dimecres, 30 d’abril del 2008

Estudiants de la UAB tallen l’AP-7 en suport al Franki.


(vist a www.kaosenlared.net)

Un centenar d’estudiants s’han concentrat aquest migdia a la plaça cívica per a demanar la llibertat d’en Franki (veí de Terrassa estudiant d’història de la UAB empresonat dilluns per ultratjar la bandera espanyola). La concentració ha desfilat pacíficament pel campus en direcció a l’autopista. Un cop allà, s’ha tallat simbòlicament el trànsit durant uns 20 minuts tot i la presència de nombrosos efectius dels mossos d’esquadra. Al final, quan els estudiants es retiraven sense haver causat cap desperfecte, 4 dotacions d’antiavalots han aparegut preparats per carregar. En aquell moment hi ha hagut tensió, però evitant provocacions s’ha continuat el recorregut acabant a la plaça cívica on s’ha llegit un manifest demanant l’amnistia al company pres.

Aquesta és la primera d’un seguit d’accions que durà a terme l’assemblea de suport al Franki de la UAB.

Amb aquesta acció, es vol denunciar que a l’estat espanyol continuen els judicis polítics contra la gent que lluita per a defensar els seus drets.

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!
SI LA REPRESSIÓ NO S’ATURA NOSALTRES TAMPOC!
LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA!

Assemblea de Suport al Franki de la UAB

30 d’abril de 2008, Bellaterra, Països Catalans.

---

FRANKI ET VOLEM A CLASSE !

En Franki, ahir 28 d'abril, va ser detingut per dos Mossos d'Esquadra de paisà quan sortia de casa seva per anar a treballar.

En Franki va ser detingut inesperadament, ja que havia de rebre encara la citació judicial on se li havia de notificar el dia del seu ingrés a presó. La policia NO va avisar la seva advocada ni a la seva família.

Les estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, on el Franki estudia Història, volem denunciar l'abús d'autoritat, manca de respecte cap als drets fonamentals, com la presumpció d'innocència i el respecte a la llibertat d'expressió i de pensament.

Denunciem la imposició que se'ns fa de tota la simbologia espanyola ja sigui la seva bandera, llengua o la corona, entre d'altres.

El Franki vol prosseguir els seus estudis des de la presó, i així ho va comunicar al seu professorat, preveient l'ingrés pròxim. D'aquesta manera, el nostre company es reafirma en la seva voluntat de seguir lluitant fins i tot en els moments més difícils, des dels llocs més obscurs, per tal de seguir combatent contra un sistema injust que persegueix les idees dissidents.

Per a totes aquelles i aquells que pensen que podran callar-nos amb la repressió, les estudiants cridem que NO els serà tan fàcil.

La Universitat, com institució de debat i pensament, hauria de posicionar-se en contra d'aquestes mesures repressores.

DES DEL CARRER I DES DE LES AULES, LES ESTUDIANTS NO DEIXEM DE DENUNCIAR LA REPRESSIÓ QUE REBEM CONSTANTMENT !!!!
LA LLUITA CONTINUA !!!

Dimecres 30 d'abril a les 13h concentració a la Plaça Cínica

Assemblea de suport al Franki de la UAB
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/galeria_img_kaos.php?id_noticia=57708

Ens estan privant d'en Franki.


Ens estan privant de veure'l on el podies veure habitualment, en qualsevol manifestació, acte, caminant pel carrer, de festa o petant la xerrada animadament amb la gent que trobava pel carrer amb el seu somriure habitual.
De nou la repressió ataca, el sistema ha tornat a utilitzar les seves maquiavèl·liques armes. Ha estat mitjançant un procés en el que s'ha acusat i condemnat sense proves. On el que els importava no era el delicte si no el reu. Es vol privar de llibertat a algú durant dos anys i set mesos perquè diuen que ha comés un fet tan greu i perillós com és el de despenjar una bandera d'un balcó. Aquesta condemna l'han perpetrat aquells que diuen que parlen en nom de no se sap quina democràcia i de no se sap quina justícia. Han estat aquells que diuen que són d'un partit obrer amb l'ajuda dels que diuen que són d'esquerres de debò.

Un cop més ens priven de llibertat a totes, perquè quan ens toquen a un, ens toquen a totes.

Llibertat Franki! http://llibertatfranki.org
Tots i totes:
Dimecres 30 d'Abril a les 18h a Institucions Penitenciàries (Girona/Aragó) Barcelona.
Dissabte 10 de maig a les 18h a la Plaça Universitat de Barcelona.


--
Col·lectiu Negres Tempestes
Mira també:
http://www.negrestempestes.org
http://llibertatfranki.org

Una setantena de persones es concentren a Lleida per la llibertat d’en Franki

Ahir dimarts 29 d'abril va tenir lloc a la Plaça Paeria de Lleida una concentració solidària amb el Franki de Terrassa en la que hi van participar una setantena de persones. Des de l'AAP - Assemblea Antirepressiva de Ponent animem a totes les persones i col·lectius a difondre arreu de les nostres comarques el cas d'en Franki, a realitzar tots aquells actes que creguin oportuns, a seguir les convocatòries que es vagin proposant i sobretot a participar en la manifestació del 10 de maig a Barcelona (18h - Pça Universitat) Llibertat Franki! Presos i preses al carrer! Mira també:
http://www.suportponent.net
http://www.llibertatfranki.org

dimarts, 29 d’abril del 2008

Llibertat, Franki! Manifestació, 10 de maig, a Barcelona



Repulsa a l'empresonament de Franki

Una trentena de persones es van manifestar ahir davant de l'Ajuntament de Terrassa contra de l'empresonament de Francesc Argemí, Franki, que ha estat traslladat a la presó Model per complir una pena de dos anys i tres mesos per un delicte de desordres públics i un altre d'atemptat a l'autoritat.

El jove terrassenc compleix així la condemna que se li va imposar el 2004 per l'estira-i-arronsa amb la policia local durant la Festa Major del 2002, quan un grup de joves van intentar despenjar la bandera espanyola del balcó del consistori.

Pel suposat ultratge a la bandera haurà de pagar una multa: si no fa front al pagament, la pena s'incrementarà de quatre mesos i mig.

Mobilització a la Plaça Universitat de Barcelona

La reivindicació es va traslladar ahir a les portes del centre de reclusos des que es va saber la notícia del seu arrest.

Una detenció que, segons els congregats, es va fer sense previ avís quan Franki sortia de treballar i el seu trasllat no va ser comunicat a la família.

Els manifestants es van tornar concentrar ahir a la tarda tarda al Raval de Montserrat i i han convocat una mobilització el dia 10 de maig a la Plaça Universitat de Barcelona.

Més informació a

http://www.kaosenlared.net/especial/franki

dilluns, 28 d’abril del 2008

Accions per la llibertat del Franki, de Terrassa






Davant la detenció per sorpresa d'en Francesc Argemí, "Franki", (jove egarenc condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó pel "cas de la bandera"), i
el seu posterior empresonament a la presó Model de Barcelona, des de l'Assemblea Antirepressiva de Ponent:
- Subscrivim plenament el comunicat realitzat avui 28 d'abril de 2008 per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/franki_2008.pdf)

- Denunciem el caràcter polític de la condemna a en Franki. Creiem que aquesta es deu a la seva implicació en diferents lluites socials de la
seva ciutat i d'arreu.

- Denunciem l'actuació dels Mossos d'Esquadra que han carregat contra la concentració de suport que hi havia aquest matí davant la presó Model de
Barcelona

- I us convoquem demà dimarts 29 d'abril a les 19.30 hores a la Plaça Paeria de Lleida

Franki llibertat!

AAP - Assemblea Antirepressiva de Ponent

Lleida, 28 d'abril de 2008
Mira també:
http://www.suportponent.net

MANIFEST PER UN PRIMER DE MAIG ALTERNATIU I ANTICAPITALISTA



CONSTRUÏM LA SOLIDARITAT AMB ELS MOVIMENTS SOCIALS I LES LLUITES OBRERES

El 1r de Maig, els homes i dones que apostem per una transformació radical de la societat sortim al carrer per combatre les condicions laborals, socials i de vida que ens imposen el capitalisme i el patriarcat, per fer sentir la nostra solidaritat internacionalista amb el conjunt de lluites socials i resistències del món.

Es nostres governs estan compromesos amb el capitalisme. Així, la Generalitat ha presentat les bases d’una Llei d’Educació de Catalunya que obre la porta a la privatització de l’ensenyament; autoritzen acomiadaments massius com el que han patit els companys i companyes de Frape-Behr; s’abstenen de la seva responsabilitat més elemental com en el cas de la vaga de fam de SEAT; han negat un dret laboral tan bàsic com els 2 dies de descans a la setmana per als conductors de TMB; segueixen permetent que milers d’éssers humans visquin en condicions d’il·legalitat amb la seva Llei d’Estrangeria; elaboren un pacte nacional d’habitatge i uns xecs pel lloguer que només garanteixen els beneficis dels promotors i rendistes.

Mentrestant, bancs i multinacionals augmenten any rere any els seus beneficis, els salaris, les pensions i les prestacions continuen baixos i els serveis públics, amb greus dificultats per la manca d’inversió. I ara, el Govern central anuncia un nou pacte social entre la patronal i els dirigents dels sindicats institucionals, que, molt previsiblement, agreujarà la situació de precarietat, especialment entre la joventut.

Tristament, la Conselleria d’Interior d’un Govern anomenat d’esquerres esdevé la punta de llança de la repressió i la criminalització sistemàtiques de tots i totes els i les que lluiten: com els treballadors/es d’empreses en conflicte, immigrants que s’han arribat a qualificar de terroristes sense proves, els i les estudiants que es mobilitzen contra la privatització de la Universitat com el cas de la UAB i UB, sense oblidar els desallotjaments i la utilització de les “ordenances cíviques” per ofegar econòmicament les lluites.

Però o­n hi ha opressió hi ha resistència, i en els darrers mesos un bon grapat de lluites obreres i socials han tornat a demostrar que es pot resistir. I també que es pot guanyar, com s’ha demostrat en la lluita dels treballadors i treballadores de TMB pels dos dies de descans.

Per tot plegat reivindiquem i donem suport a:

- La lluita per les 35 hores setmanals de jornada laboral.

- Contra la Llei d’Educació de Catalunya: solidaritat amb els professors/es i el món educatiu en la seva lluita per defensar l’ensenyament públic.

- La lluita en defensa de la sanitat pública i contra la Llei del ICS, que està privatitzant el sector sanitari.

- Pel reingrés dels i les acomiadats/des de SEAT, com s’ha acordat després de la vaga de fam, i contra l’actitud còmplice del Govern tripartit en l’acomiadament de 92 treballadors de Frape-Behr.

- Contra la mercantilització de la universitat pública: estenem la solidaritat amb els i les estudiants i el conjunt de treballadors i treballadores de la universitat en el seu combat contra l’aplicació del Pla Bolonya.

- Per un parc públic de lloguer social, expropiació de pisos buits! Congelació de les hipoteques ara.

- Per la plena regularització dels treballadors/es immigrats/des, aturem els abusos policials.

- Per la creació d’ocupació per cobrir les necessitats socials, no permetem la destrucció de llocs de treball com s’està produint a la construcció.

En solidaritat amb totes les lluites, sindicats, seccions sindicals, moviments socials, organitzacions polítiques anticapitalistes, organitzacions de l’esquerra independentista, col·lectius i persones solidàries amb els pobles que lluiten contra l’imperialisme, convoquem una manifestació el dia 1 de maig amb les següents reivindicacions:

- Per un treball digne i estable: No als acomiadaments, tancaments d’empreses i deslocalitzacions. Ni precarietat laboral ni atur. Prou repressió sindical.

- Per un salari mínim de 1.200 euros: per garantir les condicions de vida i l’autonomia de les persones.

- Per la defensa dels serveis públics: els drets socials no són mercaderies: aturem les privatitzacions.

- Per la llibertat i la igualtat de les persones: contra el patriarcat i les discriminacions de gènere, pels drets d’opció sexual i reproductius. Pel dret a l’avortament lliure i gratuït.

- Per la igualtat de drets, pels “papers” per a tots i totes les immigrants: contra l’explotació laboral i la discriminació per origen.

- Pel dret a l’habitatge digne.

- En defensa del medi ambient i contra l’especulació: per una Catalunya lliure de transgènics i de nuclears, per una nova cultura de l’aigua, ni Quart Cinturó ni MAT, no al traçat de l’AVE.

- Contra l’opressió nacional: Pel dret a l’autodeterminació de tots els pobles.

- Contra la guerra, les ocupacions i els plans imperialistes: a l’Iraq, a Palestina, a l’Afganistan, al Sàhara, etc… Aturem l’escalada armamentística, no a l’OTAN. Solidaritat amb els pobles que lluiten contra la guerra, per la llibertat i la justícia.

VISCA EL 1er DE MAIG

UN ALTRE MON ES POSSIBLE SENSE CAPITALISME

TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIÓ: 17:30 h. A PLAÇA UNIVERSITAT

CONVOQUEN:

ACTUB, Assemblea acomiadats SEAT, Assemblea Bolivariana, Assemblea contra la precarietat UAB, Assemblea de Moviments Socials del FSCat, Associació d’amistat amb el poble de Guatemala, Assemblea pel dret a l’habitatge, Assemblea per un habitatge digne de Sant Vicenç dels Horts, Associació papers i drets per a tothom, Associació Socialisme XXI, Candidatures Autònomes del Vallés (ACR, AEB, COP, CUPs Sant Cugat i Terrassa, EAB, ES, PAS), CASAL, COBAS, Col·lectiu de solidaritat amb la Revolució Zapatista, Comité de descansos de TMB, Cornellà sense fronteres, Corrent Roig, COS, CTA Banesto, CUSC, En Construcció, Endavant, En Lluita, FARGA, FEMEC-CGT, FL Sabadell CGT, FI Garraf CGT, FC Maresme CGT, IAC (CATAC, CAU, CATAC-CTS, FSEF, FTC, USTEC-STEs), I-CSC (Espai Jove), Joves Activistes, Lluita Internacionalista, Marxa Mundial de Dones, Maulets, OTZA, Partit Humanista, PCPC, PRT, PSUC Viu, Raices Universales, Revolta Global, SF-Intersindical, SU Catalunya, Xarxa de solidaritat contra els tancaments i la precarietat


I en acabar la manifestació
del 1r de Maig alternatiu i anticapitalista, es realitzarà una Festa a les Cotxeres de Sants per celebrar la lluita pels dos dies i l’acord acceptat per la majoria de conductors/es d'Autobusos de TMB en Assemblea

De 19h a 21h: Passada de documentals i videos realitzats per gent solidària sobre tot el conflicte

De 21h a 23h: Concert de Vapor Nou Jazz Orquestra de Rubí

Hi haurà exposició sobre tot el material publicat durant aquests mesos i, per descomptat, una bona barra on prendre uns merescuts glops.

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1737

Educació suprimeix el Batxillerat Nocturn


Juntament a la supressió de la segona convocatòria a diverses titolacions universitàrias, constitueix un nou atac al dret a l'ensenyament públic en igualtat de condicions, especialment per als nois i noies que treballen en absència d'ajudes efectives per a l'estudi.

El Departament d’Educació suprimirà el Batxillerat Nocturn a partir del curs 2009-2010 i s’impulsarà i potenciarà l’oferta formativa de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), especialment el Batxillerat a distància. Juntament a la supressió de la segona convocatòria a diverses titolacions universitàrias, constitueix un nou atac al dret a l'ensenyament públic en igualtat de condicions, especialment per als nois i noies que treballen en absència d'ajudes efectives per a l'estudi.

Ahir es feia pública a diversos mitjans la notícia de que el Departament d’Educació suprimirà el Batxillerat Nocturn a partir del curs 2009-2010. Segons Educació, el fet que molts alumnes compaginin aquests estudis amb una feina provoca que sovint no puguin assistir a classe per motius de caràcter laboral, la qual cosa genera “un percentatge significatiu d’absentisme no desitjat”. Sembla que donar beques per garantir condicions d'estudi als joves no és cap prioritat social ni per a la educació superior ni per la secundària.

L'alternativa no és gaire alentadora, fomentar la formació on line (la qual cosa també és motiu d'exclusió de bona part de la població) i el batxillerat a distància no com a suport sinò com a substitut, tot tenint en compte les taxes d'abandonament que actualment es registren a les modalitats a distància ja implementades.

La notícia afegeix que el sindicat ASPEPC-SPS considera aquesta supressió del Batxillerat Nocturn “una agressió social”.
Mira també:

http://especialbolonya.wordpress.com

dijous, 24 d’abril del 2008

Llibertat condicional denegada a les dones de MOVE!




En un acto criminal, el Consejo de Libertad Condicional pretende obligar a Debbie, Janet y Janine África a cumplir su máxima sentencia de 100 años por un crimen que los mismos policías saben que no cometieron.

move9_poster.jpg

¡Debbie, Janet and Janine África no están arrepentidas por algo que no hicieron! Pero la falta de remordimiento es uno de los pretextos dado por el Consejo de Libertad Condicional del estado de Pensilvania para negarles a las mujeres de MOVE su derecho a salir de prisión bajo supervisión después de cumplir su vengativa sentencia mínima de 30 años.
En un acto criminal, el Consejo pretende obligarlas a cumplir su máxima sentencia de 100 años por un crimen que los mismos policías saben que no cometieron. (Lo saben porque otro policía mató por error al policía James Ramp el 8 de agosto de 1978.)

Otros dos pretextos dados por el vocero del Consejo Leo Dunn son que ellas “han minimizado la gravedad y circunstancias del delito” y “se han negado a aceptar responsabilidad”.

Y el cuarto y verdadero motivo para negarles su libertad: “la recomendación negativa de la fiscal” Lynne Abraham.

Delbert, Chuck, Eddie, Phil y Mike África tendrán sus entrevistas próximamente y el Consejo tomará una decisión en sus casos.

En unos recientes mensajes, Debbie, Eddie y Phil África agradecieron a todas las personas que hemos enviado cartas al Consejo o firmado la petición en línea.

Dijo Debbie: “Recibí una copia de la petición y quiero que sepan que leímos cada firma una por una. Y todos los comentarios. Son fantásticos y seguramente tendrán efecto”.

Eddie explicó que a veces es difícil mantener la moral en alto cuando piensas que a nadie le importa que pase, pero que “es alentador cuando vemos que a la gente sí le importa y que está dispuesta a levantar la voz por la justicia”.

Dice Phil: “Para tod@s ustedes que están empujando a que se dé la justicia, no sólo para “los 9 de MOVE” sino por Mumia y por la propia vida, créanme cuando les digo que l@s apreciamos mucho. ¡Que viva la Mamá Naturaleza para siempre!”

Y en otro mensaje Phil explica que según las autoridades de la prisión "...no pueden pedir más de nosotr@s... Deben soltarnos ahora... ¡Solamente nos negarán la libertad si acatan las órdenes del [gobernador] Ed Rendell, Lynne Abraham y la Orden Fraternal de Policía, FOP!...

Las mujeres de MOVE no son los únicos retenidos ilegalmente después de cumplir todos los requisitos para salir bajo libertad condicional. Debido a las peticiones de la FOP, la fiscalía local o la procuraduría federal Robert Seth Hayes, Veronza Bowers, Sekou Kambui, Jalil Muntaqim, Herman Bell, Hugo Pinell, Sundiata Acoli también siguen secuestrados en plena violación de la ley después de pasar varias décadas en prisión.

En una reciente entrevista con el periodista Hans Bennett, Ramona África identificó algunos de los pretextos que los consejos de libertad condicional suelen utilizar.

Dice: “Históricamente, especialmente con respecto a los presos políticos, los consejos de libertad han mostrado desprecio a sus propias leyes para mantener los presos en prisión. Han inventado pretextos como “la gravedad del delito” para negarles la libertad condicional, especialmente a los presos políticos. Es absolutamente ilegal. No tiene sentido alguno. Cuando un juez dicta la sentencia mínima y la sentencia máxima ya ha tomado en cuenta la gravedad del delito. Por eso dictó cierta sentencia después de que la culpabilidad se estableciera. El negarse a liberar a alguien que ha cumplido la sentencia mínima debido a la gravedad del delito es totalmente ilegal porque ya se consideró ésta. En efecto, el consejo impone una nueva sentencia. Establece una nueva sentencia mínima. Es ilegal.”

Con respecto al “remordimiento”, Ramona comenta: “Luego se niegan a conceder la libertad debido a ‘la falta de remordimiento’. Pero cuando una persona siempre ha dicho que es inocente ¿de dónde viene el remordimiento?”

Aunque está claro que el Consejo de Libertad Condicional ya ha tomado su decisión en los casos de Delbert, Chuck, Eddie, Phil y Mike África antes de entrevistarlos, sería bueno recordarles que ¡no son juez y jurado y que están obligados a soltarlos ahora!

Puedes firmar la petición en:
http://www.ipetitions.com/petition/move9parole/


Los siguientes videos sobre “los 9 de MOVE” se encuentran en el sitio del CML y del Okupache.

Cómo Mike y Ramona África conocieron a Mumia Abu-Jamal
http://es.youtube.com/watch?v=LEisqsgUZKk

Mike Africa sobre “los 9 de MOVE”
http://es.youtube.com/watch?v=rfpnGgLf2dE

Ramona África: la libertad condicional para “los 9 de MOVE”
http://es.youtube.com/watch?v=OsQE6cLa6oE

Ramona África sobre el juicio de “los 9 de MOVE”
http://es.youtube.com/watch?v=_BuOz049Kg8

Mike África sobre el bombardeo del 13 de mayo de 1985
http://es.youtube.com/watch?v=RD1smrbtbUg


Vean el artículo traducido al español ¡Atención, MOVE! ¡Ésta es América! por Hans Bennett.
http://espora.org/okupache/articulomumia.php?p=2456&more=1&c=1

Concentració de suport al Franki, condemnat per haver ultratjat la bandera espanyola

El Tribunal Suprem espanyol va desestimar divendres el recurs que el 2005 va presentar l'advocadessa.

El col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa farà avui a les set del vespre una concentració de suport a Francesc Argemí, Franki, condemnat a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola i haver atemptat contra l'autoritat el 2002 (vegeu-ne un reportatge de VilaWeb TV). El Tribunal Suprem espanyol va denegar divendres que s'admetés a tràmit el recurs interposat el 2005 per la seva advocadessa, Montserrat Salvadó, que en presentarà un altre al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.


Salvadó explica que el jutjat número 2 de Terrassa pot executar la sentència de seguida que rebi la notificació del Suprem, d'ací a pocs dies. Si encara no s'havia fet efectiva, era perquè hi havia un recurs, però ara, amb la desestimació del Suprem, la justícia espanyola té via lliure per notificar a Franki la data d'entrada a la presó, encara que la defensa apel·li a Estrasburg.

La concentració d'avui vol fer arribar la protesta dels moviments socials terrassencs al ple municipal, però Solidaritat Antirepressiva en prepara una altra a Barcelona, que es farà el 10 de maig, amb el suport de força entitats del país.

Els fets


Franki va ser condemnat l'abril del 2005 perquè el jutge el va considerar responsable d'haver encoratjat un grup a despenjar i malmetre la bandera espanyola de la casa de la vila de Terrassa, l'estiu del 2002, durant una cercavila contra la presència de la bandera al balcó consistorial, i d'haver causat desordres públics i atemptar contra l'autoritat.

(Informació de vilaweb)

dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi: paradeta virtual de l'editorial Virus




L'Ajuntament de Vic prohibeix als que no són llibreters la venda de llibres el dia de Sant Jordi

(...) Uns altres perjudicats per la decisió municipal són l’editorial Virus, una cooperativa de Barcelona de signe àcrata que també feia uns 15 anys que venia llibres a Vic, a través de col·lectius que els donaven suport. L’escriptor taradellenc Miquel Vilardell, un dels habituals d’aquesta parada, es queixava també de l’actitud de l’Ajuntament. En el seu cas, encara no han decidit què faran dimecres. Igual que els anteriors, es queixen per les formes: que no se’ls cridés a dialogar i que l’Ajuntament no els contestés fins aquest dimecres, a una setmana només de Sant Jordi, quan ja tenien tot el material preparat. (Informació de El 9 Nou)

Davant d'aquesta prepotència de l'Ajuntament de Vic, em sembla de justícia fer aquí una paradeta virtual de l'editorial Virus, amb la recomanació més entusiasta del llibre "Queremos la libertad! Una vida en los Panteras Negras" que Francesc Arnau ens comenta en aquest article:

MUMIA: "WE WANT FREEDOM!"

He llegit l´últim llibre de Mumia, "Queremos la libertad! Una vida en los Panteras Negras", publicat aquest any a Barcelona per l´Editorial Virus. I per entendre la significació d´aquest llibre com a una arma de guerra i com a un instrument de combat, els lectors no hem d´oblidar que el seu autor, el periodista afro-americà Mumia Abu-Jamal, està avui en perill de mort, tancat a la presó d´alta seguretat "State Correctional Institution Greene", de Pensilvània, en virtut d´una condemna sota la falsa acusació d´haver mort un policia blanc, el 1981.

Aquesta situació, la d’escriure en perill de mort, també està inclosa a la introducció d´un altre llibre, que es diu: "Soledad Brother, the prison letters of George Jackson" (1). I aquella introducció està signada per Jean Genet (1910-1986), l´escriptor
francès del "teatre de l´absurd".

Aquest home, que va visitar clandestinament els USA, a finals dels anys seixanta, va pasar una llarga temporada amb els Black Panthers, col.laborant en les seves campanyes polítiques, sobretot a base d´intervenir en mítings a les universitats.

El llibre del George Jackson és el primer que vaig llegir sobre els Black Panthers, a principis dels seixanta. El vaig poder trobar en un quiosc de les Rambles, dins d´un expositor giratori, dedicat a la novel·la negra nord-americana. I suposo que només s´ha d´agrair a la ignorància dels censors espanyols de l´època, el fet que aquell llibre --tant ple d´incitacions a la rebel·lia-- arribés a les meves mans.

ELS INTEL·LECTUALS BLANCS.

Ara, el llibre de Mumia ha vingut a recordar-me aquella altra lectura de George Jackson --ja llunyana. Efectivament, al capítol 8, "La vida de un Pantera", Mumia rememora aquell dia que, a la seu del partit a Oakland (Califòrnia), quan ell encara estava sortint de l’adolescència, li varen encarregar de fer els honors a Jean Genet i presentar-lo als militants que en aquells moments corrien per allà. El francès no parlava ni gota d´anglès, l´únic idioma que parlava Mumia. Però de totes maneres es varen entendre perfectament. Explica Mumia que Genet circulava per la seu política, com si estigués a casa seva, amb la desimboltura i alegria pròpia d´una criatura que hagués trobat la seva joguina preferida... Amb aquest comentari, Mumia ens crida l´atenció sobre les diferents reaccions que el moviment dels Black Panthers va provocar entre els intel.lectuals blancs de l´època. Enfront dels qui ni gosaven apropar-se a aquell moviment negre d´alliberament nacional i de classe, la postura del Genet es pot comparar a la de Leonard Bernstein (1918-1990), compositor de la música de la banda sonora, de la pel.lícula "West Side Story" que, al seu apartament de Manhattan, va fer una recepció en homenatge als Black Panthers. Això fou el 1970 i tingué un ampli ressò als mitjans de comunicació --començant per la revista LIFE-- a manera de burla i escarni contra l´FBI de l´inefable Edgar Hoover...

EL PERILL DE MORT

El passat 27-3-08, es va fer pública la sentència que estàvem esperant, des del 17-5-07, quan davant del Tribunal Suprem de Pensilvània, la defensa va exposar tots els arguments per anul·lar el judici de 1982. Ara la sentència només li reconeix a Mumia el dret a un nou judici, davant d´un jurat popular, en què únicament es discutiria si la pena de mort se li ha d´aplicar o si ha de ser substituïda per la cadena perpètua, en base al fet que, el 1982, el jutge i el fiscal varen donar unes instruccions als membres del jurat, que varen induir-los a confusió, al dictar la condemna a mort. I si, en els propers sis mesos, la fiscalia no insta aquest nou judici, la pena de mort quedaria anul·lada definitivament i substituda per la cadena perpètua. Dels tres membres del tribunal només un, el senyor Ambro, ha gosat formular un vot particular i reconèixer el caràcter racista del primer judici. Racisme que, per si sol, hauria de significar la repetició de totes les proves, per possibilitar que quedés clara la innocència de Mumia.

MARTIN LUTHER KING I MALCOM X.

En el capítol segon ("La profundas raíces de la lucha por la liberación negra"), Mumia realitza una anàlisi comparativa entre la ideología, ensucrada i caritativa, de Martin Luther King, --que es resumeix en allò de "posar-hi l´altra galta"-- i la ideologia de lluitar per la llibertat "amb tots els mitjans possibles", que propugnava Malcom X, des del col·lectiu polític "Nació de l´Islam". A mi, com a gairebé tota la gent de la meva generació, ens han de resultar especialment interessants aquestes consideracions. És veritat que vàrem tenir oportunitat d´accedir a M. L. King, de ben jovenets. Després que l’assassinessin, el 1968, va sortir un llibret: "El crit de la consciència", amb tot un recull de textos d´aquell pastor protestant i amb un pròleg molt ben intencionat a càrrec de J.M. Ainaud de Lasarte (2). Però Malcom X no el vàrem conèixer fins molt més tard i amb moltes limitacions...

EL COINTELPRO

Resulta especialment inquietant el capítol sisè de "We want freedom", ("El Imperio contraataca: COINTELPRO"), que es dedica a exposar els procediments policíacs de veritable guerra bruta, que l’FBI va posar en pràctica sota el nom de "COunter INTELigence PROgram" (COINTELPRO). Aquest era un programa de contra-espionatge, preparat per utilitzar-se, en temps de guerres obertes, contra potències estrangeres, però que va entrar en funcionament, en suposats temps de pau, contra una part de la ciutadania nord-americana, contra els negres. La finalitat del programa policíac no era altra que acabar amb qualsevol mena de dissidència.

Mumia no es limita a denunciar públicament la brutalitat i el racisme policial, sinó que critica igualment els defectes i les debilitats humanes dels líders més carismàtics dels Black Panthers: Huey P. Newton, Eldridge Cleaver, Bobby Seale... Precisament aquests defectes i debilitats, convenientment explotades per l´FBI, varen significar la desintegració del partit.

En la seva profunda labor investigadora, Mumia cita instruccions textuals de circulars internes de la policia, on es diu explícitament que un dels objectius principals era "impedir l´aparició d´un Messies negre, impedir que el Partit Pantera Negra s´introduís entre els joves. Fer-los veure que, si decidien convertir-se en revolucionaris, aviat serien uns revolucionaris morts...”

TAMBÉ UN PARTIT DE DONES

Mumia dedica el capítol set de "We want freedom" ("Un partido de mujeres") a explicar l’especial incidència de les dones Black Panthers al partit. La seva lluita contra els tics masclistes de la jerarquia dins del partit. La seva abnegació per ajudar els familiars i amics presos. La seva implicació "per anar al front, a primera línia, a ocupar el lloc que els correspon, a lluitar les seves pròpies batalles i aconseguir les seves pròpies victòries". Les seves tasques, colze a colze amb els homes, a l’hora de preparar els esmorzars gratuïts per als nens petits, dins dels barris més deprimits de les ciutats. Aquestes iniciatives del tipus dels esmorzars gratuïts, estan molt ben explicades al llibre i ens ajuden a comprendre la veritable naturalesa d´un partit com els Black Panthers, que sempre ens han pretès presentar --des dels mitjans de comunicació burgesos-- com a protagonistes d´un enfrontament armat amb el Sistema...

Mumia esmenta noms concrets de dones militants: Kathleen Cleaver que, a la última època del partit, es va veure obligada a fer la seva tasca, com a exiliada, des d´Algèria; Safiya Bukhari, que desgraciadament ja és morta i això permet explicar la seva antiga tasca dins de la Black Liberation Army ("Exèrcit Negre d´Alliberament"). Cleo Silvers, ex-membre de la delegació dels Black Panthers a Nova York i actual militant sindicalista...

ESPERANÇA I POESIA, HUMANISME, HUMOR SARCÀSTIC...

El llibre està farcit de paràgrafs de prosa poètica, en què Mumia vol deixar clar que té esperança i que nosaltres també n´hem de tenir. Com quan, al final del capítol novè ("La escisión"), converteix el partit en una gasela que s´escapa com pot del pervers caçador, gairebé partida per la meitat, amb un dolor terrible, però miraculosament encara viva, menys vital, però encara viva.

És impagable l´episodi que reflecteix una conversa de Mumia amb la seva mare, des de la costa del Pacífic a la de l’Atlàntic, des de l´interior d´una comissaria de policia a casa seva, quan ha d´informar la família que uns policies blancs l´han detingut, emmanillat, escorcollat, empresonat... per haver creuat, caminant, un carrer d´Oakland sense respectar els semàfors. La veritable raó de la detenció és netament política: estava venent als vianants el periòdic del partit...

I és igualment inoblidable l´episodi en què una joveneta, companya del partit i adolescent com el Mumia, intenta lligar amb ell...

Encara que aquest llibre no és un llibre sobre presons, quan l´he acabat de llegir m´han vingut a la memòria els últims versos de la cançó-poema, que va escriure Bob Dylan, immediatament després de l´assassinat de George Jackson:

"Sometimes I think this whole world
is one big prison yard.
Some of us are prisoners,
the rest of us are guards..."
(3)

I pel que fa a la traducció, molt bé. Jo només hi he trobat dos errors. (4).

Signat: Francesc Arnau i Arias

19-4-08


Notes.- (1) "Soledad Brother, Cartes des de la Presó, d´en George Jackson". Bantam Books, New York, 1970.)

(2) "El crit de la consciència", M.L. King, edicions Proa, col.lecció La Mirada, Barcelona, 1968.

(3) "De vegades penso que aquest món / és tot sencer un gran pati de presó / Alguns de nosaltres som presoners / els altres som carcellers.../ ("George Jackson y otras canciones", Bob Dylan, col·lecció Visor de poesía. Alberto Corazón, editor. Madrid 1972.)

(4) L’error és que, al final de la Introducció de la K. Cleaver, es parla d´un fiscal que tenia problemes d´alcoholisme, quan en realitat qui tenia problemes d´alcoholisme, durant el judici que varen fer a Mumia el 1981, era el seu propi advocat ("attorney", en anglès).

L’altre error està en el peu de foto, de la pàgina 335, on es parla de la "Iglesia del Abogado". La traducció correcta seria “Parroquia de María Medianera”.

dijous, 17 d’abril del 2008

Balanç repressiu del primer mandat de Zapatero

GARA > Idatzia > Euskal Herria

Etxerat: «El balance represivo del mandato de Zapatero es brutal»

Etxerat denunció ayer que la «violencia ejercida» por el Gobierno de Zapatero durante su mandato contra los presos políticos vascos y sus familiares «ha sido diaria». Recordaron que desde marzo de 2004 han fallecido cinco prisioneros vascos en prisión y tres familiares en accidentes provocados por la dispersión. Por ello, valoraron que «el balance represivo es brutal» y advirtieron de que no están «dispuestos a soportar otra legislatura de violencia de Estado».

p014_f01_250x100.jpg

Manex ALTUNA |

La asociación de familiares de presos y refugiados políticos vascos, Etxerat, dio a conocer ayer el «brutal balance represivo» del primer mandato de José Luis Rodríguez Zapatero al frente del Gobierno español.

Según denunciaron, la «violencia ejercida» por el Ejecutivo del PSOE con la «inestimable ayuda» de los partidos vascos -sobre todo, el PNV- contra los presos y sus familiares «ha sido diaria» durante cuatro años y advirtieron de que no están dispuestos a «soportar otra legislatura de violencia de Estado».

Mattin Troitiño, hijo del preso político Txomin Troitiño, que debería de estar en libertad tras cumplir la pena impuesta, y Juan Cruz Coto, padre de Egoitz Coto, encarcelado en Daroca, tomaron la palabra para informar de una «realidad sistemáticamente ocultada de las consecuencias del conflicto político».

También asistieron a la rueda de prensa como ejemplos del sufrimiento que han padecido en primera persona, el padre de Roberto Sainz -muerto por la política penitenciaria en marzo de 2006-; la madre del preso político vasco gravemente enfermo Angel Figeroa; el padre de Jose Mari Sagardui, Gatza - preso político que más tiempo lleva encarcelado en Europa y que cumplirá 28 años en julio-; Irantzu Abad, que estuvo a punto de perder la vida tras un accidente cuando acudía a una visita; y el padre de Xabier Gartzia, que se encuentra aislado en la cárcel de A Lama.

Etxerat destacó que desde marzo de 2004 han fallecido cinco presos políticos vascos -Kepa Miner, Ohiane Errazkin, Kotto Altzuguren, Roberto Sainz e Igor Angulo- «víctimas de una política carcelaria despiadada y carente de ninguna moral», y que tres familiares han muerto y 270 han sufrido distintas lesiones en los 100 accidentes provocados por la dispersión.

Asimismo, recordaron que con Zapatero se ha alcanzado la cifra de 735 presos políticos, el número más alto de la historia reciente, y que se han producido 100 denuncias judiciales por torturas. Sobre las condiciones de vida en prisión, manifestaron que se han «recrudecido, llegando a ser insostenibles» ya que «el aislamiento, la degradación de la asistencia sanitaria, las legislaciones especiales, han sido el pan nuestro de cada día».

Explicaron que más de 40 presos llevan más de 20 años en prisión, que 12 represaliados políticos se encuentran gravemente enfermos y que a 21 se les ha aplicado la doctrina 197/06 del Tribunal Supremo, imponiéndoles la cadena perpetua.

Etxerat denunció que la legalidad que se aplica a los presos «ni es sinónimo de justicia, ni éticamente correcta» y que «da cobertura e impunidad a la represión más brutal jamás conocida en estas tierras». Por ello, indicaron que van a hacer todo lo que está en sus manos para acabar con esta política penitenciaria y también en la resolución del conflicto.

DÍA internacional

A las 19.30 de esta tarde se celebrará en la plaza Etxebarrieta de Bilbo una manifestación y un acto político por ser el Día Internacional de los presos políticos. Para mañana hay organizada una charla a las 20.30 en Errondabide Kultur Elkartea sobre el tema.

La madre de Figeroa «sólo» pide que «cumplan su ley»

Mari Karmen Fernández, madre del preso político Angel Figeroa, que se encuentra en prisión pese a estar gravemente enfermo como otros 12 presos, explicó que en los últimos meses las crisis epilépticas que sufre su hijo se han incrementado y censuró que está situación es «cruel e injusta y, digan lo que digan, ilegal». Fernández declaró que «sólo pedimos que cumplan con su ley, nada más» en referencia a la aplicación del artículo 92 que contempla la excarcelación de los presos con enfermedades incurables. «Angel está gravemente enfermo y la cárcel es el peor sitio y lugar para conseguir una mínima recuperación. Cualquiera que vea los informes lo puede constatar», añadió. M.A.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Entrevista a Mumia Abu-Jamal

J.R.: Hemos sufrido un revés con este dictamen del Tribunal del 3° Circuito. ¿Cómo ves la decisión y la situación ahora?

MUMIA ABU-JAMAL: He aprendido durante estos años que es necesario evaluar los argumentos orales con un grado de escepticismo. [Después de los argumentos de mayo pasado), este fallo reafirma mi actitud.

Hace años, hace muchos años, creo que fue en 1987, presentamos una apelación a la Suprema Corte del estado de Pensilvania. Varios de mis abogados me visitaron después de presentar los argumentos. Eran muy efusivos porque habían presenciado el enojo de los magistrados, del fiscal de la ciudad de Filadelfia. Habían escuchado las preguntas y las respuestas, y dijeron: “¡Estuvo fantástico, Mumia!”

Eso ocurrió en las primeras fases de nuestro caso. Desde entonces no he perdido mi actitud escéptica. Aprendes eso después de muchos años en prisión, pero también después de muchos años en la lucha política, especialmente la política de los negros revolucionarios. Y este fallo es más de lo mismo. Un reportero, en su análisis del fallo, lo llamó “la excepción Mumia”. En realidad, no es tanto la excepción Mumia, sino la “ley Mumia”. Las cortes la han aplicado antes, por eso no debemos estar sorprendidos.

J.R.: Algunas personas piensan que el dictamen es una victoria. ¿Puedes explicar por qué no es así?

MUMIA ABU-JAMAL: De ser una victoria sería una victoria muy pequeña, pero en realidad no la es. Si ves lo que dijo y lo que hizo el tribunal...lo que hizo fue inventar nuevas reglas. No es una victoria. Es la “ley Mumia” que se aplica de nuevo.

Es lo que hizo la Suprema Corte del estado de Pensilvania. Vemos el caso de Commonwealth v Baker, decidido en 1986. Probablemente lo encuentras en el internet; esto hace la investigación más fácil. Lees el argumento del fiscal al jurado que la corte consideró inapropiado y que resultó en la salida de Baker del corredor de la muerte. Luego lees el mismo argumento hecho por el mismo fiscal ante el mismo juez en el mismo palacio de justicia, que no fuera la misma sala, y ves como la Suprema Corte de Pensilvania estableció una nueva regla en el caso Abu-Jamal. Un año después restauró la vieja regla. Es la “ley Mumia” de nuevo. Cuando un tribunal tiene que inventar nuevas reglas y nuevas leyes para ratificar una injusticia, ésta no es una victoria. Pero, seguimos luchando.

FRED HAMPTON, Jr.: ¡A movernos! ¡Liberen a todos!

MUMIA ABU-JAMAL: ¿Qué dices, Fred Jr? ….Te vi en PBS hace unas noches. Estabas platicando con unos chavos en un camión.

FRED HAMPTON, hijo.: Ah sí, me acuerdo. Pues, estamos intentando hablar con la banda en donde sea posible, ya sabes.

MUMIA ABU-JAMAL: Es exactamente lo que dijiste.

FRED HAMPTON, hijo.: Sí, pues nosotros pensamos que tenemos que estar en las calles para difundir lo que está pasando. Para lograr algo, hace falta que la gente ponga presión. Y tú ¿cómo ves las tácticas que debemos usar? ¿Qué es lo que debemos enfatizar para escalar esta campaña?

MUMIA ABU-JAMAL: Creo que diste en el clavo. Parece que muchas personas, hasta algunas que se consideran radicales y revolucionarias, fueron sorprendidas durmiendo por un momento. Se enteraron de los argumentos orales [del mayo pasado] y dijeron: Va a ganar.

Deja que te cuente un cuento. Hace unos días un amigo mío, un abogado, me contó de un foro en la ciudad de Pittsburgh. El invitado era un reconocido abogado experto en pena de muerte del estado de Alabama. Se llama Brian Stephenson. Muchas de las personas que asistieron estaban en contra de la pena de muerte. También hubo unos estudiantes y otras personas. Bueno, su plática tuvo buena recepción y hubo discusión con la gente. Luego alguien le preguntó: “¿Qué opinas del caso de Mumia?” Dijo: “No se preocupen por eso. Tendrá un nuevo juicio”.

Por suerte, unos cinco minutos antes, alrededor de las 11 a.m. el 27 de mayo, otra persona había recibido un mensaje de texto, reportando lo que hizo el Tribunal del 3° Circuito.

Estamos hablando de alguien reconocido como un experto, no sólo en los casos capitales, sino en el derecho en general. Es un abogado muy famoso. Después de haber leído los casos relevantes y los escritos en mi apelación, él estaba muy seguro de que íbamos a ganar un nuevo juicio. Pero se equivocó. Muchas veces hasta los mejores abogados, los más inteligentes, no toman en cuenta la política en la ley, la personalidad en la ley, el poder de la ley de cambiarse como un camaleón. Muchas personas muy bien informadas o radicales o revolucionarias creyeron que sería diferente esta vez. Pues ya hemos aprendido que no fue así, ¿verdad?

Hay que volver a lo básico. No voy a decirle a la gente qué hacer o cómo organizarse. Ya sabe hacerlo. Hay que seguir sus instintos. Creo en la gente. Siempre lo he hecho desde que era muy joven. La gente nunca te falla. Hace lo correcto porque sabe en su corazón lo que es correcto. Mis respetos.

Ayer escribí una pieza diciendo que tenemos una historia de la cual nos olvidamos a veces. Una historia de las cortes poniéndose al lado de la represión. No al lado de la libertad, sino de la esclavitud. Literalmente. De esto se trata el caso de Dred Scott [de 1857, en el cual la Suprema Corte de Estados Unidos falló contra la petición del esclavo Dred Scott para ganar su libertad, dictaminando que los descendientes de los esclavos africanos “no se incluyan y que nunca existiera la intención de incluirlos bajo el concepto de la palabra ‘ciudadano’ en la Constitución, y que consecuentemente no puedan reclamar ningunos de los derechos y privilegios otorgados por el instrumento y garantizados a ciudadanos de los EU.]

Si lees el caso de Plessy v Ferguson de 1896 [avalando la doctrina de segregación racial), de eso se trataba. Y muchas personas todavía creen que cambió todo el caso Brown v el Consejo de Educación de 1954 [que ordenó un fin a la segregación racial en la escuelas]. Cambió algunas cosas para algunas personas. Si eres adinerado, si tu papá es abogado o doctor o profesor o algo parecido, estás bien. Probablemente tienes problemas, pero estás bien. Tienes los recursos para cuidar a tu familia. Haces lo que tienes que hacer para vivir una buena vida, una que era impensable para tus abuelos.

Pero si eres negro y pobre en esta sociedad, nada ha cambiado para ti. De hecho, tu situación es peor en muchos aspectos.

La decisión de Brown v el Consejo de Educación en 1954 puso un fin a la segregación en las escuelas de los Estados Unidos, según la ley. Pero yo asistí a una preparatoria racialmente segregada en los años ’60 después de estar en una primaria y una secundaria segregada. Nada más viví la integración racial en un curso de verano y en la universidad. Y la situación para mis nietos y otros chavos y chavas no es muy diferente actualmente. La segregación según la ley es una cosa. La segregación en la vida real es otra.

Tenemos que recordar lo que ya sabemos y actuar según lo que sabemos. Hay que recordar lo que nos enseño nuestro antepasado Frederick Douglass: el poder no concede nada sin una demanda.

FRED HAMPTON, hijo: ¿Qué es lo que representa el caso de Mumia Abu-Jamal? ¿Por qué reprimen a los raperos o a unos medios cuando hablan de ti en sus videos? Hasta el gobernador de California te mencionó cuando le negó la clemencia a Stanley Tookie Williams porque él se identificaba con gente como George Jackson y contigo. ¿Eres un tipo de símbolo?

MUMIA ABU-JAMAL: Para muchos individuos, especialmente para los del establecimiento, represento su peor pesadilla. Muchas personas no saben nada del partido Panteras Negras o del Movimiento por la Liberación Negra si no vivían en aquella época. Tal vez saben un poco del movimiento por los derechos civiles, pero piensan que ahora todo está bien.

Pero hay personas que conocen la realidad. Saben que la vida de un negro en el gueto o un morenito en el barrio es el puro infierno. Siguen peleando por sus “40 acres y dos mulas” [prometidas a los esclavos liberados después de la guerra civil en Estados Unidos] porque no tienen nada. Y para el colmo, son objeto del desprecio de la burguesía negra, ahora casada con la desdeñosa clase política.

El temor es que la revolución negra se encienda de nuevo... Por eso ahora tenemos la política de conformidad. Hasta que tenemos gente negra pidiendo perdón por lo que sus predicadores dicen en la iglesia. En el pasado era uno de los pocos lugares donde la gente podía hablar de la libertad, donde podía decir la verdad al poder. Pero ahora el mensaje es tan diluido que tenemos individuos que nunca han estado en una iglesia negra dictando lo que la gente puede escuchar. Es una locura.

FRED HAMPTON, hijo: ¡A movernos! Si escuchas un fuerte ruido ahí afuera desde Escandinava hasta Sudáfrica, es el sonido de la gente gritando ¡Libertad para Mumia Abu-Jamal! ¡Libertad para tod@s!

MUMIA ABU-JAMAL: Les envío mucho amor. Diles ¡A movernos!

FRED HAMPTON, hijo: ¡A movernos!

MUMIA ABU-JAMAL: ¡Gracias a tod@s!

FRED HAMPTON, hijo: ¡Gracias a ti!

Traducción: Amig@s de Mumia, México

dilluns, 14 d’abril del 2008

Actes pel Decreixement a Vic


Xerrada, taller i sopar de la cooperativa.

Data:
15 Abril, 2008 - 18:00
C. S La Torratxa
C/Joan de Serrallonga, 3

18:00 - Xerrada d’introducció al decreixement ( 1h)
19:00 - Inici del taller sobre DECREIXEMENT MUNICIPAL (2,5h)
21:30 - Sopar amb aliments de la cooperativa.

Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i cap a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanvii i creii amb totes aquelles organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Informacions i convocatòries diverses

1. Un miler de persones en defensa de Collserola
La Marxa per Collserola que es va fer ahir, dia 13 d'abril, va reunir un miler de persones que van arribar-hi a peu des de diferents punts de la serra (Vallès, Barcelona i Baix Llobregat) confluint al cim del Tibidabo. Fotos. Les pancartes de la marxa mostraven l'ampli ventall de grups en defensa de la Serra que mostren el seu rebuig als diversos projectes prevists o que ja estan en marxa, com ara el Pla Caufec, el Túnel d'Horta, la incineració a la cimentera Cemex (St Feliu), la tala de l'alzinar del Tibidabo, el centre direccional de Cerdanyola, la urbanització de la rierada de Molins, etc. Alguns dels lemes que es van cridar van ser "Collserola Parc Natural, Prou retallades" "Collserola, ni un pas enrera" "Collserola verda, polítics a la merda". No hi va faltar la presència policial, concretament tres furgones de Mossos d'esquadra, que no van deixar-se veure. Al final la gent de la Vall de Can Masdeu va organitzar un pica pica a l'alzinar que volen talar per l'ampliació del Parc d'Atraccions del Tibidabo.
Més info o comunicat: www.collserola.org

[2. Homenatge a Guillem Agulló a 15 anys del seu assesinat]
"Guillem Agulló, ni oblit ni perdó", és la frase que ens recorda la mort de Guillem Agulló. Ara fa 15 anys en Guillem fou assassinat per Pedro Cuevas, feixista que després de complir una condemna de només 4 anys, ha continuat la pràctica feixista i s'ha presentat com a candidat a les eleccions municipals amb l'extrema dreta.
Aquestes paraules, a més, s'han convertit en el recordatori de la manca de justícia i impuntitat de les agressions feixistes, d'abans i d'ara, i la perpetuació del terror feixista que no s'atura. Però també recorden que l'antifeixisme no oblida les persones assassinades, ni els seus agressors, i que la seva lluita continua per acabar amb la impunitat i el feixisme que ja hauria d'haver desaparegut de casa nostra.
Amb el motiu que l'11 d'abril d'aquest any es compliran 15 anys de la mort del jove antifeixista Guillem Agulló a mans d'un grup neonazi a la localitat de Montanejos i donat que diversos Col.lectius de tot arreu del País Valencià han convocat unes jornades pel dia 12 d'abril per a conmemorar aquest assassinat; s'ha dissenyat una campanya a través d'internet. Aquesta consisteix en omplir la xarxa amb banners que recorden la mort de Guillem Agulló. Per aixó us demanem a tots i totes els/les que tingueu un blog, una web o qualsevol altre espai a internet que pengeu un d'aquests banners amb un breu text o comunicat.

[3. La policia a judici pels fets del 4F]
Demà, dia 15 d'abril a les 10.15 hores tindrà lloc el judici per tortures contra dos agents uniformats i quatre agents de la Brigada Provincial d'Informació. Mira el cartell i el manifest de la convocatoria.
Es convoca concentració davant de l'Audiència Provincial de Barcelona el mateix dia a les 9.30h al Psg. Lluís Companys s/n
"... sis agents del cos nacional de policia seuran a la banqueta dels acusats per respondre a l’acusació de comissió de tortures i lesions en el decurs d’una detenció l’octubre del 2004. Dos d’ells seran acusats pel delicte de lesions i altres per omissió del deure per part de funcionaris públics en relació a la pràctica de tercers de tortures i altres actes contra la integritat moral. Aquests dos delictes estan tipificats als articles 174 i 176 (comissió i omissió de denúncia de tortures) del Codi Penal espanyol."
Resum dels fets del 4F
Resum del judici

[4. Judici Popular contra la violència urbanística a Manresa]
Aquest dissabte 19 d'abril a les 18h al Centre Cultural el Casino (al Psg Pere III, 27 baixos) s'ha convocat un Judici Popular contra la violència urbanística a Manresa, tal com diuen: "Entre totes farem decantar la balança. Cansades d’observar amb impotència i indignació la depredació del mercat en matèria d’habitatge i urbanisme, cansades de ser sempre les jutjades i condemnades per protestar i intentar millorar el nostre entorn, (...)"
El perquè d'un judici popular...
"L’engranatge de la justícia institucional s’ha anat configurant a partir d’uns esquemes on sempre preval la defensa de la propietat privada, on s’individualitzen els conflictes aïllant-los de tota crítica de l’estructura social, on es mostra clarament la discriminació en relació als recursos econòmics (...) "
És un bon exemple a seguir!
Mira la Revista aquí s'especula
Més informació: www.somnisdesperts.org

[5. 17 d'abril: dia internacional de la lluita pagesa]
Sota el lema: "Ni a Brasil ni en lloc, PROU MORTS PER L'AGRONEGOCI!!!" es convoca el 17 d'abril a les 16:30h a les oficines de Syngenta (Balmes 177) per denunciar la mort d'un company del MST a mans de la multinacional biotecnològica Syngenta i les amenaces corporatives al camp català.
Es farà una mística-teatre representant l'assassinat i després una marxa en una processó mani-festiva fins el departament d'agricultura, on enterrarem l'agronegoci en una "homilia" lúdica.
Anem de dol!

[6. Trobada pel Decreixement a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà]
Els dies 18, 19 i 20 d'abril hi ha una trobada pel decreixement organitzada per un col.lectiu de militants ecologistes dels Països Catalans, constituit per iniciativa de l’associació "Una sola terra" i de redactors de la revista Entropia. En aquesta es vol encetar un debat sobre les conseqüències del canvi climàtic, la crisi de les enèrgies fossils, i les perspectives que ofereixen a "l’aposta del decreixement".
Descarrega't el programa

[7. Notícies breus
]
- Jornada de protesta a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) 15 d'abril. Organitza el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, SEPC. Cartell
- Arqueologia i canvi climàtic amb Riker Yll Aguirre (Investigador de l'IPHES). Divendres 18 d'abril a la kafeta de l'Ateneu Rosa de Foc (c/Verntallat, 26 Gràcia-Bcn) de 20 fins a les 23h.
- La Marxa pel decreixement segueix fent ruta, ara per Osona i el Bages. Vols saber les activitats d'aquesta setmana? . El dissabte 26 d'abril arriben a Barcelona, estigues atent/a als actes de la rebuda!
- Vídeoforum sobre els cultius transgènics i presentació de la Iniciativa Legislativa Popular Catalunya lliure de Transgènics. Divendres 18 d'abril, a les 20h a Can Met (c/Sant Vicenç, 30 1r. Figueres). Organitza IAEDEN.
- Jornades Llibertàries a Lleida. Del 16 al 19 d'abril. Organitza CNT-Ponent. Programa

[8. Webs amb més informacions]
Darrer contrainfos, darrer info usurpa,
http://www.setmanaridirecta.info, http://www.laccent.cat, http://barcelona.indymedia.org, http://valencia.indymedia.org, http://laplana.indymedia.org, http://www.elsud.org, http://www.suportponent.net, http://www.nodo50.org/alestrinx, http://www.pobleviu.cat, http://www.llibertat.cat, http://www.lavanc.com, http://www.catnord.cat, http://www.kaosenlared.net, http://www.liberinfo.net,

Enllaços a d'altres mitjans de comunicació a Moviments.cat

Veïns del Bisaura tornen a tallar la C-17 pel conflicte de les urgències sanitàries






La carretera C-17 ha estat tallada durant una hora avui a la tarda a partir de les 5 per uns 800 veïns del Bisaura que protestaven pel tancament del servei nocturn d'urgències sanitàries a la zona. La protesta ha provocat quatre kilòmetres de retenció en els dos sentits de la marxa. El trànsit no s'ha restablert amb normalitat fins a dos quarts de vuit.
A les 6 de la tarda s'ha tornat a tallar la carretera a Orís, ara només en direcció nord i durant 15 minuts. Aquest segon tall ha provocat un kilòmetre de retenció direcció Ripoll.
L'Ajuntament de Sant Quirze ha anunciat que dijous farà una consulta popular i un acte informatiu sobre la proposta del Departament de Salut de la Generalitat, que consisteix en disposar d'un metge localitzable totes les nits.
- Anar al bloc de la plataforma de veïns
- Notícies publicades
- El tema és a debat al Fòrum d'osona.com

(Informació d'osona.com)

divendres, 11 d’abril del 2008

Contra els nazis, amb Guillem


(Informació de vilaweb)

Demà, dissabte, farà quinze anys de l'assassinat de Guillem i milers de persones el recordarem i l'honorarem. Però cal que ho fem conscients que la violència neonazi creix, especialment a València, gràcies a la impunitat amb què actuen, puix que els jutges i la policia els deixen fer. I que, per això mateix, la millor manera de recordar-lo és de denunciar aquesta impunitat, d'exigir un canvi immediat i de combatre sens treva la ideologia que sustenten els nazis d'avui.

Dissortadament, ens hi hem acostumat. La presència de l'extrema dreta als nostres carrers no mou grans debats, tret que en facen una de grossa. Quan maten l'Isanta, per exemple. Quan apunyalen emigrants o quan agredeixen a cops una xicota. Ara, la seua presència, marginal i minúscula però visible, es palpa a Barona o a Sant Quirze, per on passegen joves neonazis embrutits per la seua pròpia misèria intel·lectual. Avui els nazis no són un recurs de films amb grans pressupostos o un apunt en un llibre d'història. Són un perill amb què convivim i a què no posem el fre que caldria.

Han posat bombes a la seu d'Esquerra Republicana de València, a seus del Bloc Nacionalista Valencià o a la seu de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i no hi ha hagut cap detenció ni acusació. Han pintat creus gammades i insults en centenars de locals públics de tota mena i ningú no els ha fet pagar l'odi i la violència. Han atupat militants de qualsevol opció progressista o nacionalista, han marcat la cara de joves a Castelló amb una navalla, han agredit homosexuals i emigrants a València i a Sabadell i, per més que hom sap qui són i que són ben coneguts, han passat, a tot estirar, una horeta a comissaria. Han irromput a crits i a colps a presentacions de llibres, han insultat i tirat objectes en tota mena d'actes, sempre amb la policia protegint-los. Fins i tot quan entre els agredits hi ha diputats de partits de l'òrbita del govern. Com s'explica, si no, que a València diputats d'Esquerra Republicana o sindicalistes de la Intersindical Valenciana hagueren d'aguantar insults tancats dins un local mentre la policia, manada per un delegat del govern que és del PSOE, no es preocupava sinó de protegir els militants d'extrema dreta cada vegada que hom provava de fer-los fora?

Els nazis no són un fet puntual i aïllat; ja no. Els nazis són una amenaça real i n'hem de prendre consciència. És veritat que no tenen pràcticament vots, potser és cert que els qui els votarien voten el PP i que, sumant-los tots, són quatre gats. És cert. Però també ho és que es mouen amb una impunitat que fa feredat i sense parió amb cap altra ideologia. És cert que no hi ha lleis dures contra ells, que la policia els mira amb desinterès o desgana, i els deixa fer, si no amb simpatia i camaraderia. I és cert que els jutges no els apliquen la duresa que apliquen a qualsevol que creme una bandera espanyola o ataque en públic la monarquia.

Quan la policia diu en públic que no acaba de saber si una bomba posada a plena llum del dia contra un centre d'acollida d'emigrants a l'Olivereta de València és un atemptat, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'assassí de Guillem passa a la presó menys de quatre anys del setze a què fou condemnat, es pot presentar a les eleccions, el detenen de nou amb possessió d'armes i propaganda racista i, malgrat tot això, camina lliure pel carrer, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan el govern Zapatero diu oficialment, i malgrat tota la documentació acumulada, que les agressions contra els nacionalistes valencians del 25 d'abril de l'any passat no són obra de l'extrema dreta sinó 'de l'entorn del nacionalisme valencià', és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'informe Raxen (Xarxa Europea d'Informació sobre el Racisme i la Xenofòbia) documenta més de 600 agressions nazis i el delegat del govern, el socialista Antoni Bernabé, diu que no té esment ni de deu, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea o Amnistia Internacional denuncien que l'estat espanyol és un dels cinc únics estats europeus que no publica dades sobre agressions racistes o processos judicials relacionats, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan les autoritats reaccionen a vídeos d'agressions brutals dipositats a YouTube assegurant que no poden confirmar l'existència d'aquests vídeos, que són a l'abast de qualsevol internauta, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan alguns nazis canten als camps de futbol burlant-se de Guillem o d'Isanta o del Carlos assassinat fa poc a Madrid, i les directives no fan res per impedir-ho, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.

Des de fa quinze anys familiars i amics de Guillem Agulló menen una batalla contra l'oblit, però la seua batalla, i nostra, és sobretot una batalla contra la impunitat. I hi hem d'insistir ara més que mai, remarcant que entre nosaltres hi ha nazis violents i que l'estat no fa allò que caldria que fes contra ells. Però, a més de reclamar això, hem de continuar donant suport a la família i als amics de Guillem i hem de treballar cada dia, sens treva, contra el racisme, la xenofòbia, l'anticatalanisme, l'homofòbia, l'odi a la diferència en suma, que és el llenguatge i l'aliment dels cadells del nazisme. I per a ells, ni oblit ni perdó.