que li dona el “derecho de
conquista”, com digué el duc de “Werwich” quant caigué la ciutat de Barcelona, 11 de setembre de
1714. Però el que es vergonyós es la mentida quotidiana, la submissió cap els ocupants d’aquells
que s’autoanomenen defensors del nostre poble, d’aquells polítics que havent llepat molts fils i
havent-se venut fins i tot la mare per un plat de llenties, diuen representar la veu d’un poble.
Quants exemples més haurem de patir (MAT, RENFE, Infraestructures, vivenda, ensenyament,
sanitat…) per adonar-nos que si no ens aixequem tots a una i diem prou, si no plantem cara i els
fem veure que som prou fortes i madures per decidir el nostre camí, el camí de la llibertat, nacional
i social, ens seguiran enganyant i robant…
Un exemple clar el tenim en la “PXC”, orgullosa dels seus regidors, aconseguits a força de
mentides i manipulació, amb un discurs racista i xenòfob, oblidant-se que la major part dels seus
votants també son immigrants.
Aquest neofeixisme que ens ataca dia a dia i que ens vol fer combregar amb rodes de molí té els
dies comptats si amb intel·ligència i amb la força que ens dona la raó cridem ben fort que el
problema no són els immigrants, sinó els feixistes com l’Anglada i la PXC o C’s, que darrera la
seva suposada pell de xai, volen crear ciutadans de primera i de segona segons el seu origen o la
seva diferència…
I aquest no és el país que volem, i per això estem aquí, a Tona, La primera vila d’Osona en
declarar-se antifeixista i un exemple per al tots els PPCC.
El nostre país, el nostre poble, accepta el nouvingut i rep al desvalgut amb el somriure i la
solidaritat, i menysprea al xenòfob i al feixista i al venut als interessos espanyols.
Prou, ja en tenim Prou!!!!!
Hem de dir PROU i demostrar dia a dia que el poble català s’ha cansat de tanta mentida i
submissió.
Ara és l’hora de sortir al carrer i fer sentir el nostre rebuig a l’invasor i al botifler i cridar ben fort que
som un poble lliure i que seguirem lluitant fins a la victòria!!!!
300 anys d’ocupació, de resistència!!!!!

INDEPENDÈNCIA, SOCIALISME, PPCC!!!!!!!!