| Percentatge d'alumnat d'origen estranger segons tipus de centre. Catalunya i Baix Camp. Curs 2006-2007 | |||
| | | ESCOLA PÚBLICA | ESCOLA PRIVADA |
| EDUCACIÓ INFANTIL | CATALUNYA | 11.7% | 3.3% |
| BAIX CAMP | 14.4% | 3.4% | |
| EDUCACIÓ PRIMÀRIA | CATALUNYA | 19.1% | 4.9% |
| BAIX CAMP | 23.9% | 5.9% | |
| Inversió en Educació. Catalunya i Finlàndia | ||
| | % del PIB | DESPESA PER ALUMNE |
| CATALUNYA | 4.7% | 3.868 € |
| FINLÀNDIA | 5.8% | 4.708 € |
| Un dia lliure, a Marsella, amb Jean-Marc Rouillan. Xavier Montanyà conversa amb l'ex-activista d'Action Directe | |
 | |
Em costa de creure. Fa un any, jo publicava aquí un article proposant al Col•legi d'Advocats de Barcelona que organitzessin unes jornades de debat sobre el cas dels presos polítics europeus condemnats a llargues penes. Jean-Marc Rouillan i altres membres d'Action Directe seguien presos a perpetuïtat a França, desprès de vint anys. Semblaven segrestats per sempre més en el laberint de l'univers penitenciari francès, mentre Brigitte Mohnhaupt i Christian Klar, de la RAF, Fracció de l'Exèrcit Roig (Baader-Meinhof), estaven en tràmits d'accedir a la llibertat a Alemanya. Sens dubte, el procés alemany ha acabat per influir en el sistema judicial francès: des de fa un mes, Jean-Marc Rouillan és en semillibertat a Marsella. I el més important: no s'ha penedit de res, no ha renegat del seu passat militant davant el jutge, condició que semblava fins ara imprescindible per accedir a la llibertat, fins i tot, després d'haver complert 20 anys d'internament, set anys dels quals els va passar en règim d'aïllament a la presó de Fresnes. Rouillan ha guanyat. Una vegada més, la seva coherència ideològica l'honora. Semillibertat vol dir, també, que té prohibit pel jutge de parlar dels fets pels quals va ser empresonat l'any 1987 i condemnat a perpetuïtat per complicitat en els assassinats del general Rene Audran i el directiu de la Renault George Besse. Mentre espero una autorització per entrevistar-lo perquè aquesta setmana s'ha publicat a França 'Chroniques Carcérales' (2004-2007), Editions Agone 2008, el vaig a veure a Marsella. Cada matí a les vuit, Rouillan, semilliure, arriba a l'editorial Agone a complir la seva jornada laboral d'editor, procedent de la presó de les Baumettes, on passa les nits i els caps de setmana. L'atzar ha volgut que una de les seves primeres responsabilitats editorials sigui l'edició francesa del meu llibre 'La gran evasió. L'heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet' (Ara Llibres, 2006). Es publicarà abans en francès que en espanyol. Arribo a l'editorial Agone, al centre de Marsella. Ell m'obre la porta. És la primera vegada que ens veiem. Ens abracem. Rouillan té un sentit de l'humor extraordinàriament agut. Desprès de barallar-se una estona amb el pany i la clau, diu: 'Perdona, no estic habituat a utilitzar claus'. I riu. Té 55 anys. És d'estatura mitjana, calb, i força curt de vista. Està en bona forma física. Té una gran feinada i molts projectes editorials. M'informa dels passos a seguir per a l'edició del meu llibre, que ara ja coneix gairebé millor que jo. Traducció, notes a peu de plana imprescindibles pel públic francès, i actualització del tema. Sortirà el març del 2009 i, si tot va bé, diu, espera estar ja en llibertat condicional i poder-me acompanyar en la campanya de promoció. Parlem dels seus llibres. Té tres manuscrits per publicar. Un sobre l'últim dia que va estar amb Salvador Puig Antich, precisament el dia de la seva detenció, l'any 1973. Una altra entrega biogràfica: 'De memòire'. I un tercer sobre la mort de Joëlle Aubron, camarada seva d'AD, empresonada a perpetuïtat, també des del 1987, que va morir de càncer l'any 2006. Un any i mig abans, després de disset de presó, l'estat francès l'havia deixada en llibertat per motius de salut. Rouillan està il•lusionat davant la possibilitat que altres obres seves com 'La Part des loups' (Agone, 2005), 'Lettre a Jules' (Agone, 2004) o 'De mémoire'(1). 'Les jours du début: un automne 1970 à Toulouse' (Agone, 2007) es puguin publicar algun dia en espanyol. Vol seguir escrivint. ‘... Sobre la llibertat', li suggereixo. 'Potser més endavant', em diu, 'encara m'he de situar';. Tinc la impressió, li dic, que la força, la sensibilitat i l'experiència que destil•la l''Odio las mañanas' (Llaüt, 2004) o les seves 'Chroniques Carcérales. (2004-2007)', tot just publicades, serien uns grans fonaments, ara, si escribís sobre l'experiència de la llibertat. Ningú no és capaç d'imaginar el que són vint anys de presó. Aquest febrer, de fet, en farà 21. I això sense comptar reclusions anteriors, i una vida clandestina des de principis dels 70. Recordo unes paraules seves d'una entrevista que li vaig fer pel setmanari El Temps: 'La llibertat comença quan es lluita per ella'. Sortim al carrer. És hora de tornar a la presó. 'Avui fa un dia gris';, diu, 'és estrany això, a Marsella... Saps?, m'he adonat que ja no hi ha pintades a les parets. Només veig graffittis incomprensibles. La gent ja no reivindica, ni protesta de manera explícita, pública. És estrany'. Em parla d'un llibre del detectiu Pepe Carvalho que ha llegit a la presó. No recorda el títol. Però sí que Carvalho parla molt despectivament dels detinguts del MIL. Ni idea. Ja el buscaré. Rep una trucada al mòbil. Les seves mans, nervioses, regiren totes les butxaques. 'No em sé acostumar a l'aparell aquest. Cada vegada que en sona un em penso que és el meu'. 'Això et passa per tenir mòbil, penso, pèro no li dic'. I sí, aquesta vegada, és el seu. Ell conversa per telèfon, mentre caminem pel barri vell. Balcons plens de plantes i roba estesa: 'cafés des sports', 'epicceries'; àrabs, molt de trànsit, cafès internet, publicitat rodant en pirulís il•luminats, anuncis d'obres de teatre, cine, bicis de lloguer... Quantes coses noves per pair de cop! Adaptar-se a una nova realitat. Fins a quin punt deu coincidir amb la realitat construida en el seu cervell per les informacions que li arribaven d'aquesta banda dels murs. Amb el seu tres quarts blau marí, un barret de llana al cap i parlant pel mòbil, enmig dels atrafegats marsellesos, podria semblar sortit de la peli 'Alguien voló sobre el nido del cuco', però no, és un escriptor que surt de complir la seva jornada laboral en una editorial. Salta a la vista. Caminem ràpid, mentre ell segueix parlant pel mòbil. Em ressonen al cervell unes paraules que em va dir per telèfon, farà uns cinc anys, des de la presó d'Arles: 'La llibertat fa por perquè el presoner no sap què descobrirà aleshores, quan traspassi la porta. La gravetat de l'amputació íntima de la qual ha estat víctima al llarg d'aquests anys'... De sobte, la seva veu em retorna al món. 'Anem a fer una cervesa, en aquell bar', diu. 'Deux demi, si vous plait!'. ';Oui messier!';. Som a deu minuts de la presó. Apurarà el temps fins a 'últim minut abans de les set del vespre. 'Saps! Per què vegis l'absurd del sistema penitenciari francès. M'han dit que a un company de presó, un sicilià, dels condemnats com jo a llargues penes, li ha passat una cosa al•lucinant. Crec que havia de sortir en llibertat la setmana que ve o l'altra. Però el seu pare ha mort, de cop, i ell ha demanat que li avancin la sortida per tal de poder assistir al funeral a Sicília. Només li quedaven quinze dies, a tot estirar! Doncs li han negat, Però, a canvi, portaran el seu pare mort, dins el taüt, a un lloc prop de la presó on és, perquè ell el pugui veure i acomiadar-se'n. És increïble!';. Els murs de la presó de Marsella són tètrics. Hi ha escultures incrustades d'esclaus agenollats que subjecten uns immensos blocs de pedra. Vigilar i castigar. Deu ser l'hora de canvi de torn. Surten i entren funcionaris i presos que, com ell, estan en semi-llibertat. Ens acomiadem. Fins la propera. Ell es perd en la foscor. El veig entrar per una gran portalada. A dins, és molt fosc. Només hi ha una petita llum al fons, que il.lumina un tros de mur. Fa fred. La llum és taronja, com a les autopistes belgues. Recordo unes altres paraules seves, d'Odio las mañanas': 'Senyor fiscal, fa quinze anys que giro sobre mi mateix. He desaprès molt. He desaprès la nit. Mai no es fa de nit a les vostres presons. Sempre estem sota els projectors de llum taronja, com a les autopistes belgues i als pàrquings de supermercat. He desaprès el silenci. La presó no coneix el silenci. Sempre s'escola un plany, un crit, un soroll. He oblidat l'olor del sotabosc quan anàvem a buscar xampinyons al bosc d'Orleans, mesos abans del nostre arrest... He oblidat el xiular dels neumàtics sobre el paviment mullat. El so de les passes al vespre, tard, sobre les voreres... Senyor fiscal, en quinze anys de calabós, m'heu allunyat de les coses més simples. De la vida. De l'amor. Ja ni tan sols recordo l'infinita dolçor de les cuixes d'una dona.' Camí de Barcelona, molts quilòmetres més enllà dels aiguamolls de la Camarga, sorgeix profunda, agressiva, forta, la veu de Leo Ferré: 'Francooooo, la mueeerte...!' Em desperto de cop. És negra nit. Estava somniant o ho he viscut de debò? A veure si algun dia el jutge em dóna permís per entrevistar Jean-Marc Rouillan, penso. Miro per la finestra i no veig res. Acluco els ulls. Segueixo dormint. Xavier Montanyà | |
| Mira també: http://www.vilaweb.cat/ |
A tota la gent de Barcelona i Catalunya:
Els conductors i conductores d’autobusos de TMB volem explicar-te les raons que hi ha darrere de les últimes vagues que s’han realitzat i de les que es podrien realitzar a finals de febrer.
Com suposo ja sabràs, els conductors/es només descansem un dia a la setmana. Al mes tenim 5 dies de descans. Aquesta manca de descansos provoca falta de seguretat a la feina, una conciliació familiar nula i moltes baixes per estrés, ansietat i depressió.
Desgraciadament, i a pesar de que portem mesos intentant negociar una millora dels descansos amb els nostres caps, la resposta sempre ha sigut el silenci o el NO absolut. Només demanem descansar dos dies a la setmana.Quan ja no ens ha quedat cap més sortida que la vaga i la mobilització els nostres caps i els polítics de l’Ajuntament, que són els mateixos que fan pujar el preu del transport de manera abusiva, ens titllan de “irresponsables”, “mentiders” i “radicals”.
Nosaltres, hem intentat per activa i per passiva buscar una solució abans d’arribar a aquest punt, però ells que viuen molt bé apoltronats a les seves butaques ens estan demostrant que no els importa gens ni mica la gent de Barcelona i encara menys els conductors d’autobusos.
D’aquesta manera, volem que entenguis que, igual que tu, nosaltres també estem cabrejats si tenim que tornar a fer vaga (ja que se’ns descompta del sou), però el que no podem aguantar més és queixar-nos per aquesta injusta situació sense fer res.
Et demanem comprensió i que recordis que quan no hi hagi autobusos al carrer la culpa és tant dels directius de l’empresa com de l’Alcalde de Barcelona.
Per altra costat, el col·lectiu de conductors/es volem mostrar la més absoluta repulsa per l’agressió soferta pel nostre company conductor Teo, a les portes de la cotxera de Zona Franca.
El dimecres 3 de gener a les 17h Teo realitzava un control dels serveis mínims. Aquests controls tenen com objectius: Oferir les últimes informacions als companys/es sobre les diferents mobilitzacions a realitzar i vigilar que l’empresa no intenti ni atemorir als companys/es, ni enganyar en el nombre de serveis mínims.
Els antidisturbis dels Mossos d’esquadra van rebre aquella tarda ordres de no permetre que els piquets informatius poguessin realitzar el seu treball. Teo, va rebre per part dels agents de la policia una pallissa i la seva posterior detenció. Teo, va haver de suportar que el seguissin apallissant una vegada emmanillat i dintre de la furgoneta. Teo, va haver de romandre tota la nit en comissària. Teo, per colmo, va haver de declarar davant el jutge a l’endemà per haver estat ell, qui suposadament lesionés de gravetat a dos agents. Teo, està pendent de judici, en el qual li demanen presó.
Per tant, desde aquí t’emplaçem a participar a la manifestació del proper Dissabte 9 de febrer a les 18h a Plaça Universitat en suport a la lluita pels dos dies de descans setmanal del conductors/es d’autobusos i contra la pallisa que va rebre el company Teo per part dels antidisturbis dels Mossos d’esquadra.
Ànims i gràcies per la comprensió.
Comitè de descansos d’autobusos de TMB.
http://comitedescansos.blogspot
"El racisme no és una opinió, és un delicte"
Comença el judici pel desallotjament de Can ViesL'edifici, propietat de TMB, és una de les cases ocupades més antigues de BarcelonaAvui comença el judici que decidirà el futur de Can Vies, una casa ocupada des de fa onze anys. Transports Metropolitans de Barcelona, que n'és la propietària, va presentar una demanda de desnonament perquè l'edifici no és segur, però els qui la gestionen creuen que és una maniobra per a construir-hi pisos. Des que és ocupada, Can Vies s'ha convertit en un centre social i hi tenen la seu entitats del barri, com una colla de bastoners i una publicació. La publicació, La Burxa, ha començat una campanya per obtenir el suport dels periodistes i ha aconseguit un centenar de signatures, que van lliurar ahir al conseller delegat de TMB, Constantí Serrallonga. Entre els periodistes que han donat suport al manifest de La Burxa en favor de Can Vies hi ha Ferran Espada, director d'El Punt de Barcelona i Martxelo Otamendi, director de Berria. També n'hi han donat Josep M. Terricabras i Matthew Tree. |
El judici es va suspendre l'octubre passatAvui jutjaran dos joves de Lleida, membres de l'Assemblea de Joves, que van ser denunciats per la policia municipal de la ciutat per haver fet un mural en una paret al peu del turó de Gardeny, el mes d'agost passat. Aquest mural volia commemorar el tercer centenari de la caiguda de la ciutat i l'entrada de les tropes borbòniques, l'any 1707. L'Assemblea de Joves de Lleida interpreta el judici com una 'acció repressiva que referma la política de criminalització que duu a terme la Paeria envers els col·lectius socials de la ciutat'. És per tot això que demanen al govern municipal que s'acabin les actituds repressives i sectàries, i que els tres-cents anys de la caiguda de la ciutat es puguin commemorar sense complexos. També reclamen que l'edifici del Roser no acabi convertint-se en un parador nacional, ans com un símbol de la pèrdua de les llibertats de Lleida. El 12 d'octubre passat, prop de dues mil persones es van manifestar per reclamar la defensa d'aquest espai. (Informació de vilaweb) |
| | |
| | |
| Unes desenes d’estudiants s’han congregat avui a la facultat del Raval de la UB per rebutjar la proposta de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) en la presentació de la mateixa per part d’Ernest Maragall. En l’acció, els estudiants han cridat consignes com “Aturem la privatització” i “No a la LEC” i han esperat a la porta per tal d’entregar el manifest del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) amb les reivindicacions estudiantils. | |
| Els manifestants també han exposat una pancarta amb el lema “No a la L€C. Stop privatització” i desenes de cartells amb altres consignes rebutjant la proposta de llei. A l’acte, els estudiants del SEPC han coincidit amb membres del sindicat de professors com ara l’USTEC-STEs. La protesta ha estat el tret de sortida a la campanya del SEPC contra aquesta llei que inclourà diversos actes i una manifestació final el proper 14 de febrer que coincidirà amb la vaga general d’estudiants i de professors al mateix dia. D'altra banda, El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) vol expressar el seu rebuig a la proposta del Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya de crear centres d’ensenyament específics per atendre durant el primer any els alumnes que arribin de l’estranger durant el curs. Per al SEPC, aquesta proposta té una intenció legítima de voler solucionar una problemàtica existent, però és clarament segracionista i desigualitària i provocarà un augment dels anomenats “guettos” com ja ha denunciat, per exemple, SOS Racisme. Pel SEPC, el que cal, davant d’aquesta situació, és potenciar espais com les aules d’acollida, la formació entre el professorat, augmentar els recursos en l’ensenyament públic i aconseguir que les escoles concertades deixin de tenir els privilegis que ostenten a l’actualitat. | |
Està neguitosa, balbuceja en anglès, sacseja les perles de colors que porta lligades a les puntes de les trenes. Asseguda a les escales d'un centre comunitari del nord de Londres, Adedoyin, de 3 anys, s'agafa fort al braç de la seva àvia, de vegades l'anomena "mami" i de vegades "mare". A la seva verdadera mare només la veu cada tres setmanes al centre de detenció per a immigrants de Yarl's Wood, a prop de Bedford. Adedoyin corre el risc d'una deportació en solitari als EUA. Ola (nom fictici), la seva mare, està amenaçada de ser deportada al seu país d'origen, Nigèria.
L'absurda història d'Adedoyin va començar abans del seu naixement. Des que la seva mare, que visitava els EUA, s'hi va haver de quedar per una complicació en l'embaràs i va donar a llum en territori ianqui. La petita Adedoyin va obtenir la nacionalitat nord-americana. Sis setmanes després, mare i filla van entrar amb un visat de turisme a la Gran Bretanya, on Ola resideix il.legalment des del 1998. Adedoyin i la seva mare se'n sortien com podien. Ola encadenava petites feines a domicili, en negre. Però el 2005, els diners escassejaven cruelment. La jove dona es va arriscar i va anar a una agència d'ocupació amb un passaport fals, amb l'esperança d'aconseguir el dret a treballar legalment. La van detenir. I li van caure, el febrer del 2007, 10 anys de presó en ferm. N'hauria de complir cinc.
La seva mare va desembarcar llavors des de Nigèria per ocupar-se de la petita Adedoyin. Però la situació es va allargar. Quan va sortir de la presó, Ola va ser transferida al centre de detenció de Yarl's Wood, presó temporal on els immigrants irregulars s'amunteguen en una habitació doble amb una televisió com a única finestra al món. El 24 de setembre va ser portada a Heathrow i col.locada en un vol a l'Àfrica. Però la dona s'hi va resistir. "Em van pegar, em van insultar. Em vaig posar a cridar que no marxaria sense la meva filla. Al final, el pilot va voler que desembarqués. I vaig tornar a Yarl's Wood", explica Ola, amb paraules precises, a la sala de visites del centre de detenció. Al seu davant hi ha una pila d'informes i ordres de deportació, el resum de la seva vida d'ordres oficials.
L'article 9 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del nen obliga els Estats signataris --entre ells, la Gran Bretanya-- a no separar els nens dels pares. No obstant, "en aquests 12 últims mesos hem afrontat cada vegada més separacions", diu Amanda Shah, directora adjunta de Bail for Immigration Detainees, una associació que lluita contra la detenció d'immigrats i sol.licitants d'asil. "Molt sovint, s'envia els pares a Yarl's Wood mentre que es deixa els fills a càrrec d'algun membre de la família o dels serveis socials", explica.
Com altres centenars, Ola espera poder abandonar el centre, on es podreix des de fa cinc mesos. Però, des del 16 d'octubre, aquesta perspectiva té l'amarg gust d'un miratge. Aquell dia, la nena va rebre una carta del Ministeri de l'Interior que li ordenava presentar-se a Heathrow el 23 d'octubre per embarcar en un vol cap als EUA. Sola. Ciutadana nord-americana, Adedoyin no pot ser deportada a Nigèria amb la seva mare. Única solució del trencaclosques: enviar-la sola al seu país d'origen. En principi, això és legal, ja que al Regne Unit no hi ha cap límit d'edat per a la deportació a condició que s'hagi organitzat l'acollida dels menors al seu destí. Perquè no li resulti tan dur, les autoritats asseguren a la seva mare que els serveis socials es faran càrrec d'Adedoyin. "Però jo no vull que enviïn la meva filla de 3 anys a un país on no té família i no coneix ningú".
Procés aturat
El Tribunal Europeu de Drets Humans va ordenar el 9 d'octubre a les autoritats britàniques aturar el procés fins a nova ordre. Després de la seva intervenció, el Ministeri de l'Interior intenta organitzar la repatriació legal de la nena, amb la seva mare, a Nigèria, amb la reserva que les autoritats locals acceptin proporcionar papers oficials a la nena. A Ola l'amoïna aquesta opció. I és que Adedoyin pateix un ureterocele, una malaltia renal congènita que obliga a una vigilància diària. "No estic segura que el meu país pugui oferir el tractament necessari a la meva filla",
subratlla Ola. Avui era el termini máxim per poder remetre informació relativa a la salut de la seva filla al Tribunal d'Estrasburg. Després, s'arrisca a l'aixecament de la suspensió i a un altre viatge forçós a Heathrow.
(I nformació de El Periódico)
I com a culminació —per ara—, en el judici anomenat del 18/98, s’ha condemnat 47 persones per tenir les mateixes idees i els mateixos sentiments que ETA, sense demostrar que hagin realitzat cap «fet» terrorista, acusant-los de ser «les entranyes d’ETA». No per haver executat cap fet punible, sinó per pensar igual i sentir igual que l’organització de lluita armada. És a dir, per ser partidaris de la independència d’Euskadi.
És la corrupció de la justícia. És utilitzar la justícia com a recurs polític i no judicial. Com a recurs polític al servei d’un partit (d’un i de part d’un altre). I, sobretot, és anar posant més i més obstacles al procés de pau d’Euskadi. Com si la pau no interessés, a segons qui. I tot això a través d’una Audiència Nacional que ja no hauria d’existir, perquè és un residu franquista.
Aquesta crisi de la justícia és un dels problemes més greus de la democràcia liberal espanyola. Caldria ser-ne conscients. I, en relació a l’afer d’aquest procés 18/98, ja cal que tothom se’n desmarqui, com algunes institucions, organitzacions i professions ja han fet. Cal que tothom faci sentir la seva protesta, de la manera que li sigui possible, per petita que sigui. Per no fer-nos-en còmplices.
Antoni Ferret. Barcelona
| Igor Portu Juanena se encuentra ingresado en la UVI del Hospital Donostia | |
| | 07 |
| Uno de los dos jóvenes lesakarras detenidos ayer por la Guardia Civil en Arrasate, Igor Portu Juanena, está ingresado en la UVI del Hospital Donostia, con dos costillas rotas y rotura pulmonar, además de hematomas en todo el cuerpo y una hemorragia en el ojo izquierdo. Desde ayer está incomunicado en manos de la Guardia Civil, que esta madrugada ha registrado los domicilios de Portu y de Mattin Sarasola en Lesaka. | |
 | |
LESAKA-. Igor Portu Juanena, que fue detenido ayer en Arrasate junto al también lesakarra Mattin Sarasola, está ingresado en la UVI del Hospital Donostia, según ha podido saber GARA y ha confirmado Askatasuna. El organismo antirrepresivo ha informado de que a la familia del joven, que permanece incomunicado en manos del instituto armado desde que fue arrestado, le han indicado que tiene dos costillas rotas y "problemas pulmonares". Según el parte médico del hospital al que ha tenido acceso la médico Mati Iturralde, el joven tiene una "fractura del arco costal posterior de la novena costilla izquierda", además de "una importante entrada de aire en la parte inferior de debajo de los pulmones y entrada de aire en el pulmón izquierdo", lo que, en sus palabras, significa que "ha habido rotura pulmonar". Junto a ello, el parte médico indica que Igor Portu tiene "hematomas en tórax anterior y posterior y en la columna vertebral" y el ojo izquierdo con hematomas y hemorragia dentro del ojo. El informe del hospital también refleja que "el paciente refiere golpes con puños y patadas en cara, tórax y abdomen y extremidades inferiores". Registros en Lesaka Igor Portu habría sido conducido esta noche al registro de su domicilio de Lesaka, al igual que Mattin Sarasola, según ha difundido Efe. En el caso de Sarasola, su presencia fue confirmada por algunos vecinos de la localidad, que pudieron verle, no así la de Igor Portu. En Lesaka se llevó a cabo ayer una asamblea informativa, en la que vecinos de ambos detenidos mostraron su preocupación por lo que les pudiera estar ocurriendo en manos de la Guardia Civil. El caso del joven durangarra Gorka Lupiañez, detenido el pasado 6 de diciembre y que denunció salvajes torturas a manos del instituto armado, estaba presente en mente de todos. Registros Hacia las diez de la noche de ayer, el pueblo de Lesaka fue ocupado por varias dotaciones de la Guardia Civil, que se dirigieron hacia los domicilios en los que residen Igor Portu y Mattin Sarasola. Un testigo informó a este diario de que en primer lugar entraron en la casa familiar de Sarasola, a quien pudieron ver las personas que fueron congregándose para expresarle su apoyo. En ese momento, los guardias civiles ordenaron a los reunidos que se alejaran del lugar, advirtiendo que serían sancionados si gritaban cualquier tipo de proclamas de solidaridad con los arrestados. A medianoche no habían concluido aún los registros, ni tampoco había confirmación sobre si los dos jóvenes iban a ser trasladados a Madrid durante la madrugada. Comparecencia, hoy Hoy, a las 12.00, está previsto que un grupo de vecinos ofrezca una rueda de prensa en Lesaka y se ha convocado una posterior concentración ante el Ayuntamiento. Arrestados en Arrasate La noticia de que los dos jóvenes lesakarras habían sido detenidos en Arrasate se hizo pública a primera hora de la tarde. Según la versión comunicada por fuentes del Ministerio de Interior en Madrid y de la Delegación del Gobierno español en Nafarroa, el arresto se produjo hacia el mediodía, cuando el vehículo en el que viajaban fue interceptado en un control establecido en Arrasate por los Grupos de Acción Rural de la Guardia Civil (GAR). Desde ese momento, Mattin Sarasola e Igor Portu permanecían incomunicados. Cuando el alcalde de Lesaka, Koldo Erkizia (EA), se puso en contacto con la Delegación del Gobierno español en Iruñea para interesarse sobre la situación en la que se encontraban los dos vecinos de esta localidad navarra, se le confirmó la detención. Citando fuentes de las FSE, varias agencias y medios digitales informaron de que, en el momento de la detención, los dos presuntos militantes de ETA llevaban dos revólveres, envueltos en papel plástico tipo celofán. El diario "El País" indicó que el operativo de las GAR no era casual, sino que respondía a "las medidas de reforzamiento" de los controles que la Guardia Civil ha venido realizando en la zona a lo largo del mes de diciembre. Precisamente, la agencia Efe, que añadía que "al parecer los revólveres les habían sido suministrados recientemente", señaló que estos arrestos podrían estar relacionados con el de Gorka Lupiañez. | |
| Mira també: http://gara.net http://www.gara.net/azkenak/01/56537/es/Igor-Portu-Juanena-encuentra-ingresado-UVI-Hospital-Donostia | |
ACTO EN FAVOR DE LA AMNISTÍA
Después de que la Audiencia Nacional haya prohibido el acto previsto en el Velódromo y la iniciativa Jare!, impulsora de la convocatoria, haya suspendido su celebración, miles de ciudadanos se han reunido en Sagues donde han apoyado el llamamiento posterior que varios colectivos pro amnistía han realizado en favor de los derechos de los presos políticos. Una amplia manifestación ha llegado hasta el Kursaal y tras ella una persona ha sido arrestada.
05/01/2008 11:09:00
DONOSTIA-. Miles de personas han secundado el llamamiento realizado por decenas de colectivos pro amnistía para acudir a Donostia tras la prohibición de la Audiencia Nacional española de celebrar el acto convocado por la iniciativa Jare! en el Velódromo de Anoeta.
Sobre las 18.45 de la tarde una gran manifestación ha partido desde Sagues encabezada por una gran pancarta donde se podía leer la reivindicación "Euskal presoak, Euskal Herrira!". Esta pancarta ha sido portada por familiares y amigos de presos políticos vascos, y todos, tal y como tenía como objetivo el acto del Velódromo, han convertido las calles de Donostia en un grito en favor de "una amnistía general, veraz y plena".
Durante la marcha se han coreado varios lemas como "PNV español", "Herriak ez du barkatuko" o "Presoak kalera".
La movilización ha terminado junto al Kursaal, donde se ha celebrado un acto en el que varios ciudadanos han realizado un llamamiento a los colectivos pro amnistía para "trabajar pueblo a pueblo y barrio a barrio" a favor de "la amnistía y de los derechos de Euskal Herria".
Asimismo, han criticado que el Gobierno español, con la "ayuda" del PNV y del Ejecutivo francés, ha decidido que "no es suficiente con la represión de hasta ahora" y que "Euskal Herria va a tener otros 40 años de guerra".
Finalmente, han llamado a luchar ante un "nuevo ciclo represivo" y han asegurado que están dispuestos a realizar actos similares cuando "sea necesario".
Tras la conclusión de la marcha, una persona ha sido arrestada por la Ertzaintza acusada de "insultar" a los agentes.
Prohibición desde Madrid
Esta manifestación se ha celebrado después de que la Audiencia Nacional española haya prohibido la celebración del acto impulsado por la iniciativa Jare! y que estaba previsto para las 17.30 de esta tarde en el Velódrmo. El tribunal especial ha considerado que estaba auspiciada por Batasuna y Askatasuna. Así, ha ordenado a la Ertzaintza que impida su celebración y que adoptase "las medidas necesarias".
Y así lo ha hecho. Decenas de agentes de la Policía autonómica se han colocado en las inmediaciones del Velódromo y han impedido el paso a los asistentes al acto rodeando el recinto. A pesar de que se hayan vivido algunos momentos de tensión entre los asistentes y los agentes, no se ha registrado ningún altercado.
Ante esa situación, los impulsores del acto han decidido suspenderlo pero han hecho un llamamiento a la ciudadanía vasca para que continúe trabajando en favor de los derechos de los presos políticos y la amnistía.
[1. Els dies 2, 3 i 4 de gener, endavant la vaga de busos de TMB]La mobilització dels conductors/es d’autobusos de TMB en demanda de dos únics dies de descans setmanal ha estat un èxit. Un 90% de la plantilla de conductors/es han secundat les vagues convocades fins avui.
Les Assemblees del divendres 21 i dilluns 24 de desembre han comptat amb la participació d’uns 1500 conductors/es. S’ha decidit continuar amb les vagues convocades si no es comença a negociar amb contingut. Les vagues del 2, 3 i 4 de gener continuen amb més força que mai.
I precisament quan s'està fent més forta la lluita del conductors i conductores de TMB, s'ha sabut una sentència condemnatòria contra una altra empresa pública, Parcs i Jardins per vulnerar el dret de vaga.
Més info de la vaga de busos, aquí: comitedescansos.blogspot.com
[2. Els treballadors de Frape – Behr passen el Nadal ocupant la fàbrica]
Els treballadors de frape-Behr, després de manifestar el rebuig el pla “alternatiu” al tancament de la fàbrica, que incloïa 50 acomiadaments i un empitjorament de les condicions laborals, han pressionat a la Generalitat, perquè també rebutgi el pla de l'empresa. Per això s'han tancat del 21 al 26 de desembre, passant el nadal dins la fàbrica.
Com a resultat del procés de mobilització dut a terme fins ara, la Consellera va assumir la convocatòria d’una nova reunió negociadora amb l’empresa per al proper dia 2 de gener. Després de sortir de la fàbrica, els treballadors s'han concentrat aquest matí davant de la conselleria per demostrar que seguiran mobilitzats fins que s'arriba a un acord en que no hi surtin perdent.
Podeu consultar si hi ha novetats a: barcelona.indymedia.org i kaosenlared.net
[3. Fòrum social català ]
El FSCat es presenta a la ciutadania amb la cercavila “Aquest món és una innocentada”, el 28 de desembre a les 11h davant la Borsa de Barcelona.
Altres novetats són que darrerament s'ha presentat un vídeo de promoció de l'esdeveniment que es pot veure a Internet: i que també es pot trobar a la web, el primer llistat d’entitats adherides al FSCat.
més info: forumsocialcatala.cat
[4. Obre la primera oficina de la banca ètica Fiare a Catalunya]
Des de la fundació de Fets l’impuls per la creació d’una entitat financera ètica a Catalunya ha estat un dels objectius pels que s'ha treballat amb més entusiasme en l'entorn de les finances ètiques i solidària a Catalunya. Per això és un gran pas que el passat 17 de desembre al matí obrís les portes la primera oficina del Projecte FIARE
a Catalunya. Està situada al barri de Gràcia de Barcelona, al Carrer Providència, 20 baixos. El projecte pretén construir una cooperativa de crèdit de banca ètica que operi en l'àmbit financer des de criteris solidaris i alternatius al sistema bancari convencional.
Més informació: projectefiare.cat
[5. Signatures contra l'adopció sense referèndum del nou tractat de la UE]
Al 2005, els ciutadans i ciutadanes de França i Holanda, van rebutjar la constitució europea que els caps d'Estat de govern havien adoptat. En varis països, aquest tractat no s'ha ratificat mai. A finals de juny del 2007, han llançat per la via ràpida un nou Tractat Europeu, sense debat popular, sense referèndum. Si creieu intolerable que el Govern i el Parlament puguin aprovar, sense consulta popular, que l'Estat Espanyol signi el nou Tractat Constitucional Europeu, llegiu el manifest i signeu la petició
[6. Col·lectius, ONGs i moviments socials critiquen la participació a Bcn]
Un ampli grup d’organitzacions i moviments socials van organitzar a l'octubre, a Barcelona la Setmana d'Acció contra el Deute Extern. Per a les accions programades al carrer es van trobar front un seguit de traves burocràtiques i econòmiques per part de l'Ajuntament de Barcelona, com a conseqüència de l’aplicació de l’Ordenança Cívica. La seva protesta va ser comunicada a la Regidora de Ciutat Vella, a dia d’avui encara no han rebut resposta. Podeu signar la carta i afegir-vos aquí:
[7. Lluites metropolitanes]
Les lluites de les gents dels barris per la seva autonomia no s'aturen.
El passat 17 de desembre, va ser desallotjada la Txatuela i la mateixa tarda va haver una concentració de rebuig, tot plegat a Sant Andreu.
El dia 18 de desembre, es va inaugurar l'Oficina en Defensa del Barri de la Barceloneta, amb la finalitat de donar informació detallada sobre el “pla dels ascensors” i d'atendre i actuar contra els casos de mobbing que s'han multiplicat arrel de l'aprovació d'aquest pla.
El passat 19 de desembre, 200 artistes van quedar al carrer, després que l'ajuntament precintes sense avís als seus locals al C/ Mèxic de Plaça Espanya, entre d'altres han quedat fora grups com Discípulos de Otilia, Cuesto Rico, Rauxa, la Kinky beat i Los Rotos. Els grups tenien contracte de lloguer en vigor d'entre 1 i 3 anys de duració.
Avui, dia 27 de desembre, s'ha fet pública la okupació d'un espai abandonat per a fer un centre social i al cap d'unes hores ha estat desallotjat violentament i amb cinc detencions tot i no tenir cap ordre judicial.
I demà dia 28 es celebra l'11é aniversari de Kan Pascual l'emblemàtica masia okupada de Collserola,
[8. Bones i males noves antirepressives]
2 estudiants van ser detinguts el 19 de desembre a Perpinyà, en motiu de les fortes mobilitzacions contra el pla de Bolonya que estan havent a l'estat francès. Els estudiants van ser alliberats amb càrrecs el dia 21.
El divendres 14 de desembre, 24 companys i companyes han estat condemnats pels bloquetjos de Gènova del 2001, en total a 102 anys de presó. Podríem haver estat qualsevol dels que hi vam ser, així que es important la solidaritat de tothom, hi ha aquesta web per a estar-ne informat, signar i manifestar-se en suport:
L'històric militant del Mil i després d'Action Directe, Jean Marc Rouillan va sortir de presó el 17 de desembre, després de 20 anys. Encara no és la llibertat complerta : Jean Marc ha de tornar cada nit a dormir a la presó.
[9. Marxes contra les presons]
Dilluns 31 Desembre, 2007, a les 12 Presó de dones Wad-ras c/ Doctor Trueta, Bcn
17H Presó de joves de Trinitat c/ Pare Manjón, Bcn
20H Presó d'homes la model c/ Entença, Bcn
17H des de la plaça de l'Escorxador a les 17 hores fins els Centre Penitenciari de Mallorca
Les presons no persegueixen ninguna funció reinsertadora, sinó que són un
immens negoci que obeïx a les lleis del mercat i la seva mercaderia són les persones preses, les excloses socialment: immigrants, malaltes i provinents d'entorns de pobresa.
Per això i com cada 31 de desembre, hi haurà marxa contra les presons per mostrar la solidaritat amb les persones preses i per denunciar a aquest sistema, als seus polítics i empresaris, i a les seves forces de l'ordre, i per reivindicar també, espais de llibertat, menys presons, més justícia social i amnistia total.
Més info: barcelona.indymedia.org
[10. Diada de Mallorca, manifestació unitària 30 de desembre]
En motiu de la Diada de Mallorca, el dia 30, a Palma, i des de la plataforma “31D, diada de Mallorca” s'ha convocat una manifestació que surt a les 18.00 d'Es Born. A més de convocar a la manifestació unitària,
maulets organitza actes a Inca, Vilafranca i Ciutat de Mallorca.
[11. Noticies Breus]
- La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumis
- Mercat d'intercanvi i jornades contra el consumisme al barri del clot, aquest cap de setmana.
- Paellada solidària contra el Caufec a Cal Suïs, el dissabte 29 de desembre.
- El 5 de gener trobada a Sant Celoni en record de Quico Sabaté.
- El dissabte 29 de desembre el Casal el Forn de Girona celebra el seu vuitè aniversari.
- Nit de cap d'any per Gaza a la Casa de Palestina de Barcelona.
