| |
| |
| |
Benvolguts conciutadans: Els governs francès i espanyol, amb el suport incondicional de la Unió Europea, estan impulsant un projecte d’interconnexió elèctrica entre els dos Estats –l’anomenada línia de molt alta tensió (MAT) de doble circuit de 400.000 volts Sentmenat-Bescanó-Baixàs- que compta amb el rebuig social de prop de 180 municipis a totes dues bandes dels Pirineus. Els dos governs han promogut una agressiva campanya d’enganys i desinformació per tal de convèncer els seus ciutadans que la interconnexió és una necessitat imperiosa per a alimentar el futur tren d’alta velocitat (TAV) Perpinyà-Figueres-Barcelona i subministrar electricitat a les comarques gironines. Això no obstant, com reconeix el mateix Comissari d’Energia de la UE, es tractaria en realitat d’una part d’un projecte molt més ambiciós –l’anomenada “anella mediterrània”- que enllaçaria França i Espanya amb els països del Magreb i la finalitat del qual seria exclusivament comercial: la venda dels excedents de la producció elèctrica francesa d’origen nuclear. A totes dues bandes dels Pirineus, la Plataforma No a la MAT i el Collectif Non à la THT lluitem al costat dels ajuntaments afectats per impedir la realització d’un projecte de conseqüències nefastes que en cap moment s’ha volgut justificar amb un estudi imparcial i que destrossarà per sempre unes zones d’un alt valor ecològic i paisatgístic i perjudicarà el desenvolupament d’activitats econòmiques locals. Al mateix temps, volem impulsar una nova cultura de l’energia basada en l’estalvi i eficiència energètics, la gestió de la demanda i la generació elèctrica de fonts renovables a prop dels llocs de consum, desterrant per sempre més el model obsolet basat en grans línies de transport. Benvolguts conciutadans: Els ciutadans del Principat de Catalunya (a l’Estat espanyol) i de la Catalunya Nord (a l’Estat francès) us demanem la vostra signatura per aturar tots junts aquest projecte aberrant que afectaria irreversiblement una part molt sensible i de gran riquesa ecològica del nostre territori. Per a signar: http://www.nomat.org/index.php?option=com_facileforms&Itemid=44〈=ca- |
dissabte, 29 de setembre del 2007
Campanya de signatures per aturar la M.A.T.
Reunió de Veus Diverses
La Universitat de Vic fa un comunicat de suport al fotoperiodista Jordi Ribot
És professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació
"La Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic vol manifestar públicament el seu suport al fotoperiodista i professor de la UVic Jordi Ribot després que l’Audiència Nacional l’ha citat a declarar en el cas de les fotografies del rei Joan Carles. L’esmentat docent, en exercici de la seva professió com a informador gràfic, va anar a cobrir la notícia d’una protesta antimonàrquica a Girona on un grup d’independentistes van cremar fotografies del monarca.
Des de la FEC considerem que, des del respecte a la justícia, el requeriment que ha fet l’Audiència Nacional al periodista perquè entregui les fotografies del seu arxiu personal és, com a mínim, desconcertant. En aquest sentit, subscrivim el comunicat fet pel Col·legi de Periodistes de Catalunya que considera que el lliurament de material no publicat pot suposar “una forma de vulneració del secret professional”.
Els docents que treballem en aquesta facultat recordem que la feina dels periodistes consisteix a informar la ciutadania dels fets noticiables d’actualitat d’acord amb els criteris de cada mitjà, per contribuir així al desenvolupament del dret a la llibertat d’expressió. Considerem que la funció dels fotoperiodistes no és la de fer de vigilants o policies per recollir proves en la instrucció d’unes diligències.
Volem encoratjar Jordi Ribot i confiem que la setmana vinent torni a treballar a la UVic amb total normalitat".
La Facultat d’Empresa i Comunicació
divendres, 28 de setembre del 2007
Citades a declarar nou persones més
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Grande-Marlaska ha citat a declarar nou persones més identificades per la policia com a presumptes autors de la crema de fotografies dels Borbons dissabte a Girona. Grande-Marlaska també ha obligat al fotògraf Jordi Ribot a lliurar les fotos de les manifestacions contra els reis espanyols. A més, el jove gironí Enric Stern també ha comparegut avui davant del jutge. Ha quedat en llibertat amb càrrecs, però sense mesures cautelars. Avui hi ha hagut una altra concentració de suport als imputats, a la facultat de Física de la UB, on quatre persones han cremat una altra fotografia del rei.
El fotògraf Jordi Ribot, de l'agència Clickart, el jutge l'ha obligat a lliurar les fotos de les manifestacions perquè, si no, l'hi hauria obert una causa per desobediència a l'autoritat. Rubot ha rebut el suport de desenes de periodistes, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB). Uns i altres sostenen que els fotoperiodistes no han de lliurar els materials que hom pugui requerir-los i critiquen els mètodes emprats per l'Audiència espanyola, que vulneren la llibertat d'expressió.
Llibertat amb càrrecs per Stern
D'una altra banda, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha decretat llibertat amb càrrecs, però sense mesures cautelars, per al gironí Enric Stern, de dinou anys, acusat d'haver cremat fotografies dels Borbons amb Jaume Roura. La fiscalia havia demanat que comparegués cada quinze dies al jutjat més pròxim a casa seva. Stern ha declarat avui al matí a l'Audiència i ha admès haver cremat les fotografies dels Borbons, per expressar el seu rebuig a la monarquia.
Concentracions de suport
A més de la concentració de suport a Stern d'avui a Barcelona, també n'hi va haver ahir al vespre al vespre a la plaça del Vi de Girona i a la plaça de la vila de Vilafranca. A Girona més de tres-cents manifestants es van concentrar per donar suport a Stern, i una cinquantena de periodistes van protestar contra la decisió de l'Audiència Nacional de citar Ribot, i a Vilafranca els concentrats van ser uns cent cinquanta, que també van cremar fotografies del rei. Els periodistes creuen que l'Audiència vulnera el dret del secret professional del fotògraf.
Debat al Parlament
Avui, en la tercera sessió del debat de política general al Parlament, el tripartit i CiU han aprovat una resolució que demana respecte als símbols de l'estat, però al mateix temps, reclama que la resposta judicial, política i mediàtica sigui proporcionada. El text final ha eliminat una proposta de CiU que deia que la reacció als fets de Girona era desmesurada.
La cambra també ha rebutjat dues propostes presentades pel PP i Ciutadans que eixgien una condemna explícita de la crema de fotografies dels reis.
dijous, 27 de setembre del 2007
Un tribunal de París concedeix la llibertat condicional a Jean-Marc Rouillan
Respon a tots Reenvia-ho Imprimeix Afegeix MhM a la llista de contactes Suprimeix aquest missatge Denuncia un atac de suplantació (Phishing) Mostra l’original El text del missatge és il·legible? |
Un tribunal de París concedeix la llibertat condicional a Jean-Marc Rouillan.
L'activista, empresonat durant més de vint anys, haurà de tornar
les nits a la presó.
Un tribunal de París ha decidit avui de concedir el règim de
semi-llibertat a l'activista Jean-Marc Rouillan, condemnat a cadena perpètua a França des que fou detingut, fa més de vint anys, acusat de l'assassinat del director general de Renault, George Besse, el 1986.
Aleshores Rouillan actuava amb el grup revolucionari Acció Directa, que
ell mateix va fundar. Abans, Rouillan també fou militant del Moviment
Ibèric d'Alliberament (MIL), al costat de Salvador Puig Antich.
La decisió del tribunal implica que Rouillan, de cinquanta-cinc anys, serà
traslladat el 22 d'octubre vinent de la presó de Lanamesa (Occitània) a un
centre penitenciar de Marsella, on haurà d'anar a passar la nit. Durant el
dia Rouillan anirà a treballar a una editorial, i destinarà el 30% del
salari a indemnitzar les víctimes i l'estat francès, segons que ha
informat el seu advocat Jean-Louis Chalanset.
http://www.vilaweb.cat/www
dimecres, 26 de setembre del 2007
El Grup Barnils dóna suport als fotògrafs que decideixin no lliurar material delator als Mossos
| |
Comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils | |
També demana al Col·legi de Periodistes de Catalunya que es posicioni sobre l'afer. Davant el requeriment fet pels Mossos d'Esquadra als mitjans de comunicació de Girona perquè els lliurin fotografies de les concentracions en què s'han cremat retrats dels monarques espanyols, amb l'objectiu d'identificar-ne els participants i comunicar-ho a l'Audiència Nacional de Madrid, el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) vol fer públiques les següents consideracions: 1. Considerem que el dret dels periodistes a invocar el secret professional, àmpliament acceptat i sovint utilitzat, és aplicable enaquest cas a aquells fotògrafs que no vulguin lliurar el material que els és requerit. 2. La feina dels fotògrafs és la d'informar a la societat, no pas la de treballar per oferir informació a la policia. 3. A ningú se li escapa el rerefons polític que hi ha darrere aquest requeriment i les especials característiques de qui el fa en última instància: un tribunal excepcional de justícia heretat directament del franquisme. 4. Mostrem el nostre ple suport al fotògraf Jordi Ribot, que ha fet pública la seva negativa a lliurar les fotografies sol·licitades pels mossos. 5. Demanem al Col·legi de Periodistes de Catalunya que es posicioni sobre aquest afer i doni suport a aquells foto periodistes, col·legiats o no, que ho sol·licitin. Barcelona, 26 de setembre de 2007 |
Xerrada d'Alerta Solidària al Casal de Vic
DE VIC HA ORGANITZAT UNA XERRADA A CÀRREC DE MARTÍ MAJORAL, MEMBRE
D´ALERTA SOLIDÀRIA, ORGANITZACIÓ ANTIREPRESSIVA DE L´ESQUERRA
INDEPENDENTISTA, PERQUÈ ENS EXPLIQUI ENTRE D´ALTRES COSES COM VAN LES
CAMPANYES QUE S´ESTAN DUENT A TERME ARREU DELS PAÏSOS CATALANS
CONTRA EL REI ESPANYOL, “JO TAMBÉ SOC ANTIMONÀRQUIC” I “NO AL REI”.
AQUESTES CAMPANYES VAN COMENÇAR ARRAN DE LA CREMA DE FOTOGRAFIES
DELS REIS ESPANYOLS EN LA SEVA VISITA A LA CIUTAT DE GIRONA I QUE JA VA
ORIGINAR ELS PRIMERS PASSOS REPRESSIUS CONTRA ALGUN MILITANT DE
L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA, CONCRETAMENT CONTRA QUI VA PARTICIPAR EN
LA CREMA I CONTRA DOS MAULETS PER FER PINTADES, A FIGUERES, I MÉS D´UNA
CINQUENTENA D´INDEPENDENTISTES ESTAN SENT INVESTIGATS PER L´AUDIÈNCIA
NACIONAL PER CONTRIBUÏR EN L´EXTENSIÓ D´AQUESTES CAMPANYES.EN EL
MATEIX SENTIT.
NO CAL DIR QUE COM A CASAL ENS HI HEM ADHERIT
Un altre acusat de cremar imatges de la monarquia espanyola
La policia identifica Enric Estern com a presumpte acompanyant de Jaume Roura en la crema del retrat dels Borbons · Ja hi ha més de 300 autoinculpats per injúries a la monarquia espanyola
El gironí Enric Estern haurà de comparèixer divendres al matí a l’Audiència Nacional espanyola, acusat de cremar imatges dels Borbons, segons que ha confirmat a VilaWeb l’advocat Benet Salelles. La policia l’ha identificat com l’acompanyant de Jaume Roura en la crema del retrat dels monarques. D’altra banda, el col·lectiu Alerta Solidària ha informat que ja ha recollit tres-centes autoinculpacions per injúries a la monarquia espanyola, a més de quatre mil adhesions de suport a Jaume Roura.
Entres els autoinculpats, hi ha el filòsof Josep Maria Terricabras, el periodista Salvador Cot i l’escriptor David Castillo.
Un fotògraf també haurà de comparèixer
A més a més, el fotògraf de l'agència Clickart Jordi Ribot també haurà de comparèixer divendres a l'Audiència Nacional, com a testimoni.
Per tot això, Alerta Solidària ha convocat per demà dijous a la plaça del Vi de Girona una concentració de rebuig al processament per injúries a la monarquia espanyola.
Recordem que el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Santiago Pedraz, va decretar la setmana passada la llibertat sense fiança i sense mesures cautelars per a Jaume Roura, autor de la crema de retrats de la monarquia espanyola. Amb tot, la fiscalia li manté els càrrecs.
dilluns, 24 de setembre del 2007
Organitzen una caminada contra la MAT a Taradell
(Segons informa vilaweb)
Per al proper diumenge 30 de setembre, la Plataforma No a la MAT d'Osona, conjuntament amb el Centre Excursionista de Taradell, ha organitzat una caminada pels paratges de Taradell que es veuran afectats en cas que tiri endavant la construcció de la nova línia de Molt Alta Tensió. La caminada és gratuïta i apta per a totes les edats, el recorregut és d'aproximadament 10 quilòmetres. La sortida serà a la plaça de les Eres de Taradell a les 9 del matí.
Pel camí hi haurà diversos punts d'avituallament on s'aprofitarà per explicar l'efecte que tindrà la nova línia sobre l'ecosistema i el paisatge.
Per més informació: noalamat_osona@hotmail.com i http://www.no-mat.org
divendres, 21 de setembre del 2007
El jutge decreta llibertat sense fiança per l'acusat de cremar les fotos dels reis
| |
| |
http://noalrei.elsud.org/ | |
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Santiago Pedraz, ha decretat llibertat sense fiança i sense mesures cautelars per a Jaume Roura, un dels presumptes autors de la crema de retrats de la monarquia espanyola. Roura ha prestat declaració avui a Madrid. El jutge ha desestimat la petició de la fiscalia espanyola, que havia sol·licitat llibertat sota fiança de deu mil euros a pagar en un termini de quaranta-vuit hores i, si no, presó. La fiscalia considera que la crema de les fotos tenia, com a única finalitat, 'lesionar la dignitat institucional de la més alta representació de l’Estat'. L'havia acusat d'injúries als reis i per aquest motiu Roura podia ser condemnat a dos anys de presó. Roura ha admès haver cremat la bandera i el fiscal en cap l'acusa d’injúries a la corona. Per aquest motiu el jutge el podria condemnar a dos anys de presó. Dies enrere Roura ja havia dit que trobava legítima l’acció, perquè forma part de les accions de desobediència civil en contra de l’opressió espanyola. El jove, de trenta anys i nacut a Banyoles, no ha arribat sol a l’Audiència Nacional espanyola. Una trentena de persones de col·lectius de suport de Girona han organitzat un autocar per acompanyar-lo a Madrid i s'han concentrat a les portes dels jutjats. Allà la policia espanyola n'ha multat a tres per concentració il·legal, segons han afirmat. Roura és militant de l’organització socialista i independentista Endavant. La formació política considera que la crema de la imatge dels Borbons és legítima, perquè és l’expressió del poble en contra d’un rei hereu directe del règim franquista. Així mateix, Endavant creu que l’Audiència Nacional és hereva del tribunal d’excepció franquista TOP. La identificació del jove Al jove l'han identificat els mossos d’esquadra amb les imatges de vídeo de la concentració de la setmana passada en contra de la monarquia espanyola. Els manifestants protestaven a la plaça del Vi de Girona contra la presència de Juan Carlos I a la inauguració del Parc Científic de la UdG. Suposadament, Jaume Roure sortia entre els concentrats i després se'l veia amb la cara coberta quan encenia les fotografies dels Borbons. Arran de la decisió de la fiscalia d'obrir diligències, ha nascut la campanya Campanya ‘No al rei ’. | |
Mira també: http://noalrei.elsud.org/ | |
No al rei
El jove acusat de cremar fotos dels reis espanyols declara a l’Audiència Nacional
Un dels presumptes autors de la crema de retrats de la monarquia espanyola, Jaume Roura, declara avui al matí davant del jutge Santiago Pedraz a l’Audiència Nacional. El fiscal en cap considera que la crema de les fotos tenia, com a única finalitat, ‘lesionar la dignitat institucional de la més alta representació de l’Estat’. Així doncs, l’acusa d’injúries a la corona, i per aquest motiu el jutge el podria condemnar a dos anys de presó.
El jove, de trenta anys i nacut a Banyoles, no arriba sol a l’Audiència Nacional espanyola. Col·lectius de suport de Girona han organitzat un autocar per acompanyar-lo a Madrid. Roura és militant de l’organització socialista i independentista Endavant. La formació política considera que la crema de la imatge dels Borbons és legítima, perquè és l’expressió del poble en contra d’un rei hereu directe del règim franquista. Així mateix, Endavant creu que l’Audiència Nacional és hereva del tribunal d’excepció franquista TOP.
Per la seva banda, Jaume Roura també ha dit que trobava legítima l’acció, perquè forma part de les accions de desobediència civil en contra de l’opressió espanyola.
La identificació del jove
Al jove l'han identificat els mossos d’esquadra amb les imatges de vídeo de la concentració de la setmana passada en contra de la monarquia espanyola. Els manifestants protestaven a la plaça del Vi de Girona contra la presència de Juan Carlos I a la inauguració del Parc Científic de la UdG. Suposadament, Jaume Roure sortia entre els concentrats i després se'l veia amb la cara coberta quan encenia les fotografies dels Borbons.
Arran de la decisió de la fiscalia d'obrir diligències, ha nascut la campanya Campanya ‘No al rei’.
dijous, 20 de setembre del 2007
David Bassa presenta el llibre 'Terra Lliure, punt final' a Vic
Aquest dissabte David Bassa, periodista i escriptor, i Carles Benítez, exdirigent de Terra Lliure, seran al Casal Independentista Manel Viusà de Vic per presentar en públic el llibre 'Terra Lliure, punt final' que va sortir a la venda el dia 11 de setembre. L'aparició del llibre ha anat precedida del gran èxit d'audiència que va tenir el documental televisiu que duia el mateix títol. L'acte de presentació començarà a les 6 de la tarda.
PROU REPRESSIÓ!
| |
per Col·lectius antirepressius | 19 set 2007 06:32:53 |
Els darrers mesos hem hagut de patir la tàctica policial del tancament sistemàtic de manifestacions i cada cop més gent i col·lectius veiem la necessitat de dir PROU! | |
LA REPRESSIÓ MAI ENS TALLARÀ LES ALES (Volum II) Van ser el kubotan, les tres hores segrestades el passat 17 de juny, les dues sentències contràries a Interior donant la raó a V de Vivienda per haver coartat la llibertat de manifestació... i molts altres casos anterior i també recents, com a Girona el passat dissabte quan, per protestar per l'inici de diligències per part de l'Audiència Nacional per la crema de fotografies de la família reial, els Mossos d'Esquadra van intentar tancar la plaça del Vi impedint el lliure excercici de la manifestació, expressió i opinió. Ens sobren motius. ENS CAL LA PARTICIPACIÓ DE TOTES I TOTS! Fes córrer el cartell, explica què està passant amb els Mossos i la repressió política, anima a tothom a venir i a participar el proper dia 29 de setembre a la manifestació de Barcelona. Dissabte, 29 de setembre, a les 17h, a la plaça Universitat de Barcelona. Contra la repressió! Per la llibertat de manifestació! |
dimecres, 19 de setembre del 2007
CONTRA L'AUDIÈNCIA NACIONAL
EUROPA PRESS GIRONA
Uns 15 joves van irrompre ahir a la nit en el ple celebrat a l'Ajuntament de Girona per protestar contra les actuacions dels últims dies de l'Audiència Nacional després de la crema de fotos dels Reis durant la visita de Joan Carles a la ciutat de Girona dijous passat.
Sense cotxes pel decreixement
Convidem la gent que porti instruments sorollosos i musicals. també convidar-los a disfrassar-vos pel decreixement, contra els cotxes o el que us vingui de gust.
Mira també:http://www.pedalin.org/http://www.decreixement.net/
dimarts, 18 de setembre del 2007
Tornem a començar!
dilluns, 17 de setembre del 2007
UN REI, COP PER COP
diumenge, 16 de setembre del 2007
La repressió no ens tallarà les ales
Com ja sabeu el passat diumenge 17 de juny diferents col·lectius antirepressius vam convocar una manifestació sota el lema "La repressió no ens tallarà les ales". Aquesta manifestació, així com els parlaments i les exposicions, tenien com a intenció reivindicar la llibertat de manifestació com a element bàsic de protesta contra tota mena d'abús d'autoritat.
- Difusió de la convocatòria de la manifestació: encartellant els cartells de la manifestació, a internet, amb pancartes etc.
divendres, 14 de setembre del 2007
Leonard Peltier: El silenci crida
El silencio, dicen, es la voz de la complicidad.
Pero el silencio es imposible.
El silencio grita.
El silencio es un mensaje,igual que no hacer nada es un acto.
Deja que quien eres suene y resueneen cada palabra y en cada hecho.
Sí, conviértete en quien eres.
No puedes esquivar tu propio sero tu propia responsabilidad.
Lo que haces es quien eres.
Eres tu juez y tu libertad.
Te conviertes en tu propio mensaje.
Tú eres el mensaje.
En el espíritu de Caballo Loco
Leonard Peltier
¡31 años tras las rejas!
Leonard Peltier cumple 63 años el 12 de septiembre de 2007. Es un día internacional para exigir la libertad inmediata e incondicional de este artista, escritor y activista indígena —uno de los presos políticos más reconocidos del mundo. Leonard ha pasado más de 31 años en unas de las prisiones más crueles de Estados Unidos, injustamente condenado a doble cadena perpetua por el asesinato de dos agentes del FBI en 1975.
Ahora su situación se agrava por varios problemas de salud.Desde su celda en el penal federal de Lewisberg, Pensilvania, sigue luchando por los derechos indígenas. Ha promovido bibliotecas, escuelas, becas y refugios para mujeres golpeadas entre muchos otros proyectos. Fue nominado por el Premio Nobel de la Paz en 2004 y de nuevo en 2007. “Mi crimen es ser indio. ¿Cuál es el tuyo?”
En su autobiografía Mi vida es mi danza al Sol (My Life is my Sundance), Leonard explica que él es de sangre Ojibway y Dakota Sioux, y adoptado por los Lakota Sioux. Creció en sus tierras, “las que ustedes conocen como América...pero no me considero americano”.“Sé quién soy. Soy indígena y me atreví a defender a mi pueblo. Soy inocente. Jamás maté a nadie ni quise hacerlo. Soy danzante al sol. Esa es mi identidad. Si me toca sufrir como símbolo de mi pueblo, lo haré con orgullo. Nunca me rendiré”.
Leonard cuenta que cuando tenía nueve años, un gran coche negro llegó a su casa para llevarle a él y a los otros niños a un internado de la Oficina de Asuntos Indios en Wahpeton, Dakota del Norte. Al llegar, les cortaron su cabello largo, los desnudaron y les echaron DDT en polvo. “Pensé que me iba a morir...ese lugar era más como un cárcel juvenil que una escuela....Considero mis años en Wahpenton como mi primer encarcelamiento, y fue por el mismo crimen de siempre: ser indio”. Sigue contando: “Nos obligaron a hablar el inglés. Nos golpeaban si nos sorprendían hablando nuestro propio idioma. Aún así, lo hicimos... Supongo que aquí fue cuando me volví un “criminal sin escrúpulos” (como me nombra el FBI). Y se podría decir que la primera ofensa en mi carrera criminal fue el hablar mi propio idioma. ¡Qué violento!....El segundo fue el practicar nuestra religión tradicional.”
Cuando era joven, el gobierno del presidente Eisenhower se embarcó en un programa para eliminar las reservas y desalojar a la gente, dándoles unos centavillos. Recuerda Leonard que las palabras “terminación” y “desalojo” se volvieron las más temidas en su vocabulario. El proceso de combatir el desalojo fue su primera experiencia como activista.Durante los años 60, Leonard trabajaba como jornalero en los campos y luego como hojalatero en Seattle. Mientras tanto, empezó a ayudar en esfuerzos de organización comunitaria. A principios de los 70 se unió con el Movimiento Indígena Americano (AIM), inspirado en el partido Panteras Negras. En 1972 participó en el Sendero de los Tratados Rotos, una marcha / caravana desde Alcatraz en California hasta Washington D.C. y también en la ocupación de la Oficina de Asuntos Indios en la capital.
Se volvió blanco del programa del FBI para “neutralizar” a los líderes de AIM y fue falsamente incriminado y encarcelado a finales del año.1973: La ocupación de Wounded Knee Una de las acciones más atrevidas de AIM fue la ocupación de la aldea de Wounded Knee (Rodilla Herida) en la reserva Pine Ridge, el mismo lugar donde el ejército de Estados Unidos cometió la infame y cobarde matanza de 300 Lakota en 1890. A principios de los 70, AIM se estaba juntando con los indígenas Lakota que se guiaban por las tradiciones antiguas y querían mantener su cultura y sus tierras.Preocupada por la creciente influencia de AIM en la zona, la Oficina de Asuntos Indios se impuso la candidatura de Dick Wilson como jefe tribal de la reserva, haciendo caso omiso a la voluntad de los ancianos y jefes tradicionales.
El títere Wilson odiaba a los militantes del AIM y se alió con el FBI para destruir al movimiento que la agencia veía como una amenaza al modo de vida norteamericano. Su grupo de paramilitares conocido como los "GOONS" (Guardianes de la Nación Oglala) había cometido un sinnúmero de abusos contra la gente.La noche del 27 de febrero, unos trescientos Lakota y veinticinco integrantes de AIM ocuparon el pueblo de Rodilla Herida, acompañados por varios chicanos, negros y blancos. Se opusieron a los asesinatos de indígenas en la reserva, a la pobreza extrema, y al gobierno tribal corrupto. Exigieron al gobierno el respeto a los antiguos tratados que se habían firmados con los pueblos indígenas para proteger su territorio y autonomía.
El siguiente día, el general Alexander Haig ordenó una invasión. Según Ward Churchill y Jim Vander Wall en el libro Los Agentes de Represión (Agents of Repression): "En el primero operativo dentro de las fronteras nacionales desde la Guerra Civil, el Pentágono invadió a Rodilla Herida con 17 vehículos blindados, 130,000 balas de M-16, 41,000 balas de M-1, 24,000 bengalas, 12 lanzadores de granadas M-79, 600 cajas de gas lacrimógeno C-S, 100 rondas de explosivos M-40, helicópteros, aviones Phantom y personal militar bajo la dirección del General de Ejército Alexander Haig".El operativo también contó con 500 policías, alguaciles federales y agentes del BIA y el FBI ––todos fuertemente armados. Rodearon a Rodilla Herida e instalaron barricadas por toda la carretera.
La ocupación duró 71 días y terminó solo hasta después de que el gobierno prometió investigar las quejas, cosa que nunca pasó. Los tres años siguientes se conocieron como el “reino del terror” en Pine Ridge. Más de 300 personas asociadas con AIM sufrieron ataques violentos y muchas de sus casas fueron quemadas. Durante este periodo más de 60 indígenas fueron asesinados por paramilitares armados e instruidos por el FBI. También hubo un aumento en el número de agentes del FBI en la reserva, especialmente de los equipos de Armas y Tácticas Especiales (SWAT por sus siglas en inglés).
Ahora se sabe por medio de una demanda en base a la Ley de Acceso a la Información que el FBI había vigilado las actividades de AIM dentro y fuera de la reservación y que preparaban operaciones paramilitares en Pine Ridge un mes antes de la balacera.
Oglala: La balacera fatal
En una situación cada vez peor, el consejo de ancianos del rancho Jumping Bull cerca del pueblo de Oglala le pidió a AIM que regresara a la reserva a protegerlos. Leonard Peltier y un gran número de integrantes y no integrantes de AIM respondieron al llamado e instalaron un campamento en el rancho. El 26 de Junio de 1975, dos agentes del FBI, Jack Coler y Ron Williamsen, siguieron un pick-up rojo hacia el rancho de Jumping Bull.
Se supone que buscaban a Jimmy Eagle, un joven que se había robado un par de botas vaqueras. Una balacera comenzó entre los agentes del FBI y los individuos del pick-up, atrapando a una familia en el fuego cruzado. Varias madres huyeron del área con sus hijos mientras otras personas dispararon en defensa propia. Más de 150 miembros del SWAT del FBI, policías de la Oficina de Asuntos Indios, y paramilitares rodearon a unos 30 hombres, mujeres y niños de AIM y abrieron fuego. Leonard Peltier ayudó a un grupo de jóvenes a escapar entre la lluvia de balas.
Al final encontraron a Joseph Killsright Stuntz, integrante de AIM, muerto de un disparo en la cabeza. Su muerte nunca ha sido investigada. Coler y Williamsen fueron heridos durante la balacera y después asesinados de un disparo a quemarropa. Los dos agentes tenían en su posesión un mapa que tenia marcado el Rancho de Jumping Bull.
Según documentos del FBI, más de cuarenta indígenas participaron en la balacera, pero solo cuatro fueron acusados del asesinato de los agentes: tres líderes de AIM –– Dino Butler, Bob Robideau, y Leonard Peltier–– y Jimmy Eagle. Butler y Robideau fueron los primeros en ser detenidos, y en su juicio, los dos declararon que habían disparado en auto-defensa. El jurado consideró que su acto estaba justificado debido a la atmósfera de terror que existía en Pine Ridge en ese periodo. Los encontró inocentes.
El FBI se indignó por el veredicto y retiraron los cargos contra Jimmy Eagle, según sus memos, para que “...todo el peso de la ley del gobierno federal pudiera ser dirigido en contra de Leonard Peltier.”
Mientras tanto, Peltier se fue a Canadá creyendo que nunca recibiría un juicio justo. El 6 de Febrero de 1976 fue detenido y luego extraditado a los Estados Unidos debido a la declaración de una mujer llamada Myrtle Poor Bear, quien decía haber sido su novia y que lo había visto disparar a los agentes. De hecho, ella nunca lo había conocido y no estuvo presente en el momento de la balacera.
En una declaración posterior, dijo que había dado testimonio falso bajo coacción por haber sido aterrorizada por agentes del FBI.
¡¿Doble cadena perpetua!?
El Comité de Defensa de Leonard Peltier ha citado un sinnúmero de ejemplos de la injusticia del juicio:-El caso no se presentó en la corte del juez que había presidido el juicio de Robideau y Butler, sino ante otro juez reconocido por tomar decisiones a favor de la fiscalía.-Myrtle Poor Bear y otros testigos importantes tuvieron prohibido testificar acerca de la mala conducta del FBI. -Testimonio sobre el “reino de terror” de Pine Ridge fue severamente limitado. -Evidencia importante, como los reportes conflictivos de la balística, fue dictaminada inadmisible. -El pick-up rojo que había sido perseguido hacia el rancho, fue repentinamente descrito como “la van roja y blanca” de Peltier.
-El jurado fue aislado y rodeado por alguaciles federales todo el tiempo, haciendo a los integrantes creer que AIM era una amenaza a su seguridad.-
Tres jóvenes indígenas testigos fueron forzados a testificar falsamente en contra de Peltier después de haber sido detenidos y aterrorizados por agentes del FBI. -El fiscal no pudo producir un solo testigo que pudiera identificar a Peltier como el asesino. -El gobierno dijo que un cartucho de balas encontrado cerca de los cuerpos fue disparado de la presunta arma del asesinato, alegando que esta pistola había sido la única de ese tipo usada durante la balacera y que le había pertenecido a Peltier. En la demanda en base de de la Ley de Acceso a la Información, unos documentos del FBI fueron entregado a la defensa demostrando que:
1. Más de un arma del tipo atribuida a Peltier había estado presente en la escena.
2. El FBI intencionalmente ocultó un reporte de balísticas que demostraba que el cartucho de balas no podría haber venido de la presunta arma del asesinato. 3. Los agentes sin duda alguna siguieron un pick-up rojo hacia el territorio, y no la camioneta roja y blanca manejada por Peltier.
4. Fuerte evidencia en contra de varios otros sospechosos existía y fue ocultada.
Nada de esta información fue presentado al jurado que condenó a Leonard Peltier. Fue sentenciado a dos cadenas perpetuas consecutivas. ¡¿Doble cadena perpetua?! ¿Cómo piensan hacer esto? ¿La sentencia no refleja un miedo tremendo al espíritu de Caballo Loco?
Bill Clinton: achichincle del FBI
El Comité de Defensa de Leonard Peltier asegura que exigieron un nuevo juicio después de que varios de estos abusos salieron a la luz. Durante una audiencia el procurador federal admitió, “...no podemos comprobar quien le disparó a los agentes”. La corte se dio cuenta de que Peltier pudo haber sido absuelto si la evidencia no hubiera sido indebidamente ocultada por el FBI.
Sin embargo, un nuevo juicio le fue denegado por tecnicismos. El Comité dice: “En 1993, Peltier pidió clemencia ejecutiva al presidente Clinton. Una campaña intensiva fue lanzada con el apoyo de grupos indígenas, organizaciones de derechos humanos, miembros de Congreso, grupos comunitarias, iglesias, sindicatos y celebridades. Hasta el juez Heany, quien autorizó la decisión de negarle a Peltier un nuevo juicio, expresó un firme apoyo por su libertad.
El caso de Peltier se dio a conocer nacionalmente
“El 7 de Noviembre del 2000, durante una entrevista en vivo por el radio, Clinton aseguró que consideraría seriamente la petición de clemencia de Peltier y que tomaría una decisión antes de dejar la presidencia en Enero 20 del 2001”. “En respuesta, el FBI lanzó una campaña de desinformación tanto con los medios de comunicación como con importantes oficiales gubernamentales.
El 15 de Diciembre, más de 500 agentes del FBI marcharon enfrente de la Casa Blanca oponiéndose a la clemencia para Leonard Peltier. El 20 de Enero, la lista de clemencias ofrecidas por Clinton fue entregada a los medios de comunicación. Sin ninguna explicación, el nombre de Peltier fue excluido”.
Los esfuerzos de la defensa ahora se centran en obtener más de 6,000 documentos retenidos por el FBI y para presionar el Congreso a investigar la mala conducta del FBI en Pine Ridge y el “reino de terror” entre 1973 y 1976.
En una reciente carta Leonard dijo: “Si mi caso queda igual, ninguna persona tiene la libertad verdadera, sólo la ilusión, hasta que tenga algo que los opresores quieran...En el espíritu de Caballo Loco, quien nunca se rindió”.
Que no quede igual.
Para el 12 de septiembre, el Comité de Defensa de Leonard Peltier ha anunciado eventos culturales en varias partes del mundo.
En Filadelfia habrá una manifestación para exigir su libertad y la de Mumia Abu-Jamal, los 9 de MOVE y los 5 Cubanos, convocada por la Familia y Amigos de Mumia Abu-Jamal, Jericó, Cruz Negra Anarquista, el Comité de Solidaridad con los Pueblos Africanos y el Movimiento de Solidaridad Uhuru.
Y tú, ¿qué harás?
Escríbele una carta a Leonard:
Leonard Peltier
# 89637-132 USP Lewisburg
PO BOX 1000 Lewisburg,
Pennsylvania 17837
Para firmar una petición online u obtener información sobre campañas de escribir cartas, consulta la página del Comité de Defensa: http://www.leonardpeltier.net/
Fuentes: Leonard Peltier Defense Committee, informes sobre el caso Leonard Peltier, My Life Is My Sun DanceWard Churchill y Jim Vanderwall, Agents of Repression.
Incidents a Girona
Mig miler de manifestants van protestar per la visita
Uns quatre-cents manifestants es van concentrar ahir al vespre a la plaça del Vi de Girona per protestar contra la presència de Juan Carlos I a la inauguració del Parc Científic de la UdG, al pavelló esportiu de Fontajau. Els manifestants van cremar fotografies de la família reial espanyola i van criticar les autoritats per haver convidat Juan Carlos, que no té cap mena de vincle, segons que deien, amb la realitat acadèmica del país.
Els mossos d'esquadra van acordonar els carrers per on va transcórrer la manifestació.
dissabte, 1 de setembre del 2007
ÚLTIM PASSEIG PEL HUDSON
L'aigua del matí estava més bruta. En ple port, profanada des de fa tants anys per tota mena de motors de vaixells grans i petits, que hi deixen caure imperceptiblement els seus inevitables sucs negres. La zona zero està molt a prop del riu. Arribem a tot arreu a peu, però fent molta volta, perquèencara tenen tallats tots els carrers del voltant del Deutsche Bank, que ha quedat una mica més destruït, per obra del foc (fortuït?) que s'hi va declarar fa pocs dies i en què varen morir dos bombers més. Tant els bombers com els policies porten els cascos posats. Els dels bombers són molt més grossos i contrasten amb un que en veig en un aparador proper. Està ennegrit i encongit per les grans temperatures a què es va arribar, en el moment del col.lapse de les dues torres bessones, l'onze de setembre del 2001.
En el mateix aparador d'allò que sembla una botiga, també s'hi poden veure dues pistoles retorçades, enllaçades pels canons, soldades, inutilitzades per sempre més, a cops de calor. Aquesta no és una botiga convencional. És una mena de casa museu, en honor de les víctimes d'aquell atac d'Al Qaeda amb els avions segrestats. El ticket per entrar val deu dòlars, però els estudiants, jubilats, nens i personal uniformat de tots colors, gaudeixen d'un descompte del cinquanta per cent. Des de fora es veuen les samarretes, els bolígrafs, els medallons i tota mena d'objectes de record que un pugui imaginar. De vegades el mal gust és aclaparador. De totes maneres no veig res que superi els salers en forma de president Kennedy, que els venien a aquests ciutadans, a mitjans anys seixanta del segle passat, després d'aquell confús metrallament de John Fitzgerald Kennedy, als carrers de Dallas, Texas. Els anuncis que, a Barcelona, vàrem poder veure fotografiats a la prensa de l’època, alabaven les virtuts dels bons ciutadans que vulguessin recordar aquell president, a cada àpat quan, asseguts a la taula del menjador de casa, fessin ús del saler per adobar els seus plats...
EL "WORLD FINANCIAL CENTER"
Fem el cercle complet de la zona devastada i la ruta ens endinsa, sense voler, en un edifici luxossíssim. Tot és marbre del bo. Jo diria que de Carrara. Grans escales, corredors llarguíssims. L'edifici es diu "World Financial Center". Trobo que el nom és massa semblant a l'atre, el derruít, aquell "World Trade Center". I passant per aquests llocs, mirant enlaire, un no pot evitar de pensar que torres més altes han caigut... En un lloc destacat, veiem els planells i les maquetes del que seran els nous edificis, els que han de remplaçar el WTC. Han posat especial cura per tal que l’alçada de l'edifici més alt que estan projectant sigui, més o menys, la mateixa dels antics. No veig res que faci al.lusió a cap protecció especial. Estaran pensant en variar la politica exterior d'aquest país? Aquesta seria la millor protecció, la millor forma de prevenir atacs aeris o de qualsevol altre tipus: si ningú no tingués motius per queixar-se de les agressions de la primera potència mundial, tampoc ningú no tindria motius per pensar en cap revenja contra aquest país. Veient aquests carrers, les barreres de totes classes que han posat davant de la Borsa i de tots els edificis oficials, es diria que cada vegada estan més preparats per evitar un atac terrestre, procedent de vehicles o depersones. Segons a quina hora circulis per aquí, és pràcticament impossible que no t'aturin i t'identifiquin. No importa quina edat tinguis o quina cara facis...
Els iots ancorats al riu, que se'm presenten molt més grans i luxosos que els que he vist per la Costa Brava, sembla que dormin, aliens a qualsevol perill. Aquest "Trinity", per exemple, que no deixa de rebre manguerades i galledes d'aigua d'una tripulació que s'endevina preocupada pel que dirà el patró, quan vingui a dinar... Els ferries van i vénen. N'hi ha de totes mides. Els més grans són els que van a Staten Island, que es divisa al fons de tot, unida a Brooklyn pel Verrazano Bridge. Els petits fan el taxi entre Ellys Island, Liberty Island i el Battery Park. I sempre aquests helicòpters de la policia, que no paren de patrullar, a escasos metres de les terrasses dels edificis més alts.
Al fons queda el gran forat de la zona zero, que la il.limitada especulació immobiliària encara no sap ben bé com tapar, per tal que li sigui més rendible. Enmig de grues i formigoneres, es poden veure els túnels acabats de fer, per on circulen les línies de metro que s'aturen a l'estació del WTC. Semblen els budells d'un animal molt gros, que estiguessin escorxant ara mateix; o que s’estiguessin cruspin aquestes formiguetes, amb cascos d'obrers de la construccioó, que no paren de bellugar-s’hi per sobre...
ELS CUBANS I LA CNN
De les trobades d'aquests dies, destaco la dels membres del "Jericho Movement", la dels qui fan solidaritat amb Palestina (probablement les persones més policialment vigilades de New York) i la de l'advocat Leonard Weinglass, antic defensor d'en Mumia Abu-Jamal i defen sor actual d' un dels acusats en el cas dels "Cinc de Miami", aquests cinc ciuadans cubans, agents especials que estaven infiltrats en els grups terroristes que, a Florida, no paren de conspirar contra la República Socialista de Cuba i que ara estan a les presons nord-americanes, acusats paradoxalment d'atemptar contra la seguretat dels USA.
Els del Jericho Movement ens parlen de Leonard Peltier, aquest indi nord-americà, empresonat des de principis dels anys setanta, en relació a la mort de dos membres de l'FBI. I els de Palestina parlen de les peripècies de tota mena que els ocasionen aquests seguiments tant estrets, per part de la policia.
L'advocat Weinglass està content, perquè últimament el Cas dels Cinc de Miami està progressant per a bé. La setmana passada, la CNN li va fer una entrevista precisament per parlar del cas. Mai en tots aquests anys havia tingut aquest advocat una oportunitat semblant per dirigir-se a l’opinió pública mundial. Ell no sap si atribuir aquest interès a l’evolució positiva del cas, o a l'interès que tindria la CNN, ara mateix, en aconseguir una entrevista en exclusiva, a nivell mundial, amb el propi Fidel Castro, al qual (segons suposen els periodistes de la cadena) l'advocat Weinglass pot tenir un accés relativament ràpid i directe...
EL HUDSON, AL VESPRE
Al vespre, per poc no se'ns espatlla la passejada per la riba esquerra del Hudson. Per arribar a les zones boscoses de la part alta del riu, primer haviem hagut d'agafar el metro fins al carrer 42 i allà un dels autobusos que travessen el riu per sota, a través del Lincoln Tunnel. Quan ens vàrem apropar a la guixeta, per comprar els tiquets, hi havia un grup de músics de carrer, que estaven tocant sense parar i a un nivell de decibels que feia pràcticament impossible l'audició de les respostes que aquell empleat donava a les nostres preguntes sobre quina línia ens convenia mes. Aquesta fou la causa que, al final del trajecte, al cap de més d'una hora, baixéssim en una parada equivocada. Així, aquell passeig que havia de durar quinze minuts, es va allargar fins a més de tres quarts d'hora, entre les cases solitàries i aquells arbres tan grossos, que ja comencaven a dificultar el pas dels últims raigs de sol.
Quan vàrem arribar a la "Fellowship of Reconciliation" (FOR), el col·lectiu de solidaritat amb Colòmbia, ja havia comencat la reunió, que dirigia l'amic John, expressament vingut de la costa oest dels USA, per organitzar el viatge d'una delegació solidària a aquell pais sud-americà. Aquest noi va estar a Barcelona, a principis dels anys noranta, abans de les olimpíades. Encara té contacte amb algun dels membres del Moviment d'Objecció de Consciència de l’època.
De seguida m'atrau la manera com el John porta la reunió. Hi ha un grup d'unes vint o vint-i-cinc persones. La mitjana d'edat és claríssimament de més de quaranta anys. Es tracta de preparar una entrevista amb el congresista del districte, per tal de convèncer-lo que voti en contra del Tractat de Lliure Comerç amb Colòmbia i a favor de la suspensió immediata de tota ajuda econòmica al Govern Uribe. Està content, el meu amic Julian, ciutadà colombià i corresponsal de Ràdio Bronka, perquè aquesta classe de gent són els qui, d'una manera més efectiva i positiva, després telefonaran i enviaran tot tipus de missatges al Congrés, a la recerca d'aquests objectius polítics, humanitaris i solidaris. En John, primer, els fa uns esquemes a la pissarreta: "Aquí hi ha l'exèrcit i els paramilitars del president Uribe. Aquí les "Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia" (FARC). I aquí, al bell mig de tot això, la poblacio civil, víctima de tots els abusos i vulneracions de drets humans que vostès siguin capaços d'imaginar". Veig les cares d'aquesta ciutadania, entre sorpreses i angoixades: "Per què hem de demanar la suspensió de les ajudes econòmiques a aquest país, si tenen tants problemes i estan tant necessitats?", pregunta una senyora d'uns seixanta anys, blanca, que no ha parat en tota la estona de prendre notes. "Doncs perquè el govern colombià utilitza els dòlars procedents dels nostres impostos per comprar més armes, per contractar més mercenaris, per continuar oprimint el poble treballador de Colòmbia", contesta en John. I clarivident afegeix: "Imaginin vostès que van ara mateix a comprar un martell, a la ferreteria de la cantonada. Segurament vostès pagaran uns quinze dòlars pel martell. No és veritat que, amb aquesta inversió de quinze dòlars, una sola persona pot causar destrosses incalculables a les intal.lacions d'aquesta casa on som? Doncs ara imaginin les destrosses que es poden causar amb quatre-cents vint milions de dòlars, que és només una de les partides pressupostàries que estan pendents d'aprovació per a Colòmbia, en els propers mesos..." Més sorpresa, més preocupacio i més angoixa entre l'atent auditori.
I ara és quan el John demana dos voluntaris per escenificar , davant de tothom, com pot anar l'entrevista que tenen demanada amb el congressista. En John, que té moltes taules, fa de congressista i la seva manera de reaccionar em recorda la meva, quan preparo un judici a Barcelona, amb persones que mai abans s'han hagut de defensar davant d'un tribunal.
La reunió s'acaba amb un munt de promeses vagues, per part del “congressista”. I el John, després d'agrair molt afectuosament la col.laboració dels voluntaris, els critica perquè li han demanat poques coses concretes. Han de fer concretar el congresista, quines iniciatives legals està disposat a emprendre, per fer campanya. I a quin nivell...
I per saber el desenllaç d'aquesta iniciativa ciutadana del municipi de Hyack, a les afores de New York, haurem d'esperar a la crònica radiofònica corresponent, que en Julián fara d'aquí a uns mesos per Ràdio Bronka.
Francesc Arnau i Arias, setzena crònica 31-8-07.