El president del Govern central diu que l’economia espanyola creixerà menys d’un 2 per 100, l’any 2008. Doncs encara creixerà massa.
El creixement econòmic té uns límits, com ens van advertir fa molts anys. Els límits són, sobretot, dos. Per una banda, la limitació dels recursos. Terres de conreu, aigua, fonts d’energia fòssil, boscos, metalls, etc., són finits i no donen de si per ser usats i malbaratats indefinidament. Per una altra banda, tenim les deixalles, sòlides, líquides i gasoses. Sobretot el CO2. L’excés d’aquest gas canvia l’atmosfera i això ens duu al canvi climàtic. Ja ho sabem.
En aquestes condicions, un índex de creixement del 3’8 per 100, com va tenir Espanya el 2007, és un disbarat i un atemptat a l’equilibri natural. I no s’hauria de tornar a repetir mai més (mentre durin les circumstàncies avui dia existents i previsibles).
Un índex de creixement del 3’8 és el que han de tenir, durant un temps, els països africans, per exemple, i altres. Els països i les masses de gent que encara no han arribat a unes condicions d’existència dignes, en alimentació, habitatge, sanitat, etc., hi han d’arribar. I com que ja estem traspassant els límits del creixement globalment raonable, els països més desenvolupats han de decréixer. I aquesta crisi s’hauria d’aprofitar per a això.
En el cas d’Espanya, baixar del 3’8 a menys d’un 2 és una bona notícia, que hem de celebrar. I l’any 2009 encara hauríem de baixar més. El màxim que podríem créixer seria un índex equivalent a l’índex de creixement demogràfic. Però és convenient baixar més i arribar a decréixer.
Antoni Ferret
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada