New York 7.- Avui, en acabar la sessió del matí del judici entre la cadena de cafeteries Starbucks i el Sindicat "Industrial Workers of the World" (IWW), a l' hora del lunch, he anat al Bryant Park, on existeix una biblioteca a l’aire lliure, a la cantonada del carrer 42 amb la Sisena Avinguda, que també és coneguda com a Avinguda de las Ameriques. Em disposava a començar tranquil·lament el meu entrepà i la lectura del "Washington Post",quan un parell d' estudiants, que semblaven molt aplicats, se m' han acostat i m' han interromput. M' oferien deu dòlars, per tal que els expliqués, precisament, la meva opinió sobre el funcionament dels tribunals nord-americans. I encara que els he dit que aquests dies estic assistint com a observador al judici aquest d' Starbucks, suposo que dec haver fet una cara rara, perquè de seguida s' han excusat dient que tornarien més tard, quan ja hagués acabat el meu entrepà... Jo em quedo amb la impressió de que els rars són ells (aquests nord-americans) perquè a mi encara no m' havia passat mai ni enlloc això que, per contestar més o menys de pressa una mena d'enquesta, m'oferissin diners... de totes maneres, va passar una hora i no varen tornar. S' acostava el començament de la sessió judicial de tarda i vaig haver de marxar. A l' altra punta del parc, em va semblar veure'ls asseguts en una taula, prenent notes davant d'una tercera persona, que deu haver guanyat deu dòlars.
La primera notícia de la portada del Post de Washington, ve donada per una gran fotografia de Bagdad, al vespre, on es veuen uns helicòpters patrullant. El peu de la foto explica que, malgrat tots els controls, ahir va esclatar un altre camió-bomba, va matar trenta una persones (entre ells sis soldats ianquis) i va deixar nombrosos ferits. També a primera plana es destaca que, a la ciutat de Basora, al sud de l' Irak, la violència creix, a mesura que les tropes britàniques es retiren. I els nord-americans tenen por que passi el mateix a Bagdad, quan les seves tropes marxin...
Hillary Clinton i Rudolf Giuliani continuen sense parar la seva campanya particular per a les properes eleccions a la presidència USA... Al municipi de Huntington, a l' estat d' Utah, dilluns es va enfonsar una mina de carbó i va atrapar sis miners, que avui encara no se sap si són vius o morts...
A una sola columna i en pagines interiors, es pot llegir que en una presó d' Atlanta, a l' estat de Georgia, hi ha un pres afro-americà condemnat a mort, que es diu Troy Davis. Està acusat de matar un policia i havien de posar-li la injecció letal el passat 17-7-07, però els seus advocats varen aconseguir que, el dia abans, els tribunals li concedissin una pròrroga de vida de noranta dies, a causa del fet que havien transcendit contradiccions dels testimonis, posteriors al judici i ara caldrà que tornin a declarar. Veurem.
Precisament aquests dies estem esperant noticies sobre la sentència del judici que se li va fer, el passat 17 de maig, a Mumia Abu-Jamal, el periodista afro-americà condemnat a mort, també amb l' acusació d' haver mort un policia... blanc.
I ara repasso un còmic de tres tires, que l' humorista Tom Toles del Post ha publicat avui. S’hi veu un ciutadà davant de la pantalla del televisor, on el locutor està donant notícies de la guerra de l' Irak: "La potència estrangera que subministra armes als nostres enemics, a l' Irak, ja ha estat identificada i resulta que és... els Estats Units... que han perdut el rastre de la tercera part del total d' armes enviades a l' Irak... Sembla que no serà possible donar una resposta ràpida a la situació... a causa de que els militars nord-americans estan dedicats plenament a atacar USA i a defensar USA... simultàniament !"
"STARBUCKS: PER QUÈ NO ENS DEDICA UNA MICA DE TEMPS ?"
Avui, a la sessió del matí, ha declarat un alt executiu d' Starbucks, que és el responsable de tots els establiments de la costa Est dels USA. Només a la ciutat de New York hi ha cent trenta cafeteries de la cadena. A preguntes dels advocats del treballador, aquest home fa una declaració molt agressiva, contra el sindicalista Daniel Gross. Hi ha moments en què les seves pròpies afirmacions el posen en evidència. Com quan explica, indignat, que els treballadors i treballadores l' esbroncaven i l' increpaven, el dia de la vaga, quan va voler travessar el piquet informatiu de la porta principal de la cafeteria, per anar cap a casa seva. Aquí la jutgessa li ha demanat un exemple de les paraules textuals que li deien. I l' executiu ha contestat: "Em deien que per que no dedicava una mica del meu temps a parlar amb ells". I això ho ha dit imitant els marramiaus d' un gat, que és com, segons ell, li cridaven els del piquet.
I com que s' ha adonat que això no impressionava la Jutgessa, llavors ha afegit que recorda perfectament que el Daniel era un dels del piquet. I que fou ell el que li va dir: "No te' n vagis, que ja sabem on vius!". Això ha indignat en Daniel, que al final de la sessió ens ha comentat que, afortunadament, té testimonis del fett que ell no va participar en el presumpte assetjament de què parla l' executiu. I que, en canvi, sí que va fer de portantveu dels treballadors, quan varen arribar les càmeres de televisió a la roda de premsa.
La sessió de tarda s' ha acabat quan encara no havia declarat del tot l'altre testimoni del dia. Una senyora que s' ha presentat com a Cap de la Secció de Recursos Humans i que, pràcticament, esta aportant molt poca llum al cas. Sempre és d' agrair que almenys no sigui tant agressiva com l'executiu anterior...
ALGUNS ACCIDENTS SÓN OBRA DE DÉU
Al final del dia, he tingut temps d' anar a la biblioteca, a veure què trobava per entendre una mica més les reaccions de la gent d'aquí, davant d'accidents com el del pont de Minnessota d' ara o allò de New Orleans, el 2005. Trobo un llibre confeccionat a base fotografies dels Arxius Municipals de New York. El llibre s' ha publicat aquest any 2007 i el fotògraf es deia Eugène de Salignac. El títol: "New York rises" (Nova York s' eleva).
Resulta que a principis del segle passat, el 25-6-1923, a la cruïlla d'Atlantic Avenue i Flatbush Avenue, al barri de Brooklyn, va caure al mig del carrer un tren de dos vagons, que circulava elevat, i va matar instantàniament set persones. Setanta més varen quedar ferides. L' empresa de transports va qualificar el fet de "obra de Déu", però l' alcalde d' aleshores, James J.Hylan, que havia treballat com a maquinista de tren anys enrera, va ordenar una investigació exhaustiva. Així, resulta que els inspectors municipals varen descobrir que la major part de la infraestructura estava podrida i demanava a crits un recanvi, ja que s' havia inaugurat en 1898 i ni amb prou feines n’havien fet el manteniment...
Els anys passen, però el Sistema Capitalista continua intentant les mateixes tàctiques de distracció.
Francesc Arnau i Arias, 7-8-07, tercera crònica.
La primera notícia de la portada del Post de Washington, ve donada per una gran fotografia de Bagdad, al vespre, on es veuen uns helicòpters patrullant. El peu de la foto explica que, malgrat tots els controls, ahir va esclatar un altre camió-bomba, va matar trenta una persones (entre ells sis soldats ianquis) i va deixar nombrosos ferits. També a primera plana es destaca que, a la ciutat de Basora, al sud de l' Irak, la violència creix, a mesura que les tropes britàniques es retiren. I els nord-americans tenen por que passi el mateix a Bagdad, quan les seves tropes marxin...
Hillary Clinton i Rudolf Giuliani continuen sense parar la seva campanya particular per a les properes eleccions a la presidència USA... Al municipi de Huntington, a l' estat d' Utah, dilluns es va enfonsar una mina de carbó i va atrapar sis miners, que avui encara no se sap si són vius o morts...
A una sola columna i en pagines interiors, es pot llegir que en una presó d' Atlanta, a l' estat de Georgia, hi ha un pres afro-americà condemnat a mort, que es diu Troy Davis. Està acusat de matar un policia i havien de posar-li la injecció letal el passat 17-7-07, però els seus advocats varen aconseguir que, el dia abans, els tribunals li concedissin una pròrroga de vida de noranta dies, a causa del fet que havien transcendit contradiccions dels testimonis, posteriors al judici i ara caldrà que tornin a declarar. Veurem.
Precisament aquests dies estem esperant noticies sobre la sentència del judici que se li va fer, el passat 17 de maig, a Mumia Abu-Jamal, el periodista afro-americà condemnat a mort, també amb l' acusació d' haver mort un policia... blanc.
I ara repasso un còmic de tres tires, que l' humorista Tom Toles del Post ha publicat avui. S’hi veu un ciutadà davant de la pantalla del televisor, on el locutor està donant notícies de la guerra de l' Irak: "La potència estrangera que subministra armes als nostres enemics, a l' Irak, ja ha estat identificada i resulta que és... els Estats Units... que han perdut el rastre de la tercera part del total d' armes enviades a l' Irak... Sembla que no serà possible donar una resposta ràpida a la situació... a causa de que els militars nord-americans estan dedicats plenament a atacar USA i a defensar USA... simultàniament !"
"STARBUCKS: PER QUÈ NO ENS DEDICA UNA MICA DE TEMPS ?"
Avui, a la sessió del matí, ha declarat un alt executiu d' Starbucks, que és el responsable de tots els establiments de la costa Est dels USA. Només a la ciutat de New York hi ha cent trenta cafeteries de la cadena. A preguntes dels advocats del treballador, aquest home fa una declaració molt agressiva, contra el sindicalista Daniel Gross. Hi ha moments en què les seves pròpies afirmacions el posen en evidència. Com quan explica, indignat, que els treballadors i treballadores l' esbroncaven i l' increpaven, el dia de la vaga, quan va voler travessar el piquet informatiu de la porta principal de la cafeteria, per anar cap a casa seva. Aquí la jutgessa li ha demanat un exemple de les paraules textuals que li deien. I l' executiu ha contestat: "Em deien que per que no dedicava una mica del meu temps a parlar amb ells". I això ho ha dit imitant els marramiaus d' un gat, que és com, segons ell, li cridaven els del piquet.
I com que s' ha adonat que això no impressionava la Jutgessa, llavors ha afegit que recorda perfectament que el Daniel era un dels del piquet. I que fou ell el que li va dir: "No te' n vagis, que ja sabem on vius!". Això ha indignat en Daniel, que al final de la sessió ens ha comentat que, afortunadament, té testimonis del fett que ell no va participar en el presumpte assetjament de què parla l' executiu. I que, en canvi, sí que va fer de portantveu dels treballadors, quan varen arribar les càmeres de televisió a la roda de premsa.
La sessió de tarda s' ha acabat quan encara no havia declarat del tot l'altre testimoni del dia. Una senyora que s' ha presentat com a Cap de la Secció de Recursos Humans i que, pràcticament, esta aportant molt poca llum al cas. Sempre és d' agrair que almenys no sigui tant agressiva com l'executiu anterior...
ALGUNS ACCIDENTS SÓN OBRA DE DÉU
Al final del dia, he tingut temps d' anar a la biblioteca, a veure què trobava per entendre una mica més les reaccions de la gent d'aquí, davant d'accidents com el del pont de Minnessota d' ara o allò de New Orleans, el 2005. Trobo un llibre confeccionat a base fotografies dels Arxius Municipals de New York. El llibre s' ha publicat aquest any 2007 i el fotògraf es deia Eugène de Salignac. El títol: "New York rises" (Nova York s' eleva).
Resulta que a principis del segle passat, el 25-6-1923, a la cruïlla d'Atlantic Avenue i Flatbush Avenue, al barri de Brooklyn, va caure al mig del carrer un tren de dos vagons, que circulava elevat, i va matar instantàniament set persones. Setanta més varen quedar ferides. L' empresa de transports va qualificar el fet de "obra de Déu", però l' alcalde d' aleshores, James J.Hylan, que havia treballat com a maquinista de tren anys enrera, va ordenar una investigació exhaustiva. Així, resulta que els inspectors municipals varen descobrir que la major part de la infraestructura estava podrida i demanava a crits un recanvi, ja que s' havia inaugurat en 1898 i ni amb prou feines n’havien fet el manteniment...
Els anys passen, però el Sistema Capitalista continua intentant les mateixes tàctiques de distracció.
Francesc Arnau i Arias, 7-8-07, tercera crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada