Philladelphia 15(2).- Som a la sala d' espera de la presó d'SCI Greene. Jo penso en Xirinacs. El diumenge passat em varen despertar, a les cinc de la matinada, amb una trucada des de Barcelona, per explicar-me això del suïcidi. Mentrestant, la carcellera que ens observa de cua d'ull, des del seu bunker, no para de bellugar-se: ara engega el ventilador, ara l' apaga. ara ajusta els fulls de la llibreta de control. Ara mira la pantalla de video-vigilància i s' hi acosta com si fos molt curta de vista, però no porta ulleres. Li cau una mica de goma d' esborrar pel taulell. Ho neteja i després passa i repassa les seves mans planes pel mateix lloc de la taula on ha netejat. Obesa com és, no pot passar desapercebuda, dins d' aquest espai tant petit que és el bunker dels carcellers de la sala d' espera.
En el mateix mòdul que el Mumia, hi ha un altre pres, que es diu Russell Shoats. Està condemnat a dues cadenes perpeèues, acusat d' haver participat en l' atac a una comissaria de policia, l' any 1972. El mateix any que jo vaig fer el servei militar a l' exèrcit espanyol, penso jo. Aquest home està aquí dintre condemnat per haver fet violència (en l' atac a la comissaria va morir un policia) i a mi, a l' exèrcit espanyol em varen ensenyar com es pot matar una persona. Jo, si en fos capaç, ho sabria fer de diverses maneres: amb arma de foc, amb arma blanca, a garrotades... fins i tot amb les mans nues sabria com fer-ho. I a més em varen obligar a aprendre-ho. I aquí estic, al cantó de fora dels barrots de la presó. Tot depèn de qui teçe el Poder i de part de qui estàs tu...
Vaig conèixer un amic del Rusell Shoats, durant una manifestació a New York. I quan va saber que jo aniria a veure en Mumia, em va demanar que intentés parlar amb en Rusell, encara que el meu nom no figura a la seva llista de visites. I ara estem esperant, a veure si la direcció de la presó m'ho permet. Sembla que sí. El carnet d' advocat de Barcelona, de vegades pot fer el seu efecte.
Finalment apareix en Russel al locutori. És un home de 64 anys, però encara té la barba molt negra. De seguida em pregunta com l' he conegut i vol saber coses del meu país. No puc evitar explicar-li la mort d' en Xirinacs, la seva tasca com a senador a Madrid, els anys setanta; les seves vagues de fam, la seva solidaritat amb els presos, els llibres que n’he llegit (entre ells, "La traïció dels líders", una de les anàlisis més lúcides que conec sobre la Transició Política a l' Estat Espanyol...) En Rusell i jo ens qüestionem el significat d' aquest suicidi. S' ha equivocat,en Xirinacs ? Qui ho podria dir, això ? Rusell fa la seva pròpia interpretació: aquest home, a la seva edat, estava fart de ser un esclau de l' Estat Espanyol i va decidir acabar, per voluntat pròpia. Així ells han perdut un esclau. Així mateix, ho va dir en Rusell. Ni m´ws ni menys. I després, quan he tingut ocasió de llegir la prosa poètica que en Xirinacs va deixar escrita, el mateix dia de la seva mort, veig que la visió d' en Rusell era exacta. I jo només havia tingut temps d' explicar-li’n quatre detalls, de la biografia del suïcida...! Em sembla impressionant. Sensacional.
Com ha pogut aquest pres, ex-Black Panther, ex-militant del seu braç armat (Black Liberation Army) tancat des de fa trenta-cinc anys, conservar aquesta lucidesa...
LA GENT ES REVOLTARÀ PER MOTIUS ECONÒMICS
El Rusell explica que a ell no el varen condemnar a mort, perquè a finals dels anys setanta, el moviment contra la pena de mort era molt fort als USA i això hauria contribuït a augmentar les mobilitzacions populars. Ell també ha escrit molt. Em parla d' un prospecte que acaba de publicar aquest any, que es diu "Liberation or gansgterism", que em pot ajudar a entendre la realitat de la gent que ara està presa en els USA (uns dos milions de persones). Es pot dir que la majoria, sobretot els joves, estan presos a causa de les drogues. I ells també són presos politics, encara que no se n’adonin, perquè tot el tràfic de la droga, aquí, està controlat per la CIA i el FBI. Tot el que passa en aquest terreny, passa perquè ho volen els policies...
Li explico al pres que a Barcelona, el mes de juliol, vàrem tenir una apagada de llums que, en alguns punts de la ciutat, va durar tres dies. I que la gent dels barris va sortir als carrers, a tallar el trànsit; que feien soroll amb olles i cassoles... ho entén molt bé. Diu que això està en la direcció del futur, en el sentit de la Història... que al final passarà (tant en el seu país com en el meu) que la gent es revoltarà per motius estrictament econòmics: "I serà la gent no polititzada. La gent que ara no s’adona de res, perquè esta enfonsada en el consumisme i va tirant de beta... No s' ho imaginen, que poden caure en la misèria. Tenen targetes de crèdit i les fan servir. No pensen en el fet que l'energia s' està acabant i els recursos naturals també..."
"I després hi ha un altre factor que el Sistema sap explotar molt bé, per mantenir la gent dividida i enganyada: la segregació racial. El Sistema sap molt bé com manipular això i mantenir els blancs separats dels negres, que no es barregin i, sobretot, que no se solidaritzin entre ells. Que no s' uneixin.”
"I l'aspecte de les diversions, "l' entertainment", Hollywood, els esports com a espectacle de masses, per embrutir-les. Això també ho saben enfocar molt bé, per distreure la gent, per fer-los depenents... perquè no vegin que la guerra de l' Irak serà la seva perdició. Ara els bancs europeus i xinesos continuen fent préstecs als Estats Units, però arribarà un moment que pararan. Encara que els USA siguin la primera potència mundial, això s'acabarà, perquè ja no faran por a ningú amb els seus exèrcits. Tothom se n’adona, ara, que no son capaços de dominar al poble iraquià. I aquesta és la gran llicó d' aquest poble, que dóna continuïtat a allò que tots sabem des de Vietnam: l' exèrcit dels USA no és invencible...”
"NO ET TENYISSIS MAI LA BARBA, TU...!"
"I això pot provocar la inflació a nivell mundial. La gran depressió dels anys trenta del segle passat, quedaria petita. Aleshores la gent encara es podia refugiar en els boscos, en el camp. Podien cultivar la terra, caçar, pescar... ara tot això s' ha acabat. Ningú no sap com aconseguir menjar, en aquest país, si no és acudint al supermercat.”"De vegades hi ha gent que em pregunta com puc mantenir l' esperança, aquí dintre, amb dues cadenes perpètues a sobre. Doncs, és clar. Econòmicament,aquest Sistema no té futur. No ho podran aguantar. Jo estic en aquesta presó, amb aire condicionat, aigua calenta. Em donen roba i menjo tres vegades al dia. A més. puc anar llegint i aprenent cada vegada més. Això vol dir que, encara que estic privat de llibertat, la meva qualitat de vida és millor que la d' un setanta-cinc per cent dels habitants de la Terra... quan el Sistema es col·lapsi, jo tindré la meva oportunitat, com tothom..."
I una vegada més em crida l'atenció aquesta capacitat d' analitzar la pròpia realitat, en relació amb l' evolució de la situació mundial.
"Ens volen fer depenents d'ells. Mira ara Bill Gates, el multimilionari de la informàtica. Volen que tots aspirem a ésser com ell, a tenir els seus diners, les seves cases, els seus cotxes... Hem de rebutjar tot això. Hem de canviar la nostra mentalitat. Adquirir la filosofia de compartir el que tenim. Volen convèncer-nos que no podem viure sense moltes coses. I això no és veritat. No les tenim ni les necessitem, però ens volen fer desitjar-les. Tu portes barba. La tens blanca. Potser aquests dies, a Barcelona, algun personatge famós de la teva edat, es tenyirà la barba i algú et dirà: "Home, Francesc, et podries tenyir la barba... tan blanca et fa més gran... " I aleshores tu potser et miraràs al mirall, aniràs a la botiga i et compraràs un d' aquests productes meravellosos, per amagar el color natural de la teva barba. No, no te la tenyissis mai tu, la barba...!”
Francesc Arnau i Arias, vuitena crònica, 15-8-07(2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada