Un europeista de tota la vida hauria de desitjar que Europa s’institucionalitzés, que s’acabés de constituir plenament en un Estat amb tots els atributs (un Estat federal, és clar). Però, això sí, amb un fort contingut social: plena ocupació, eradicació de la pobresa, feina fixa i amb sous dignes (superiors als 1.000 €), habitatge assequible, igualtat de drets amb els immigrants, igualtat de gènere, alt nivell de serveis socials, procés de superació del sistema capitalista, etc. Però, en canvi, una Europa que s’organitzi contra els interessos dels treballadors i de les capes populars, això no.
L’Europa de la Constitució neoliberal, de la directiva Bolkestein, de la setmana de 65 hores de treball, de la «directiva de la vergonya» (persecució i expulsió dels immigrants sense papers) i de tantes mesures antisocials, aquesta Europa més val que no avanci. Que ensopegui, que s’entrebanqui, que no tiri endavant..., en espera d’un moment millor en què s’imposi l’honestedat. I que no es digui que els irlandesos no són representatius de tot Europa. Perquè tots els països europeus haurien de votar en referèndum, i a tots els altres ens l’estafen. Doncs el «no» irlandès és representatiu de tots els europeus i europees honestos.
(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 22 de juny de 2008)
ANTONI FERRET. Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada