ELS DRETS DELS IMMIGRANTS

New York 21.- Aquest matí he anat a la Federal Plaza, Sud de Manhattan, davant de les oficines d'immigració a la roda de premsa convocada en suport de la Senyora Elvira Arellano (que ja ha estat deportada a Mèxic) i del Senyor Víctor Toro, que amenaçat de deportació cap a Xile.

En acabar, he travessat caminant tot el Soho i m'he trobat en una placeta molt petita, que es diu 'del tinent Petrosino'. Jo ja la coneixia, la placa, però feia anys que no hi havia tornat a passar. La primera vegada que em vaig fixar amb el nom del policia Petrosino, vaig fer una associació d'idees una mica estranya i superficial, que em va portar a recordar el policia Mancuso, el mig amic de la mare de l'Ignatius, el protagonista de "La Conjura dels Necis", de John Kennedy Toole. Després, quan vaig llegir el cartell commemoratiu de la plaça, em vaig adonar que el policia Mancuso era un angelet, al costat del policia Petrosino. Aquest Petrosino, emigrat des d'Itàlia,a finals del segle XIX, juntament amb la seva família, va començar netejant sabates, quan encara era un nen, a la porta de la comissaria del barri. Després va treballar per la brigada de neteja, que en aquella època depenia directament de la Policia. I més tard, ja va entrar al Departament de Policia on, gràcies als seus coneixements dels diferents dialectes italians, es va introduir entre els grups d' anarquistes immigrats d’Itàlia i va fer-hi labors de confident.

Va ser l'any 2002, en complir-se setanta-cinc anys de l'assassinat legal de Sacco i Vanzetti quan, després de la gran concentració que es va fer a Union Square, un grupet d' anarquistes de New York em va convidar a un altre acte commemoratiu de l' aniversari, aquest més minoritari. Varem anar en comitiva de quinze o vint amb pancartes, travessant el barri de "Little Italy", fins arribar a la Petrosino Square, que queda al carrer Lafayette, entre Spring St. i Kenmare St. Un cop allà es va procedir a tapar les plaques oficials d' en Petrosino, amb unes altres que portaven el nom de Sacco i Vanzetti... Es varen fer alguns crits i es va cantar algun himne.

CRÍTIQUES CONTRA RIGOBERTA MENCHÚ

A la roda de premsa ha intervingut una persona per part de cada una de les entitats convocats. Ha cridat molt l'atenció la de la Senyora Marina Díaz, de Guatemala; ha explicat que la situació del seu país ja ni tan sols es pot considerar de pobresa, perquè encara és pitjor que això... fins i tot pitjor que el concepte de misèria que normalment aconsegueix imaginar la gent. Denuncia com, de vegades, les ordres de deportació contra els pares i les mares, poden significar també l'expulsió de les criatures que, havent nascut als USA, ja són ciutadans nord-americans i que, retornats als països d'on varen fugir les seves famílies, passaran a tenir un futur ben trist...

És aquesta senyora qui, després de l’acte, amb més tranquil·litat, ens explica, a un grupet, la pena que li fa, quan visita la seva família a Guatemala,veure que joves de quinze i vint anys ja només tenen unes quantes dents a la boca. Els nens petits, que viuen i moren al carrer, buscant per les escombraries alguna cosa per menjar. Les mares joves que recorren a la prostitució, com a única possibilitat d'alimentar els seus fills... un quaranta-cinc per cent d' analfabets...

La Marina explica que, en un primer moment, fa dotze o quinze anys, Rigoberta Menchú va representar una esperança per al poble de Guatemala, peròque, després del premi Nobel de La Pau, ja es va veure que s'havia venut al Sistema. Mai no ha fet cap declaració, a cap nivell, davant de la injustícia constant que es comet amb el poble del seu país. Senzillament s'ha aprofitat de la notorietat que li va donar el fet de que el seu pare morís en aquell incendi de l'ambaixada espanyola, agafat entre dos focs: la Policia i la guerrilla.

LES FRONTERES NOMÉS SÓN PER ALS POBRES

Els del Col·lectiu del Primer de Maig expliquen que la Senyora Elvira Arellano, que ha estat expulsada cap a Mèxic per la frontera de Tijuana, fou simbòlicament acompanyada, a través del pont, per tota una multitud de gent solidària, que li varen fer saber que són persones amb el seu coratge les que fan que, molt sovint, que les lluites populars acabin donant un fruit. Intervenen també diversos sindicalistes, que critiquen el Tractat de Lliure Comerç perquè, diuen, pot significar la lliure circulació de mercaderies, entre l'Amèrica del Nord i la del Sud, però no la lliure circulació de persones... Els rics, els qui tenen prous diners per a tot, poden viatjar i creuar les fronteres que vulguin, mentre que, per als pobres, tot són problemes per moure's i millorar de condició: "Que no hem marxat dels nostres paisos per gust! Que hem vingut cap el Nord empesos per la gana i les necessitats...!"

Una de les intervencions més escoltades és la de l' esposa de Víctor Toro, que crida la gent a la vaga general del dotze de setembre, proclamat dia pels drets dels immigrants: "Que ningú no vagi a comprar als grans supermercats ! Que ningú no vagi a rentar plats! Que ningú no vagi a treballar enlloc !" Són gent lluitadora, aquesta, ja lluitaven en els seus països d'origen. Jo havia conegut Víctor Toro al Bronx, a finals dels anys noranta, en un centre autogestionat que en diuen "La Peña del Bronx". Jo l'havia vist organitzant la gent del barri per poder disposar d'aliments a bon preu i, fins i tot, per cuinar-los. Això és el que el Sistema no li perdona: que es dediqui a organitzar la gent i per això, ara, després de mes de vint anys de viure en aquest país, el volen expulsar amb l'excusa que, quan va arribar, va utilitzar una identitat falsa... què havia de fer, si a Xile manava Pinochet i ell havia estat un dels fundadors del MIR ('Movimiento de Izquierda Revolucionaria') ? Ara encara ha de prendre precaucions. Per exemple, no ha vingut a la concentració d'avui, perquè ara està pendent del recurs contra la deportació i té el judici el mes que ve...

"ELS ESTRANGERS NO SÓN ENEMICS NOSTRES"

Una dona blanca parla com a mare i com a àvia. Explica que està en contra de les deportacions, especialment quan signifiquen la divisió de les famílies... Que cal que tots els treballadors estrangers s'uneixin. que no són els nostres enemics, que no venen a prendre'ns el lloc de treball, ni la casa, ni res...!

Parla una representant dels supervivents de l'huracà Katrina i parlen els treballadors paquistanesos. Demanen que tornin les tropes de l'Irak. Que inverteixin els diners aquí. I no volen lleis discriminatòries: tots tenim els mateixos drets! Parla una altra dona blanca de New Jersey; aquesta s'esforça en parlar en castellà i també defensa la unitat de les famílies. Fan la seva intervenció uns xavals molt joves, latinos, que s'identifiquen com a "La Colla del Hip-hop", i que després m'explicaran que l'any passat varen venir a Barcelona, amb els "latin Kings" i un capellà de Harlem que es diu Luis Barrios. Aquests parlen en castellà i ells mateixos fan la traducció simultània a l'anglès del Bronx... Recordo que, fa anys, Mumia Abu-jamal em va comentar que ell considerava el hip-hop com a una música alliberadora, com el rap... Les paraules d'aquests nois potser són les més dures contra el Govern Ianqui: "Són anti-latinos, són anti-immigrants. I això no pot ser. No ens poden tractar com a criminals! No ens poden assassinar impunement! A Arizona, els feixistes dels "Minutemen" disparen contra els immigrants. Es dediquen, literalment, a la "caça del immigrant" ! I tot perquè passen una frontera que els ha vingut imposada de fora sobre els seus propie territoris. Tota aquella zona: Califòrnia, Colorado, New Mexico, Arizona, en realitat eren territoris mexicans. i ara són el 'Mexico ocupado'...”

Francesc Arnau i Arias, dotzena crònica, 21-8-07