dimarts, 11 de desembre del 2007

Vagues de fam al Brasil


BISBE FRANCISCÀ REPRÈN VAGA DE FAM AL BRASIL
El frare franciscà Dom Luiz Flavio Cappio, de 61 anys, Bisbe Diocesà de Barra, a l'estat brasiler de Bahia, ha tornat a entrar en vaga de fam en defensa del Riu São Francisco i contra un mega-projecte governamental de Transposició de les aigües.
A finals del 2005 ja havia estat 11 dies en vaga de fam per aquest motiu, que va suspendre després d'arribar a un acord amb Lula per revisar el Projecte de Transposició. De fet el diàleg es va suspendre al cap de poc temps, i el govern està tirant endavant les obres del projecte amb l'exèrcit, malgrat les protestes dels indígenes afectats i moviments populars.
Dom Cappio argumenta que existeix un projecte alternatiu apresentat per l'Agência Nacional de les Aigües, que no es té en compte, i escriu a Lula dient: "Vostè no ha complert la seva paraula. Vostè no ha honrat el nostre compromís. M'ha enganyat a mi i a tota la societat brasilera".
Per a Dom Cappio el riu "És la mare i el pare de tot el poble, d'on treuen el peix per a menjar, l'aigua per beure i mullar les seves plantes (...) Malgrat no sigui el riu brasiler més gran en volum d'aigua, potser sigui el més important del país, perquè és condició de vida de la població. Sempre diem: Riu São Francisco viu, poble viu; riu São Francisco malalt i mor, la gent derl poble malalta i morta".
Avui 27 de Novembre de 2007, Dom Cappio ha reprès la vaga de fam a la capella de São Francisco, al poble de Sobradinho, Bahia, després que per culpa de les obres de l'exèrcit brasiler, milers de famílies ja han començat a ser obligades a sortir de la zona.
Escriu Dom Cappio: "Tan sols suprendré el dejú amb la retirada de l'exèrcit de les obres (...) i l'abandó definitiu del Projecte de Transposició de les aigües del Riu São Francisco. No hi ha cap més alternativa."
I afegeix a la carta oberta adreçada al President Lula: "Quan la ráo s'extingeix, la bogeria és el camí. Que el Déu de la Vida sigui penhora de Vida Plena".

TAMBÉ DEJUNARÉ.

Estic cansat d'esborrar tants e-mails, llançats com grits clamant el cel pel Riu São Francisco.
Mentre el bisbe Dom Cappio començava la seva vaga de fam, jo he continuat insensible, sentat al meu ordinador, repassant missatges, divulgant el gest de protesta, i no fent res més.
Seguint la meva agenda, i fent les meves reunions.
Marxant de Porto Velho, mentre els moviments socials es manifestaven, units contra les hidroeléctriques.
Mentre un altra subasta oficial privatitzava les aigües de la nostra amazònia, matava els peixos i amenaçava de fam els indígenes, els riberencs; brasilers, peruans i bolivians, del nostre Riu Guaporé, i de tots els rius d'amunt del Madeira.
Mentre una altra llei injusta nega els territris als quilomboles.
No em vull quedar quiet, veient com això passa.
Ara també faré dejú i resaré, almenys un dia.
Unint el meu gest insignificant al de Dom Cappio, que ens mobilitza a tots.
Aniré a fer el dejú a l'àrea indígena del Rio Branco, al costat dels indígenes tuparí, macurap, aruà i jabutí.
Ells també pateixen les centrals hidroeléctriques, construídes a les seves terres ancestrals, destruint els seus cementiris, ocupant els seus territoris, seqüestrant les aigües del seu riu, matant les tortugues de les seves platges.
I deixant-los a les fosques, sense rebre ni tan sols una part de la llum eléctrica que produeixen.
Jo també resaré i faré dejú.
Pe. Josep Iborra Plans, zezinho,
CPT Rondônia, Pastoral Fluvial da Diocese de Guajará Mirim.
São Francisco do Guaporé, 10 de desembre de 2007
Tots els qui també us hi vulgueu apuntar, comuniqueu-ho a