Els mossos d'escuadra denuncien en Franki per participar a la manifestació del judici del KORKIII i la presó Model el sanciona

Aquesta manifestació es va fer el dissabte 4 d'octubre i va aplegar unes 200 persones i va transcórrer sense incidents pels carrers del centre de Terrassa finalitzant amb una petita obra de teatre. Segons els mossos aquesta manifestació no estava autoritzada, però no ho van fer públic, ni van informar als manifestants, ni van identificar ningú. En canvi la manifestació estava convocada públicament, a través de cartells, Internet, i de dues rodes de premsa fetes, una, setmanes abans, i l'altre el dia anterior. I ningú, ni ajuntament, ni policia, ni interior o delegació de govern, havien desautoritzat la manifestació, per tant aquest acte estava emparat pel dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.

Tot i així, el mossos han comunicat la denúncia a la presó model abans que al propi Franki i aquesta li ha aplicat directament una sanció. Aquesta consisteix en la pèrdua dels permisos durant tres caps de setmana, o sigui que durant tres setmanes dormirà cada dia a la presó.

La qüestió és que la situació d'en Franki és un cas de repressió política, se'l persegueix, se l'assetja, se'l castiga per la seva manera de pensar i actuar en conseqüència. Prova d'això, no només és el que hem explicat fins ara, sinó que a més és atacat pels jutjats, pels mossos d'esquadra i per les lleis penitenciàries. Les lleis penitenciàries han obert un expedient disciplinari per una carta que va escriure en solidaritat amb el pres anarquista Amadeu Caselles que va fer una vaga de fam de 76 dies per reclamar els seus drets que estaven vulnerant. En un paràgraf es criticava a funcionaris i equips de tractament amb un to dur i això es va entendre com una falta de respecte i una infracció del reglament penitenciari. Aquesta setmana se li va comunicar que l'expedient disciplinari conclouria amb una sanció que esta a l'espera de que li especifiquin. A part d'aquesta sanció, l'equip de tractament de la model en saber de l'expedient li va restringir l'horari entre setmana i li va restar una nit de les que li donaven de permís els caps de setmana. Amb tot l'exposat ens podem fer una idea ben clara quina és la posició de l'estat alhora de resoldre els conflictes polítics i socials que provoquen les injustícies que patim, provocades pel sistema capitalista, la repressió pura i dura, les multes, els judicis, empresonaments,...

Aquesta és la seva democràcia. Però no ens podem quedar de braços plegats, hem d'estar al costat de totes les persones que lluiten i mostrar la nostra solidaritat, hem d'organitzar-nos, sortir al carrer, denunciar públicament la retallada de drets i les agressions que patim. Perquè no és la repressió en Franki, sinó les diferents lluites que de les quals participem i que també pateixen la repressió com la lluita per la vivenda digna i contra l'especulació, per exemple amb el cas del forat de la vergonya i el procés contra en Jona de l'Eixample, o les agressions a territori com el pla Caufec i quantitat de multes i judicis que tenen alguns menbres de la campanya, o la construcció de la MAT, o la situació de les persones preses com l'Amadeu Caselles o els presos politics catalans, entre d'altres. O mentre permeten actes feixistes el 12 d'octubre i reprimeixen durament els que s'hi manifesten en contra. És la unió, l'organització i la lluita i la solidaritat el que acabara amb les injustícies que patim i amb l'enderrocament final de l'únic responsable, l'estat capitalista.

Gràcies per tot
S.A.T

Amadeu Caselles, un llarg camí cap a la llibertat

Este pasado miércoles pasado fuimos a la Audiencia Provincial, con la intención de conseguir una entrevista con uno de los jueces, que debe pronunciarse acerca del recurso presentado por la abogada de Amadeu; sobre la solicitud de refundición de condenas que la jueza del penal 2 de Manresa, Erika López Gracia, había desestimado.

Nos presentamos cinco personas, dos abogadxs y tres personas solidarias con Amadeu, y tras algunos contratiempos, pudimos hablar con el el magistrado de la sección quinta de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sergio Cardenal Montraveta. En un principio, sólo permitieron la entrada de lxs abogadxs; pero tras hacerle saber estxs, nuestro interés por la entrevista y por la situación de Amadeu, al final accedió a recibirnos tras lxs abogadxs.

Esta era la primera de las entrevistas previstas, pues al día siguiente, teníamos una cita en el Síndic de Greuges. Ambas entrevistas, ofrecían diferentes expectativas. La del Síndic, de entrada, parecía como más fácil y de la que saldríamos con más garantías. La entrevista con el juez, era toda una sorpresa, pero unx se puede esperar lo peor cuando visita unos juzgados. Pese a estas primeras sensaciones, por mi parte salí con la sensación de mejores espectativas por parte del juez, que en la entrevista con el Síndic. Creo que fue importante, que tras esa inicial negativa a recibirnos a las tres personas del grupo de apoyo, posteriormente accedió y pudimos hablar un poco con él. Le transmitimos nuestra preocupación por la situación de Amadeu, y pese a que no conseguimos ningún compromiso en firme por su parte, no pareció que tuviese ya formado un criterio inamovible. Nos aseguró que estudiaría el caso de Amadeu, pero al mismo tiempo fue muy claro y nos recordó, que él no era el único juez que podía decidir, ya que son tres los jueces que tomarán la resolución.

Mi valoración, en base a su rectificación a recibirnos y a su predisposición a escucharnos con atención, es que queda abierta alguna espectativa favorable. Sin embargo, de la entrevista con los responsables del Síndic, no salí con una impresión tranquilizadora. De entrada, los responsables de cuestiones penitenciarias del Síndic nos recibieron a todas las personas que fuímos. En esta ocasión éramos, la madre y la abogada de Amadeu, y dos personas solidarias. Aquí no tuvimos ningún problema, todo fueron facilidades. Por parte del Síndic, eran dos personas, Ignacio García Clavel y Jordi. Les pusimos al día sobre la actual situación de Amadeu y sobre su estado de salud. Les hablamos de cómo Amadeu nos había explicado que la comida de dicha prisión era muy deficitaria. De cómo no había tenido oportunidad de hacer ningún tipo de rehabilitación, ni con la comida, ni con la parte física. Que el dolor de las piernas, no le permitía dormir y como, incluso el contacto de la piel con el pantalón, le producía dolor. Que llevaba ya suficiente tiempo en Brians 2 como para que hubiese iniciado algún tipo de recuperación y que le hubiesen traído ya de Quatre Camins, las pertenencias personales que todavía tenía allí. También les comentamos las dificultades que estaban poniendo, para propiciar una visita de una doctora del exterior y de confianza nuestra. Parecía que de todo lo que les íbamos explicando, tomaban puntual nota, y además lo hacían los dos. De tanto en tanto nos hacían algún comentario sobre lo que les explicábamos y reconocían que todo eso tenía que ser de otra manera. Una vez pudimos exponerle esas cosas, de una manera muy amigable, Ignasi clavel, fue explicándonos que conocía desde hacía tiempo a Amadeu y que coincidían en muchas cuestiones sobre cómo debía de ser el sistema penitenciario. Poco a poco, siguió con su relato y nos dijo que nos iba a explicar el acuerdo al que, la institución penitenciaria y Amadeu, habían llegado; pues no era lo que nosotrxs habíamos difundido por internet. La abogada sacó una hoja con nuestros comunicados, y le corrigió y el Sr. Ignasi rectificó diciendo que, no se refería a nosotrxs en concreto, sino a grupos de apoyo e hizo mención especial de uno de Alicante que no paraban de enviarle e-mails. Su acompañante, Jordi, apenas intervenía. Nos relató su encuentro con Amadeu cuando estaba con la huelga de hambre, y aseguró que fue el propio Amadeu el que puso un plazo de tiempo y que él le pidió, que a ese tiempo se le pudiera poner un margen negociable y "razonable", pero que ese plazo de tiempo, era para los primeros permisos y no para el tercer grado. A lo largo de su explicación, dejó caer varias cosas que me llenaron indignación, y que por respeto a lxs compañerxs y a la madre de Amadeu, me callé y aguanté sentado en la silla. Creo que el Sr. Ignasi, quiso ser simpático. O quizás, quiso provocar un poco. Él mismo nos explicaba que le había dicho a Amadeu que fuese con cuidado con las provocaciones y que intentara no responderlas; pues eso dificultaría el proceso. El Sr. Ignasi dejó caer que hablando con toda cordialidad con Amadeu, le dijo: "oye Amadeu, ¿tú anarquista?, antes quizás, pero ahora...". Como eso no era suficiente, prosiguió diciéndole, "¿sabes que te utilizan...?". Y por si no era bastante, nos recordó que Amadeu no había sido un delincuente espectacular, sino más bien del montón. Quizás el Sr. Ignasi, se cree que el aprecio a Amadeu se le tiene por su ficha penal, quizás porque puede que eso sea lo que le fascina al Sr. Clavel, las espectaculares fichas penales. También el Sr. Clavel prefiere ignorar que, en todo caso, a Amadeu lo está utilizando mucho más él, que todas las personas anarquistas juntas que le han apoyado.

Me quedé con las ganas de decirle que, en una prisión, no se puede ser anarquista por mucho que uno lo sienta; y sobre todo, si llevas más de veinte años entrando y saliendo. Nunca he sido partidario de llamar anarquista a nadie, ni tan siquiera me denomino anarquista a mí mismo; pero que sea el Sr. Ignasi el que ponga en cuestión si Amadeu es o no es anarquista, me parece poco menos que penoso.

Después de toda esa serie de comentarios, y alguno más que ya no atino a recordar, la indignación me hizo perder la concentración en lo que se estaba diciendo allí, para centrarme en intentar contenerla. Sólo recuerdo claramente ya, que retiraba mi silla porque estábamos levantándonos para irnos. Ahí, fue cuando dijeron que nos acompañaban a la salida. La madre, la abogada, el compañero del grupo de apoyo y el Ignasi se dirigieron al ascensor. Jordi dijo que bajaba por las escaleras y que nos esperaba abajo. Yo también me decidí a bajar por las escaleras y seguí los pasos de Jordi. No sé cuantas plantas eran, pero demasiadas para que Jordi aguantase en silencio todo ese rato. De repente me dijo, como intentando convencerme, que muchos presos se creían que los permisos eran un derecho, y que no era así, que los permisos formaban parte de un proceso... Recuerdo que cuando empezó a decirme todo eso, se cruzó con nosotros en las escaleras una mujer joven, y que el tal Jordi la siguió con la mirada ese breve espacio de tiempo que estuvo en su campo de visión. Llegando abajo, seguía con su teoría..., pero yo ya no podía seguir aguantando el tipo en silencio, y le dije todo lo tranquilo que pude, que los permisos son un derecho por el supuesto carácter reinsertador de la prisión y que la reinserción era un derecho principal reconocido en sus leyes y que los permisos obedecían a esa hipotética reinserción. Estaba dispuesto a no dejarle continuar hablando, pero afortunadamente llegó el ascensor y bajaron de él sus ocupantes. Nos despedimos, y al salir, ví que los responsables del Síndic, se quedaban en la puerta. Nos detuvimos un momento al lado de la salida para ver en qué dirección nos íbamos. La parada fue un poco más larga de lo "normal", pues el compañero había quedado en encontrarse con otra persona, para entregarle algo que se había olvidado. Al rato, los responsables del Síndic, pasaban delante nuestro y se excusaban diciendo que tenían que entrar en su despacho por la calle. Que raro, no nos recibieron en su despacho. Algo en teoría tan natural como salir a la calle con nosotrxs, lo hicieron tan raro, que después se vieron en la necesidad de dar explicaciones. Sinceramente, me pareció más sincero el juez que los del Síndic. El Sr. Ignasi se comprometió a ver a Amadeu la semana que viene. Ya veremos hasta donde nos lleva este camino; la compañía no me pareció nada grata. Pero bueno, sólo son impresiones.

12 d'octubre: repressió dels antifeixistes

Tarragona

Barcelona

Barcelona:

La policia segresta a les manifestants antifeixistes durant més d'una hora i mitja al carrer de Sants impedint l'avanç cap a Montjuïc. La manifestació es troba encerclada i acompanyada per davant i per darrere d'una trentena de furgons policials. Abans però s'ha encarregat de carregar diverses vegades amb les porres i, a part de cops diversos, hi ha un mínim de cinc persones ferides de consideració: dues amb traus al cap, una altra amb forts cops a la cama, una altra amb problemes de respiració a causa d'un fort cop al pit i la darrera, una dona amb el cap obert. Algunes han estat ateses per les ambulàncies presents.
Cal remarcar que les càrregues policials són cap a un grup de manifestants que es troba totalment encerclat, excedint- se en la contundència. També s'han generat situacions tenses quan persones solidàries de fora de la manifestació intentava fer arribar aigua o menjar a les persones retingudes.
La manifestació ha tornat cap a plaça de Sants totalment envoltada d'antiavalots i s'ha desconvocat.

Cobertura de La Haine: Manifestación Barcelona 12 octubre 2008. Res a celebrar
http://www.lahaine.org/index.php?p=33491

Tarragona:

Avui ha tingut lloc la manifestació del moviment “neofeixista” Alianza Nacional, a la Rambla Nova de Tarragona a les 12 hores, per la seva banda, s’ha dut a terme també una concentració antifeixista a l’alçada dels Despullats de la Rambla a les 11:30 hores.

La forta presència policial, ha fet que aquestes dues manifestacions no es trobessin en cap moment i han impedit que es produïssin aldarulls. La Rambla Nova i els carrers paral•lels han estat tallats des de la Plaça Imperial Tarraco fins al tram de la Rambla que creua amb el carrer Fortuny.

Al voltant de 400 persones s’han concentrat davant l’Estàtua dels Despullats protestant contra la manifestació feixista. El seu objectiu era demostrar el rebuig del poble tarragoní davant el feixisme. Les consignes que es podien sentir eren: “12 d’octubre , res a celebrar”, “Visca Tarragona antifeixista” o “Nazis no”, entre d’altres. La concentració ha estat en tot moment controlada per la policia i ha tingut una durada aproximada de tres quarts d’hora.

Per la seva banda, Alianza Nacional, amb un centenar de militants i simpatitzants i una forta pluja que en aquell moment se sumava a l’acte, han començat a les 12 en punt la seva manifestació en commemoració del dia de la Hispanitat. Banderes espanyoles i d’AN, estilisme nazi i consignes del tipus: “Arriba España”, “Espanya 1 y no 51”, o “No nos engañan, Catalunya es Espanya”, han marcat la marxa que ha arribat a la Font del Centenari ,a només uns escassos 100 metres de la contra-manifestació, on han tingut lloc els parlaments, entre els xiulets i crits dels antifeixistes. Han intervingut el delegat de Málaga d’AN, que ha destacat el problema del separatisme de Catalunya, el delegat de Tarragona d’AN, Vicente Vallés, que ha deixat clar que estaven celebrant els 516 anys de llibertat i que ha expressat la seva satisfacció per ser Tarragona la ciutat escollida per a celebrar aquest 12-O, perquè, segons ha expressat, Tarragona és Espanya i un símbol de la història llatina. També ha intervingut el delegat de premsa d’AN amb un discurs d’una clara apologia al racisme on titllava “d’escòria” als immigrants. Hi han hagut també paraules per a la Subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, a la que han acusat de mentidera al afirmar que les manifestacions d’AN són perilloses.

La manifestació s’ha dissolt al cap d’una hora aproximadament, com estava previst.

Desallotjades les antifeixistes de Montjuïc

Segons ACN,

Una vintena de joves s'encadenen a la Plaça Sant Jordi per protestar contra l'homenatge a la bandera espanyola previst per al Dia de la Hispanitat

Barcelona.- Una vintena de joves antifeixistes s'han encadenat aquest dissabte a la tarda a la Plaça Sant Jordi, a la muntanya de Montjuic, que aquest diumenge ha d'acollir una concentració en homenatge a la bandera espanyola amb motiu del Dia de la Hispanitat, i que, segons denuncien, serà de caire feixista. La protesta ha sigut convocada per la Coordinadora Esquerra Independentista del Barcelonès. En un principi, al voltant de dos quarts de sis d'aquesta tarda, dues patrulles dels Mossos d'Esquadra s'han desplaçat fins a la plaça per evitar que es produissin incidents. Els joves encadenats han rebut el suport d'una setantena de persones.

Vídeo de l'acció
Autor: Dotú, David
Data: 11.10.2008 21.21 h
Durada: 2 min 43 s

Segons Alerta Solidària, a indymedia,

A dos quarts de 9, els mossos d’esquadra ha desallotjat la gent que estava encadenada a Montjuïc i que hi havia passat tota la nit. 7 de les persones encadenades han sigut introduides en furgones policials ( esperem confirmar si es tracta de detencions o els duen a identificar-los a comissaria).A més, 60 persones que hi eren al mateix lloc, eren encerclades i conduides pels mossos muntanya avall en direcció Sants, encara que al carrer Lleida els han deixat anar. Abans d’encerclar-los, els han fet fora mitjançant una càrrega per separar-los de la gent que ha passat la nit encadenada, per denunciar la concentració feixista que encara es realitza a Barcelona pel 12 de octubre. D’aquí poc començarà la manifestació antifeixista del 12 d’octubre, de la que anirem informant.

Carta oberta al jutge Sergi Cardenal, de l’Audiència Provincial de Barcelona

A l’atenció del magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta.

Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Telèfon: 93 4866090

Fax: 93 4866009

Amb aquest escrit, voldríem cridar la seva atenció pel que fa a la delicada situació en què es troba el senyor Amadeu Casellas Ramon, actualment pres al centre penitenciari de Brians II. Amadeu Casellas s’està recuperant d’una vaga de fam que va durar 76 dies, i el seu estat de salut actual és extremadament delicat.

La magistrada del jutjat nº 2 de Manresa, Èrika López Gracia, li va denegar la sol·licitud de limitació de condemna a 20 o 30 anys, màxims segons la llei, i també li va denegar la limitació per raons humanitàries. Contra aquest fet es va posar un recurs, i ja que el cas ha passat a les seves mans li demanem que resolgui el recurs favorablement i que s’acabi d’una vegada amb el patiment d’Amadeu Casellas, que també és el de la seva família i dels seus amics i amigues.

Amadeu Casellas ja ha complert gairebé 23 anys de condemna, quasi tota una vida. Si no es resol el seu cas favorablement, de fet se l’estaria condemnant a una cadena perpètua.

D’altra banda, la condemna més gran de l’Amadeu és de cinc anys; per tant, si se li aplica el triple de la condemna més alta, tal com contempla la llei, l’Amadeu ja hauria d’estar en llibertat des de fa força temps. L’Amadeu té també vuit anys de redempcions de condemna, per les feines fetes dintre de la presó.

El cas d’Amadeu Casellas es presentarà aquesta setmana a la Comissió de Drets Humans de Ginebra, per organismes competents en aquestes qüestions, ja que la denegació de refundició de condemnes que demana és només una part del seu cas global, que és digne de ser tractat especialment per aquesta Comissió.

Tot esperant una resolució urgent d’aquesta sol·licitud, li agraïm la seva atenció.

Absoltes 25 persones detingudes a Terrassa durant el desallotjament del KORK III l'any 1999

El macro-judici, que havia de durar fins el 15 d’octubre, ha finalitzat avui després de que la fiscal retirés tots els càrrecs que encara mantenia contra les persones encausades arran de les flagrants contradiccions en que ahir van incórrer els policies que van comparèixer com a testimonis de l’acusació, entre ells l’inspector i el secretari de l’atestat policial i el cap de la Unitat d’Intervenció Policial que va efectuar el desallotjament. Avui, un cop projectat el vídeo filmat per la policia durant el desallotjament (impugnat per algunes defenses perquè va estar varis mesos fora de la tutela judicial) la fiscal ha vist com se li desmuntaven els pocs arguments que li quedaven i ha optat per enretirar definitivament les acusacions.

El procés pel desallotjament del KORK-III ha estat plegat d’irregularitats des del primer moment, amb diverses denúncies i impugnacions de les defenses durant la instrucció i situacions d’indefensió que van motivar el seu ajornament en diverses ocasions. En començar la vista del dia 6 d’octubre, la poca solidesa de les acusacions va motivar a la mateixa fiscal a revisar la qualificació dels presumptes delictes i la petició de condemna que en total sumava quasi 5 anys de presó: es retiraven els càrrecs d’usurpació i desordres,; el delicte de atemptat a l’autoritat passava a ser resistència (amb una petició de 6 mesos de presó), per danys demanava 6 mesos a 6 euros diaris o tres mesos de presó i 3000 euros de responsabilitat civil subsidiària i també 6 euros diaris durant deu dies per falta a l’ordre públic. Igualment, abans d’entrar a sala la fiscal va oferir a les encausades a les encausades la possibilitat de pagar a l’endemà els 3000 euros de responsabilitat civil pels danys i una rebaixa més gran en les peticions penals. Les 25 persones no van acceptar el pacte, tot remarcant que el procés es tractava d’un judici polític en el que es perseguia la militància de moltes d’elles en moviments socials i polítics transformadors i que la única resolució que veien vàlida era l’absolució.

La retirada dels càrrecs és una victòria dels moviments socials. La retirada de les acusacions ha estat motivada pel ressó de les campanyes de denúncia tant d’aquest judici com d’altres situacions de criminalització als moviments socials (empresonament d’en Franki, judici contra en Jona, persecució contra la crema de fotografies del Rei, etc.). Un cop més s’ha demostrat com la pressió al carrer pot revertir situacions d’injustícia recolzades també per aquest sistema legislatiu i judicial encaminat a protegir els interessos dels rics per davant de les necessitats de la gran majoria de la població. El desenllaç del judici ha mostrat, igualment, la feblesa del muntatge construït per la Policia Nacional, que era la base de l’acusació fiscal. Ha quedat evidenciat com la actuació policial ha anat encaminada a reprimir, des del principi, a uns moviments social que plantegen alternatives ideològiques i en el dia a dia al sistema capitalista i a l’especulació immobiliària.

La darrera paraula de què feren ús les i els acusats a la sala es centrà en la denúncia de la violència policial i la repressió sistemàtica per part de l’Estat, en la defensa de l’okupació com a eina política de denúncia del sistema capitalista i de creació d’alternatives i en la reivindicació de la seva despenalització. Entre ells i elles estigueren en tot moment presents Laura Riera i Zigor Larredonda, a qui també pertany aquesta victòria, així com els companys desapareguts amb els que ja mai no la podran celebrar.

Aquesta petita victòria és de totes aquelles i aquells que defensem la justícia social i ens atrevim a somiar en nous projectes fora de la lògica del capital i del seu control, i ens encoratja a continuar les nostres lluites a Terrassa i a arreu

Salut i gràcies.

FINS A LA VICTÒRIA, SEMPRE!
PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ

No a la MAT!

La MAT és la conseqüència d’un model energètic centralitzat basat en la producció massiva d’energia en pocs llocs i el seu transport a llarga distància fins els llocs de consum. La construcció de la línia de 400 KV entre Sentmenat i Baixàs suposarà la dependència de la generació energètica d’origen nuclear procedent de l’Estat Francès i endarrerirà l’aplicació d’un model alternatiu que, basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum, evitaria la necessitat de grans línies de transport.

MAT vol dir l’expropiació forçosa (una llei dels temps de Franco), les destrosses naturals que estan patint les nostres comarques i l’espoliació del nostre patrimoni cultural com ara la ruta Verdagueriana o les runes de la Via romana a Centelles.

MAT vol dit la negació d’un debat públic sobre el model energètic a seguir, la negació al estudi de les alternatives per garantir les necessitats energètiques que siguin menys contaminants i menys agressives pel medi ambient. MAT vol dir que ens neguen EL DRET A DECIDIR.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tant l’Estat espanyol com el Govern de la Generalitat han apostat per posar al servei d’una empresa privada com REE els seus aparells polítics, econòmics, jurídics i repressius en contra dels que defensem el nostre territori, contra els que defensem el nostre país.
Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tot i la demostrada il·legalitat d’aquest projecte, té carta blanca per avançar amb tota impunitat.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar com els nostres dirigents manipulen la realitat per criminalitzar qualsevol moviment que posi en clara evidencia la manca de llibertat i democràcia en el nostre país. I així ho estan demostrant amb les citacions judicials a membres de la Plataforma o amb la recent ordre per part del Bisbat de Vic del desmantellament de la protesta pacifica de la Torre 38.

Però no ens faran callar! No deixarem d’actuar! No amb el nostre consentiment! No a la MAT ni aquí ni enlloc!

CNT MANRESA OBRE CONFLICTE AMB L'EMPRESA BONET ROCA S.A.

Desde CNT Manresa, damos por abierto el conflicto con la empresa Bonet Roca S.A., dedicada a la venta al por menor de material eléctrico, mas bien volcada a la venta de lamparas e iluminación, teniendo varias tiendas por el centro de Manresa y una central en St. Fruitós de Bages.

Montse ha sido despedida injustamente. Nuestra compañera al exigir sus derechos fundamentales estaba recibiendo por parte de su encargada, ya de un tiempo atrás, presiones hasta el momento de hacerse insoportables para la compañera y acabando en un ataque de ansiedad por el acoso sufrido y la consiguiente baja médica. Estando en este proceso de baja médica nuestra compañera ha sido despedida. La compañera tambien ha sufrido una serie de irregularidades por parte de la empresa: trabajaba 44 horas semanales, mientras la empresa solo le cotizaba a la seguridad social 40 horas, la empresa no habia pactado el calendario laboral con sus trabajadoras, a esto se le suma que Montse realizaba tareas en la empresa que no se correspondian con su categoria profesional. Montse llevaba la tienda ella sola, mientras que su categoria era la de ayudante de dependienta, robandole la empresa la diferencia de salario y derechos que le correspondian.
Las reivindicaciones de Montse son las siguientes:

-Pago de los salarios no devengados hasta la data de su readmisión.
-Firma del calendario laboral incluyendo vacaciones no disfrutadas hasta la data.
-Contrato indefinido.
-La categoria laboral que le corresponde.
-Pago de unos dias no devengados (del 1 al 7 de Agosto).
-Retribución de las horas extras según convenio.(hacia 44 horas mientras cotizaba 40).
-Cese del abuso de autoridad de su encargada Mercé y retractación por escrito.

Por estos motivos solicitamos el envio de faxes a la empresa al fax 93.877.19.16 en solidaridad con la compañera. Proponemos este modelo de envio:


L'EMPRESA BONET ROCA
VULNERA ELS DRETS
DELS SEUS TREBALLADORS
· Van acomiadar la treballadora Montse estant
de baixa, produïda per l'assetjament laboral
de la seva encarregada Mercè, al reivindicar
els seus drets.
·La categoria laboral que tenia, no es corresponia
amb la feina que feia, robant-li a la treballadora
la diferència de salari i drets.
READMISSIÓ MONTSE!!!




Sindicato de Oficios Varios de la CNT-AIT de Manresa.

Advocats denuncien que "s'estan perseguint les idees i la dissidència política" sobre la base dels interessos de l'Estat

BILBO-. Els advocats Jone Goirizelaia, Haizea Ziluaga, Arantza Zulueta, Iñaki Goioaga, Kepa Landa i Ainhoa Baglieto han comparegut avui a Bilbo para fer una lectura jurídica de les últimes sentències i il·legalitzacions.

Tots ells han participat en els procediments contra el moviment pro amnistia o les il·legalitzacions de EHAK o EAE-ANB.

Segons ha explicat Kepa Landa, amb aquestes últimes resolucions judicials "no es persegueixen conductes concretes, no es persegueixen conductes delictives concretes ni s'està atenent a comportaments individuals ni col·lectius concrets". AL seu judici, "el que s'està perseguint són les idees polítiques i s'està perseguint la dissidència política".

En tots aquests procediments, ha afegit, "els esquemes són els mateixos" i "en cap d'ells s'aconsegueix transmetre l'existència de conductes delictives de cap tipus, no es lesiona cap bé jurídic que no sigui l'interès de l'Estat d'actuar de determinada forma".

Landa ha explicat que amb tot això "s'està tractant d'assolir la desaparició d'un espai social i polític" evitant així "qualsevol intervenció en la societat i en la política de persones que pertanyen a aquest espai".

"Guanyem judicis i perdem sentències"

A més, ha denunciat que s'han anunciat noves causes contra més d'un centenar de persones "que vindran amb els mateixos paràmetres, criteris i previsiblement amb els mateixos resultats". "S'anuncien procediments les sentències dels quals ja estan escrites", ha recalcat.

El lletrat s'ha referit també a la seva labor, així com a la dels seus companys en aquests procediments, i ha dit que "queda de manifest que no importa el que es provi" en els mateixos. "No importa la prova que es practica, tampoc les lleis, si fa falta s'estenen, es retorcen de tal manera perquè permetin dictar una resolució judicial en la línia que s'ha orientat el procediment".

Així mateix, ha denunciat que "l'Estat espanyol ha dictat lleis específiques contra la dissidència basca", que "persegueixen cada vegada més aspectes socials".

"En la pràctica judicial, el que es fa és seguir les directrius que marquen la Policia i la Guàrdia Civil", ha assenyalat per a afegir que "tot passa pels informes policials". A més, ha subratllat, "no s'admeten les proves encara que siguin evidents, els advocats guanyem els judicis però perdem les sentències".

"Al sistema polític espanyol no li està important en absolut prescindir de l'aparença que això és un Estat democràtic, prescindir que això és un Estat de Dret i de la més bàsica separació de poders", ha explicat.

Finalment, ha posat en evidència que tot això "és molt greu" ja que "s'està vulnerant tot un sistema de llibertats i, en concret, amb les quals afecten a molts dels ciutadans d'Euskal Herria".

Rouillan o la llibertat de pensar i parlar

(Article publicat a vilaweb)

Jean-Marc Rouillan torna a ser a la presó fins que el jutge d'aplicació de penes de París no prengui una decisió sobre la demanda fiscal de revocar-li la semillibertat per unes declaracions a la premsa. Ahir al vespre, en tornant a la presó marsellesa de Les Baumettes a dormir, com cada dia des que vivia en règim de semillibertat, Rouillan va rebre la notificació de les autoritats penitenciàries. Poden passar entre deu i quinze dies fins que el jutge no dictamini res. Després de vint-i-un any de presó, Rouillan vivia en règim de semillibertat feia deu mesos i podria accedir a la llibertat condicional, d'aquí a dos. De dia, treballava a l'editorial Agone. Dormia i passava els caps de setmana a la presó. Tenia prohibit pel jutge de fer declaracions sobre les accions polítiques per les quals havia estat condemnat l'any 87, compromís que ha complert en totes les entrevistes que ha concedit.

Els esdeveniments han anat molt ràpids. La demanda de la fiscalia ha estat atesa en dos dies. Les declaracions fetes per Rouillan a l'Express van clarament en la línia de totes les que ha fet aquests deu mesos, però ara, misteriosament, han estat l'origen d'un pervers muntatge, en què participa intensament tota la premsa francesa, les ràdios i les televisions. Podeu seguir-ho per internet. En va ple. El batibull que s'ha fabricat en poques hores ha donat ales al fiscal, que sembla que el voldria veure condemnat a cadena perpètua fins a la mort. L'embolic mediàtic comença per tergiversar allò que ell va dir i a aplicar-hi tot de manipulacions. Sumar-hi declaracions d'anys enrere, fetes en uns altres mitjans i contexts. Barrejar-hi fotos actuals, amb unes altres, armat, de quan es dedicava de ple a l'acció, fa més de vint anys. Afegir-hi declaracions de parents de les víctimes d'Acció Directa. Però, sobretot, la cosa més greu: el muntatge ha obert les portes a un linxament públic de la seva persona, amb tota mena de comentaris i insults contra ell i les seves idees. No oblidem l'important paper que potser tenen avui als mitjans digitals i, de retruc, a ràdios i televisions, els comentaris incontrolats dels lectors que, com hienes, salten a la jugular de les notícies i dels seus protagonistes, sense gens de rigor, ni d'ètica. Em sembla una tècnica manipuladora molt greu. Una sector social molt conservador, per no dir feixista, acaba manipulant els fets, les paraules, i condicionant l'interès de qüestions que, potser, serveixen d'indicador d'audiències per al periodisme més servil, abjecte i comercial. Perillós. I més perillós encara, si l'actuació dels polítics i dels jutges mira d'acontentar aquests sectors. Potser es retroalimenten. Quin és l'objectiu d'aquest gran muntatge sobre Rouillan? Que una persona que fa un any que declara, amb coherència i sinceritat, que assumeix el seu passat d'acció, pel qual ja ha complert vint-i-un any de presó, i que creu que avui la lluita armada ja no té sentit, acabi apareixent davant la societat com un ésser diabòlic que, a la primera de torn, és capaç de metrallar multituds. I que el tornin a tancar, per sempre. És la repressió. La manipulació política. És el 'Manufacturing consent', que explica Noam Chomsky. En viu i en directe.

No crec que l'origen de l'afer hagi estat casual. Em sembla tot massa sospitós. Pot haver-hi influït el fet que Rouillan pugui accedir aviat a la llibertat condicional? O que es presenti davant la societat com una persona que té el dret de pensar i de parlar? O pesa més la seva adhesió al Nou Partit Anticapitalista francès, l'NPA? Que, per cert, és fundat per trotskistes, els quals sempre es van manifestar contra els mètodes d'Acció Directa, els anys 70-80. I avui, tants anys després, no cal dir-ho. No l'acceptarien pas, si creguessin que és un instigador de la lluita armada. Però sí que crec que és un atemptat brutal a la llibertat d'expressió i d'informació. Ell s'hi juga la llibertat, per unes paraules tergiversades. Em sembla una pràctica cruel i torturadora, igual que els càstigs exemplars, inclosa la pena de mort, que antigament s'aplicaven en públic per escarmentar. Però, alhora, la maniobra és tan bruta i forçada que es posa en evidència tota sola. A l'entrevista en qüestió, sobre les accions per les quals va ser condemnat, Rouillan diu: 'Je n'ai pas le droit de m'exprimer là-dessus… Mais le fait que je ne m'exprime pas est une réponse. Car il est évident que, si je crachais sur tout ce qu'on avait fait, je pourrais m'exprimer. Par cette obligation de silence, on empêche aussi notre expérience de tirer son vrai bilan critique.' I abans ha deixat ben clar: 'Il faut clarifier les choses: le processus de lutte armée tel qu'il est né dans l'après-68, dans ce formidable élan d'émancipation, n'existe plus (...) Mais, en tant que communiste, je reste convaincu que la lutte armée est nécessaire à un moment du processus révolutionnaire.'

Es pot considerar que instiga a la lluita armada? Tant com les editorials que publiquen textos de Lenin o Mao, o els productors del film 'Che, el argentino', per exemple. O com els qui sovint escrivim sobre aquests temes. Rouillan fa un comentari teòric elemental, de manual, una reflexió genèrica. Però la cosa més important és que les seves paraules van en la línia de la declaració que va fer davant el jutge que li va concedir la semillibertat, aviat farà un any. Avui aquest jutge no el pot tornar a la cadena perpètua per les mateixes paraules que el van decidir a atorgar-li la semillibertat. És evident. El linxament político-mediàtic és una amenaça terrible als drets dels ciutadans. Per la dignitat de Rouillan, de les persones i de la llibertat de pensament i d'expressió, caldria desmuntar aquest muntatge, saber on s'origina, com funciona, qui el dirigeix, si és que és així, és clar. Encara fa més pànic de pensar que comença per atzar i després, entre tots, els qui parlen i els qui callen, es van alimentant la infàmia, la crueltat i la lapidació, a l'empara de l'anonimat. La resta, queda per a la repressió i la propaganda política, que ho arrasen tot.

Xavier Montanyà xavier.montanya@partal.cat

La repressió no s'atura

Jutgen un jove osonenc acusat de danys contra la MAT a Osona
Els Maulets d'Osona convoquen una concentració al jutjat de Vic el 3 d'octubre

L'Assemblea de Maulets d'Osona ha fet pública una nota en què considera que el judici que s'ha de fer el dia 3 d'octubre contra un jove acusat de danys contra la MAT a Osona és un judici polític i que respon a una "cacera de bruixes contra els col·lectius i els joves organitzats i compromesos amb el territori". Per denunciar aquest fet, convoquen una concentració el mateix dia 3 a 1/4 de 10 del matí davant de l'edifici dels jutjats de Vic.

Aquest és el text de la nota dels Maulets:

"L'Assemblea de Maulets Osona volem denunciar el judici polític que es durà a terme el proper dia 3 d'octubre contra un jove osonenc de la nostra assemblea acusat de danys contra la MAT a Osona. Com ja van deixar clar més de 36 entitats a principis d'agost, els mossos ha engegat una cacera de bruixes contra els col·lectius i els joves organitzats i compromesos amb el territori. Davant d'aquest nou atac repressiu, que només pretén criminalitzar i acabar amb el teixit social d'Osona, convoquem tota la comarca i rodalies a concentrar-se davant dels jutjats de Vic, el divendres dia 3 d'octubre a 1/4 de 10 del matí, en solidaritat amb el jove acusat, i per denunciar l'actuació politica que estan portant a terme els mossos i la conselleria d'interior, encoratjats pel govern espanyol."

1. Condemnats a penes-multa 9 activistes en defensa de Collserola

El jutjat número 3 d'Esplugues de Llobregat ja ha fet pública la sentència del judici celebrat el passat 9 de setembre contra 8 persones que van aturar les obres del pla Caufec el passat mes de maig. Nombrosos activistes contraris a la destrucció del territori i l'especulació ha estat condemnats a penes-multa (que en la circumstància que no les paguessin podrien ser empresonats). Aquest matí també ha tingut lloc un nou judici contra 4 persones i el proper dimarts 30 tindrà lloc el judici a 23 persones més per les accions del maig, en què 35 persones van aturar durant tres dies les obres del pla Caufec. La lluita a Collserola no s'atura i fins i tot els porcs seglars s'estan cabrejant
Més info: moviments.net/noalplacaufec

2. Més activistes amenaçats per la repressió política

Un jove antimonàrquic de Barberà ha declarat dimarts davant del jutge, després de ser denunciat per un presumpte delicte d'injúries a la corona.
Els fets es remunten a abans de l'estiu, quan la policia local va realitzar un informe amb comentaris polítics sobre una pancarta antimonàrquica penjada a l'Ateneu de Barberà. Més info aquí:

Sancionen al Franki, per solidaritzar-se amb l'Amadeu. S'ha presentat un recurs però mentre es resol aquest expedient disciplinari la presó model ha reduït a en Franki els permisos de cap de setmana, de les tres nits que dormia a fora n'hi han restat una i li aplicaran un horari setmanal més restringit durant els pròxims dos mesos.

D'altra banda, el grup de suport al Jona, el jove de l'eixample que està acusat per l'Ajuntament de Barcelona arrel d'una manifestació,
està molt actiu. Així, van escridassar a l'Ajuntament en el pregó de la Mercé. I també van tenir una presència visible a la cursa de la Mercè.

3. La Publicació Crisi, totalment repartida en una setmana

Després de la basta difusió que ha tingut per diversos mitjans de comunicació però especialment per l'esforç de molta gent, la publicació CRISI,
s'ha distribuit amplament arreu del territori de parla catalana, en més de 200 poblacions. I sense que es pugui tenir tota la informació dels que en queden a les diferentes comarques, el cert és que la coordinació de l'acció en té disponibles ja poquets per les demandes que segueixen arribant. La difusió per internet no ha estat menys important, i durant els primers dies la web 17-s.info va atendre centenars de visites alhora, donant problemes tècnics en algunes estones per aquest motiu. L'Enric Duran ha agraït la col·laboració de tothom i ha realitzat alguns plantejaments de cara al futur, en aquesta carta.
Les accions informatives podrien tenir continuitat en resposta a les entitats que el denunciin com Carrefour.
Més info: 17-s.info

4. Mobilitzacions contra l'obertura d'un hotel de luxe a la rambla del raval

Envoltat d’un paisatge de pobresa i mancances estructurals, i situat just davant d’on els pistolers de la burgesia assassinaren l’anarquista Salvador Seguí, “el Noi del Sucre” , l’hotel simbolitza els violents processos urbanístics, econòmics i polítics del poder per esclafar la vida, l’autoorganització popular i l’antiautoritarisme al Raval, a Barcelona i a Catalunya... amb l’objectiu de fer-ne, de tot plegat, el negoci especulador d’uns pocs a costa de la misèria de molts.
Si vols oposar-te a la contínua presa de pèl, vine el primer dia de funcionament de l’hotel: porta-hi confetis, cassoles, xiulets, i protestem-hi junts: divendres 26 a les 7 del vespre a la Rambla del Raval
Més info: Barcelona.indymedia.org

5. Ford vol acomiadar més de 1000 treballadors de la planta d'Almussafes

Fa pocs dies, la multinacional nord-americana Ford anunciava públicament l´aplicació d´un Expedient de Regulació d´Ocupació (ERO), de caràcter temporal, que afectava 1.300 treballadors de la factoria d´Almussafes, xifra que ha sigut rebaixada a 1.013 per les pressions sindicals. L´ERO suposa una suspensió temporal dels contractes d´una bona part del planter de Ford-Almussafes que entrarà en vigor el proper 29 de setembre i finalitzarà, teòricament, el 17 de desembre.
Els diferents sindicats estan en contra d'aquest ERO, entre ells CGT diu que l´Expediant Regulador d´Ocupació és "absolutament injustificable" i ha apel·lat a les multinacionals d´utilitzar els amples beneficis econòmics de què disposen per fer front a la crisi econòmica.
més info: Kaosenlared.net

6. Acte pel dret a l'avortament lliure i gratuït

La Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït, formada per 125 entitats, juntament amb la Plataforma a Favor del Dret a l'Avortament (PFDA) convoquen, en motiu del Dia Internacional per a la Despenalització de l'Avortament, un acte reivindicatiu el dia 28 de setembre a les 12 h a la Glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona que reunirà totes les veus que exigim una despenalització de l'avortament i la seva inclusió en la cartera sanitària pública.
Més info: avortamentlliureigratuit


7. Cursos del Seminari Taifa d'economia crítica

El seminari d’economia crítica TAIFA ofereix cursos per a les persones que s’interessen per entendre la situació i dinàmica econòmica d’aquesta societat. Pensem que l’economia pot ser comprensible per a qualsevol persona interessada si realment desitja entendre-la i està disposada a realitzar un esforç. L’objectiu de la nostra tasca és entendre quins són els elements que regeixen la dinàmica d’aquesta societat per tal de poder participar, amb el conjunt dels moviments socials, en la transformació envers una societat més justa i satisfactòria pel conjunt de totes les persones i ecològicament viable. Per tenir més informació dels cursos que obren inscripció ara, podeu accedir a cursos.seminaritaifa.org

8. Notícies breus

- Festejades alternatives del Prat del 25 al 27 de setembre. Festes alternatives de Sarrià del 26 de setembre al 4 d'octubre
- Diumenge dia 28 a les 10h Neix la plataforma Manresa en Bici.
- Dies 25,26 i 27 de setembre, Rebelar-te 08 segona edició de la mostra de cinema documental i vídeo independent altermundista d' ATTAC.
- L'Univeristat lliure d'estiu farà recuperacions a l'octubre amb diverses activitats durant tot el mes.
- 27 de setembre, nou acte de la marxa d'homenatge als makis, ara a Sallent.

9. Webs amb més informacions

Darrer contrainfos, darrer info usurpa, http://www.setmanaridirecta.info, http://www.laccent.cat, http://barcelona.indymedia.org, http://valencia.indymedia.org, http://laplana.indymedia.org, http://www.elsud.org, http://www.suportponent.net, www.myspace.com/collectiualestrinxeres , http://www.pobleviu.cat, http://www.llibertat.cat, http://www.lavanc.com, http://www.catnord.cat, http://www.kaosenlared.net, http://www.lahaine.org http://www.ecodiari.cat, http://www.liberinfo.net,

Enllaços a d'altres mitjans de comunicació a Moviments.cat

Amadeu Casellas deixa la vaga de fam

Els grups de suport a Amadeu Caselles, advocada i advocats, i la seva mare tenen el goig de fer-vos saber que ahir, 5 de setembre, després de 76 dies de vaga de fam, Amadeu Casellas va posar fi a la seva protesta, que amenaçava greument la seva vida.

Ahir, al Sr. Ignasi García Clavel, en representació del Síndic de Greuges de Catalunya va visitar l’Amadeu a l’Hospital Penitenciari de Terrassa i li va prometre:

1. Que quan s’hagi recuperat de la vaga de fam li donaran permisos.

2. Que després dels permisos li atorgaran el que el reglament de règim penitenciari coneix com a 100.2, i que és un tercer grau restringit.

3. Que després se li concedirà al tercer grau.

Considerem que aquesta victòria (parcial) és fruit de les mobilitzacions populars, malgrat que no estan regalant res a l'Amadeu, i el procediment que li han promès és el normal.

Volem denunciar també enèrgicament, però, que les autoritats penitenciàries i polítiques de Catalunya han permès que la vaga de fam arribés als 76 dies, amb tot el risc i patiment que això ha comportat al propi Amadeu i als seus familiars. Cal no oblidar que hi poden haver seqüeles, i que la recuperació serà llarga...

Anunciem també que no dissoldrem els grups de suport, i que vetllarem perquè es compleixin totes i cada una de les promeses fetes a Amadeu.

Però queden molts altres Amadeus a les presons. Continuarem denunciant les injustícies que pateixen cada dia, i continuarem reclamant la seva llibertat.

La lluita continua!

Hospital Penitenciari deTerrassa, 6 de setembre de 2008

Amadeu Casellas: 60 dies en vaga de fam

Amadeu Casellas: 55 dies en vaga de fam!

AMADEU CASELLAS: L'IMPERI DE LA LLEI

El dia 12 d'agost passat, a dos quarts d'una del migdia, quan es complien ja 52 dies de vaga de fam d'Amadeu Casellas, la salut del qual ja és molt delicada, la jutgessa Érika López Gracia, titular del Jutjat Penal 2 de Manresa (que el passat 18 de juliol va resoldre negativament la sol.licitud de refundició de condemnes que Amadeu demanava) va autoritzar que un grup de familiars i amics mantinguéssim una entrevista amb ella a la Sala Penal de carrer Dr. Junyent, de Vic.

Una estona abans, ens havíem reunit un grup de persones (familiars i amics d'Amadeu) a l'estació de RENFE de Vic, i des d'allà vam anar caminant cap al Juitjat.

Només arribar, ja hi havia un cotxe dels Mossos esperant-nos, que immediatament ens van demanar si érem els qui teníem l'entrevista amb la jutgessa.

En aquest moment van començar a aparèixer mitjans de comunicació, aixó com altres persones solidàries, que portaven una pancarta i que van començar a repartir octavetes amb informació de la gravetat extrema de l'Amadeu. Mentrestant, la premsa entrevistava la mare de l'Amadeu i altres persones del grup.

La jutgessa només va deixar entrar cinc persones a l'entrevista. Ens va rebre a la mateixa sala dels judicis, amb el secretari i el fiscal ocupant els seus llocs. Durant tota l'entrevista, la jutgessa va estar somrient i educada, però terriblement freda. Va deixar ben clar que ella ja tenia un criteri fet sobre la resolució de la sol·licitud de refundició de condemnes d'Amadeu Casellas, i que ja ho havia explicat. També va reiterar, moltes vegades, que ella estava "sotmesa a l'imperi de la llei".

Malgrat la seva aparença de correcció, va deixar entendre que no rectificaria la seva decisió, i que esperaria la resolució i l'última paraula de l'Audiència Provincial de Barcelona. Amb un gran cinisme, va dir-nos que no ens volia desanimar i que teníem el dret de manifestar-nos al carrer si consideràvem que la seva resolució no era la correcta.

Al llarg de tota l'entrevista va manifestar reiteradament que les seves decisions estaven preses "segons la llei". També ens va dir que amb les nostres reclamacions volíem pressionar-la, i que no podia cedir a la nostra pressió. Amb aquesta acusació pretenia fer-nos sentir "els dolents".

Li vam argumentar que hi ha unes lleis principals (la Constitució), el dret a les quals ella estava negant, i que en qualsevol cas no érem nosaltres, qui l'estava pressionant, sinó aquest "imperi de la llei" sota el qual es declarava sotmesa.

Li vam dir, així mateix, que no podia girar la cara cap a una altra banda mentre una persona es trobava en un estat de salut molt precari i en vaga de fam.

L'entrevista va durar unes quaranta minuts, ella presidint la sala amparada per la seva llei. Però quan ens va acomiadar, ja no semblava tan alegre i despreocupada com quan ens havia rebut.

En sortir, vam informar els mitjans de comunicació que esperaven sobre el desenvolupament de l'entrevista, i l'actitud de la jutgessa.

A partir d'aquest moment es va desconvocar la concentració i vam estar parlant de les properes accions que podem seguir fent.

LA LLUITA PER LA LLIBERTAT I LA VIDA D'AMADEU CASELLAS CONTINUA!

Familiars, amics i amigues preocupats per l'Amadeu

"ESTIC SOTMESA A L'IMPERI DE LA LLEI"

(fotografies de "El 9 Nou" i "osona.com")

Tal com estava previst, aquest matí un grup d'unes quinze persones, entre les quals la mare de l'Amadeu, Pepita Ramon, ens hem reunit davant de la Sala de Vistes del carrer Dr. Junyent, de Vic. Teníem una entrevista concertada amb jutgessa Erika López Gracia, del Penal 2 de Manresa, que és qui, el 18 de juliol passat, va denegar a Amadeu Casellas (que fa cinquanta-dos dies que està en vaga de fam) la seva petició de limitar la seva condemna a un màxim de 20 anys. Com que fa gairebé trenta anys que està pres, això podria suposar la seva excarceració immediata o, com a minim, se li hauria d'atorgar el tercer grau.

En aquests moments estem preparant un comunicat conjunt amb els companys i companyes de la CNT-AIT de Manresa i Barcelona, també presents durant l'entrevista (només han deixat entrar cinc persones). La frase més repetida per la jutgessa, però, ha estat la que encapçala aquest post: "Estic sotmesa a l'imperi de la llei", la qual cosa no ens permet ser gaire optimistes.

La carta que li hem fet arribar és questa:

Senyora jutgessa Erika López Gracia

Jutjat penal núm. 2 de Manresa

Senyora,

com a ciutadans i ciutadanes d’Osona, estem molt alarmats pel fet que el pres osonenc Amadeu Casellas, actualment a l’hospital de Terrassa, ja fa cinquanta-dos dies que està en vaga de fam. En aquests moments ja ha perdut més de vint-i-tres quilos, i la seva situació és molt delicada, fins al punt que, si no es resol de manera immediata aquesta situació, les conseqüències podrien ser irreversibles i, fins i tot, mortals.

La seva reclamació (que es posi un límit a la seva condemna o que se li concedeixi la llibertat condicional) ens sembla del tot justa i raonable, si tenim en compte que ja fa vint-i-dos anys que està empresonat, és a dir, tota una vida. Creiem que Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se’l pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.

Més enllà de les consideracions polítiques, creiem que aquesta situació és insostenible. Casellas té dret a la reinserció en la societat que l’ha vist néixer, i com a ciutadans d’aquesta comarca no volem que mori a la presó, sinó que visqui en pau entre nosaltres.

Per tant, li

DEMANEM:

1.Que s’atenguin les reivindicacions del senyor Amadeu Casellas Ramon de manera immediata.

2.- Que es garanteixi el dret del Sr. Casellas a gaudir d'una possibilitat efectiva de reinserció social, que se li proporcioni un tracte equitatiu i proporcionat, i s'eviti que el compliment encadenat de penes continuï resultant inhumà, contrari a la dignitat de la persona i, per tant, inconstitucional.

3. Que, en conseqüència, admeti el recurs presentat per la defensa del Sr. Amadeu Casellas en contra de la resolució negativa del dia 18 de juliol i reformi la seva resolució en el sentit de limitar el compliment de la condemna a vint anys.

Vic, 12 d’agost de 2008.

Grup de Solidaritat amb Amadeu Casellas de la comarca d’Osona

Amadeu Casellas: 45 dies en vaga de fam

A data 3 d’agost de 2008, Amadeu Casellas porta 43 dies en vaga de fam reclamant una sortida a la seva crítica situació d’empresonament que ja dura més de 22 anys. 22 anys pagats per lluitar contra l’Estat, expropiant bancs als anys 70 i 80, per ajudar a finançar les lluites obreres de l’època.

Davant de les contínues negatives per part de les autoritats per fer més pròxima la seva sortida en llibertat, i de les pèssimes condicions a les que es veuen sotmesos els presos de Quatre Camins, Amadeu va prendre la decisió de deixar de menjar com a única via que li queda per fer sentir la seva veu davant d’aquells que només el volen veure empresonat.

Després de l’engany que va patir en la última vaga de fam al mes d’abril --en la que el director de la presó li va fer unes promeses si deixava la vaga, que després no va complir-- Amadeu ha decidit que aquesta vegada serà fins les ultimes conseqüències: o li donen el tercer grau, o li rebaixen la condemna, o no s’aturarà.

El divendres 1 d’agost es va fer una concentració davant de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, responsables de donar-li el tercer grau, per demostrar que l’Amadeu té cada vegada més suport al carrer i que les mobilitzacions no s’aturaran. Es volia entrar a parlar, cara a cara, amb aquests rudes, però van impedir l’entrada i van baixar la reixa quan es disposava a interposar una queixa. Hores més tard un parell de companys van poder entrar amb l’advocada a parlar amb el sr. Paco de Vicente, responsable de classificacions. Aquest mateix matí, aquest senyor, havia anat a visitar a l’Amadeu que es trobava ja a l’hospital penitenciari de Terrassa des del dijous. En la conversa ens va ratificar els “acords” que li va oferir a l’Amadeu pel matí: trasllat a una altra presó (Brians II) i revisió del seu cas, si deixava la vaga de fam, clar. Segons les seves paraules, a Brians II començaria de nou, amb una altra junta de tractament amb millors possibilitats d’obtenir el tercer grau.

La lectura d’aquesta jugada per part de la DGSP és clara per nosaltres: aquesta gentussa volia anar de vacances tranquil·la, i per això van intentar convèncer a l’Amadeu de deixar la vaga, amb unes promeses sobre paper mullat. Però avui com ahir no ens fiem de la paraula d’aquest canta-manyanes, no ens transmet cap confiança i per això l’Amadeu ha volgut seguir endavant amb la vaga de fam, fins que no es compleixi alguna de les dues reivindicacions. I nosaltres estem amb ell, pel que calgui.

A dia d’avui Amadeu ha perdut més de 23 quilos, es manté a base d’aigua i glucosa dissolta, té els nivells de sucre al voltant dels 50 mg/l, i li estan subministrant valium.

Avui hem pogut comprovar les vergonyoses condicions de l’hospital penitenciari de Terrassa. En primer lloc no han deixat pujar als companys que venien a visitar-lo encara que estaven autoritzats a Quatre Camins, només ha pogut pujar la seva mare (30 minuts) i la seva advocada.

Després per a que l’Amadeu pugui trucar per telèfon només pot utilitzar targetes de cabina de Telefònica, les quals no es troben en tot Terrassa un dissabte per la tarda, ja que pràcticament només es venen als estancs, que estaven tancats. És a dir que Telefònica té monopolitzades les trucades dels presos i a més a més no es poden comprar les targetes als voltants de les presons. I si això fos poc, només les hi poden entrar les persones autoritzades per comunicar.

Pel que fa als metges, no mereixen més que una tomba oberta. Els mamons ni tan sol han pesat a l’Amadeu des de que ha arribat fa tres dies, i per si això fos poc, a cada torn li porten el menjar i li deixen la safata al costat (per si li entren temptacions!) amb menjar d’una persona en condicions normals, o sigui, impossible de digerir per a una persona que porta setmanes sense obrir l’estómac. És inconcebible com es poden fer dir metges!

Dels carcellers no cal que en parlem, son uns bastards com a tot arreu.

L’Amadeu ha comentat que aquests dies han ingressat 4 persones de Quatre Camins per una intoxicació pel menjar, a un d’ells li han hagut d’extirpar la vesícula. N’hi ha més a la infermeria de la presó. Els tracten com una merda, els hi donen de menjar merda, i després hi ha gent que diu: que bé estan a dintre amb tres menjars diaris. Ja!

Per últim comentar que encara que la seva salut comença a deteriorar-se greument, l’Amadeu no perd el bon humor, i la seva moral està molt alta per seguir endavant amb això. Ens demana que estiguem tranquil·les i que fem tot lo que puguem per pressionar a la DGSP i al Jutjat penal 2 de Manresa.

Fem una crida a la solidaritat amb l’Amadeu, pressionant a aquests dos centres de poder mitjançant faxos, trucades, visites, concentracions, accions,… el que vulgueu. I de manera general fem una crida també a pressionar a tots els representants de l’Estat espanyol torturador a l’estranger.

DAVANT DEL SEU SILENCI, CRITS AL CARRER!
DAVANT EL SEU JOC BRUT, ACCIÓ DIRECTA!!
LLIBERTAT IMMEDIATA PER A AMADEU CASELLAS!!!

Direcció General de Serveis Penitenciàris
Albert Batlle i Bastardas
C/ Aragó, 332. Barcelona
T 93.214.01.00 i F 93.214.01.56

Jutjat penal núm. 2 de Manresa
Jutgessa Erika López Gracia
C/ Alfons XII, núm.7.
T 93.872.82.77 i F 93.872.71.05

Per models de fax: http://www.klinamen.org/article4814.html
Per a mes informació sobre L’Amadeu Casellas: http://www.lahaine.org/index.php?blog=2&p=32018

Per escriure’l

Amadeu Casellas Ramon
Hospital de Terrassa, Mòdul penitenciari.
Ctra. Torrebonica, s/n.
C.P. 08227 Terrassa (Bcn).


SUPRESIÓN I CNT MANRESA

Darrera hora: Avui (5 d'agost de 2008) hem telefonat al Síndic deGreuges reclamant una resposta a la nostra "Carta oberta" de fa quinze dies. Ens han dit que el Síndic ja va respondre a l'Amadeu fa un mes i diuen que no tenen possibilitat d'actuació en temes judicials. Evidentment, no ens han deixat parlar amb Rafael Ribó. Potser, si l'Amadeu es mor, s'ho repensaran.

CARTA OBERTA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Sr. Rafael Ribó

Síndic de Greuges de Catalunya

Barcelona

A la Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral estem francament alarmats pel fet que el pres Amadeu Casellas, a Quatre Camins, ja fa un mes que està en vaga de fam. En aquests moments ja ha perdut quinze quilos, i la seva situació és delicada.

La seva reclamació (que es posi un límit a la seva condemna) ens sembla del tot justa i raonable, si tenim en compte que ja fa vint-i-dos anys que està empresonat, és a dir, tota una vida. Creiem que Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se’l pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.

Casellas denuncia que “des de la presó no em volen aplicar el que em correspon com a represàlia per alguns fets ocorreguts molts anys abans” i assegura que l’equip de tractament “envia informes antics a les autoritats competents “obviant els progressos aconseguits els anys posteriors”.

La situació encara és més insostenible si tenim en compte que la jutgessa del Penal 2 de Manresa, que s’havia compromès a dictar urgentment una resolució, se n’ha anat de vacances (!) fins al dia 12 d’agost, sense resoldre res i posant en perill greu la salut, i fins i tot la vida, d’aquest pres.

Per tant, doncs, esperem que vostè, com a Síndic, mediarà urgentment en aquest afer, abans que les conseqüències siguin irreversibles.

Koordinadora d’Osona kontra la tortura i l’explotació laboral

http://coordinadoraantifeixista.blogspot.com/

Torelló (Osona), vint-i-dos de juliol de dos mil vuit.

Jornades contra les presons

Comunicat sobre la situació d'Amadeu Casellas, que continua en vaga de fam

Amadeu Caselles ja porta més de 20 dies en vaga de fam, aquesta es la segona vaga que emprèn per a reclamar que compleixin les seves pròpies lleis. La primera vaga la va començar el dia 28 d'abril reclamant l'aplicació del límit de compliment màxim, que és de 20 anys (Amadeu porta 22 anys empresonat).

Aquesta vaga la va finalitzar el passat 10 de maig, quan el director de Quatre Camins li va prometre estudiar les possibilitats que fins ara se li havien negat. No se li concedeixen permisos, ni tercer grau, ni llibertat condicional tot i complir amb els requisits necessaris (evolució positiva, sense causes pendents, 3/4 parts de la condemna complertes sense sancions, contracte laboral, arrelament familiar, ...). Tant el Jutjat de Vigilància Penitenciaria com l'Audiència Provincial de Barcelona utilitzen un quebrantament de condemna de l'any 2002 per negar-li tots aquests beneficis.

Com ja va dir el propi Amadeu, la paralització de la vaga estava subjecte a que les promeses del director fossin complertes. Ara ens trobem en el mes de Juliol i la situació continua sent la mateixa. Per aquest motiu Amadeu torna a estar en vaga de fam des del 23 de juny, denunciant a més a més la impunitat amb la que actua el equip de tractament del Mòdul III de Quatre Camins i el seu director.

El passat dilluns 7 de juliol, es va anar als jutjats de Manresa, per a esbrinar en quin punt es troben els tràmits per a la limitació. Vàrem parlar personalment amb la jutgessa i aquesta es va comprometre oralment a dictar resolució el més aviat possible. Com sempre la burocràcia ho fa alentir.

Aquest dilluns hem tornat anar a veure Amadeu, que es troba des del 8 de juliol a la infermeria de Quatre Camins a causa de la vaga. Ens va explicar que ja ha perdut 15 kg i que esta aguantant perquè esta prenent glucosa. Ara bé, diu també que depèn del que faci la jutgessa, deixarà de prendre la glucosa i Institucions Penitenciaries necessitarà una ordre judicial per subministrar-li aliments.

Però aquest cas no es aïllat, hi ha persones, com ja hem denunciat molt cops, que entren a la presó per petites causes, però un cop a dintre, per reivindicar els seus drets les condemnen a perpetuïtat.

Ara cal que no ens oblidem del Amadeu, perquè ara que s'està jugant la vida amb aquesta vaga, necessita més que mai el nostre suport. A l'Amadeu fa més d'una setmana que no li donen cap carta, per això fem una crida a la solidaritat.

Escriu als presxs, enderroca els murs de la repressió

Amadeu Casellas Ramón
C.P. Quatre Camins
Ap. de Correus 335 08400 Granollers

SUPRESIÓN BCN
supresionbcn (at) gmail.com