La xerrada es farà al Casal Independentista Manel Viusà de Vic
Aquest divendres dia 20 de novembre a les 8 del vespre, el Casal Independentista Manel Viusà de Vic organitza una xerrada sobre la situació política al País Basc. La repressió, la llei de partits, la criminalització dels partits independentistes, la superació de tots aquests problemes... i en definitiva les opcions que té l'esquerra abertzale dins aquest panorama on sembla que tot s'hi val. De tot això i més en parlarà la regidora d'Hondarribi, Miren Logorburu.
La xerrada es farà l'endemà de l'acte que ha organitzat a Barcelona el col·lectiu Amics i Amigues d'Euskal Herria, que ha difós el comunicat següent:
Contra l'estat d'excepció a Euskal Herria, lluita i resistència
D'aquí uns dies rememorem els assassinats, el 1984 d'en Santi Brouard, dirigent de l'esquerra abertzale, i d'en Josu Muguruza el 1989, diputat electe de l'esquerra independentista basca al Congrés de Diputats espanyol. Ambdós militants foren assassinats pels aparells policíacs de l'estat espanyol, en uns moments claus de la farsa de la transacció espanyola iniciada el 1978.
Trenta anys després, continuem constatant el frau que es va cometre amb l'invent de l'estat de les autonomies, per a frenar les ànsies de llibertat dels pobles basc i català. De res han servit tots els intents polítics, per a poder fer possible una sortida negociada al conflicte polític i armat que viu el Poble Basc.
Novament, com fa trenta anys totes les expressions polítiques organitzades de l'esquerra independentista, es troben il·legalitzades.
Estem assistint de manera sistemàtica a la conculcació dels mínims drets democràtics fonamentals per a un sector important de la població basca que representa de manera constant i continuada a un 15% del seu poble.
El dret de manifestació, d'associació i d'expressió, són prohibits de manera constant.
La judicialització de la política basca junt a la criminalització de l'independentisme en el seu vessant civil, ha fet que aquest sector de la població hagi estat esborrat del mapa electoral. La persecució política, judicial i militar contra aquest sector de la població ha portat a omplir les presons franceses i espanyoles amb més de 750 presoners polítics bascos, xifra que no es donava des de la dictadura feixista iniciada el 1936.
Les il·legalitzacions, els judicis contra el moviment proamnistia, els tancaments de diaris, l'aplicació de facto de la cadena perpètua, etc, són les mesures utilitzades per a substituir els GAL, i intentar frenar el moviment d'alliberament nacional basc.
Han passat governs de tot pelatge. Tots s'han implicat de manera escandalosa en la voluntat de massacrar la lluita del poble basc pel dret a l'autodeterminació, mitjançant la guerra bruta, la tortura, la dispersió... I tots ells han assistit impassibles a la capacitat de resistència, de renovació i de lluita d'aquest important referent del poble basc.
Des de casa nostra és el nostre deure intentar socialitzar la situació que estan patint en aquests moments amb la veu dels seus protagonistes, i alhora implicar-nos en la resolució del conflicte per solidaritat internacionalista i pel nostre propi interès en el nostre procés d'alliberament nacional.
Amics i Amigues d'Euskal Herria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada