ENRIC DURAN

(Carta enviada al diari «El Punt» i no publicada durant més de 20 dies)

Com és sabut, Enric Duran, activista dels moviments socials, va expropiar una quantitat pròxima al mig milió d’euros a diversos bancs i caixes, mitjançant la demanda simultània de crèdits, sense intenció de tornar-los, i en va repartir l’import entre diversos moviments socials.

Cal dir sense embuts que l’acció de l’Enric és il·legal, però legítima. Més ben dit: és contrària a les lleis humanes però d’acord amb les lleis divines. A l’eternitat duen haver celebrat la seva acció, tal com l’hem celebrada moltes persones de bona voluntat.

Els bancs s’apropien de molts recursos de la societat, de manera legal, però d’acord amb unes lleis injustes. I quan la cosa els va malament, el «seu» Govern té amb ells una generositat que no té mai amb ningú més.

És just i legítim fer que els bancs compleixin una funció social, que és obligada. Això s’hauria de fer d’unes altres maneres, a través de l’Administració, però si no es fa així... Els bancs, amb els seus enormes capitals, les seves operacions, netes i brutes, i els seus fabulosos beneficis, es mereixen que s’actuï amb ells d’aquesta manera. L’Enric s’ha convertit en un referent de la justícia social.

ANTONI FERRET. Barcelona