dissabte, 18 d’octubre del 2008

Amadeu Caselles, un llarg camí cap a la llibertat


Este pasado miércoles pasado fuimos a la Audiencia Provincial, con la intención de conseguir una entrevista con uno de los jueces, que debe pronunciarse acerca del recurso presentado por la abogada de Amadeu; sobre la solicitud de refundición de condenas que la jueza del penal 2 de Manresa, Erika López Gracia, había desestimado.

Nos presentamos cinco personas, dos abogadxs y tres personas solidarias con Amadeu, y tras algunos contratiempos, pudimos hablar con el el magistrado de la sección quinta de la Audiencia Provincial de Barcelona, Sergio Cardenal Montraveta. En un principio, sólo permitieron la entrada de lxs abogadxs; pero tras hacerle saber estxs, nuestro interés por la entrevista y por la situación de Amadeu, al final accedió a recibirnos tras lxs abogadxs.

Esta era la primera de las entrevistas previstas, pues al día siguiente, teníamos una cita en el Síndic de Greuges. Ambas entrevistas, ofrecían diferentes expectativas. La del Síndic, de entrada, parecía como más fácil y de la que saldríamos con más garantías. La entrevista con el juez, era toda una sorpresa, pero unx se puede esperar lo peor cuando visita unos juzgados. Pese a estas primeras sensaciones, por mi parte salí con la sensación de mejores espectativas por parte del juez, que en la entrevista con el Síndic. Creo que fue importante, que tras esa inicial negativa a recibirnos a las tres personas del grupo de apoyo, posteriormente accedió y pudimos hablar un poco con él. Le transmitimos nuestra preocupación por la situación de Amadeu, y pese a que no conseguimos ningún compromiso en firme por su parte, no pareció que tuviese ya formado un criterio inamovible. Nos aseguró que estudiaría el caso de Amadeu, pero al mismo tiempo fue muy claro y nos recordó, que él no era el único juez que podía decidir, ya que son tres los jueces que tomarán la resolución.

Mi valoración, en base a su rectificación a recibirnos y a su predisposición a escucharnos con atención, es que queda abierta alguna espectativa favorable. Sin embargo, de la entrevista con los responsables del Síndic, no salí con una impresión tranquilizadora. De entrada, los responsables de cuestiones penitenciarias del Síndic nos recibieron a todas las personas que fuímos. En esta ocasión éramos, la madre y la abogada de Amadeu, y dos personas solidarias. Aquí no tuvimos ningún problema, todo fueron facilidades. Por parte del Síndic, eran dos personas, Ignacio García Clavel y Jordi. Les pusimos al día sobre la actual situación de Amadeu y sobre su estado de salud. Les hablamos de cómo Amadeu nos había explicado que la comida de dicha prisión era muy deficitaria. De cómo no había tenido oportunidad de hacer ningún tipo de rehabilitación, ni con la comida, ni con la parte física. Que el dolor de las piernas, no le permitía dormir y como, incluso el contacto de la piel con el pantalón, le producía dolor. Que llevaba ya suficiente tiempo en Brians 2 como para que hubiese iniciado algún tipo de recuperación y que le hubiesen traído ya de Quatre Camins, las pertenencias personales que todavía tenía allí. También les comentamos las dificultades que estaban poniendo, para propiciar una visita de una doctora del exterior y de confianza nuestra. Parecía que de todo lo que les íbamos explicando, tomaban puntual nota, y además lo hacían los dos. De tanto en tanto nos hacían algún comentario sobre lo que les explicábamos y reconocían que todo eso tenía que ser de otra manera. Una vez pudimos exponerle esas cosas, de una manera muy amigable, Ignasi clavel, fue explicándonos que conocía desde hacía tiempo a Amadeu y que coincidían en muchas cuestiones sobre cómo debía de ser el sistema penitenciario. Poco a poco, siguió con su relato y nos dijo que nos iba a explicar el acuerdo al que, la institución penitenciaria y Amadeu, habían llegado; pues no era lo que nosotrxs habíamos difundido por internet. La abogada sacó una hoja con nuestros comunicados, y le corrigió y el Sr. Ignasi rectificó diciendo que, no se refería a nosotrxs en concreto, sino a grupos de apoyo e hizo mención especial de uno de Alicante que no paraban de enviarle e-mails. Su acompañante, Jordi, apenas intervenía. Nos relató su encuentro con Amadeu cuando estaba con la huelga de hambre, y aseguró que fue el propio Amadeu el que puso un plazo de tiempo y que él le pidió, que a ese tiempo se le pudiera poner un margen negociable y "razonable", pero que ese plazo de tiempo, era para los primeros permisos y no para el tercer grado. A lo largo de su explicación, dejó caer varias cosas que me llenaron indignación, y que por respeto a lxs compañerxs y a la madre de Amadeu, me callé y aguanté sentado en la silla. Creo que el Sr. Ignasi, quiso ser simpático. O quizás, quiso provocar un poco. Él mismo nos explicaba que le había dicho a Amadeu que fuese con cuidado con las provocaciones y que intentara no responderlas; pues eso dificultaría el proceso. El Sr. Ignasi dejó caer que hablando con toda cordialidad con Amadeu, le dijo: "oye Amadeu, ¿tú anarquista?, antes quizás, pero ahora...". Como eso no era suficiente, prosiguió diciéndole, "¿sabes que te utilizan...?". Y por si no era bastante, nos recordó que Amadeu no había sido un delincuente espectacular, sino más bien del montón. Quizás el Sr. Ignasi, se cree que el aprecio a Amadeu se le tiene por su ficha penal, quizás porque puede que eso sea lo que le fascina al Sr. Clavel, las espectaculares fichas penales. También el Sr. Clavel prefiere ignorar que, en todo caso, a Amadeu lo está utilizando mucho más él, que todas las personas anarquistas juntas que le han apoyado.

Me quedé con las ganas de decirle que, en una prisión, no se puede ser anarquista por mucho que uno lo sienta; y sobre todo, si llevas más de veinte años entrando y saliendo. Nunca he sido partidario de llamar anarquista a nadie, ni tan siquiera me denomino anarquista a mí mismo; pero que sea el Sr. Ignasi el que ponga en cuestión si Amadeu es o no es anarquista, me parece poco menos que penoso.

Después de toda esa serie de comentarios, y alguno más que ya no atino a recordar, la indignación me hizo perder la concentración en lo que se estaba diciendo allí, para centrarme en intentar contenerla. Sólo recuerdo claramente ya, que retiraba mi silla porque estábamos levantándonos para irnos. Ahí, fue cuando dijeron que nos acompañaban a la salida. La madre, la abogada, el compañero del grupo de apoyo y el Ignasi se dirigieron al ascensor. Jordi dijo que bajaba por las escaleras y que nos esperaba abajo. Yo también me decidí a bajar por las escaleras y seguí los pasos de Jordi. No sé cuantas plantas eran, pero demasiadas para que Jordi aguantase en silencio todo ese rato. De repente me dijo, como intentando convencerme, que muchos presos se creían que los permisos eran un derecho, y que no era así, que los permisos formaban parte de un proceso... Recuerdo que cuando empezó a decirme todo eso, se cruzó con nosotros en las escaleras una mujer joven, y que el tal Jordi la siguió con la mirada ese breve espacio de tiempo que estuvo en su campo de visión. Llegando abajo, seguía con su teoría..., pero yo ya no podía seguir aguantando el tipo en silencio, y le dije todo lo tranquilo que pude, que los permisos son un derecho por el supuesto carácter reinsertador de la prisión y que la reinserción era un derecho principal reconocido en sus leyes y que los permisos obedecían a esa hipotética reinserción. Estaba dispuesto a no dejarle continuar hablando, pero afortunadamente llegó el ascensor y bajaron de él sus ocupantes. Nos despedimos, y al salir, ví que los responsables del Síndic, se quedaban en la puerta. Nos detuvimos un momento al lado de la salida para ver en qué dirección nos íbamos. La parada fue un poco más larga de lo "normal", pues el compañero había quedado en encontrarse con otra persona, para entregarle algo que se había olvidado. Al rato, los responsables del Síndic, pasaban delante nuestro y se excusaban diciendo que tenían que entrar en su despacho por la calle. Que raro, no nos recibieron en su despacho. Algo en teoría tan natural como salir a la calle con nosotrxs, lo hicieron tan raro, que después se vieron en la necesidad de dar explicaciones. Sinceramente, me pareció más sincero el juez que los del Síndic. El Sr. Ignasi se comprometió a ver a Amadeu la semana que viene. Ya veremos hasta donde nos lleva este camino; la compañía no me pareció nada grata. Pero bueno, sólo son impresiones.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

12 d'octubre: repressió dels antifeixistes




Tarragona


Barcelona

Barcelona:

La policia segresta a les manifestants antifeixistes durant més d'una hora i mitja al carrer de Sants impedint l'avanç cap a Montjuïc. La manifestació es troba encerclada i acompanyada per davant i per darrere d'una trentena de furgons policials. Abans però s'ha encarregat de carregar diverses vegades amb les porres i, a part de cops diversos, hi ha un mínim de cinc persones ferides de consideració: dues amb traus al cap, una altra amb forts cops a la cama, una altra amb problemes de respiració a causa d'un fort cop al pit i la darrera, una dona amb el cap obert. Algunes han estat ateses per les ambulàncies presents.
Cal remarcar que les càrregues policials són cap a un grup de manifestants que es troba totalment encerclat, excedint- se en la contundència. També s'han generat situacions tenses quan persones solidàries de fora de la manifestació intentava fer arribar aigua o menjar a les persones retingudes.
La manifestació ha tornat cap a plaça de Sants totalment envoltada d'antiavalots i s'ha desconvocat.

Cobertura de La Haine: Manifestación Barcelona 12 octubre 2008. Res a celebrar
http://www.lahaine.org/index.php?p=33491

Tarragona:

Avui ha tingut lloc la manifestació del moviment “neofeixista” Alianza Nacional, a la Rambla Nova de Tarragona a les 12 hores, per la seva banda, s’ha dut a terme també una concentració antifeixista a l’alçada dels Despullats de la Rambla a les 11:30 hores.

La forta presència policial, ha fet que aquestes dues manifestacions no es trobessin en cap moment i han impedit que es produïssin aldarulls. La Rambla Nova i els carrers paral•lels han estat tallats des de la Plaça Imperial Tarraco fins al tram de la Rambla que creua amb el carrer Fortuny.

Al voltant de 400 persones s’han concentrat davant l’Estàtua dels Despullats protestant contra la manifestació feixista. El seu objectiu era demostrar el rebuig del poble tarragoní davant el feixisme. Les consignes que es podien sentir eren: “12 d’octubre , res a celebrar”, “Visca Tarragona antifeixista” o “Nazis no”, entre d’altres. La concentració ha estat en tot moment controlada per la policia i ha tingut una durada aproximada de tres quarts d’hora.

Per la seva banda, Alianza Nacional, amb un centenar de militants i simpatitzants i una forta pluja que en aquell moment se sumava a l’acte, han començat a les 12 en punt la seva manifestació en commemoració del dia de la Hispanitat. Banderes espanyoles i d’AN, estilisme nazi i consignes del tipus: “Arriba España”, “Espanya 1 y no 51”, o “No nos engañan, Catalunya es Espanya”, han marcat la marxa que ha arribat a la Font del Centenari ,a només uns escassos 100 metres de la contra-manifestació, on han tingut lloc els parlaments, entre els xiulets i crits dels antifeixistes. Han intervingut el delegat de Málaga d’AN, que ha destacat el problema del separatisme de Catalunya, el delegat de Tarragona d’AN, Vicente Vallés, que ha deixat clar que estaven celebrant els 516 anys de llibertat i que ha expressat la seva satisfacció per ser Tarragona la ciutat escollida per a celebrar aquest 12-O, perquè, segons ha expressat, Tarragona és Espanya i un símbol de la història llatina. També ha intervingut el delegat de premsa d’AN amb un discurs d’una clara apologia al racisme on titllava “d’escòria” als immigrants. Hi han hagut també paraules per a la Subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, a la que han acusat de mentidera al afirmar que les manifestacions d’AN són perilloses.

La manifestació s’ha dissolt al cap d’una hora aproximadament, com estava previst.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Desallotjades les antifeixistes de Montjuïc


Segons ACN,

Una vintena de joves s'encadenen a la Plaça Sant Jordi per protestar contra l'homenatge a la bandera espanyola previst per al Dia de la Hispanitat

Barcelona.- Una vintena de joves antifeixistes s'han encadenat aquest dissabte a la tarda a la Plaça Sant Jordi, a la muntanya de Montjuic, que aquest diumenge ha d'acollir una concentració en homenatge a la bandera espanyola amb motiu del Dia de la Hispanitat, i que, segons denuncien, serà de caire feixista. La protesta ha sigut convocada per la Coordinadora Esquerra Independentista del Barcelonès. En un principi, al voltant de dos quarts de sis d'aquesta tarda, dues patrulles dels Mossos d'Esquadra s'han desplaçat fins a la plaça per evitar que es produissin incidents. Els joves encadenats han rebut el suport d'una setantena de persones.

Vídeo de l'acció
Autor:
Dotú, David
Data: 11.10.2008 21.21 h

Durada: 2 min 43 s

Segons Alerta Solidària, a indymedia,

A dos quarts de 9, els mossos d’esquadra ha desallotjat la gent que estava encadenada a Montjuïc i que hi havia passat tota la nit. 7 de les persones encadenades han sigut introduides en furgones policials ( esperem confirmar si es tracta de detencions o els duen a identificar-los a comissaria).A més, 60 persones que hi eren al mateix lloc, eren encerclades i conduides pels mossos muntanya avall en direcció Sants, encara que al carrer Lleida els han deixat anar. Abans d’encerclar-los, els han fet fora mitjançant una càrrega per separar-los de la gent que ha passat la nit encadenada, per denunciar la concentració feixista que encara es realitza a Barcelona pel 12 de octubre. D’aquí poc començarà la manifestació antifeixista del 12 d’octubre, de la que anirem informant.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Carta oberta al jutge Sergi Cardenal, de l’Audiència Provincial de Barcelona



A l’atenció del magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta.

Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Telèfon: 93 4866090

Fax: 93 4866009

Amb aquest escrit, voldríem cridar la seva atenció pel que fa a la delicada situació en què es troba el senyor Amadeu Casellas Ramon, actualment pres al centre penitenciari de Brians II. Amadeu Casellas s’està recuperant d’una vaga de fam que va durar 76 dies, i el seu estat de salut actual és extremadament delicat.

La magistrada del jutjat nº 2 de Manresa, Èrika López Gracia, li va denegar la sol·licitud de limitació de condemna a 20 o 30 anys, màxims segons la llei, i també li va denegar la limitació per raons humanitàries. Contra aquest fet es va posar un recurs, i ja que el cas ha passat a les seves mans li demanem que resolgui el recurs favorablement i que s’acabi d’una vegada amb el patiment d’Amadeu Casellas, que també és el de la seva família i dels seus amics i amigues.

Amadeu Casellas ja ha complert gairebé 23 anys de condemna, quasi tota una vida. Si no es resol el seu cas favorablement, de fet se l’estaria condemnant a una cadena perpètua.

D’altra banda, la condemna més gran de l’Amadeu és de cinc anys; per tant, si se li aplica el triple de la condemna més alta, tal com contempla la llei, l’Amadeu ja hauria d’estar en llibertat des de fa força temps. L’Amadeu té també vuit anys de redempcions de condemna, per les feines fetes dintre de la presó.

El cas d’Amadeu Casellas es presentarà aquesta setmana a la Comissió de Drets Humans de Ginebra, per organismes competents en aquestes qüestions, ja que la denegació de refundició de condemnes que demana és només una part del seu cas global, que és digne de ser tractat especialment per aquesta Comissió.

Tot esperant una resolució urgent d’aquesta sol·licitud, li agraïm la seva atenció.

EL FEIXISME AVANÇA SI NO SE’L COMBAT. ARA I SEMPRE, NO PASSARAN!!!!


Tal i com , per desgràcia, ve essent costum, el proper dia 12 d'octubre diverses agrupacions feixistes han tornat a convocar un acte a la ciutat de Barcelona . No obstant això, com van fer en anys anteriors a Iruñea i Donosti , enguany han decidit fer una convocatòria de caràcter estatal que pretén tenir major ressò mediàtic i major presència als nostres carrers. Aquests actes conten amb el beneplàcit i la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament d'Interior , que amb la seva permissivitat donen suport i ales a aquest tipus de col•lectius.

És per tot això que, com cada any, però amb major insistència, hem de sumar-nos a la campanya i a les convocatòries contra aquests col•lectius d'extrema dreta i neo-feixistes.

No permetem que aquests actes es realitzin impunement. Si continuem passius tolerant que els seus actes i agressions (Ruben, Carlos, Roger i molts/es altres companys i companyes) succeeixin lliurement pels nostres pobles i els nostres barris, serem còmplices del seu creixement .

Per això fem una crida de manera unitària a mostrar el rebuig rotund a l'extrema dreta i als feixistes i a denunciar la permissivitat i complicitat de moltes institucions.

MANIFESTACIÓ Diumenge dia 12 d'Octubre a les 11 h a Plaça de Sants

ENRIC DURAN


(Carta enviada al diari «El Punt» i no publicada durant més de 20 dies)


Com és sabut, Enric Duran, activista dels moviments socials, va expropiar una quantitat pròxima al mig milió d’euros a diversos bancs i caixes, mitjançant la demanda simultània de crèdits, sense intenció de tornar-los, i en va repartir l’import entre diversos moviments socials.


Cal dir sense embuts que l’acció de l’Enric és il·legal, però legítima. Més ben dit: és contrària a les lleis humanes però d’acord amb les lleis divines. A l’eternitat duen haver celebrat la seva acció, tal com l’hem celebrada moltes persones de bona voluntat.


Els bancs s’apropien de molts recursos de la societat, de manera legal, però d’acord amb unes lleis injustes. I quan la cosa els va malament, el «seu» Govern té amb ells una generositat que no té mai amb ningú més.


És just i legítim fer que els bancs compleixin una funció social, que és obligada. Això s’hauria de fer d’unes altres maneres, a través de l’Administració, però si no es fa així... Els bancs, amb els seus enormes capitals, les seves operacions, netes i brutes, i els seus fabulosos beneficis, es mereixen que s’actuï amb ells d’aquesta manera. L’Enric s’ha convertit en un referent de la justícia social.


ANTONI FERRET. Barcelona

Botifarrada popular contra la hispanitat


Ja fa més de 70 anys de l'aixecament militar que originà la guerra civil espanyola que afectà el nostre país i que culminaria amb la instauració de la dictadura franquista espanyola. Dictadura que durarà més de 30 anys i de la qual existeix un silenci i impunitat absoluts. Des de la fi de la dictadura i passant per la “transició” s'ha explicat la història dels vencedors, embolicada en un notable silenci entorn els crims comesos i sense donar veu als anomenats “vençuts”, exiliats i refugiats.
És per això que, des de Maulets Osona, el jovent revolucionari independentista ens hem proposat obrir el debat entorn a aquesta necessitat i exigir l'eliminació de les restes de la simbologia franquista que encara queden al nostra territori. Som conscients de que la nostra lluita s'ha de començar en l'àmbit local i, per tant, iniciarem una campanya a la ciutat de Vic, capital de la nostra comarca.
No ens volem centrar únicament en les remissències franquistes que encara avui trobem pels nostres carrers. Per desgràcia Vic, encara té com a vigatà il·lustre un assassí amb tots els "ets i uts" de la paraula com és el Virrei Avilés. No ens cansarem de repetir les barbaritats i el genocidi comès per aquesta personaDemanem a l'Ajuntament de Vic l'abolició de TOTS els símbols feixistes i restes del règim franquista que, actualment, encara existeixen i conviuen amb la ciutat; així com el canvi de nomenclatura dels carrers amb titulars franquistes o dedicats a persones que no s'ho mereixen. Alhora pretenem obrir un debat a la societat i donar peu a la reflexió, reconeixement i dignificació històrica de tots aquells i aquelles que lluitaren per la llibertat individual i col·lectiva del nostre poble. Perquè els crims sense nombrar són víctimes sense drets!

divendres, 10 d’octubre del 2008

Absoltes 25 persones detingudes a Terrassa durant el desallotjament del KORK III l'any 1999


El macro-judici, que havia de durar fins el 15 d’octubre, ha finalitzat avui després de que la fiscal retirés tots els càrrecs que encara mantenia contra les persones encausades arran de les flagrants contradiccions en que ahir van incórrer els policies que van comparèixer com a testimonis de l’acusació, entre ells l’inspector i el secretari de l’atestat policial i el cap de la Unitat d’Intervenció Policial que va efectuar el desallotjament. Avui, un cop projectat el vídeo filmat per la policia durant el desallotjament (impugnat per algunes defenses perquè va estar varis mesos fora de la tutela judicial) la fiscal ha vist com se li desmuntaven els pocs arguments que li quedaven i ha optat per enretirar definitivament les acusacions.

El procés pel desallotjament del KORK-III ha estat plegat d’irregularitats des del primer moment, amb diverses denúncies i impugnacions de les defenses durant la instrucció i situacions d’indefensió que van motivar el seu ajornament en diverses ocasions. En començar la vista del dia 6 d’octubre, la poca solidesa de les acusacions va motivar a la mateixa fiscal a revisar la qualificació dels presumptes delictes i la petició de condemna que en total sumava quasi 5 anys de presó: es retiraven els càrrecs d’usurpació i desordres,; el delicte de atemptat a l’autoritat passava a ser resistència (amb una petició de 6 mesos de presó), per danys demanava 6 mesos a 6 euros diaris o tres mesos de presó i 3000 euros de responsabilitat civil subsidiària i també 6 euros diaris durant deu dies per falta a l’ordre públic. Igualment, abans d’entrar a sala la fiscal va oferir a les encausades a les encausades la possibilitat de pagar a l’endemà els 3000 euros de responsabilitat civil pels danys i una rebaixa més gran en les peticions penals. Les 25 persones no van acceptar el pacte, tot remarcant que el procés es tractava d’un judici polític en el que es perseguia la militància de moltes d’elles en moviments socials i polítics transformadors i que la única resolució que veien vàlida era l’absolució.

La retirada dels càrrecs és una victòria dels moviments socials. La retirada de les acusacions ha estat motivada pel ressó de les campanyes de denúncia tant d’aquest judici com d’altres situacions de criminalització als moviments socials (empresonament d’en Franki, judici contra en Jona, persecució contra la crema de fotografies del Rei, etc.). Un cop més s’ha demostrat com la pressió al carrer pot revertir situacions d’injustícia recolzades també per aquest sistema legislatiu i judicial encaminat a protegir els interessos dels rics per davant de les necessitats de la gran majoria de la població. El desenllaç del judici ha mostrat, igualment, la feblesa del muntatge construït per la Policia Nacional, que era la base de l’acusació fiscal. Ha quedat evidenciat com la actuació policial ha anat encaminada a reprimir, des del principi, a uns moviments social que plantegen alternatives ideològiques i en el dia a dia al sistema capitalista i a l’especulació immobiliària.

La darrera paraula de què feren ús les i els acusats a la sala es centrà en la denúncia de la violència policial i la repressió sistemàtica per part de l’Estat, en la defensa de l’okupació com a eina política de denúncia del sistema capitalista i de creació d’alternatives i en la reivindicació de la seva despenalització. Entre ells i elles estigueren en tot moment presents Laura Riera i Zigor Larredonda, a qui també pertany aquesta victòria, així com els companys desapareguts amb els que ja mai no la podran celebrar.

Aquesta petita victòria és de totes aquelles i aquells que defensem la justícia social i ens atrevim a somiar en nous projectes fora de la lògica del capital i del seu control, i ens encoratja a continuar les nostres lluites a Terrassa i a arreu

Salut i gràcies.

FINS A LA VICTÒRIA, SEMPRE!
PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’OKUPACIÓ

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Mobilitzacions i jornada d’aturades el dimarts 7 d’octubre contra la Directiva europea de la setmana laboral de fins a 65 hores


Manifestació convocada a Barcelona el dimarts 7 d’octubre a les 19,00 h. des de Passeig de Gracia-Provença fins a Plaça Catalunya sota el lema "No a les 65 hores, Sí a les 35 hores. La crisi que la paguin els rics". La manifestació està convocada per la Campanya contra la Directiva de les 65 hores.

Concentracions a Tarragona 19 h. Estàtua Despullats i Girona 20 h. Pont de Pedra

Convocatòria de Vaga de 24 hores realitzada a nivell de Catalunya pel 7 d’octubre per tal de donar cobertura a tots els treballadors i treballadores que vulguin realitzar algun tipus d’aturada durant el dia. A cada empresa es decidirà la durada de l’aturada i les activitats informatives a realitzar. Per a més info mira:

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2220

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2227

CGT Catalunya

dissabte, 4 d’octubre del 2008

No a la MAT!


La MAT és la conseqüència d’un model energètic centralitzat basat en la producció massiva d’energia en pocs llocs i el seu transport a llarga distància fins els llocs de consum. La construcció de la línia de 400 KV entre Sentmenat i Baixàs suposarà la dependència de la generació energètica d’origen nuclear procedent de l’Estat Francès i endarrerirà l’aplicació d’un model alternatiu que, basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum, evitaria la necessitat de grans línies de transport.

MAT vol dir l’expropiació forçosa (una llei dels temps de Franco), les destrosses naturals que estan patint les nostres comarques i l’espoliació del nostre patrimoni cultural com ara la ruta Verdagueriana o les runes de la Via romana a Centelles.

MAT vol dit la negació d’un debat públic sobre el model energètic a seguir, la negació al estudi de les alternatives per garantir les necessitats energètiques que siguin menys contaminants i menys agressives pel medi ambient. MAT vol dir que ens neguen EL DRET A DECIDIR.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tant l’Estat espanyol com el Govern de la Generalitat han apostat per posar al servei d’una empresa privada com REE els seus aparells polítics, econòmics, jurídics i repressius en contra dels que defensem el nostre territori, contra els que defensem el nostre país.
Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar que tot i la demostrada il·legalitat d’aquest projecte, té carta blanca per avançar amb tota impunitat.

Amb la lluita contra la MAT tornem a constatar com els nostres dirigents manipulen la realitat per criminalitzar qualsevol moviment que posi en clara evidencia la manca de llibertat i democràcia en el nostre país. I així ho estan demostrant amb les citacions judicials a membres de la Plataforma o amb la recent ordre per part del Bisbat de Vic del desmantellament de la protesta pacifica de la Torre 38.

Però no ens faran callar! No deixarem d’actuar! No amb el nostre consentiment! No a la MAT ni aquí ni enlloc!

CNT MANRESA OBRE CONFLICTE AMB L'EMPRESA BONET ROCA S.A.


Desde CNT Manresa, damos por abierto el conflicto con la empresa Bonet Roca S.A., dedicada a la venta al por menor de material eléctrico, mas bien volcada a la venta de lamparas e iluminación, teniendo varias tiendas por el centro de Manresa y una central en St. Fruitós de Bages.
Montse ha sido despedida injustamente. Nuestra compañera al exigir sus derechos fundamentales estaba recibiendo por parte de su encargada, ya de un tiempo atrás, presiones hasta el momento de hacerse insoportables para la compañera y acabando en un ataque de ansiedad por el acoso sufrido y la consiguiente baja médica. Estando en este proceso de baja médica nuestra compañera ha sido despedida. La compañera tambien ha sufrido una serie de irregularidades por parte de la empresa: trabajaba 44 horas semanales, mientras la empresa solo le cotizaba a la seguridad social 40 horas, la empresa no habia pactado el calendario laboral con sus trabajadoras, a esto se le suma que Montse realizaba tareas en la empresa que no se correspondian con su categoria profesional. Montse llevaba la tienda ella sola, mientras que su categoria era la de ayudante de dependienta, robandole la empresa la diferencia de salario y derechos que le correspondian.
Las reivindicaciones de Montse son las siguientes:

-Pago de los salarios no devengados hasta la data de su readmisión.
-Firma del calendario laboral incluyendo vacaciones no disfrutadas hasta la data.
-Contrato indefinido.
-La categoria laboral que le corresponde.
-Pago de unos dias no devengados (del 1 al 7 de Agosto).
-Retribución de las horas extras según convenio.(hacia 44 horas mientras cotizaba 40).
-Cese del abuso de autoridad de su encargada Mercé y retractación por escrito.

Por estos motivos solicitamos el envio de faxes a la empresa al fax 93.877.19.16 en solidaridad con la compañera. Proponemos este modelo de envio:


L'EMPRESA BONET ROCA
VULNERA ELS DRETS
DELS SEUS TREBALLADORS

· Van acomiadar la treballadora Montse estant
de baixa, produïda per l'assetjament laboral
de la seva encarregada Mercè, al reivindicar
els seus drets.
·La categoria laboral que tenia, no es corresponia
amb la feina que feia, robant-li a la treballadora
la diferència de salari i drets.
READMISSIÓ MONTSE!!!




Sindicato de Oficios Varios de la CNT-AIT de Manresa.

Advocats denuncien que "s'estan perseguint les idees i la dissidència política" sobre la base dels interessos de l'Estat


BILBO-. Els advocats Jone Goirizelaia, Haizea Ziluaga, Arantza Zulueta, Iñaki Goioaga, Kepa Landa i Ainhoa Baglieto han comparegut avui a Bilbo para fer una lectura jurídica de les últimes sentències i il·legalitzacions.

Tots ells han participat en els procediments contra el moviment pro amnistia o les il·legalitzacions de EHAK o EAE-ANB.

Segons ha explicat Kepa Landa, amb aquestes últimes resolucions judicials "no es persegueixen conductes concretes, no es persegueixen conductes delictives concretes ni s'està atenent a comportaments individuals ni col·lectius concrets". AL seu judici, "el que s'està perseguint són les idees polítiques i s'està perseguint la dissidència política".

En tots aquests procediments, ha afegit, "els esquemes són els mateixos" i "en cap d'ells s'aconsegueix transmetre l'existència de conductes delictives de cap tipus, no es lesiona cap bé jurídic que no sigui l'interès de l'Estat d'actuar de determinada forma".

Landa ha explicat que amb tot això "s'està tractant d'assolir la desaparició d'un espai social i polític" evitant així "qualsevol intervenció en la societat i en la política de persones que pertanyen a aquest espai".

"Guanyem judicis i perdem sentències"

A més, ha denunciat que s'han anunciat noves causes contra més d'un centenar de persones "que vindran amb els mateixos paràmetres, criteris i previsiblement amb els mateixos resultats". "S'anuncien procediments les sentències dels quals ja estan escrites", ha recalcat.

El lletrat s'ha referit també a la seva labor, així com a la dels seus companys en aquests procediments, i ha dit que "queda de manifest que no importa el que es provi" en els mateixos. "No importa la prova que es practica, tampoc les lleis, si fa falta s'estenen, es retorcen de tal manera perquè permetin dictar una resolució judicial en la línia que s'ha orientat el procediment".

Així mateix, ha denunciat que "l'Estat espanyol ha dictat lleis específiques contra la dissidència basca", que "persegueixen cada vegada més aspectes socials".

"En la pràctica judicial, el que es fa és seguir les directrius que marquen la Policia i la Guàrdia Civil", ha assenyalat per a afegir que "tot passa pels informes policials". A més, ha subratllat, "no s'admeten les proves encara que siguin evidents, els advocats guanyem els judicis però perdem les sentències".

"Al sistema polític espanyol no li està important en absolut prescindir de l'aparença que això és un Estat democràtic, prescindir que això és un Estat de Dret i de la més bàsica separació de poders", ha explicat.

Finalment, ha posat en evidència que tot això "és molt greu" ja que "s'està vulnerant tot un sistema de llibertats i, en concret, amb les quals afecten a molts dels ciutadans d'Euskal Herria".

MANIFESTACIÓ PER LA LLUITA TRANSGÈNERE, TRANSSEXUAL I INTERSEXUAL

Dissabte 11 octubre 2007 - a les 18h
Pl. Universitat (BARCELONA)




El lema
:Prou disfòria de gènere! és un crit contra el diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere, ara, “trastorn d’identitat sexual o de gènere” (TIG).

Perquè no som malalts mentals pel fet de ser trans; no som transtornats pel fet de construir el gènere fora de les normes establertes per la medicina i els governs.

Volem fer sentir les nostres veus i no ser tractats mai més ni com a víctimes ni com a malalts polítics.

I perquè volem tenir dret a decidir sobre els nostres cossos, els activistes trans exigim:

- La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic.
- La retirada de la menció del sexe dels documents oficials.
- L’abolició dels tractaments de normalització binària a personas intersex.
- El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirugies (sense la tutela psiquiàtrica).
- La prevenció de la transfòbia: el treball per la formació educativa i la inserció laboral de les persones trans.

Dient que no son ni homes ni dones volem demostrar que el binomi home-dona i totes les diferències que s’atribueixen als gèneres masculí i femení son construïdes i poden ser qüestionades. I que quan la medicina i l’Estat ens defineixen com a transtornats posen en evidència que les nostres identitats, les nostres vides transtornen el seu sistema. Per això diem que la malaltia no és en nosaltres sinó en el binarisme de gènere.

Ni homes ni dones, el binarisme ens emmalalteix!

Festa trans amb concerts i perfors 23 hores
Can Vies C/ Jocs Florals 42 (metro plaça de Sants)

Jornada de lluita a Barcelona, A Corunha, Bilbo, Brusel.les, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris i Saragossa.


divendres, 3 d’octubre del 2008

Rouillan o la llibertat de pensar i parlar


(Article publicat a vilaweb)

Jean-Marc Rouillan torna a ser a la presó fins que el jutge d'aplicació de penes de París no prengui una decisió sobre la demanda fiscal de revocar-li la semillibertat per unes declaracions a la premsa. Ahir al vespre, en tornant a la presó marsellesa de Les Baumettes a dormir, com cada dia des que vivia en règim de semillibertat, Rouillan va rebre la notificació de les autoritats penitenciàries. Poden passar entre deu i quinze dies fins que el jutge no dictamini res. Després de vint-i-un any de presó, Rouillan vivia en règim de semillibertat feia deu mesos i podria accedir a la llibertat condicional, d'aquí a dos. De dia, treballava a l'editorial Agone. Dormia i passava els caps de setmana a la presó. Tenia prohibit pel jutge de fer declaracions sobre les accions polítiques per les quals havia estat condemnat l'any 87, compromís que ha complert en totes les entrevistes que ha concedit.

Els esdeveniments han anat molt ràpids. La demanda de la fiscalia ha estat atesa en dos dies. Les declaracions fetes per Rouillan a l'Express van clarament en la línia de totes les que ha fet aquests deu mesos, però ara, misteriosament, han estat l'origen d'un pervers muntatge, en què participa intensament tota la premsa francesa, les ràdios i les televisions. Podeu seguir-ho per internet. En va ple. El batibull que s'ha fabricat en poques hores ha donat ales al fiscal, que sembla que el voldria veure condemnat a cadena perpètua fins a la mort. L'embolic mediàtic comença per tergiversar allò que ell va dir i a aplicar-hi tot de manipulacions. Sumar-hi declaracions d'anys enrere, fetes en uns altres mitjans i contexts. Barrejar-hi fotos actuals, amb unes altres, armat, de quan es dedicava de ple a l'acció, fa més de vint anys. Afegir-hi declaracions de parents de les víctimes d'Acció Directa. Però, sobretot, la cosa més greu: el muntatge ha obert les portes a un linxament públic de la seva persona, amb tota mena de comentaris i insults contra ell i les seves idees. No oblidem l'important paper que potser tenen avui als mitjans digitals i, de retruc, a ràdios i televisions, els comentaris incontrolats dels lectors que, com hienes, salten a la jugular de les notícies i dels seus protagonistes, sense gens de rigor, ni d'ètica. Em sembla una tècnica manipuladora molt greu. Una sector social molt conservador, per no dir feixista, acaba manipulant els fets, les paraules, i condicionant l'interès de qüestions que, potser, serveixen d'indicador d'audiències per al periodisme més servil, abjecte i comercial. Perillós. I més perillós encara, si l'actuació dels polítics i dels jutges mira d'acontentar aquests sectors. Potser es retroalimenten. Quin és l'objectiu d'aquest gran muntatge sobre Rouillan? Que una persona que fa un any que declara, amb coherència i sinceritat, que assumeix el seu passat d'acció, pel qual ja ha complert vint-i-un any de presó, i que creu que avui la lluita armada ja no té sentit, acabi apareixent davant la societat com un ésser diabòlic que, a la primera de torn, és capaç de metrallar multituds. I que el tornin a tancar, per sempre. És la repressió. La manipulació política. És el 'Manufacturing consent', que explica Noam Chomsky. En viu i en directe.

No crec que l'origen de l'afer hagi estat casual. Em sembla tot massa sospitós. Pot haver-hi influït el fet que Rouillan pugui accedir aviat a la llibertat condicional? O que es presenti davant la societat com una persona que té el dret de pensar i de parlar? O pesa més la seva adhesió al Nou Partit Anticapitalista francès, l'NPA? Que, per cert, és fundat per trotskistes, els quals sempre es van manifestar contra els mètodes d'Acció Directa, els anys 70-80. I avui, tants anys després, no cal dir-ho. No l'acceptarien pas, si creguessin que és un instigador de la lluita armada. Però sí que crec que és un atemptat brutal a la llibertat d'expressió i d'informació. Ell s'hi juga la llibertat, per unes paraules tergiversades. Em sembla una pràctica cruel i torturadora, igual que els càstigs exemplars, inclosa la pena de mort, que antigament s'aplicaven en públic per escarmentar. Però, alhora, la maniobra és tan bruta i forçada que es posa en evidència tota sola. A l'entrevista en qüestió, sobre les accions per les quals va ser condemnat, Rouillan diu: 'Je n'ai pas le droit de m'exprimer là-dessus… Mais le fait que je ne m'exprime pas est une réponse. Car il est évident que, si je crachais sur tout ce qu'on avait fait, je pourrais m'exprimer. Par cette obligation de silence, on empêche aussi notre expérience de tirer son vrai bilan critique.' I abans ha deixat ben clar: 'Il faut clarifier les choses: le processus de lutte armée tel qu'il est né dans l'après-68, dans ce formidable élan d'émancipation, n'existe plus (...) Mais, en tant que communiste, je reste convaincu que la lutte armée est nécessaire à un moment du processus révolutionnaire.'

Es pot considerar que instiga a la lluita armada? Tant com les editorials que publiquen textos de Lenin o Mao, o els productors del film 'Che, el argentino', per exemple. O com els qui sovint escrivim sobre aquests temes. Rouillan fa un comentari teòric elemental, de manual, una reflexió genèrica. Però la cosa més important és que les seves paraules van en la línia de la declaració que va fer davant el jutge que li va concedir la semillibertat, aviat farà un any. Avui aquest jutge no el pot tornar a la cadena perpètua per les mateixes paraules que el van decidir a atorgar-li la semillibertat. És evident. El linxament político-mediàtic és una amenaça terrible als drets dels ciutadans. Per la dignitat de Rouillan, de les persones i de la llibertat de pensament i d'expressió, caldria desmuntar aquest muntatge, saber on s'origina, com funciona, qui el dirigeix, si és que és així, és clar. Encara fa més pànic de pensar que comença per atzar i després, entre tots, els qui parlen i els qui callen, es van alimentant la infàmia, la crueltat i la lapidació, a l'empara de l'anonimat. La resta, queda per a la repressió i la propaganda política, que ho arrasen tot.

dimecres, 24 de setembre del 2008

La repressió no s'atura




Jutgen un jove osonenc acusat de danys contra la MAT a Osona
Els Maulets d'Osona convoquen una concentració al jutjat de Vic el 3 d'octubre

L'Assemblea de Maulets d'Osona ha fet pública una nota en què considera que el judici que s'ha de fer el dia 3 d'octubre contra un jove acusat de danys contra la MAT a Osona és un judici polític i que respon a una "cacera de bruixes contra els col·lectius i els joves organitzats i compromesos amb el territori". Per denunciar aquest fet, convoquen una concentració el mateix dia 3 a 1/4 de 10 del matí davant de l'edifici dels jutjats de Vic.

Aquest és el text de la nota dels Maulets:

"L'Assemblea de Maulets Osona volem denunciar el judici polític que es durà a terme el proper dia 3 d'octubre contra un jove osonenc de la nostra assemblea acusat de danys contra la MAT a Osona. Com ja van deixar clar més de 36 entitats a principis d'agost, els mossos ha engegat una cacera de bruixes contra els col·lectius i els joves organitzats i compromesos amb el territori. Davant d'aquest nou atac repressiu, que només pretén criminalitzar i acabar amb el teixit social d'Osona, convoquem tota la comarca i rodalies a concentrar-se davant dels jutjats de Vic, el divendres dia 3 d'octubre a 1/4 de 10 del matí, en solidaritat amb el jove acusat, i per denunciar l'actuació politica que estan portant a terme els mossos i la conselleria d'interior, encoratjats pel govern espanyol."

1. Condemnats a penes-multa 9 activistes en defensa de Collserola

El jutjat número 3 d'Esplugues de Llobregat ja ha fet pública la sentència del judici celebrat el passat 9 de setembre contra 8 persones que van aturar les obres del pla Caufec el passat mes de maig. Nombrosos activistes contraris a la destrucció del territori i l'especulació ha estat condemnats a penes-multa (que en la circumstància que no les paguessin podrien ser empresonats). Aquest matí també ha tingut lloc un nou judici contra 4 persones i el proper dimarts 30 tindrà lloc el judici a 23 persones més per les accions del maig, en què 35 persones van aturar durant tres dies les obres del pla Caufec. La lluita a Collserola no s'atura i fins i tot els porcs seglars s'estan cabrejant
Més info: moviments.net/noalplacaufec

2. Més activistes amenaçats per la repressió política

Un jove antimonàrquic de Barberà ha declarat dimarts davant del jutge, després de ser denunciat per un presumpte delicte d'injúries a la corona.
Els fets es remunten a abans de l'estiu, quan la policia local va realitzar un informe amb comentaris polítics sobre una pancarta antimonàrquica penjada a l'Ateneu de Barberà. Més info aquí:

Sancionen al Franki, per solidaritzar-se amb l'Amadeu.
S'ha presentat un recurs però mentre es resol aquest expedient disciplinari la presó model ha reduït a en Franki els permisos de cap de setmana, de les tres nits que dormia a fora n'hi han restat una i li aplicaran un horari setmanal més restringit durant els pròxims dos mesos.

D'altra banda, el grup de suport al Jona, el jove de l'eixample que està acusat per l'Ajuntament de Barcelona arrel d'una manifestació,
està molt actiu. Així, van escridassar a l'Ajuntament en el pregó de la Mercé. I també van tenir una presència visible a la cursa de la Mercè.

3. La Publicació Crisi, totalment repartida en una setmana

Després de la basta difusió que ha tingut per diversos mitjans de comunicació però especialment per l'esforç de molta gent, la publicació CRISI,
s'ha distribuit amplament arreu del territori de parla catalana, en més de 200 poblacions. I sense que es pugui tenir tota la informació dels que en queden a les diferentes comarques, el cert és que la coordinació de l'acció en té disponibles ja poquets per les demandes que segueixen arribant. La difusió per internet no ha estat menys important, i durant els primers dies la web 17-s.info va atendre centenars de visites alhora, donant problemes tècnics en algunes estones per aquest motiu. L'Enric Duran ha agraït la col·laboració de tothom i ha realitzat alguns plantejaments de cara al futur, en aquesta carta.
Les accions informatives podrien tenir continuitat en resposta a les entitats que el denunciin com Carrefour.
Més info: 17-s.info

4. Mobilitzacions contra l'obertura d'un hotel de luxe a la rambla del raval

Envoltat d’un paisatge de pobresa i mancances estructurals, i situat just davant d’on els pistolers de la burgesia assassinaren l’anarquista Salvador Seguí, “el Noi del Sucre” , l’hotel simbolitza els violents processos urbanístics, econòmics i polítics del poder per esclafar la vida, l’autoorganització popular i l’antiautoritarisme al Raval, a Barcelona i a Catalunya... amb l’objectiu de fer-ne, de tot plegat, el negoci especulador d’uns pocs a costa de la misèria de molts.
Si vols oposar-te a la contínua presa de pèl, vine el primer dia de funcionament de l’hotel: porta-hi confetis, cassoles, xiulets, i protestem-hi junts: divendres 26 a les 7 del vespre a la Rambla del Raval
Més info: Barcelona.indymedia.org

5. Ford vol acomiadar més de 1000 treballadors de la planta d'Almussafes

Fa pocs dies, la multinacional nord-americana Ford anunciava públicament l´aplicació d´un Expedient de Regulació d´Ocupació (ERO), de caràcter temporal, que afectava 1.300 treballadors de la factoria d´Almussafes, xifra que ha sigut rebaixada a 1.013 per les pressions sindicals. L´ERO suposa una suspensió temporal dels contractes d´una bona part del planter de Ford-Almussafes que entrarà en vigor el proper 29 de setembre i finalitzarà, teòricament, el 17 de desembre.
Els diferents sindicats estan en contra d'aquest ERO, entre ells CGT diu que l´Expediant Regulador d´Ocupació és "absolutament injustificable" i ha apel·lat a les multinacionals d´utilitzar els amples beneficis econòmics de què disposen per fer front a la crisi econòmica.
més info: Kaosenlared.net

6. Acte pel dret a l'avortament lliure i gratuït

La Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït, formada per 125 entitats, juntament amb la Plataforma a Favor del Dret a l'Avortament (PFDA) convoquen, en motiu del Dia Internacional per a la Despenalització de l'Avortament, un acte reivindicatiu el dia 28 de setembre a les 12 h a la Glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona que reunirà totes les veus que exigim una despenalització de l'avortament i la seva inclusió en la cartera sanitària pública.
Més info: avortamentlliureigratuit


7. Cursos del Seminari Taifa d'economia crítica

El seminari d’economia crítica TAIFA ofereix cursos per a les persones que s’interessen per entendre la situació i dinàmica econòmica d’aquesta societat. Pensem que l’economia pot ser comprensible per a qualsevol persona interessada si realment desitja entendre-la i està disposada a realitzar un esforç. L’objectiu de la nostra tasca és entendre quins són els elements que regeixen la dinàmica d’aquesta societat per tal de poder participar, amb el conjunt dels moviments socials, en la transformació envers una societat més justa i satisfactòria pel conjunt de totes les persones i ecològicament viable. Per tenir més informació dels cursos que obren inscripció ara, podeu accedir a cursos.seminaritaifa.org

8. Notícies breus

- Festejades alternatives del Prat del 25 al 27 de setembre. Festes alternatives de Sarrià del 26 de setembre al 4 d'octubre
- Diumenge dia 28 a les 10h Neix la plataforma Manresa en Bici.
- Dies 25,26 i 27 de setembre, Rebelar-te 08 segona edició de la mostra de cinema documental i vídeo independent altermundista d' ATTAC.
- L'Univeristat lliure d'estiu farà recuperacions a l'octubre amb diverses activitats durant tot el mes.
- 27 de setembre, nou acte de la marxa d'homenatge als makis, ara a Sallent.

9. Webs amb més informacions

Darrer contrainfos, darrer info usurpa, http://www.setmanaridirecta.info, http://www.laccent.cat, http://barcelona.indymedia.org, http://valencia.indymedia.org, http://laplana.indymedia.org, http://www.elsud.org, http://www.suportponent.net, www.myspace.com/collectiualestrinxeres , http://www.pobleviu.cat, http://www.llibertat.cat, http://www.lavanc.com, http://www.catnord.cat, http://www.kaosenlared.net, http://www.lahaine.org http://www.ecodiari.cat, http://www.liberinfo.net,

Enllaços a d'altres mitjans de comunicació a Moviments.cat

dilluns, 8 de setembre del 2008

Amadeu Casellas deixa la vaga de fam

Els grups de suport a Amadeu Caselles, advocada i advocats, i la seva mare tenen el goig de fer-vos saber que ahir, 5 de setembre, després de 76 dies de vaga de fam, Amadeu Casellas va posar fi a la seva protesta, que amenaçava greument la seva vida.


Ahir, al Sr. Ignasi García Clavel, en representació del Síndic de Greuges de Catalunya va visitar l’Amadeu a l’Hospital Penitenciari de Terrassa i li va prometre:


1. Que quan s’hagi recuperat de la vaga de fam li donaran permisos.

2. Que després dels permisos li atorgaran el que el reglament de règim penitenciari coneix com a 100.2, i que és un tercer grau restringit.

3. Que després se li concedirà al tercer grau.


Considerem que aquesta victòria (parcial) és fruit de les mobilitzacions populars, malgrat que no estan regalant res a l'Amadeu, i el procediment que li han promès és el normal.


Volem denunciar també enèrgicament, però, que les autoritats penitenciàries i polítiques de Catalunya han permès que la vaga de fam arribés als 76 dies, amb tot el risc i patiment que això ha comportat al propi Amadeu i als seus familiars. Cal no oblidar que hi poden haver seqüeles, i que la recuperació serà llarga...


Anunciem també que no dissoldrem els grups de suport, i que vetllarem perquè es compleixin totes i cada una de les promeses fetes a Amadeu.


Però queden molts altres Amadeus a les presons. Continuarem denunciant les injustícies que pateixen cada dia, i continuarem reclamant la seva llibertat.


La lluita continua!


Hospital Penitenciari deTerrassa, 6 de setembre de 2008



dimecres, 3 de setembre del 2008

Amadeu Casellas: 75 dies en vaga de fam



Amadeu Casellas continua la vaga de fam, davant la manca de resposta de les persones que podrien decidir la seva llibertat. Fa uns dies va escriure un comunicat que podeu trobar aquí
en que es mantenia ferm en seguir lluitant.

Hi diu: " se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys"

Els proper dies hi haurà més accions: Concentració divendres 5-S a Barcelona i Marxa solidària 6-S a Terrassa. 9-S concentració a Molins de Rei

També hi ha un manifest per adherir-se en suport a la lluita de l'Amadeu Casellas per la seva llibertat. L'adreça de l'adhesió és manifiestoamadeu@hotmail.com

Més info: lahaine.org Kaosenlared.net
http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com/
http://cnt-ait-manresa.blogspot.com/

diumenge, 31 d’agost del 2008

Amadeu Casellas: 71 dies en vaga de fam



dissabte, 30 / agost / 2008

"Se'm nega la llibertat perquè jo no sóc submís amb un sistema penal i penitenciari podrit i corrupte, tal com es demostra en el dia a dia, en què aquesta constitució i aquestes lleis catalanes i espanyoles de què tant parlen els polítics i els jutges no s'apliquen. Per què no em concedeixen la limitació de condemna? La resposta és molt senzilla: perquè vaig néixer pobre, com tants altres companys. I no hem d'oblidar que, en democràcia, es gaudeix de llibertat sempre i quan no s'utilitzi."

(Llegiu el comunicat sencer d'Amadeu Casellas)


ACTES PREVISTOS:


31 d’agost, 12.00:

Concentració per Amadeu Casellas a la plaça de Unamuno

BILBAO


5 de setembre, a les 19.00:

Concentració per la llibertat d’Amadeu Casellas enfront de la DGP (carrer Alcalá, 38)

MADRID

dimecres, 27 d’agost del 2008

Amadeu Casellas: 67 dies en vaga de fam: creix la solidaritat


Concentració per la llibertat de l'Amadeu Casellas
- Dimecres 27 d'agost
- 19 hores
- Plaça Paeria de Lleida
Mira també:
http://www.suportponent.net


Dimecres, 27 d'agost, a les 19.30
Concentració a la Plaça del Pes
Vic (Osona)

Divendres, 29 d'agost, a les 19:
Concentració davant l'Ajuntament de Terrassa

Dissabte, 30 d’agost, a les 17h:
Concentració a la Plaça de la Universitat de Barcelona.
Moguem el cul per l’Amadeu!!


Més convocatòries, i cròniques de les accions ja realitzades, a :

http://www.lahaine.org/

dissabte, 23 d’agost del 2008

Amadeu Casellas: 63 dies en vaga de fam!


Avui, 23 d'agost, xerrada informativa a La Torratxa, Vic a les 18.30


(Cerrar Joan de Serrallonga, prop de l'estació de RENFE, en direcció al Sucre)
Hi ha una trobada prèvia amb la gent de fora a les 18 hores, al bar de l'estació de RENFE.

Demà, 24 d'agost, Carpa de ràdios al carrer, a Sant Hipòlit de Voltregà.

De les 18 a les 20 hores: emissió en directe d'un programa de ràdio especial, amb informació d'Amadeu Casellas





View Larger Map