L'Assemblea d'Endavant d'Osona ha convocat una concentració per al proper dissabte, dia 28 de juny, en suport de Francesc Argemí, Franki, el jove de Terrassa acusat d'ultratge a la bandera espanyola. L’acte es farà a les 11:30 hores a la plaça Major de Vic, sota l’Ajuntament.
En aquests moments, Franki està a la presó de Can Brians 2, en règim obert (tercer grau).
En aquests moments, Franki està a la presó de Can Brians 2, en règim obert (tercer grau).
L'Assemblea d'Endavant d'Osona ha convocat una concentració per al proper dissabte, dia 28 de juny, en suport de Francesc Argemí, Franki, el jove de Terrassa acusat d'ultratge a la bandera espanyola. L’acte es farà a les 11:30 hores a la plaça Major de Vic, sota l’Ajuntament.
En aquests moments, Franki està a la presó de Can Brians 2, en règim obert (tercer grau).
(Informació d'osona.com)
Article de Juanra (Juan Ramón Rodriguez), del Colectiu Rescat de Suport als presos i preses polítiques catalanes / publicat al bisetmanari l’Accent.
LA LLIBERTAT NO TÉ GRAUS
Un any de presó per desordres públics, un any i tres mesos per atemptat a l'autoritat i vuit mesos de multa a raó de sis euros al dia (equivalents a quatre mesos de presó en cas d'impagament) per ultratge a espanya. És la sentència 440/04 emesa pel magistrat del Jutjat penal 2 de Terrassa, E. Rovira del Canto, ex-jutge militar durant el franquisme i ara reconvertit per a la social democràcia, contra en Francesc Argemi. Dos anys, set mesos i quinze dies de presó pels delictes d'ultratge, atemptat i desordres públics, tot i reconèixer que la participació directa d'en Franki en els fets no estava acreditada.
El recurs que es va presentar a l'Audiència Provincial de Barcelona va ser desestimat a començaments del 2005, presentant-se llavors un Recurs d'Empara al Tribunal Constitucional. Al 2006, el govern espanyol va denegar l'indult. Un govern que, segons un informe d'Amnistia Internacional, no ha tingut cap problema en indultar a policies i guàrdies civils condemnats per torturar a militants de la dissidència política; un govern que va romandre impertèrrit davant el relat de tortures de Gorka Lupiañez, amb violació anal inclosa, o que va assegurar que l'Igor Portu va ingressar a l'UVI amb una costella trencada i un pulmó perforat degut als forcejaments habituals en qualsevol detenció. Tot va en el mateix paquet: la repatriació de les tropes d'Irak i l'augment del contingent a Afganistàn, les crítiques a en Rouco Varela i el manteniment dels privilegis de l'esglèsia catòlica, l'educació per a la ciutadania i la pugna amb Rajoy per veure qui ha expulsat a més immigrants. Propugnar la llibertat d'expressió i tancar diaris. Parlar de democràcia i instaurar l'apartheid polític. Premiar els escorxadors de l'estat i empresonar als militants dels moviments socials.
Finalment, el 18 d'abril d'enguany, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs presentat, i en Franki va ser detingut pels Mossos i va ingressar a presó. Fins aquí tot normal: blanques mouen i guanyen.
Des de llavors ha començat una forta mobilització nacional per tal de denunciar aquesta situació i per tal de fer arribar a en Franki i a la resta de presos i preses polítiques catalanes el recolzament social, doncs el suport popular és l'oxigen de qualsevol pres o presa política. Aquestes mobilitzacions, sovint espontànies, sovint organitzades dins d'una estratègia més amplia, són l'única manera d'aconseguir aturar la repressió política. Ara bé, en el cas del veí de Terrassa conflueixen una sèrie de factors que el fan, si més no especial, sí diferent. De fet, arrel de les nombroses concentracions, accions reivindicatives, manifestacions, etcètera, alguns mitjans oficials se n'han fet un ressò de tot plegat, i l'allau de crítiques a les irregularitats judicials ha fet que diversos estaments polítics s'hagin posicionat. Per exemple, des d'ERC s'ha qualificat la situació d'insostenible i s'ha demanat que es faciliti la sortida d'en Franki. Sorprenentment, fins i tot CiU s'ha manifestat en un sentit similar davant el silenci de l'executiva del tripartit. Es podria dir, sense ser una afirmació desorbitada, que el inesperat moviment generat al voltant d'aquest pres polític català ha posat a les blanques contra les cordes, obligant-les ha continuar una partida que donaven per guanyada.
Així, el que primer es veia com una mena de talla focs per aturar la remor creixent, les declaracions de la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, donant a entendre que des de la presó s'estava estudiant la possibilitat d'atorgar a en Franki un tercer grau com a mesura per a sortir de la presó, ha esdevingut realitat. La mobilització arreu del territori ha obligat als pseudo-progresistes ha fer aquest moviment per tal de desviar l'atenció del focus. Ara és obligació nostra explicar que, en primer lloc, el tercer grau és una mesura que tan sols suposa un atenuant del règim penitenciari. El nostre company Francesc Argemí ha d'anar a dormir dilluns, dimarts, dimecres i dijous a un pis tutelat per Institucions Penitenciàries, i durant el cap de setmana, el seu domicili ha de ser casa dels seus pares. Amb això, el que volem dir és que en Franki encara està complint una pena pel delicte d'ultratge a espanya, i que el tercer grau forma part de la condemna, una condemna q seguirà complint fins que no se li decreti una llibertat sense condicions. I en segon lloc, que tots i totes estem sota una legislació amb tints heretats del franquisme, com és el Codi Penal amb articles com l'ultratge als símbols espanyols.
Des de RESCAT considerem que la superació d'un problema polític ha de passar necessàriament per una solució política. Per això continuem demanant l'Amnistia, alhora que emplacen a participar en totes les mobilitzacions que es faran per tal de demanar la llibertat d'en Franki que, malgrat el miratge del tercer grau, encara està complint una sentència orientada a criminalitzar les veus crítiques. El divendres 27 de juny a les 20 hores a la Plaça St. Jaume, de Barcelona, concentració per demanar la llibertat d'en Franki i de la resta de presos i preses polítiques catalanes. Visca la Terra.
En aquests moments, Franki està a la presó de Can Brians 2, en règim obert (tercer grau).
(Informació d'osona.com)
Article de Juanra (Juan Ramón Rodriguez), del Colectiu Rescat de Suport als presos i preses polítiques catalanes / publicat al bisetmanari l’Accent.
LA LLIBERTAT NO TÉ GRAUS
Un any de presó per desordres públics, un any i tres mesos per atemptat a l'autoritat i vuit mesos de multa a raó de sis euros al dia (equivalents a quatre mesos de presó en cas d'impagament) per ultratge a espanya. És la sentència 440/04 emesa pel magistrat del Jutjat penal 2 de Terrassa, E. Rovira del Canto, ex-jutge militar durant el franquisme i ara reconvertit per a la social democràcia, contra en Francesc Argemi. Dos anys, set mesos i quinze dies de presó pels delictes d'ultratge, atemptat i desordres públics, tot i reconèixer que la participació directa d'en Franki en els fets no estava acreditada.
El recurs que es va presentar a l'Audiència Provincial de Barcelona va ser desestimat a començaments del 2005, presentant-se llavors un Recurs d'Empara al Tribunal Constitucional. Al 2006, el govern espanyol va denegar l'indult. Un govern que, segons un informe d'Amnistia Internacional, no ha tingut cap problema en indultar a policies i guàrdies civils condemnats per torturar a militants de la dissidència política; un govern que va romandre impertèrrit davant el relat de tortures de Gorka Lupiañez, amb violació anal inclosa, o que va assegurar que l'Igor Portu va ingressar a l'UVI amb una costella trencada i un pulmó perforat degut als forcejaments habituals en qualsevol detenció. Tot va en el mateix paquet: la repatriació de les tropes d'Irak i l'augment del contingent a Afganistàn, les crítiques a en Rouco Varela i el manteniment dels privilegis de l'esglèsia catòlica, l'educació per a la ciutadania i la pugna amb Rajoy per veure qui ha expulsat a més immigrants. Propugnar la llibertat d'expressió i tancar diaris. Parlar de democràcia i instaurar l'apartheid polític. Premiar els escorxadors de l'estat i empresonar als militants dels moviments socials.
Finalment, el 18 d'abril d'enguany, el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs presentat, i en Franki va ser detingut pels Mossos i va ingressar a presó. Fins aquí tot normal: blanques mouen i guanyen.
Des de llavors ha començat una forta mobilització nacional per tal de denunciar aquesta situació i per tal de fer arribar a en Franki i a la resta de presos i preses polítiques catalanes el recolzament social, doncs el suport popular és l'oxigen de qualsevol pres o presa política. Aquestes mobilitzacions, sovint espontànies, sovint organitzades dins d'una estratègia més amplia, són l'única manera d'aconseguir aturar la repressió política. Ara bé, en el cas del veí de Terrassa conflueixen una sèrie de factors que el fan, si més no especial, sí diferent. De fet, arrel de les nombroses concentracions, accions reivindicatives, manifestacions, etcètera, alguns mitjans oficials se n'han fet un ressò de tot plegat, i l'allau de crítiques a les irregularitats judicials ha fet que diversos estaments polítics s'hagin posicionat. Per exemple, des d'ERC s'ha qualificat la situació d'insostenible i s'ha demanat que es faciliti la sortida d'en Franki. Sorprenentment, fins i tot CiU s'ha manifestat en un sentit similar davant el silenci de l'executiva del tripartit. Es podria dir, sense ser una afirmació desorbitada, que el inesperat moviment generat al voltant d'aquest pres polític català ha posat a les blanques contra les cordes, obligant-les ha continuar una partida que donaven per guanyada.
Així, el que primer es veia com una mena de talla focs per aturar la remor creixent, les declaracions de la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, donant a entendre que des de la presó s'estava estudiant la possibilitat d'atorgar a en Franki un tercer grau com a mesura per a sortir de la presó, ha esdevingut realitat. La mobilització arreu del territori ha obligat als pseudo-progresistes ha fer aquest moviment per tal de desviar l'atenció del focus. Ara és obligació nostra explicar que, en primer lloc, el tercer grau és una mesura que tan sols suposa un atenuant del règim penitenciari. El nostre company Francesc Argemí ha d'anar a dormir dilluns, dimarts, dimecres i dijous a un pis tutelat per Institucions Penitenciàries, i durant el cap de setmana, el seu domicili ha de ser casa dels seus pares. Amb això, el que volem dir és que en Franki encara està complint una pena pel delicte d'ultratge a espanya, i que el tercer grau forma part de la condemna, una condemna q seguirà complint fins que no se li decreti una llibertat sense condicions. I en segon lloc, que tots i totes estem sota una legislació amb tints heretats del franquisme, com és el Codi Penal amb articles com l'ultratge als símbols espanyols.
Des de RESCAT considerem que la superació d'un problema polític ha de passar necessàriament per una solució política. Per això continuem demanant l'Amnistia, alhora que emplacen a participar en totes les mobilitzacions que es faran per tal de demanar la llibertat d'en Franki que, malgrat el miratge del tercer grau, encara està complint una sentència orientada a criminalitzar les veus crítiques. El divendres 27 de juny a les 20 hores a la Plaça St. Jaume, de Barcelona, concentració per demanar la llibertat d'en Franki i de la resta de presos i preses polítiques catalanes. Visca la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada