“PLOM FOS A GAZA”: MÉS ENLLÀ DEL GENOCIDI

“Plom fos a Gaza”: per si encara algú no ho sap, aquest és el nom triomfalista amb què Israel està perpetrant, des del 27 de desembre passat, la seva massacre contra el poble palestí.

I el que està passant és tan greu, que aquests dies la desinformació i la intoxicació informativa es converteixen en armes polítiques. Per internet corre una imatge de Pilar Rahola, de coneguda militància sionista, a qui es “felicita” pel seu “aniversari” : més de mil morts palestins a dia d’avui, i més de cinc mil ferits a Gaza, només des del 27 de desembre.

I la desinformació continua. Carles Duarte, que s’autodefineix com a poeta, manté en seu darrer article “Màrtirs” a “El 9 Nou” de dilluns passat, 12 de gener, les mateixes tesis que Bush, president nord-americà, quan creu que la solució del conflicte passa per dos estats (jueu i palestí) i pregunta: “Hi ha cap palestí amb un mínim de sensatesa que cregui que Israel pot desaparèixer?” després de titllar Hamàs de “organització radical que uneix religió i política (...) que aspira a islamitzar la societat i a aniquilar físicament a Israel”.

Al senyor Duarte, a la senyora Rahola, i a tota la gent que, en general, es creu aquesta visió del conflicte, jo els faria aquestes reflexions:

Segons Faraj Mahmood Muhammed Al-Hamalawi, un palestí que viu a Bilbao, i les paraules del qual faig meves, (entrevista publicada a Indymedia Barcelona) cal tenir en compte que “Hamàs i el poble palestí són les víctimes. La víctima no és Israel. Si un poble està ocupat té dret a la seva llibertat, fins i tot ho diu la ONU. Quan Saddam va envair Kuwait, tothom es va mobilitzar, perquè allí hi ha petroli, diners. Palestina no té res. Vivim aquesta massacre des de fa més de 60 anys i ningú no diu res.” Pel que fa a Hamàs “és un partit polític islàmic democràtic i no es vol reconèixer així (...) Si un país envaeix l’altre, és lògic que l’ocupat no reconegui aquest estat, perquè aquestes són les seves terres”.

Faraj M.M.A. acaba dient que creu que “es tracta d’una conspiració mundial contra Gaza en què estan implicats també els EEUU i Europa”.

Pel que fa a Hamàs, Manuel Márquez, a Kaos en la red fa, el dia 11 de gener, algunes puntualitzacions:

1. Hamàs (moviment de resistència islàmic) va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries palestines, el 25 de gener de 2006.

2. Hamàs no va fer mai un cop d’estat, per prendre el poder de l’Autoritat Nacional Palestina. Va ser el líder de la ANP, Mahmud Abbas, qui no va acceptar entregar el control de les forces de seguretat al govern legítim de Hamàs.

3. A causa del seu triomf electoral i la seva elecció com a cap de l’Autoritat Palestina, Hamàs es va haver d’enfrontar al cop d’estat de Mahmud Abbas i patir l’escanyament econòmic i el bloqueig de les ajudes per part d’Israel, amb el consentiment dels Estats Units i d’Europa.

4. Hamàs va créixer gràcies al recolzament de les dones palestines. Meela as-Shantiuna n’és una líder destacada, i membre del seu Parlament.

5. Durant aquests darrers anys, Hamàs no ha fet altra cosa que defensar-se, i ho ha fet com pot, amb la resistència, enfrontat de forma desigual amb els exèrcits més poderosos d’aquest planeta.

6. Hamàs vol l’acord però no està disposat a rendir-se davant la barbàrie. Segons dades del mateix Ministeri de Defensa israelita, entre el 2001 i el 2008 hi ha hagut 23 morts jueus, enfront dels 3.800 palestins, als quals cal sumar el miler llarg de morts i els cinc mil ferits d’aquests dies.

Victòria Buch, activista israeliana contra l’ocupació, reconeix que “l’existència d’Israel, en la seva forma actual, es basa en una contínua neteja ètnica de la població palestina” (publicat a Kaos en la red).

I això forma part de l’esperança: el fet que les veus contra l’ocupació de Palestina s’aixequin des de dins mateix d’Israel, també. Però els palestins no poden conviure amb els seus botxins.

Mentrestant, just ara, quan llegiu aquest article, la massacre continua. Els doctors noruecs Mads Gilbert i Erik Fosse, tornats al seu país després de deu dies treballant a l’hospital Al Shifa a Gaza, han declarat en roda de premsa que, per les ferides que han tractat, sospiten que Israel està utilitzant DIME (explosius de metall inert dens, que funcionen amb una immensa ona de pressió, sense metralla que, si no mata, causa amputacions i ferides gravíssimes als teixits tous. I ja és segur que estan utilitzant bombes de fòsfor blanc. (informació recollida a Indymedia Barcelona,el 13 de gener).

Voldria acabar citant, de nou, Faraj M.M.A., el palestí de Bilbao de qui he parlat abans: “El que està passant a Gaza és una massacre total, una carnisseria. No hi ha paraules per descriure el que està fent el govern d’Israel. Hauríem de tenir altres paraules, perquè va més enllà del genocidi”.

Jamel El Meziani

Vic, 14 de gener de 2009